Evè de Paros (en ) va ser un sofista i poeta gnòmic elegíac de l'antiga Grècia, conegut principalment gràcies a les referències de PlatóFedó, 60c i Aristòtil.Ètica a Nicòmac, VII 10.1152a 32. Va morir poc després de Sòcrates ().
Segons Plató, era un sofista, filòsof i poeta que feia classes cobrant 5 mines per cada una.Apologia de Sòcrates, 20b La més important de la seva producció degueren ser les elegies, perquè totes les citacions que ens n'han arribat pertanyen a aquest gènere. Els fragments mostren que pertanyia als darrers estadis de l'elegia antiga, quan el gènere s'acostà a la prosa sofística.
Moltes de les seves elegies passaren a fer part d'antologies posteriors, entre les quals el corpus de Teognis. A l'Antologia grega figuren diversos poemes atribuïts a poetes de nom Evè, i es fa molt difícil d'escatir a qui pertanyen, si a Evè de Paros, o a un altre poeta epigramàtic, anomenat sovint Evè d'Ascaló. Eratòstenes considerà que sota el nom d'Evè de Paros s'amagaven dos poetes, un de més antic i un de més recent,] però el més raonable és pensar en l'existència d'un sol Evè de Paros, a més d'un poeta més recent que signà també com a Evè, convencionalment anomenat Evè d'Ascaló.
Una famosa dita atribuïda a Evè de Paros és:
Referències
Bibliografia Michael Gagarin i Paul Woodruff: Early Greek Political Thought from Homer to the Sophists,Cambridge University Press, 1995, , pàg 257-256. Nails, Deborah: The People of Plato
Categoria:Sofistes Categoria:Epigramatistes de l'Antologia grega Categoria:Poetes elegíacs Categoria:Persones de Paros de l'antiguitat Categoria:Escriptors antics en grec de tradició indirecta Categoria:Biografies del segle V aC Categoria:Grecs de l'Egeu Meridional Categoria:Poetes de l'antiga Grècia Categoria:Educadors de l'antiga Grècia