The Case of Lena Smith és una pel·lícula de drama nord-americana de 1929 dirigida per Josef von Sternberg, protagonitzada per Esther Ralston i James Hall, i publicat per Paramount Pictures.
The Case of Lena Smith està classificat pels crítics de cinema com una de les "obres mestres perdudes" de l'era muda i el Sant Grial per als arxivers que tamisen els dipòsits de pel·lícules. Les últimes impressions restants van ser destruïdes per Paramount Pictures poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial amb finalitats fiscals.Howarth, 2007, pàg. 30-31 El 2003, l'historiador del cinema japonès Komatsu Hiroshi va descobrir un fragment de quatre minuts de The Case of Lena Smith a Manxúria, Xina, reactivant l'interès per la pel·lícula.Horwath, 2008. pàg. 12
L'obra va ser l'última de les vuit pel·lícules mudes de Sternberg i una de les tres de la seva carrera ambientades a la ciutat de naixement i infantesa: Viena. Les altres dues pel·lícules són Dishonored (1931) i El rei se'n va de gresca (1936).Howarth, 2007. p. 11-12Bergstrom, 2007, p. 43 El cineasta nord-americà Curtis Harrington va ser una d'aquestes últimes persones a veure una impressió des de les voltes de Paramount. Comentant l'experiència a Sight & Sound (17 de febrer de 1949), Harrington va escriure:
Trama El següent resum de la trama es deriva del "Resum de la seqüència" de 10 pàgines publicat pel Departament d'Històries de Paramount (28 d'octubre de 1928). La narració s'emmarca entre un pròleg i un epíleg, ambdós ambientats en un petit poble hongarès. La història principal es produeix en un flashback, presentat en seqüències de la A a la M (cadascuna conté una sèrie d'escenes), totes elles ambientades a Viena fin de siècle. El personatge central és Lena Smith (el nom que un buròcrata austríac li va donar per escurçar el seu nom hongarès)Howarth i Omasta, 2007. pàg. 91-235
Pròleg: El conte s'obre l'agost de 1914 i s'ha declarat la Primera Guerra Mundial. La Lena, de mitjana edat, i el seu ancià marit Stephan, un pròsper camperol, s'acomiaden amb ansietat de Franz Jr., el fill del primer marit de Lena (ara mort). El jove marxa per lluitar al front.
Resum de seqüències A-M: un flashback porta l'espectador 20 anys enrere fins al 1894. La jove Lena acaba de menysprear el seu pretendent, Stephan, que ha arreglat el seu matrimoni amb el consentiment del pare de la Lena. Malgrat la declaració de devoció de Stephan, marxa alegrement a peu cap a Viena, acompanyada d'altres dues noies camperoles aventureres. Tots esperen trobar una feina agradable a la gran ciutat i escapar de les penúries del treball agrícola.
A Viena, les tres noies del camp passegen pel Prater de nit. Cadascuna d'elles s'uneix amb un soldat, la Lena, amb l'oficial cadet, Franz Hofrat. Ella es lliura a les seves seduccions i comencen una aventura, que descobrirem amb el temps que ha donat un fill. S'han casat en secret, i en Franz la tranquil·litza: "No et preocupis Lena, jo cuidaré de tu".
L'escena canvia a Viena d'aquí quatre anys. La Lena realitza tasques domèstiques com a criada a casa, com moltes altres dones joves del barri. El seu mestre i mestressa són Herr i Frau Hofrat, els pares del seu únic fill, Franz. El jove oficial ha concertat feina per la Lena a la casa petit-burgesa dels seus pares, que no saben res del matrimoni clandestí de la seva criada amb el seu fill, ni que són avis d'un petit Franz. La Lena i el seu cònjuge Franz s'allunyen i s'abstenen d'associar-se entre ells, per la insistència del jove marit. La covardia moral del jove Hofrat s'agreuja amb el joc, el pagament del deute amb que extorsiona al seu pare. Tampoc l'oficial orgullós és fidel a Lena: dorm amb les dones d'altres homes.
