fou un psicòleg i escriptor nord-americà, famós per la promoció que va fer de les drogues psicodèliques. La percepció sobre la seva vida i obra està polaritzada, entre els que el consideren un pioner important i els que creuen que només buscava la publicitat. Allen Ginsberg el va anomenar "un heroi de la consciència americana", i Tom Robbins en va dir que era un "neuronauta valent".
Mentre feia de psicòleg clínic a Harvard, Leary va fundar el Projecte de Psilocibina de Harvard, després d'haver tingut una experiència reveladora amb bolets al·lucinògens a Mèxic. Va dirigir el Projecte entre 1960 i 1962, provant els efectes terapèutics de la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic (LSD) i la psilocibina, que eren legals als Estats Units, en experiments com el de la presó de Concord i el de la Marsh Chapel. Altres professors de Harvard van qüestionar la legitimitat i ètica científiques de la seva recerca, perquè ell mateix prenia substàncies psicodèliques amb els subjectes de l'experiment, i presumptament pressionava estudiants perquè també ho fessin. Un dels estudiants de Leary, Robert Thurman, ha negat que Leary pressionés els estudiants que no volien fer-ho. Harvard va expulsar Leary i el seu col·lega Richard Alpert (conegut després com a Ram Dass) el maig de 1963. Molta gent es va assabentar de l'existència de les drogues psicodèliques arran de l'escàndol de Harvard.
Leary creia que l'LSD tenia potencial per a l'ús terapèutic en psiquiatria. Prenia LSD i va desenvolupar una filosofia d'expansió de la ment i veritat personal mitjançant l'LSD. Després de Harvard, va continuar promovent públicament les drogues psicodèliques i es va convertir en una figura coneguda de la contracultura dels anys 1960. Va popularitzar eslògans que promovien aquesta filosofia, com ara "engega't, sintonitza-t'hi, deixa't anar" ("turn on, tune in, drop out"), "estat mental i entorn" ("set and setting", i "pensa per tu mateix i qüestiona l'autoritat" ("think for yourself and question authority"). També va escriure i va fer conferències freqüents sobre conceptes transhumanistes de migració espacial, augment de la intel·ligència i extensió de la vida (SMI²LE per les sigles en anglès). Leary va desenvolupar el model dels vuit circuits de consciència al seu llibre Exo-Psychology (1977) i feia conferències, dient de si mateix que era un "filòsof escènic".
Durant les dècades de 1960 i 1970, Leary fou arrestat 36 vegades. El president Richard Nixon va dir d'ell una vegada que era "l'home més perillós d'Amèrica".
Primers anys i educació Leary va néixer a Springfield, Massachusetts, i va ser fill únic en una llar de catòlics irlandesos. El seu pare, Timothy "Tote" Leary, era dentista i va deixar la seva dona Abigail Ferris quan Leary tenia 14 anys. Va acabar l'institut a Springfield.
Leary va estar matriculat al College of the Holy Cross de Worcester, Massachusetts, entre 1938 i 1940. Pressionat pel seu pare, va ingressar a l'Acadèmia Militar dels Estats Units de West Point (Nova York). En els seus primers mesos com a novell, va rebre múltiples demèrits per infringir el reglament, i després va tenir problemes més seriosos quan no va informar de les infraccions que feien els cadets que ell supervisava. També el van acusar de beure fins a emborratxar-se i no admetre-ho, i el Comitè d'Honor li va demanar que plegués. S'hi va negar i fou "silenciat"—és a dir que els seus companys cadets l'evitaven. Fou absolt en un consell de guerra, però va continuar el silenciament, així com un reguitzell de demèrits per infringir regles menors. En el seu segon any, la seva mare va apel·lar a un amic de la família, el senador David I. Walsh, cap del Comitè d'Afers Navals del Senat, que va investigar en persona. El Comitè d'Honor va revisar discretament la seva posició i va anunciar que reconeixeria el veredicte del consell de guerra. Llavors Leary va plegar i l'Exèrcit el va llicenciar honorablement.Peter O. Whitmer, Aquarius Revisited: Seven Who Created the Sixties Counterculture That Changed America (NY: Citadel Press, 1991), 21–25 Uns 50 anys després va dir que era "l'únic judici just que he tingut en un tribunal".
