Joaquim Ferrer i Ferrer (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1882 - Tortosa, Baix Ebre, 12 de gener de 1929), fou un metge i polític català.
Al seu poble era conegut amb el sobrenom de lo metge Ferré. Provenia d'una família de fortes conviccions carlines, fet que va ajudar, amb els anys, a que esdevingués cap del Partit Tradicionalista en els districtes de Tortosa, Roquetes i Gandesa. Fou també director del diari La Tradición, l'òrgan oficial dels carlistes, i des d'on va combatre Marcel·lí Domingo, el seu principal rival polític. Fou membre del Sometent, i el mes de novembre de 1922 fou processat per injúries a l'Exèrcit per uns articles sobre els soldats de quota que va escriure a La Tradición.
Pel que fa a la seva carrera política, es presentà a la candidatura de Tortosa-Roquetes, juntament amb Francisco Canivell Curto i Joan Tomàs Villalbí. Ho féu, també, en la candidatura per a diputats a Corts, tot i que en aquesta ocasió no va obtenir elecció.Curto, p. 177 Sí que va ser diputat provincial a partir de les eleccions de 1919, en què quedà en tercera posició amb 6.509 vots. En l'ens provincial s'integrà en la Comissió Permanent d’Hisenda i també en la Mixta de Reclutament, el primer mandat com a suplent, i el segon com a titular. Com a diputat, passà a formar part de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya l'agost de 1921, a la qual acudí sota l'epígraf de jaumista. Es presentà de nou als comicis provincials de 1923, però no entrà, ja que va quedar en setena posició amb solament 1.924 vots.
Bibliografia
Enllaços externs Joaquim Ferrer i Ferrer a la Ilercavònia
Referències
Categoria:Vilalba dels Arcs Categoria:Polítics terraltencs Categoria:Morts el 1929 Categoria:Morts a Tortosa Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1882