La Lena visita el seu fill Franz, de 3 anys, a casa de la germana d'Stephan, que viu a Viena, en secret, i només després de la nit. L'ancià Hofrat és alertat de les excursions nocturnes de la Lena i sospita que pot estar involucrada amb el seu fill. El senyor Hofrat se sent alleujat quan visita l'apartament del seu fill, sense anunciar-ho, i la Lena no hi és. No obstant això, Herr Hofrat confina Lena a la seva habitació a la nit i li recorda severament que ell és el cap de l'Oficina de Moral de Viena.
En el seu dia lliure, la Lena -aparentment una dona soltera- porta el seu fill petit al Prater. Allà té una trobada desagradable amb el conserge que serveix als apartaments Hofrat. Malintencionadament, el treballador informa de l'assumpte a l'ancià Hobrat, que assumeix a l'instant que el nen és il·legítim. Convoca a la Lena i l'acomiada al moment. Com a conseller de policia, ordena que el nen s'acomiadi i ingressi en un orfenat per a pobres.
Quan Lena, distreta, apel·la als administradors de l'Oficina de Moral per descobrir el parador del seu petit Franz, revelen que ha estat considerada una mare "no apta". Per recuperar la custòdia del seu fill de l'orfenat, ha de pagar una taxa de 1.000 corones.
Quan la Lena informa al seu marit de la crisi, descarta lleugerament l'assumpte com un que podria fer deshonrar el seu nom. Es nega a intervenir en nom del menor.
Quan la Lena torna a casa de la germana d'Stephan, descobreix que el mateix Stephan ha arribat del camp. La seva germana li ha explicat tot i ell està decidit a rescatar la Lena de la seva difícil situació. La Lena s'oposa, però Stephan li obsequia 700 corones, els seus estalvis de tota la vida, i insisteix que exigeix 300 corones al seu marit, aquell "caniche uniformat" per alliberar el nen. La Lena s'acosta al seu marit a un cafè i li revela que posseeix 700 corones i li demana que en aporti 300 més. En la seva desesperació, Lena cedeix els fons a Franz, que promet utilitzar-los per guanyar una fortuna a les taules de joc.
Quan l'oficial Franz es reuneix amb els seus companys al cafè, descobreix que un camperol malhumorat ha ocupat la seva cadira: Stephan. El pagès insulta de manera escandalosa l'honor del militar i es produeix un altercat. Franz sap que el seu és superat quan s'adona que el granger és el veritable campió de la Lena. Un policia separa els dos rivals.
Aquell vespre a casa, Franz pensa en una carta a la seva família: un comiat autocompatent. La Lena arriba per recuperar els diners, però el seu Franz, deshonrat, es retira al seu dormitori i es suïcida amb una pistola. La Lena assisteix a la investigació per la mort del seu marit. El gran Hofrat, intentant culpar a Lena del suïcidi del seu fill, intenta interrogar-la. La Lena reacciona presentant la seva llicència de matrimoni al tribunal. El gran Hofrat s'enfronta al fet que la Lena és la seva nora i el petit Franz el seu net. Reacciona amb duresa, insistint a adoptar el nen i negant qualsevol dret de visita a la Lena. Quan ella amenaça amb fer públics els fets del matrimoni, el tribunal castiga el seu esclat amb un termini de sis mesos a treballs forçats.
La Lena és arrossegada brutalment a la presó a la seva arribada i assotada per la cap matrona en un intent de domesticar-la. La Lena escapa desesperadament per sobre d'una tanca de filferro de pues, tot eludint els guàrdies. Arriba al manicomi on està retingut el petit Franz i fuig amb el noi de Viena i torna al camp hongarès, i a la llibertat.
Epíleg - La història es remunta al 1914 quan Franz, Jr. s'acomiada de la seva mare, Lena, pertorbada. Ella està desproveïda de qualsevol fervor patriòtic. La seva intuïció li diu que el nen no sobreviurà a la guerra, i que tot el patiment que ha patit ha estat en va.
