Aquesta llista de vocabulari alguerès recull una mostra significativa de lèxic propi de l'alguerès, el dialecte del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Fonts.
__TOC__
Entrats en la llengua estàndard Qualques mots algueresos han entrat al diccionari normatiu (DIEC): Llumí: misto Fedal: nat el mateix any, de la mateixa edat Botàriga: bottarga al Termcat.
Compartits amb altres variants del català Abraç: abraçada, també emprat Abraçament: abraçada, també emprat Abraçada: abraçada; braçat, braçada Abreviar: abreujar, abreujar Aguardar: esperar Alè: senyal, ço és momentet, estona molt curta Amarar: regar Amprar: emprar Altària: alçària Amuntonar: amuntegar; cf. sar. amuntonare, cas. amontonar Apotecaria [buticaria]: farmàcia Arena: sorra; cf. sardo i sasserés arena Arrabiar(-se): enrabiar(-se) Assenat /-ada: assenyat /-ada; cf. ita. assennato Banyar: mullar Bogamarí: eriçó de mar, garota Bordell: brogit; cf. sar. burdellu Boriol/juliol: marieta. Juliol també a Vinaròs Calça: mitja Calcigar: trepitjar; cf. sar. catzigare Cinta: cintura, corretja Colgar-se: anar-se'n a jeure; cf. sar. si corcare Cuita: mató, brossat Dar: donar, també emprat Davallar: baixar Ensalada': enciam(ada) Espàrec: espàrrec Fadrí: solter Esta nit: anit Fenoll: fonoll Flastomar: renegar; cf. sar. frastimare Forment pron."froment": blat; cf. ita. frumento Forqueta: forquilla; cf. ita. forchetta, sar. forchitta Galfó: golfo; cf. Balears, Ribagorça, Andorra, Alt Pallars Gallet: úvula Garroner: mal vestit, brut, esp. f. xafardera, doneta poc estimable. cf. balear, tortosí; balear garró Gonella: faldilla; cf. ita. gonnella, sar. (g)unedda Eixir Ensalada: amanida Iaio/iaia: avi/àvia; cf. sar. iaiu/iaia, sas. giàiu/giàia Llampar: llampegar; cf. sar. lampare Menejar: remenar, revoldre, regirar, menejar i remenejar Mobília: mobiliari Morro: llavi; cf. sar. murru, cas. morro Mújol: llissa, llíssera Nàixer: néixer Pardal: ocell de tota mena; sexe masculí Poal: galleda Polit: bonic Manada: conjunt de coses que s'agafa amb una mà Orinella: orenella, oreneta Papallola: papallona Polp: pop Restoll: rostoll Retxa: reixa, reixat Ronya: tinya; escombraries Saorra: llast; cf. ita. zavorra Servici: servei Síndia: síndria Tondir: tondre; cf. sar. tundire Torcaboca: tovalló Unflar: inflar; cf. sar. unfiare Urçol: mussol de l'ull; cf. cas. orzuelo Ver: vertader, veritable, cert; cf. sar. beru, ita. vero Volta: vegada, usat en les generacions passades; cf. ita volta Xupa: jupa; jaqueta
Arcaismes Molts arcaismes s'han conservat o reactivat també per influència o calc de l'italià o del sard i els idiomes environants. Jaume Corbera Pou afirma que "l'arcaisme alguerès" és un mite.
