The House on Sorority Row (també coneguda com House of Evil al Regne Unit) és una pel·lícula slasher estatunidenca del 1982 escrita i dirigida. de Mark Rosman, produït per John G. Clark, i protagonitzat per Eileen Davidson i Kathryn McNeil. La trama segueix un grup de germanes de germanes que són perseguides i assassinades durant la seva festa de graduació després d'amagar una broma fatal contra la seva mare de casa.
En part inspirada en la pel·lícula francesa de 1955 Les Diaboliques, el primer guionista i director Rosman va escriure el guió de la pel·lícula el 1980, llavors titulat Seven Sisters. La pel·lícula es va rodar a Pikesville (Maryland) els mesos d'estiu de 1980, amb fotografies addicionals a Los Angeles.
El novembre de 1982, va rebre una estrena regional limitada abans d'expandir-se el 21 de gener de 1983. La setmana següent va pujar al número u, i finalment va guanyar 10,6 milions de dòlars bruts a taquilla. Malgrat la resposta crítica mixta a l'estrena, la pel·lícula ha obtingut un gran seguiment de culte entre els fans del gènere des de la seva estrena.
The House on Sorority Row va ser nomenada una de les millors pel·lícules slasher de tots els temps per Complex el 2017. Un remake, titulat Sorority Row, va ser llançat el 2009.
Trama Set germanes de la fraternitat Katey, Vicki, Liz, Jeanie, Diane, Morgan i Stevie celebren la seva cerimònia de graduació a la seva casa de germanor, situada a l'extrem d'una sororoty row.
La seva celebració és interrompuda per la seva [mare de casa dominant, la Sra. Slater, que nega el pla de les noies d'organitzar una festa de graduació. Les noies, encapçalades per Vicki, menyspreades perquè Slater va tallar el seu llit d'aigua quan Vicki va portar secretament un xicot a la casa de la confraria, li fan una broma: li roben el bastó i el col·loquen a la piscina exterior sense utilitzar de la casa i l'obliguen a punta de pistola a recuperar-lo. La broma surt malament quan Vicki dispara inadvertidament a Slater, que sembla morta, les noies intenten esborrar el seu error fatal intentant desesperadament donar-li tanta atenció mèdica com és possible, com ara Stevie donant-li dues reanimacions boca a boca però no va servir perquè Slater ja estava morta; la Katie, d'altra banda, suggereix una ambulància, però no va poder perquè atrauran testimonis. Les noies accepten amagar el cos a la piscina fins que acabi la seva festa, tot i que Katey i Jeanie són reticents.
A la festa, una figura no identificada utilitza el bastó d'Slater per apunyalar un home que caminava pel bosc. Mentrestant, després de trobar convidats intentant entrar a la piscina, les noies s'adonen que si s'encenen els llums de la piscina, el cos de Slater es revelarà. Stevie va al soterrani per desactivar l'interruptor, on és brutalment apunyalada fins a la mort per l'assassí. Més tard, les llums de la piscina s'encenen molt per a les noies, però el cos de Slater no es troba enlloc.
Decidint que Slater ha d'estar viva, les noies comencen a buscar-la després que la festa s'acabi. Morgan entra a l'habitació de Slater on el cos d'Slater li cau a sobre des de l'escotilla de l'àtic. Vicki suggereix amagar el cos al cementiri vell. A l'àtic, la Katey descobreix joguines per a nens i un ocell mort en gàbia. Posteriorment, Morgan és apunyalada amb el bastó de Slater al seu dormitori.
Diane va a un garatge per engegar la furgoneta per transportar el cos de Slater, però és assassinada per l'assassí que entra pel sostre solar. Poc després, Jeanie és decapitada amb un ganivet de carnisser al bany. Mentrestant, la Katey troba una etiqueta d'alerta mèdica en un collaret que pertany a Slater. Ella truca al número i es posa en contacte amb un Dr. Beck, que ve a la casa. Els dos descobreixen els cossos de Stevie, Morgan i Diane a la piscina. Mentrestant, després de trobar Diane desapareguda, la Vicki i la Liz decideixen conduir al cementiri sense ella per enterrar el cos de Slater. Quan arriben, les dues noies són assassinades per l'agressor. El Dr. Beck acompanya la Katey al cementiri, on troben els cossos de la Vicki i la Liz, així com el de Slater encara a la part posterior de la furgoneta.
