La casa-fàbrica Vilella era un edifici situat als carrers de la Riereta i de Sant Pacià i del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història El fabricant Esteve Bonardell i el mestre de cases Gaietà Probens El 1803, el fabricant de filats i teixits de cotó Esteve Bonardell va adquirir en emfiteusi a l'abaixador Pere Reynés i Triter i al seu fill Pere Reynés i Jovany, candeler de cera, un solar de 47 pams d'amplada i 114 de fondària a la cantonada dels carrers de Sant Pacià i de les Carretes,AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/11, f. 247-250, 29-05-1803. on ver fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos (actuals núms. 25 i 35, respectivament), segons el projecte del mestre de cases Gaietà Probens. Segons la carta de pagament de les obres, aquestes començaren l'abril del 1804 i foren concloses el mateix any, i hi intervingueren el mateix Probens i el fuster Dídac Mascaró, que cobraren un total de 9.403 lliures i 8 diners.AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 301-303v, 12-08-1805. El 1807, Bonardell va vendre la casa-fàbrica al comerciant Pau Milà i Figueras per 5.000 lliures barcelonines.AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/18, f. 69-71, 07-02-1807.
El 1804, Bonardell va adquirir en emfiteusi a Antoni Rossell tres cossos de casa al carrer de Sant Pacià cantonada amb el de la Riereta,AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/4, f. 73v-75v. 31-1-1804. i a finals d'aquell any va demanar permís per a edificar-hi una fàbrica de planta baixa i un pis, segons el projecte del mateix Probens. Aquest havia adquirit al mateix Rossell dos cossos de casa al carrer de Sant Pacià,AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/4, f. 53v-77v, 31-01-1804. on el 1805 va construir una casa de planta baixa i quatre pisos (actual núm. 3).
El comerciant Ferriol Vilella El 1805, Bonardell va vendre el terreny i l'edifici en construcció al comerciant Ferriol (també escrit Ferreol) Vilella per 3.600 lliures barcelonines,AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 314v-316v, 05-10-1805. que també va adquirir en emfiteusi de Rossell una altra porció de terreny.AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 321v-324, 10-10-1805. Finalment, el mateix Probens, el fuster Dídac Mascaró i el picapedrer Pere Casanovas van atorgar a Vilella una carta de pagament per l'import de 102 lliures, 7 sous i 3 diners.AHPB, notari Ignasi Martí i Vidal, manual 1.180/5, f. 337-338, 03-11-1805.
El 1815, la fàbrica fou llogada pel termini de cinc anys pels catedràtics Josep Antoni Balcells i Josep Antoni Savall, comissionats per la Junta de Farmàcia (amb seu a Madrid) per a establir-hi el Col·legi de Sant Victorià. Segons consta a l'escriptura notarial, l'edifici, que havia estat desocupat durant la Guerra del Francès, necessitava algunes obres de reparació i condicionament per a encabir-hi les aules d'ensenyament, la biblioteca i el laboratori.AHPB, notari Ramon Barberi, 01-09-1815. Per tal d'establir-hi el jardí botànic annex, els mateixos catedràtics van llogar a l'hortolà Antoni Capdevila l'«hort d'en Ramaller», situat a l'altra banda del carrer de la Riereta.AHPB, notari Ramon Barberi, 03-11-1815.
El 1842 hi havia la fàbrica de teixits de cotó i mescla dels germans Vilaró, i el 1849 la de Daniel, Boyer i Cia, que van ser presents a l'Exposició Industrial del 1844 amb teixits de cotó per a pantalons i «guingues» de colors.
El 1850, l'edifici fou subhastat pel Tribunal de Comerç i finalment adquirit als hereus de Ferriol Vilella per Francesca Vilardell, que el faria enderrocar per a reedificar-ho de nova planta.
Referències
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Vilella Categoria:Carrer de la Riereta