Ajunyir, adjunir o adjunyir: ajuntar, afegir; ajunyir: junyir els bous, les mules; adjunir: acollar l'animal al carro; cf. sar. acciùnghere, ita. aggiungere Almanco: almenys; cf. sar. asumancu, sas. alumancu Arremendar: sargir; cf. ita. rammendare Atristar: entristir; cf. ita rattristare Barreta: mena de barretina rodona i llarga, era típic del mariner barceloní i del pastor sard Dic. Alg.; gorra o bonet de dormir: estrenyecaps, serrracaps Bastiment: vaixell Boneto: bonet, it. berretta Bòria: boira Calces curtes: mitjons; cf. ita. calze corte Calcina: calç Camba: cama; cf. sar. camba Campanya: cf. ita. e sar. campagna Campar: estar, viure en un lloc; cf. gal·lurès campà Caparra: caparro, paga i senyal; cf. ita. caparra Cardenera: cadernera; metàtesi Cercapou: cercapous, cercapoals Comorar: estar(-se), viure en un lloc Companyó: company, amic Condir: amanir, condimentar Consignar/consenyar: lliurar, fer a mans designar. it. consegnare Consiguella: pessigolla, cosseguella Costera: costa, litoral, riba de mar Costumar: acostumar, que apareix també en els textos algueresos antics Custoir: custodiar; cf. sar costoire Debaix: davall, sota Demana: demanda, qüestió, pregunta cast.; demanda, sol·licitud Desset / denou: disset / dinou; però divuit Dit menovell: dit xic Dividir: compartir Dolent: adolorit, dolgut, afligit de dolor moral, de pena o sentiment greu Donques: doncs, que també s'hi empra; cf. sar. duncas Dotor: doctor ([dutó], a la resta del domini lingüístic és considerat vulgarisme, enfront de la forma culta) Emprestar: prestar, deixar Endemés: a més, demés Enlluminar: enllumenar, il·luminar Entendre: sentir/oir o també sentir, per ex. una dolor; cf. cat. del s. XVI i sar. intèndere Entendiment: enteniment Escur: obscur; cf. sar. iscuru e sas. ischuru Espada: espasa; cf. sar. ispada Espiconar: desarrelar Espolsador: raspall, espalmador Estival: bota; cf. ita. stivale Exeguir: executar 'Fer en manera (que)': fer per manera [o fer per maneres] que Fontana: font; cf. sar. funtana Gesmí: gessamí, llessamí Gitar: llançar; cf. gal. ghjittà Gotzema: barballó, espígol (la) Hereu: pubilla Hortalíssia: hortalissa), potser iglésia [igrézia] (església) Lite: litigi, plet; cf. ita. lite Llarg: ampli; cf. ita. largo, sar. largu Lletra: lletra DIEC, DCVB>,carta = castellanisme; cf. ita. lettera Llong: llarg; cf. sar. longu Llongària: llargària (la) llor / (l') allor: llorer; cf. ita. alloro Llumera: llum; cf. cas. lumbrera Marina: platja Maití: matí, d'hora, prest Maitines: matines. Nit de Maitines: la nit de Nadal. cf. eiv. sa nit de Matines Manducar: menjar Marra: ungla (de l'àncora) Marturiar: martiritzar; cf. ita. martoriare Mastullar: mastegar, ruminar Matalaf: matalàs Matzem: magatzem Mediant: mitjançant; cf. ita, sar. i cas. mediante Menuts: xavalla, monedes menudes Mont: muntanya; cf. sar. monte Modo: mode, manera. Llatinisme suplantat en la llengua estàndard moderna Mos: mossegada; cf. sar. mossu Naril: nariu; en alguerès és masculí com en sard su nare Ningun: cap; (possible castellanisme), nu (nus; cf. sar. nuu) Onda: ona; cf. ita. i sar. onda Oltra/oltres (que): ultra; cf. ita. oltre che Orde: ordre, orde Orfen/òrfena: orfe/òrfena Orri: graner; cf. sar. òrriu, cas. hórreo Papagall: papagai; cf. ita. pappagallo Parestatge: prestatge Pasqua de flors: Pasqua de Pentecosta; cf. sar. Pasca de frores Paviment: terra, sòl; cf. ita. pavimento Perhom: per persona, per cada un; cf. sar. per òmine Plaga: nafra, úlcera, plaga o llaga Porcellana: verdolaga Prest: aviat, prompte, enjorn; cf. ita. presto Primer (de/que): abans (que/de; cf. ita. prima di) Prompt /-a [pl. prompts -es]: prompte -a, preparat -ada; cf. ita. pronto Quarter: barri; cf. ita. quartiere Quiscú/quiascú: cada u, també emprat; cf. ita. ciascuno Remedi: remei; cf. sar. remèdiu Reseixir': reeixir Ris: arròs; cf. ita. riso, sar. logudorès risu, però campidanès arrosu Ronya: escombraries, escombralls Ruga: arruga; cf. ita. ruga Salvo /-a: prep./conj. salv, salvo DIEC, salvat -ada; cf. ita. salvo); salvo de: llevat/tret de Serpent m. (serp f.) Símil: semblant; cf. ita. simile Sol: sols, solament; cf. sar. solu, ita. i cas. solo Solaments: solament, sols Sòlit: acostumat; cf. ita solito i també cas., poc freqüent, sólito Sovent: sovint; cf. ita. sovente Subir: sofrir; sotmetre's a una cosa molesta o laboriosa; cf. ita. subire Téndre, mantendre: tenir/tindre, mantenir, però tenir cap, recordar, i tenir a ment, parar ment, prestar atenció, sardisme o italianisme Tirícia: icterícia, aliacrà, fel sobreeixit Trere: treure Tros: estella Ximinera: xemeneia, llar (de foc), escalfapanxes; cf. sar. giminera
