miniatura|Les escales Potemkin d'Odessa ocupen 142 metres, però produeixen la il·lusió d'una major profunditat ja que són més amples a la part inferior que a la superior. miniatura|La galeria al Palazzo Spada de Roma de Francesco Borromini, 1632. Els 8.6 metres de llargada d'aquesta semblen ser quatre vegades més llargs. La perspectiva forçada és una tècnica que utilitza la il·lusió òptica per fer que un objecte aparegui més lluny, més a prop, més gran o més petit del que és en realitat. Així doncs, manipula la percepció visual humana mitjançant; l'ús d'objectes a escala (i la correlació entre ells) i el punt de mira de l'espectador o la càmera. Els seus usos s'estenen des de la fotografia, el cinema i l'arquitectura.
En el cinema Un exemple de perspectiva forçada és una escena d'una pel·lícula d'acció en què els dinosaures amenacen els herois. Si es col·loca un model en miniatura d'un dinosaure a prop de la càmera, el director pot fer que aquest sembli monstruosament alt per a l'espectador, tot i que realment només està més pròxim a l'òptica.
La perspectiva forçada era característica de les pel·lícules mudes alemanyes i Ciutadà Kane va reviure'n la pràctica.Kevin Brownlow, David Lean, p.209 Les pel·lícules, especialment les de sèrie B en les dècades de 1950 i 1960, es produïen amb pressupostos limitats i sovint presentaven plans de perspectiva forçada.
Aquesta tècnica pot ser més creïble quan les condicions ambientals enfosqueixen la diferència de perspectiva. Per exemple, l'escena final de la famosa pel·lícula Casablanca té lloc en un aeroport enmig d'una tempesta, tot i que va ser rodada en un estudi. Això es va aconseguir mitjançant l'ús d'un teló de fons pintat d'un avió, que va servir per nans al costat del teló de fons. Un aiguat (creat a l'estudi) allunya gran part de l'atenció de l'espectador del teló de fons i dels extres, fent que la perspectiva simulada sigui menys perceptible.
El paper de la llum Els primers exemples de perspectiva forçada que s'utilitzaven a les pel·lícules de baix pressupost mostraven objectes que eren clarament diferents del seu entorn: usualment borrosos o amb un nivell de llum diferent. La principal causa d'això va ser geomètrica. La llum d'una font puntual viatja en una ona esfèrica, disminuint en intensitat (o il·luminació) a mesura que el quadrat invers de la distància viatja. Això vol dir que una font de llum ha de ser quatre vegades més brillant per produir la mateixa il·luminació en un objecte el doble de lluny. Així, per crear la il·lusió que un objecte llunyà estigui a la mateixa distància que un objecte proper i escalat, en conseqüència, es necessita molta més llum. Quan es filma amb perspectiva forçada, és crucial que l'obertura (de diafragma) s'aturi prou per aconseguir una profunditat de camp adequada, de manera que l'objecte en primer pla i el fons apareguin nítids a l'escena. Atès que els models en miniatura haurien d'estar sotmesos a una il·luminació molt més gran que l'enfocament principal de la càmera, l'àrea d'acció, és important assegurar-se que puguin suportar la quantitat significativa de calor generada per les fonts de llum incandescents que s'utilitzen normalment en pel·lícules i produccions televisives.
En moviment Les adaptacions cinematogràfiques d'El Senyor dels Anells de Peter Jackson fan un ús estès de la perspectiva forçada. Els personatges, aparentment, l'un al costat de l'altre es desplaçarien a diversos metres de profunditat de la càmera. Això, en una imatge fixa, fa que alguns personatges (nans i hòbbits) semblin molt més petits que altres. Si es mogués el punt de vista de la càmera, la paral·laxi revelaria les veritables posicions relatives dels personatges a l'espai. Fins i tot si la càmera s'acaba de girar, el seu punt de vista pot moure's accidentalment si aquesta no es mou al voltant del punt correcte; l'anomenat "punt de paral·laxi zero" (o punt nodal frontal) i s'aproxima a la pràctica com el centre de la pupil·la d'entrada.
Una tècnica molt utilitzada a El Senyor dels Anells: La comunitat de l'anell va ser una millora d'aquest principi, que es podia utilitzar en preses en moviment. Part del decorat es va muntar sobre plataformes mòbils que es movien segons el moviment de càmera, de manera que la il·lusió òptica es conservaria en tot moment durant el rodatge del pla. Les mateixes tècniques van ser emprades a les pel·lícules de Harry Potter per fer que el personatge Hagrid semblés un gegant. Els accessoris al voltant de Harry i els seus amics són de mida normal, mentre que els accessoris, aparentment idèntics, col·locats al voltant d'Hagrid són de fet més petits.
Efectes còmics miniatura|L'ús de la perspectiva forçada amb atraccions turístiques com la Torre Inclinada de Pisa és popular en la fotografia turística. Com passa amb molts gèneres i efectes cinematogràfics, la perspectiva forçada es pot utilitzar per obtenir un efecte de comèdia visual. Normalment, quan un objecte o personatge es representa en una escena, la seva mida es defineix pel seu entorn. Aleshores, un personatge interactua amb l'objecte o personatge, demostrant a l'espectador ha estat enganyat i que s'ha fet ús de perspectiva forçada. esquerra|miniatura|La perspectiva forçada de la llauna de cervesa gegant es mostra "penjat" a la mà d'una persona. La pel·lícula Brats de Laurel i Hardy de 1930 va fer ús de la perspectiva forçada per representar Stan i Ollie simultàniament com a adults i com els seus propis fills. Un exemple usat per a l'efecte còmic es troba a la comèdia Top Secret!, en una escena que sembla començar amb un primer pla d'un telèfon que sona i amb els personatges a la distància. Tanmateix, quan el personatge s'acosta al telèfon (cap a la càmera) i l'agafa, es fa evident que aquest és molt gran en comptes d'estar a prop de la càmera. Una altra escena de la mateixa pel·lícula comença amb un primer pla d'un rellotge de polsera; el següent pla mostra que aquesta és la que duu posada en realitat el personatge.