Per disgust de la seva família, Leary va passar a la Universitat d'Alabama a finals de 1941 perquè l'havien admès ràpidament. Es va apuntar al programa de milícies, va treure bones notes, i va començar a cultivar un interès acadèmic en la psicologia (amb un professor educat a Harvard i Middlebury, Donald Ramsdell) i la biologia. Leary fou expulsat al cap d'un any per passar una nit a la residència femenina, i va perdre la pròrroga per estudis en plena segona guerra mundial. Leary fou reclutat per l'Exèrcit dels Estats Units i va fer l'entrenament bàsic a Fort Eustis el 1943. Es va quedar en l'escalafó de sotsoficial mentre es matriculava a la subsecció de psicologia del programa de formació especialitzada de l'exèrcit, que incloïa tres mesos d'estudi a la Universitat de Georgetown i sis mesos a Ohio State.
Amb poca necessitat d'oficials a finals de la guerra, Leary fou destinat breument com a soldat de primera classe a un grup de combat que havia d'anar a la Guerra del Pacífic (més endavant el va caracteritzar com "un comando suïcida... la missió principal del qual, pel que jo podia veure, era eliminar la branca civil de l'aviació americana tota sencera de la rivalitat de la postguerra"), que estava en una base a l'estat de Nova York. Després de retrobar-se casualment a Buffalo amb Ramsdell, el seu professor d'Alabama, que estava destinat a un hospital de Butler, Pennsilvània com a psicòleg en cap), fou promocionat a caporal i el va destinar a les ordres del seu professor com a psicometrista. Es va quedar en una clínica de rehabilitació per a sords durant la resta de la guerra. Mentre s'estava a Butler, Leary va festejar amb Marianne Busch; es van casar l'abril de 1945. Leary es va llicenciar amb el rang de sergent el gener de 1946, havent obtingut condecoracions estàndard com a la Medalla de Bona Conducta, la Medalla del Servei de Defensa Americana, la Medalla de la Campanya Americana, i la Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial.
En acabar la guerra, Leary fou readmès a la Universitat d'Alabama i va poder convalidar les assignatures que havia fet a Ohio State. Va acabar el grau per correspondència i es va graduar l'agost de 1945.
Després d'obtenir la llicenciatura, Leary va seguir una carrera acadèmica. El 1946, va aconseguir un màster de psicologia a la Universitat Washington State, de Pullman (Washington), on va tenir com a professor el psicòleg educatiu Lee Cronbach. La seva tesi de màster va ser sobre les aplicacions clíniques de l'Escala d'Intel·ligència Adulta de Wechsler.
El 1947, Marianne va tenir la seva primera filla, Susan. Al cap de dos anys van tenir un fill, Jack. El 1950, Leary es va doctorar en psicologia clínica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En l'època de postguerra, Leary estava excitat per l'objectivitat de la física moderna; la seva dissertació doctoral (The Social Dimensions of Personality: Group Process and Structure, Les Dimensions Socials de la Personalitat: Procés i Estructura de Grups) s'aproximava a la teràpia de grup com a "psiclotron" a partir del qual es podien derivar i quantificar les característiques del comportament de forma anàloga a la taula periòdica, presagiant el seu desenvolupament posterior del circumplex interpersonal.
Leary es va quedar a la zona de la badia de San Francisco com a professor ajudant de psicologia mèdica a la Universitat de Califòrnia a San Francisco; al mateix temps, fou cofundador del departament de psicologia de l'Hospital Kaiser d'Oakland, Califòrnia, i tenia una consulta privada. In 1952, the Leary family spent a year in Spain, subsisting on a research grant. According to Berkeley colleague Marv Freedman, "Something had been stirred in him in terms of breaking out of being another cog in society."