Creacions o usos propis Acaure: escaure's A cent anys!: hom respon: en vida tua! o i tu a contar/comptar-los!) o lo dia de avui (sic) lo pugueu conèixer per molts anys!: felicitació dita en les festes grosses, com Pasqua, Nadal, el cap d'any i sobretot aniversari: que visquis cent anys, per molts (d') anys!, molts d'anys i bons! Acollir: collir, de terra Afamegat: afamat, famejant Afinestrar-se: abocar-se a la finestra, mirar per la finestra Aigua-santera: pica d'aigua beneïda a l'església Ajàpido -a: de gust dolent, parlant del menjar Allascar: allunyar Altro: altre; cf. ita. altro Ambarar: aturar A mos veure: a reveure, a més veure Val. Ampla: allargament d'un riu; petita aigua corrent si bé lenta Àmpriu: ampriu/empriu Aniu: m. o f. poltre, pollí Apeixar: pasturar el bestiar a pastura d'altri Apresar: prear, preuar (ar)raonar: enraonar Arremonir: endreçar, mudar Arreu: molt adv. Atuar: mirar fixament, atentament, amb interès; defensar; fer en manera que no passi de mal; atendre, prendre cura Avant-d'ahir: abans-d'ahir, despús-ahir Avisar: cridar algú Avisar-se: dir-se, que també s'hi empra Balija: maleta, valisa; cf. ita. valigia, sar. baliza; cas. valija Bandirar: fer el bandit; viure fora de casa, del país, per accions contra la llei, la justícia Banyerola: banyera Barrino: rosec, idea insistent Barrotx: carro, carrossa Bastonaga: pastenaga Berenada: també berena; berenar Bisaio/besaio /-a: besavi /-àvia), bísol (pèsol) Blanqueria: nuviatge Bonaüra: bona sort Botar: vomitar, boçar Val. Brinyol: bunyol Bròcul: bròquil Bruscalla: serradura, encenalls Calceta: mitjó Calçó: pantaló, calces Capotí: mena de capot petit o jac, vestit tradicional antic Carrar: carrejar, carretejar, transportar, traginar amb carro; ribagorçà carriar, reducció de carreiar, variant fonètica de carrejar Carrosser: cotxer Cascavell/cascavel·la: preocupació, idea fixa Català: panerola negra Cingla(da)/cingladura: marca, vermellura, o cop blau, produït a la pell per una cinglada Comanament: manament, comandament, comanda Comanar: comandar, tenir autoritat; guiar Cosidor: sastre Cotsa: musclo Debaix: celler; pla de terra, baixos d'una casa Dellibrar: alliberar Descallar-se: fondre's Desfornutat: infortunat Diada: durada d'un dia Dire o diure: dir Drins: (a) dins. També: dintre [adrin'ta] o [arrin'ta]) Eixugamà: eixugamans, tovallola Embufar: inflar bufant Empromesa: prometença, exvot Emprometir: prometre Emportar: importar Encurçar: escurçar, acurtar En fet: de fet; en efecte Esbandirar: viure perseguit per la justícia, fora de casa, amagat; viure desordenadament, fora de casa Escorja / (d)escorjar: escorça, closca o clovella i escorçar/escorxar Esmocar: mocar, treure els mocs Esmorzada: esmorzar Espaguets: espaguetis Esquerr: esquerre, esquer Espligar: explicar, també emprat però forma en desús; cf. ita spiegare Estel·la: estel, estela. També usen el cast. Estrella Estroniar: esternudar Faixa: bolquers Fores de: llevat de Forrellat: forat del pany Fos: fes, tall, forat Fredolenc /-a: bal. fredolec, fredolic -a Grafí: dofí, galfí; cfr. ita. meridional graffinu Gransadora: gronxador, agronsador(a) Iscla: terreny humit vora un riu Jardí: terreny d'arbres fruiters, esp. de cítrics, a l'entorn d'una casa de camp Jócula: Cloïssa fina (Tapes decussatus) Llimanto/llimàntol: llamàntol Malandra: taca d'oli, de greix, en un teixit o full de paper Maç de flors: pomell, ram de flors, it. mazzo di fiori Marina: mar (encalmada); mar es manté en locucions i quan és tempestuosa Mare de la mongeta: llimac, mare de caragol Mensil: mesada Massa: molt Meravillejar-se: meravellar-se, estranyar-se Messar: segar Mestre de paleta: paleta, mestre de cases Minyonet: nen, nin Nau: branca, tanyada d'un arbre Negrefum': sutge Netesa: netedat Ninar: bressolar Nitada: durada d'una nit, nit Nuvialles: noces, nuviança Núviu: nuvi Ofici: despatx, oficina, bufet; cf. sar. ufìtziu, ita. ufficio 'oli sant: extremunció Papariu: rosella Pardalar: no parar quieta una persona, anar d'un lloc a l'altre Peada: cop de peu, guitza Pebre: pebrot Pebre morisc(o): pebre coent/picant, pebrina, vitxo Pessic: molls, tenalles Peüta: petjada Pipinera: pollada, pollam; mainada, xicalla; menudalla Poal de la ronya: paperera