La mateixa tècnica també apareix a l'sketch de Dennis Waterman al programa de sketchs Little Britain de la BBC britànica. A la versió televisiva, es fa ús d'accessoris més grans que a la vida real per fer que el Waterman caricaturitzat sembli mesurar només 90 cm d'alçada, o menys. A La història del món, part I, mentre s'escapa dels camperols francesos, el personatge de Mel Brooks, Jacques, que fa el doble per al rei Lluís, corre per un vestíbul del palau, que es converteix en una rampa, mostrant la porta més petita al final, amb perspectiva forçada. Mentre retrocedeix a la part normal de l'habitació, murmura: "Qui va dissenyar aquest lloc?".
Un dels sketches recurrents de The Kids in the Hall presentava el Sr. Tyzik, "The Headcrusher", utilitzava aquesta tècnica (des del seu propi punt de vista) per "aixafar" els caps d'altres persones entre els seus dits. Això també ho fa el personatge Sheldon Cooper al programa de televisió The Big Bang Theory als seus amics quan el fan sentir malament. En la realització de la temporada 5 de Red vs. Blue, els creadors van apostar per la perspectiva forçada per fer que el personatge del nadó de Tucker, Junior, semblés petit. Al joc, el personatge alienígena emprat com a Junior té la mateixa alçada que els altres personatges. El mem d'Internet de curta durada del 2013 "baby mugging" va servir-se de la perspectiva forçada per fer que els nadons semblés que estiguessin dins d'articles com tasses i tasses de te.
En arquitectura En arquitectura, es pot fer que una estructura sembli més gran, més alta, més llunyana o d'una altra manera ajustant l'escala dels objectes en relació amb l'espectador, augmentant o disminuint la profunditat percebuda. Quan se suposa que la perspectiva forçada fa que un objecte sembli més llunyà, es pot utilitzar el següent mètode: disminuint constantment l'escala dels objectes des de l'expectació i la convenció cap al punt més allunyat de l'espectador, es crea la il·lusió que l'escala d'aquests objectes es disminueix a causa de la seva ubicació llunyana. En canvi, de vegades es fa ús de la tècnica oposada en els dissenys de jardins clàssics i altres bogeries per escurçar les distàncies percebudes dels punts d'interès al llarg d'un camí.
L'estàtua de la Llibertat està construïda amb una lleugera perspectiva forçada per tal d'aparentar estar correctament i millor proporcionada quan és vista des de la seva base. Quan es va dissenyar a finals del (abans que el vol aeri fos un recurs fàcil de fer servir), hi havia pocs altres angles des dels quals podia ser vista. Això va dificultar els tècnics d'efectes especials que treballaven a la pel·lícula Ghostbusters II, atès que van haver de retrocedir en la quantitat de perspectiva forçada utilitzada en replicar l'estàtua per a la pel·lícula perquè el seu model (que es va fotografiar de cara) no es veiés pesat a la zona superior. Aquest efecte també es pot veure a l'estàtua de David de Miquel Àngel.
La percepció de la profunditat La tècnica es beneficia dels senyals visuals emprats pels humans per percebre la profunditat, com ara la mida angular, la perspectiva aèria, l'ombreig la mida relativa. La distància percebuda de l'objecte pot ser manipulada en el cinema, la fotografia i l'art, variant els senyals monoculars bàsics utilitzats per discernir la profunditat d'un objecte a l'escena, essent un exemple la perspectiva aèria, el desenfocament, la mida relativa i la il·luminació. Utilitzant aquests senyals monoculars i la mida angular, els ulls poden percebre la distància d'un objecte. Els artistes són capaços de moure lliurement el pla visual dels objectes enfosquint aquests senyals al seu gust.
Augmentar la distància de l'objecte respecte al públic fa que un objecte sembli ser més petit; la seva mida aparent disminueix mentre que creix la separació amb l'espectador. Aquest fenomen és el de la manipulació de la mida angular i aparent.
L'ull humà percep la grandària d'un objecte en funció de la mida de la imatge de l'objecte en la retina. Això depèn únicament de l'angle creat pels raigs procedents de la part superior i inferior de l'objecte que passen pel centre de la lent de l'ull. Com més gran sigui l'angle que subjau un objecte, més gran serà la mida aparent de l'objecte. Aquest angle incrementa més si l'objecte s'acosta a la lent. D'aquesta manera podem afirmar que dos objectes amb diferent mida real tenen la mateixa mida aparent quan subjauen el mateix angle. I a la inversa, doncs, dos objectes de la mateixa mida real poden tenir una mida aparent dràsticament variable quan es mouen a diferents distàncies de la lent.Knight, Randall Dewey., Brian Jones, and Stuart Field. College Physics: a Strategic Approach. 1st ed. San Francisco: Pearson Education, 2006. Print. p. 704-705.
Càlcul de la mida angular alt=Angular Size depiction.|miniatura|Mida angular, distància i mida de l'objecte. Per calcular la mida angular s'utilitza la següent fórmula:
on el resultat, θ, que és l'angle subjagut s'obté multiplicant 2 per l'arctangent i on h és la mida real de l'objecte i D és la distància de la lent a l'objecte.Michael A. Seeds; Dana E. Backman (2010). Stars and Galaxies (7 ed.). Brooks Cole. p. 39.
Tècniques emprades