, nom complet Heleieth Iara Bongiovani Saffioti, fou una sociòloga, professora, i activista feminista brasilera.

Trajectòria Era filla d'una costurera i d'un paleta, i nasqué en un petit poble de l'estat de São Paulo. El 1960, es graduà en Ciències Socials per la Facultat de Filosofia, Ciències i Lletres de la Universitat de São Paulo; començà les primeres recerques acadèmiques sobre la condició femenina al Brasil, tema que seria objecte d'una tesi de per la Facultat de Filosofia, Ciències i Lletres d'Araraquara, de la Universitat de São Paulo, titulada La dona en la societat classista: mite i realitat, amb supervisió del professor Florestan Fernandes, defensada per Heleieth, el 1967, i publicada per l'Editora Vozes el 1976. El llibre fou un best-seller en l'època, i hui és una referència en estudis de gènere.

Fou professora de la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo; i professora visitant de la Facultat de Servei Social de la UFRJ. Creà un "Nucli d'Estudis de Gènere, Classe i Ètnia", en la UFRJ, orientant tesis en la PUC-SP, en què continuà les seues activitats acadèmiques al campus d'Araraquara, en què era professora emèrita.Sitio de la Pontificia Universidad Católica de Sao Paulo.

El 2005 la inclogueren en la iniciativa col·lectiva de "Mil Dones per al Premi Nobel de la Pau", per l'organització suïssa Dones per la Pau al voltant del Món. Dins de les mil dones hi havia 51 brasileres, com Zilda Arns, Heloneida Studart, i Luiza Erundina.

Es casà amb el químic Waldemar Saffioti, professor, autor de llibres didàctics i regidor d'Araraquara. El 2000, després de la mort del seu marit, donà a la Universitat de São Paulo la finca de la parella, a Araraquara, perquè es transformàs en centre cultural. Aquest casal havia pertangut a l'oncle de Mário de Andrade, que el descrigué en Macunaíma.Heleieth Iara Bongiovani Saffioti (1934-2010) defendeu os direitos das mulheres, por Estevão Bertoni. Folha.com, 15 de desembre de 2010.

Heleieth Saffioti estigué activa fins al final de la seua vida; visqué a São Paulo amb sa mare, Angela. Va morir als 76 anys sense descendència.

Principals obres publicades Profissionalização feminina: professoras primárias e operárias. 1969 A mulher na sociedade de classe: mite e realidade. 1976 Emprego doméstico e capitalismo. 1978 Women in Class Society. Traduït per Michael Vale. Edició reimpresa Monthly Review Press, 408 pàg. . 1980 Do artesanal ao industrial: a exploração da mulher. 1981 O fardo das trabalhadoras rurais. 1983 Mulher brasileira: opressão e exploração. 1984 Poder do macho. 1987 Mulher brasileira é assim. 1994 Violência de gênero: poder e impotência. 1995 Gênero, patriarcado, violência. Ed. EFPA, 152 pàg. . 2004

Honors Membre de:

Consell Consultiu de la Revista Estudis Feministes, des del número 1/1992

Epònims:

"Centre de Referència de la Dona Heleieth Saffioti", c/ Voluntários da Pátria 1648. Araraquara. SP

Vegeu també Sufragi femení. Feminisme. Història de les dones.

Referències

Categoria:Feministes brasilers Categoria:Sociòlegs brasilers Categoria:Sufragistes americans Categoria:Alumnes de la Universitat de São Paulo Categoria:Morts el 2010 Categoria:Morts a São Paulo Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Escriptors brasilers del segle XXI Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors de l'estat de São Paulo Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1934