Aquesta llista de vocabulari capcinès recull una mostra significativa de lèxic propi del capcinès, un subdialecte del català septentrional parlat al Capcir. La llista conté termes també usats al Conflent i al Rosselló, però no n'han estat exclosos per tal de donar una mostra més completa del vocabulari capcinès.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Referències.
A Abans-gesire, abans-de gesir / gesire passat: abans-d'ahir o despús-ahir Acò: això en català septentrional i a Matamala. cf. oc. i falda del Canigó al Conflent Acofar (s'): ajupir-se, acatxar-se, acotxar-se Aigualatge: mullena que es produeix en les matinades d'estiu, per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. Aiguera: peça on es fa la fregarada i que serveix de cambra dels mals endreços Aixec (pescar a l'a.): eixugar el llit d'un riu per deixar-hi els peixos en sec Allongar (s'): allunyar-se, apartar-se. Conflent també Amairar: amaurar, fènyer pastar el pa amb les mans Ambe: amb, conservació del grup biconsonàntic com en català septentrional Amolet: esmolet. Septentrional amolet, amolaire Amprés o emprés: després Anders: cavalls de foc, ferros que sostenen la llenya de la llar Anglans: glans Anoll: vedell d'un any, també a Sort, Andorra, etc. Ans: abans Après: després, com en occità Aquell: aquest en català septentrional, com en occità aquel Araire: mot també del Conflent per arada o aper a les altres parles nord-catalanes (i llaurador?) Arnès: conjunt de guarniments d'una bístia de sella Asina: eina/aïna, com en occità aisina Aubergina: septentrional esbergínia, albergínia Aucell del pagès: cuereta Motacilla alba a Formiguera. Aucell: forma etimològica molt estesa docell, cf. oc. aucèl Aufert, aubert: ofert, obert com en occità veí
B Baina: banya, per dissimilació de la consonant palatal Bala/bale: bàlec Baladosa: lloc on creixen els bàlec Baleguer: lloc on creixen els bàlecs Barballina: guspira, espurna. Vespilla en septentrional Bargueta: bragueta i, per eufemisme, membre viril Barquet: rentador, caixeta baixa i llarguera on les dones posen la roba de rentar Becet: bedollar. Lo Becet és el nom d'un lloc a Puigabalador Berbol: bertrol, ormeig per a pescar a les rieres compost d'algunes peces de xarxa en forma d'embuts. També al Conflent Boada o boer: segon ramat format pel bestiar utilitzat per les obres de llaurada, tragí de la llenya, de fems i collites i qualques vaques lleteres (i dos toros reproductors, segons Amédée Escach) Boera: pasturatge de bous Bojat -a: minyó -ona en català septentrional Bola (d'aigua): bombolla Bonaventura: fabària, bàlsam Bordegàs pel rossellonès minyó Borrec pel rossellonès moltó Borsa / botsa pel rossellonès bolsa, cf. català antic i occità, català central bossa Breny pel rossellonès grut, segó. cf. occità bren Bressa: bressol, bres Broc del pi: [bròk], agulles o pinassa que cau de l'arbre, Formiguera Broma-puja: Puigbaladó, o broma que puja (boira, broma baixa)
C Cabra: barra de fusta horitzontal subjectada per dues barres més petites encreuades i fixades per unes fustes planes, que serveix de cavallet per a serrar la fusta Cadenot: baula, balda Cagarrilla: excrement de l'ovella, cagarulla, cagarota Calfar: cf. català antic, occidental i més, pel català central escalfar Calla: cf. oc. calha per guatlla en català septentrional Canilla en lloc deruga del català septentrional Cansat: malalt Capdellà (al de): al capdamunt de Carcanet: vent de gregal, fred i de vegades un xic humit, que sol portar grans nevades a l'hivern. Bufa fins a Cerdanya Carretera: sender, en un bosc Carriol: carrereta, carrerola: bolet Carrioleta: carrereta, carrerola: bolet Cavilla en lloc de clavillar del català septentrional, cf. oc. cavilha Clavell: clau cf. oc. clavèl Cogar: covar Cogoma: cogomella Agaricus campestris Com: [ku] als Angles Condusir: conduir Corbillat: corb jove Corriola: carrereta, carrerola: bolet Corriolera: lloc de corrioles Corrioleta: carrereta, carrerola: bolet Cortilla: cort de porcs i cortina Cotell: llat. CULTELLU cf. occità cotèl i cat. antic coltell, per ganivet a la resta de la Catalunya nord Creballa: clivella, escletxa Cresta: broma o escuma de la llet, cf. Serrallonga, Elna, ap. BDC, ix, 35 Creusol: cf. oc.? gresol, cresol Cruu: cru, femení crusa Cuga: cua