El matrimoni de Leary tenia problemes per infidelitats i abús d'alcohol per les dues bandes. Marianne es va acabar suïcidant el 1955, i va haver de pujar els fills tot sol. Ell mateix es descrivia durant aquest període com "un empleat institucional anònim que agafava el cotxe cada matí per anar a la feina i feia caravana i tornava a casa cada nit per beure martinis... com uns quants milions de robots de classe mitjana, liberal i intel·lectual".
A partir de 1954 o 1955 fins al 1958, Leary va dirigir la recerca psiquiàtrica a la Kaiser Family Foundation. El 1957, va publicar The Interpersonal Diagnosis of Personality, que l'Annual Review of Psychology va anomenar "el llibre sobre psicoteràpia més important de l'any".
El 1958 l'Institut Nacional de Salut Mental va suspendre-li la beca de recerca perquè no va assistir a una reunió amb un investigador de l'Institut. Leary i els seus fills es van traslladar a Europa, on va provar d'escriure un altre llibre mentre sobrevivia a base de petites beques i pòlisses d'assegurança. La seva estada a Florència fou improductiva i indigent, i va decidir tornar a la vida universitària. A finals de 1959 va començar a fer de professor de psicologia clínica a Harvard University gràcies a Frank Barron (un col·lega de Berkeley) i David McClelland. Leary i els seus fills vivien a Newton (Massachusetts). A més de fer classe, Leary treballava al Centre Harvard per a Recerca de la Personalitat a les ordres de McClelland. Va supervisar el Projecte de Psilocibina de Harvard i va fer experiments juntament amb el professor ajudant Richard Alpert. El 1963, Leary fou acomiadat per saltar-se classes programades, encara que ell mantenia que havia complert les seves obligacions docents.New York Times, 3 de desembre, 1966, p. 25 En la decisió de prescindir-ne pot haver-hi influït la seva promoció de l'ús de drogues psicodèliques entre els estudiants i professors de Harvard. En aquella època les drogues eren legals.
La seva feina en psicologia acadèmica expandia la recerca de Harry Stack Sullivan i Karen Horney, que provaven d'entendre millor els processos interpersonals per ajudar al diagnòstic dels trastorns. La dissertació de Leary desenvolupava el model circumplex interpersonal, publicat després a The Interpersonal Diagnosis of Personality. El llibre demostrava com es poden utilitzar els resultats de lInventari de Personalitats Multifàsic de Minnesota (MMPI) per predir com reaccionaran els subjectes a diferents situacions interpersonals. La recerca de Leary va ser un precursor important de l'anàlisi transaccional, i fou un prefigurava directament la feina més famosa d'Eric Berne.
Experiments i experiències psicodèlics Recerca a Mèxic i Harvard (1957–1963) Introducció als bolets psicodèlics miniatura|Leary a la Universitat de Buffalo durant una gira de conferències el 1969 El 13 de maig de 1957, la revista Life va publicar un article de R. Gordon Wasson sobre l'ús de bolets amb psilocibina en ritus religiosos del poble índigena mazateca de Mèxic. Anthony Russo, un col·lega de Leary, havia experimentat amb els bolets psicodèlics Psilocybe mexicana durant un viatge a Mèxic i ho havia explicat a Leary. L'agost de 1960,Cashman, John. "The LSD Story". Fawcett Publications, 1966 Leary va viatjar a Cuernavaca, Mèxic, amb Russo i va consumir bolets amb psilocibina per primera vegada, una experiència que li va canviar radicalment el curs de la vida.Ram Dass Fierce Grace, 2001, Zeitgeist Video El 1965, Leary va dir que havia "après més sobre ... [el seu] cervell i les seves possibilitats ... [i] més sobre psicologia en les cinc hores després de prendre aquells bolets que ... en els quinze anys anteriors d'estudi i recerca".