Repartiment Esther Ralston com a Lena Smith James Hall com a suboficial Franz Hofrat Gustav von Seyffertitz com Herr Hofrat Emily Fitzroy com a Frau Hofrat Fred Kohler com a Stephan Betty Aho com a germana de Stephan Lawrence Grant com a comissari Alex Woloshin com a porter Ann Brody com a dona del porter
Antecedents Elements del caràcter narratiu i creatiu de la pel·lícula s'han reconstruït a partir de material d'arxiu de múltiples fonts, inclosos els fitxers de la pel·lícula de Paramount.Howarth, 2007, p. 14Bergstrom, 2007. p. 45 (footnote 4)
La història principal de la pel·lícula es desenvolupa a Viena l'any 1894 (l'any del naixement de von Sternberg) durant un període en què es va duplicar la població de la ciutat com a treballadors agrícoles dels regnes de l'imperi d'Àustria-Hongria en decadència: Bohèmia, Moràvia, Galítsia i Hongria - van emigrar als nuclis urbans. Els nouvinguts ètnicament diversos van trobar feina com a treballadors industrials a les fàbriques i domèstics per a la burgesia.Howarth, 2007, pàg. 15-16
Sternberg presenta la gamma completa de tipus socials que van habitar “el gresol ètnic de la població vienesa” al tombant de segleHowarth, 2007. pàg. 15 El personatge del tinent Franz Holrat, el primer marit de Lena, es basa en el protagonista del novel·lista Arthur Schnitzler a Leutnant Gustl (1901).Howarth, 2007. p. 17-18
El Prater comprèn el Wurstelprater - el parc temàtic, un lloc de barreja per tots els estrats socials de Viena al fin de siècleHowarth, 2007. pàg. 22-23Lunzer, 2009 L'historiador del cinema Andrew Sarris informa que la representació de Sternberg del Prater és "una de les seqüències més admirades de la pel·lícula" i cita extensament el record vívid del director del Wurstelprater a les seves memòries:
Sternberg no va ser l'únic director de l'era del silenci que va invocar el famós Prater de Viena. Erich von Stroheim amb Merry-Go-Round (1923) i The Wedding March (1928) "probablement va contribuir a la concepció de Lena Smith" i els crítics de cinema contemporanis van reconèixer la influència de von Stroheim.Howarth, 2007, pàg. 20-21
Sternberg va treballar per primera vegada amb l'actriu Esther Ralston quan va tornar a rodar algunes escenes de la pel·lícula de Famous Players-Lasky Children of Divorce (1927). Samuel Ornitz va presentar una història sobre una jove mare soltera que lluita per mantenir el seu fill il·legítim. Els primers guions de la pel·lícula estan marcats com "Breu sinopsi d'una història de Ralston-Mother" que indica que Sternberg tenia l'actriu en ment des del principi.Bergstrom, 2007. pàg. 50
Els components de l'enquadrament (pròleg i epíleg) de la pel·lícula van ser "l'últim [s] afegit al guió" pel guionista Jules Furthman i el director Sternberg, i van incloure "el cor de la pel·lícula, acabant en un to de total desolació i impotència davant de l'autoritat estatal.”Bergstrom, 2007. p. 53 Efectivament, el guió final i les ressenyes contemporànies descriuen un escenari de proporcions tan tràgiques com per haver "arriscat l'èxit comercial" de la pel·lícula.Bergstrom, 2007, pàg. 44
Recepció Estats Units Mentre que els entusiastes del cinema estatunidencs van quedar molt impressionats amb "The Case of Lena Smith", els diaris comercials van oferir crítiques diverses.Howarth, 2007. pàg. 80 Variety (16 de gener de 1929) va considerar la història, el tema, l'actuació i la producció de la pel·lícula "admirables", però va lamentar que "el seu realisme estigui bastant allunyat dels gustos de la majoria dels espectadors" i "el la imatge no té ni una espurna de llum per alleujar l'ombra."Howarth i Omasta, 2007. p. 282, 284 Los Angeles Times (20 de gener de 1929) va apreciar l'estil original de Sternberg, però es va queixar que "Lena Smith no aconsegueix satisfer, perquè no arriba a cap conclusió arrodonida". The Film Daily (20 de gener de 1929) va descriure la pel·lícula com "un estudi psicològic de les reaccions d'una dona davant les injustícies de classe i casta a la Viena aristocràtica i militar abans de la guerra."Bergstrom, 2007. p. 47-48 Motion Picture News va informar que Lena Smith de Sternberg "va perdre la marca" com a forma d'"entreteniment massiu ... el títol enganyós. El conte és un d'amor matern, no és un thriller de judici d'homicidi."Bergstrom, 2007. p. 48