miniatura|Sala del Centenari de l'Institut Tecnològic de Tòquio (Tokyo Kōgyō Daigaku Hyakunen Kinenkan). va ser un arquitecte japonès la influència del qual va acabar definint de manera informal el que ara es coneix com a "Escola Shinohara", que s'ha relacionat amb les obres de Toyo Ito, Kazunari Sakamoto i Itsuko Hasegawa, entre d'altres."Beyond the Bubble", Botond Bognar
Tal com va dir el crític d'arquitectura Thomas Daniell, Shinohara va ser "Una figura clau que va rebutjar explícitament les influències occidentals, però apareix en gairebé totes les branques de l'arbre genealògic de l'arquitectura japonesa contemporània. Els seus efectes en la disciplina com a teòric, projectista i professor han estat immensos".
Shinohara va graduar-se primerament com a matemàtic, arribant a ser-ne professor, fins que va decidir començar a estudiar arquitectura. Es va graduar el 1953 a l'Institut Tecnològic de Tòquio (Tōkyō Kōgyō Daigaku, abreujat Tokodai, Tokyo Institute of Technology-TIT, o TokyoTECH; anomenat a partir de 2024 Institut de Ciències de Tòquio), i va passar a ser-ne professor el 1970. Va començar a projectar el 1954, i va dissenyar més de 30 edificis residencials, així com diversos edificis públics al Japó.
El 1985 va visitar Barcelona i Palma convidat per l'arquitecte català Enric Massip-Bosch, on va donar tres conferències: a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona, i a la seu de Palma, que llavors era una delegació del CoACB. A la biblioteca de l'ETSAB hi ha el recull d'escrits de Shinohara traduïts al seminari d'Història de l'Arquitectura dirigit per Massip-Bosch que es va fer al curs 1984-85.
Va ser guardonat amb el gran premi de l'Institut d'Arquitectura del Japó (AIJ) el 2005. L'any 2010 la Biennal di Venezia va atorgar un Lleó d'Or commemoratiu especial en memòria de Kazuo Shinohara.Rem Koolhaas Golden Lion for Lifetime Achievement , Biennale press release, 16 July 2010
Llistat d'obres seleccionades miniatura|Museu Ukiyo-e del Japó a Matsumoto (1982)
Casa Kugayama (1954) Casa paraigües (1961; traslladada al Campus Vitra, Weil am Rhein, el 2022) Casa amb un terra de terra (1963) Casa nord a Hanayama (1965) Casa en blanc (1966) Casa de la Terra (1966) Casa inacabada (1970) Casa Prisma (1974) Casa Tanikawa (1974) Casa Uehara (1976) Casa sota línies d'alta tensió (1981) Casa a Yokohama (1985) Museu Ukiyo-e del Japó a Matsumoto (1982) Edifici commemoratiu del Centenari de l'Institut Tecnològic de Tòquio (TIT); Tòquio (1987) Comissaria de policia de Kumamoto (1990) Edifici K2; Osaka (1990)
Bibliografia Massip-Bosch, Enric. Five Forms of Emotion: Kazuo Shinohara and the House as a Work of Art. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2015.
Exposicions 2010: festival Les Rencontres d'Arles, França.
Referències
Enllaços externs Article de Kōji Taki: "Oppositions: The Intrinsic Structure of Kazuo Shinohara's Work" Article de Jacques Benoît: "The Influence of Milieu in the Residential Architecture of Shinohara Kazuo " Conversa entre Kazuo Shinohara i Hans Ulrich Obrist publicada a Quaderns d'Arquitectura, n. 265, Barcelona 04.2014
Categoria:Alumnes de l'Institut de Tecnologia de Tokyo Categoria:Arquitectes japonesos Categoria:Persones de Shizuoka Categoria:Morts a la prefectura de Kanagawa Categoria:Arquitectes morts al segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1925