D Dar: donar Davallar: Als Angles cf. oc. i cat. antic De dellà de: més enllà de Decembre: desembre cf. oc. Dejunar: al costat desmorzar, desdejunar cf. oc. Dejús: sota, davall. Demandar: demanar cf. oc. i cat. antic Derna: grill de taronja Desnusador: articulació. Desnoïllador en septentrional Digús / dingú: ningú, ningús/dingús en català septentrional. Dilluns es pronuncia dillús Dimenge: diumenge Diu: déu com en occità dieus, exceptat a Real, Font-rabiosa i Formiguera on empren déu Dorbir / drobir: obrir Dors: occitanisme i arcaisme per esquena Drap: llençol, occitanisme o gal·licisme Dunoll: genoll, com enjondre
E E: i cf. oc. i cat. antic. Als Angles i Real s'empra i Eixorquillat: malaltia dels unglots del bestiar. També a la Cerdanya Embauçar: estimbar, esbalçar Embelic: llombrígol, melic a Formiguera, cf. oc. Embut: fig geo engolidor, xuclador, com ara l'Estany del Diable. Sentit figurat comú a tots els Pirineus Emprés: després cf. rossellonès Engany: pronúncia de Enguany Engranera / engranyera: escombra, com en català septentrional, que també coneix escombra. Engranièra en occità Ensendemà: l'alterna amb l'endemà cf. Tortosa, val., mall Entendre: cf. oc. per sentir, oir a Font-Rabiosa Entostassar: enterbolir, embrutir, parlant de la calor. «L'estar-me massa a la vora de la llar m'entostassa el cap». cf. oc. estustassar Entrelluscada: crepuscle, cf. entrelluscat a Ceret Enutjar s': avorrir-se. Conjugat amb so despalatalitzat: Elles s'enugen Erbill: serp de 20cm de llarg, negra o grisa i lluent, sense ulls, de picada mortal. Noia, escanyacavalls o anull a Catalunya del Nord, cf. oc. Naduèlh. L'erbill, si ulls tenia, pare i mare mataria. Ernya: neguit Escadena: cadena Escanar: escanyar, ennuegar Escarda: estella, a la pell Escornar: escapçar Esmordatxes: cf. cerdà, molls o tenalles. Septentrional esmordaixes Espelit: nat, occitanisme. Espellir en septentrional i adoptat per l'IEC és un occitanisme per descloure Espéller: espellir en català septentrional Espinats o espinarcs, com en septentrional: espinacs Estaupinyar: passar un objecte pesant damunt d'un terreny bonyegut a causa de l'acció de les talpes per a allisar-lo. Formiguera. Estossegar: tossir
F Fenestra: finestra, com en català antic i occità Ferr: ferro, com en occità veí? Ferrat: ferrada, galleda cf. Conflent Ferri: ferro, com en occità veí? Fillota: nena cf. oc. Força: molt cf. ross. plur. m. forcis Fuguet: fuet cf. oc. Fuïna: mostela, Mustela nivalis. No sembla gal·licisme. Fumer: femer
G Gall: guenyo, estràbic. Gaio en rossellonès. Garravina: gavarrera Gèrsits: gerds Gesire [jesie] en general o gesir [jesí] Els Angles o gesirs [jesís] Puigbalador: ahir Gicar: deixar, també a Cerdanya i Pirineu Ginat: dit també gener Girola : gírgola Cantharellus cibarius; occitanisme o francisme? Gojat -a / bojat -a: minyó -ona en català septentrional Golfo: galfó, frontissa Granissa: pedra, fenomen meteorològic Granpapa/granmama / granpaire/grammaire / grandamaire: avi/àvia, occitanisme o francisme? Grapau: gripau cf. Septentrional grapal, grapaut Graula: grua, ocell Gronsar: gronxar als Angles Gruga: grua Guardabosc: guardatermes, en septentrional guardaterra Gustar: agradar, que també s'hi usa. «[jo] gusti molt lo bacallà» al diccionari francès-català rossellonès d'en Blanic
H Herba de sant Joan: fabària, bàlsam Herla pel rossellonès helra, hedra o heura Hora: pronunciat amb u. Cf. occità
I Irondela: oreneta, per orèndol, orendola en septentrional. occitanisme
J Julles: corretges que subjecten el bou. Cf occità julhas Jument: m. bèstia de càrrega, i especialment la femella de l'ase
L Lampar: beure d'un tret Lençol: llençol segons Amédée Escach. cf. oc. Lendern: cf. oc. Landièr per capfoguer Llarer: llar del foc. També a l'Alt Conflent Llauraire: llaurador Llebrat: llebretó, llebretí llebre petita o jove, llebraut en català septentrional Llen: lluny Llepissol: papissot Llimau: llimac cf. Septentrional Llivi: lleva, barra que serveix d'alçaprem. A la Cerdanya, barra de tres metres de llarg, amb un forat a cada cap, per a estirar amb el parell de bous diverses eines del camp. Llufa de ca: f pet de llop. cf. oc.
