El Pentameró (del grec πέντε [penti], 'cinc'; i ἡμέρα [hêméra], 'dia'), el nom original del qual en napolità és El cunto de li cunti overo el trattenemiento de peccerille (El conte dels contes, o l'entreteniment dels més petits), és una col·lecció de contes de fades populars, elaborada pel poeta i cortesà italià Giambattista Basile (ca. 1570-1632), comte de Torrone, escrita en napolità i publicada de manera pòstuma a Nàpols en cinc toms per la seva germana Adriana Basile, del 1634 al 1636, amb el pseudònim anagramàtic de Gian Alesio Abbattutis.
Geografia de les històries Allò quant va ser retitulat com "el Pentameró" per primera vegada a l'edició de 1674, perquè està construït de manera similar al model del Decameró de Boccaccio (1353): 49 dels 50 relats són introduïts per un primer relat que els serveix d'enquadrament, en què un grup de persones, durant cinc jornades, s'expliquen històries.Altres recopilacions de contes europees posteriors al Decamerón ja havien pres d'aquesta estructura, com els Contes de Canterbury, de Chaucer (també del segle XIV). De fet, el precedent més antic d'aquest esquema narratiu podria ser Les mil i una nits, amb la història de Sherezada, que emmarca els altres relats, i fins i tot segles abans de l'era cristiana, les epopeies sànscrites del Mahabharata i del Ramaiana. Tot i que ja altres recopilacions de relats havien inclòs contes "de fades" (com Les nits agradables de Straparola), la de Basile és la primera les històries de la qual pertanyen, totes elles, a aquesta categoria.
Basile va registrar i va adaptar històries que es creu li van ser transmeses oralment, principalment als voltants de Creta i Venècia. Si bé Basile no les transmet textualment de la tradició oral (com ho faria un recopilador modern), les escriu en dialecte i en molts aspectes va ser el primer escriptor a preservar trets de l'oralitat.. D'altra banda, al Pentameró hi ha les versions més antigues de què es tingui notícia de molts dels contes.Swann Jones (1995), p. 38.
Contes de fades del Pentameró Són 50 contes explicats durant 5 dies, 10 cada dia. Molts són contes de llarga tradició oral, modificats i adaptats. Alguns són molt coneguts, i van ser posteriorment també adaptats per Charles Perrault i els germans Grimm.
Primer dia: Lo cunto de l'uerco (El conte de l'ogre) La mortella (El mirt) Peruonto Vardielo La puça La gatta cenerentola (La ventafocs) El mercant (El mercader) La facce de crapa (Cara de cabra) La cerva fatata (La cérvola encantada) La vecchia scorticata (La vella escorxada) Segon dia: Petrosinella (Jalivert o Verdesola: Rapunzel) Verd prato (Verd pastura) Viola Cagliuso (Cagliuso: El Gat amb Botes) El serp (La serp) L'orsa (L'óssa) La palomma (El colom) La schiavottella (L'esclaveta: Blancaneu) El catenaccio (El candau) Ho compareu Tercer dia: Cannetella (Canella) La Penta mà-mozza (Penta la manca) El viso (El rostre) Sappia Licarda El scarafona, el soreix i el grill (L'escarabat, el rosegador i el grill) La serva d'aglie (La plantació d'alls) Corvette Lo 'ngnorante (L'ignorant) Rosella Le tre fate (Les tres fades: El pou màgic) Quart dia: La preta del gall (La pedra del gall) Li dui fratielle (Els dos germans) Li tre ri animal (Els tres reis animals) Le sette catenelle (Les set escorces de cansalada: La filera) El dragone (El drac) Le tre corone (Les tres corones) Li doie pizzelle (Les dues tortitas) Li sette palommielle (Els set colomins) El corb (El corb) La soperbia casticata (La supèrbia castigada) Cinquè dia: La papara (L'oca) Li mise (Els mesos) Pinto Smauto (Esmalt Esplendorós) El turç d'or (El tronc d'or) Sole, Lluna i Talia (Talia, Sol i Lluna: La bella dorment) La Sapia Li cinc figlie (Els cinc fills) Ninnillo i Nennella (Hansel i Gretel) Le tre cetra (Les tres cidres o Les tres toronges) El desenllaç dels contes
Influència Com que l'obra original es va publicar en napolità, la seva difusió va ser limitada. El nord d'Europa pràcticament la va desconèixer durant els dos segles subsegüents, però els Germans Grimm, a la tercera edició de Contes de la infància i de la llar (Kinder- und Hausmärchen, 1837), expliciten la seva estima per ella com a primera col·lecció "nacional" de contes populars, que concordava amb els seus punts de vista nacionalistes romàntics i capturaven la veu napolitana. L'obra de Basile, després, començarà a suscitar un interès ampli.Croce (2000), p. 888-889.
Algunes de les històries del Pentameró van ser adaptades més tard per Charles Perrault i els Germans Grimm (per exemple en relats com Ventafocs, Rapunzel, el Gat amb Botes, Blancaneus, la Bella Dorment i Hansel i Gretel).
Els contes de Giambattista Basile s'estableixen a Basilicata i Campània, on va passar la major part de la seva vida als nobles locals. Entre els llocs relacionats amb les històries que ens trobem amb la ciutat d' Acerenza i el Castel Lagopesole, aquest darrer connectat amb el conte de fades de Rapunzel. Aviat per obrir al Museu de la ciutat de conte de fades d'Acerenza
Estil L'estil dels relats és molt barroc, amb molts usos metafòrics, Això va ser interpretat com una sàtira d'aquest estil, però atès que Basile l'utilitza també en altres obres, sembla que en realitat no existeix tal intenció irònica.
El Pentameró en català A octubre de 2025 no hi ha constància que existeixi una traducció completa del Pentameró en català publicada o disponible en edició comercial. La presència en català es limita principalment a adaptacions o a traduccions de contes solts, incloses en recopilacions de rondalles populars catalanes o mallorquines, com les que va fer Antoni Maria Alcover.
Adaptacions i contes solts:
- L’“Amor de les tres taronges”, una de les rondalles més celebrades a Mallorca, prové directament d'un conte del Pentameró i va ser adaptada per Alcover el 1897.
- Altres contes del Pentameró han inspirat versions catalanes de relats com La ventafocs, Rapunzel, el Gat amb Botes, i la Bella Dorment, que han circulat en versions per a infants, però no han tingut una traducció catalana literal de tot el recull.
Referències
Bibliografia
Traduccions
Enllaços externs
Text italià
Categoria:Obres literàries del segle XVII Categoria:Napolità