M Mainada: f nen, nin. cf. cerdà i oc. Maire, paire: mare, pare tret de Matamala i els Angles Maixella: barra, mandíbula Major, majora: avi/àvia a Real. com en eivissenc Malaut o malalt: forma etimològica, sense pronunciar-ne la T Mancos: menys, cf. ross. Manjar: menjar, cf. oc. Margarideta: marieta. Fent-la pujar al dit es deia: Margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel Margue: mànec. occitanisme, també Alt Conflent, Vingrau Mas que? o mes que: a condició que, fr. pourvu que Menell: dit menell, menovell Mi llà: vet allà Mill: blat d'índia en català septentrional Ministre: porc de la casa que s'engreixa i s'avicia Molí fuster: molina o serradora, antigament molí serrador Molina de ferr: ant. farga Molina fustera: molina o serradora, antigament molí serrador Moliner: molina segons Amédée Escach Molsa: llac, llot, pòsit, solatge Mólser pel rossellonès molsir, munyir Mor: morro, sovint en plural, pel qual també s'hi empra morros Mosolla: medul·la Mosquilla: mosquit o conjunt de mosquits? o mosca petita?
N Nabina: camp de naps segons El parlar de Cerdanya ed. Salòria Naut: alt, pronunciat naut, també existeix la forma alt. Nalt en català septentrional. A naut : a dalt Nusar: nuar Nuu: nu, pronunciat nuw, o new amb la U capcinesa, ço és semblant a la e neutra del mallorquí però més arrodonida; també existeix en balear i andorrà
P Paire, maire: pare, mare, tret de Matamala i els Angles Pairí, ina: padrí, -na Papillota: papallona. occitanisme? Parrot / perrot: gendarme, carrabiner, guàrdia encarregat d'impedir el pas fraudulent d'articles de comerç, també Plana de Vic, Penedès Pausar: posar Peira: pedra, arcaisme i occitanisme Pepí, pina / pipí/ pipina: iaio-a, jai-a. occitanisme Peso/pevo: pèsol. pèvol al Conflent Pic: eina de llenyataire Pica: aigüera, pila Picaire: llenyataire Plau a Font-rabiosa per plou, verb ploure Plus: més, cf. oc. Pogal: poal o dorc càntir, gerra gran en català septentrional Poirit, -ida: podrit, - ida Poisó: verí, del llatí potione beguda’, occitanisme Polideta: mostela. cf. occità. polida a l'Alt Conflent Poll: gall en català septentrional Pollet: pollastre, francesisme? occitanisme? Pomiller: gavarrera, occitanisme? Porta-thi pla: passa-ho bé Posoll: poll, bestiola Posquer: a Riutort, enjondre poguer. cf. oc. Pot: llavi, morros. Català septentrional potó, occità poton que creuat amb pet ha donat petó en català central Pou: [pu] alterna amb [pów] en septentrional Prèdi: f. prèdica. cf. ross. prèdic f. Prés: prop de, francesisme? occitanisme? Pumbufa: bufa, bufeta, veixiga
Q Qualsevulgui: qualsevol, qualsevulla
R Raia: rajada peix Rata panada: rata penada, rata penera o pinyada en ross. Rata pinyada: rata penera o pinyada en ross. Ràvet: rave. cf. ross. ràvec Rec: còrrec en toponímia. cf. Cerdanya Reguer: encarregat d'un rec, baner -guardià de la propietat rústica- a la Llaguna Reguera: desguàs als camins, també a Cerdanya Reinet: reietó, reiet (ocell) Revirar (se revirar): regirar-se Rictor: [rittú], rector. Pronunciat com en occità Rigola: rodera o reguerot, de l'oc. regòla, diminutiu de rèc Roada: rosada Roellassa: bolet anàleg a girola, gírgola però distint Rogasons: rogacions Romaguera: dona pretensiosa Ronclar: roncar Rosell / roell: rovell de l'ou