Després de donar a la força un sedant a la Katey a casa, el Dr. Beck revela que Slater tenia un fill anomenat Eric que estava deformat i mentalment subdesenvolupat gràcies a un tractament de fertilitat il·legal que li havia donat. El Dr. Beck utilitza la Katey com a esquer perquè pugui capturar l'Eric i encobrir el seu crim. Eric arriba i colpeja el Dr. Beck fins a la mort mentre Katey busca l'arma de Vicki, que no dispara. Ella fuig al bany i troba el cap tallat de Jeanie al lavabo. Horroritzada, s'enfila a l'àtic on és atacada per l'Eric, que ara vesteix una disfressa de pallasso. Ella li dispara repetidament, només per adonar-se que l'arma està carregada amb salves. Llavors fa servir una agulla per apunyalar l'Eric nombroses vegades i ell cau per la porta de l'àtic al pis de sota. Katey creu que està mort i es manté fins esgotar-se. No obstant això, Eric obre els ulls quan la pel·lícula acaba, deixant com a desconegut el destí de Katey.
Repartiment Kathryn McNeil com a Katherine "Katey" Rose Eileen Davidson com a Vicki Janis Zido com a Liz Robin Meloy com a Jeanie Harley Kozak com a Diana Jodi Draigie com Morgan Ellen Dorsher com a Stevie Lois Kelso Hunt com a Dorothy Slater Christopher Lawrence com el Dr. Nelson Beck Michael Kuhn com a Peter Michael Sergio com a Rick Charles Serio com Eric Slater Ruth Walsh com a Sra. Rose
Producció Guió L'escriptor i director Mark Rosman, que havia assistit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA) i després es va graduar a la Universitat de Nova York, va tenir la idea de The House on Sorority Row després de tornar a la seva ciutat natal a Los Angeles. Rosman havia estat membre de la fraternitat de la UCLA, que va utilitzar com a base parcial per escriure el guió, que es va centrar en un grup de membres de la fraternitat que troben la seva vida amenaçada després d'haver encobert una broma fatal. Alguns elements de la pel·lícula, principalment l'ús d'una piscina per ocultar el seu crim, es van inspirar en Les Diaboliques (1955), una pel·lícula francesa de suspens dirigida per Henri-Georges Clouzot. Més tard va declarar que imaginava una pel·lícula de suspens en què "els personatges femenins no serien només víctimes - la idea era que eren culpables, i que s'estaven portant això sobre ells mateixos". El guió tenia diversos títols de treball, inclòs Screamer i Seven Sisters. Rosman va acumular inicialment 125.000 dòlars com a partida inicial del pressupost, amb l'ajuda d'un amic que treballava per a VAE Productions, un estudi independent especialitzat en documentals, amb seu a Washington, D.C.
Repartiment La majoria del càsting de The House on Sorority Row va tenir lloc a la ciutat de Nova York, tot i que Eileen Davidson i Janis Zido van ser seleccionades de l'àrea de Los Angeles. Davidson va recordar haver fet una audició a la casa de Rosman a Beverly Hills. Kate McNeil, que va interpretar el paper de Katey, va obtenir el paper mentre encara assistia a cursos de postgrau a la ciutat de Nova Yor.
Harley Jane Kozak va recordar haver assistit a una trucada de càsting en un "magatzem de Manhattan" i haver rebut una trucada telefònica diverses setmanes després amb la notícia que havia obtingut el paper. Lois Kelso Hunt, que retrata la mare de casa irritable, va ser una actriu d'escenari local seleccionada a Washington, D.C.
Rodatge The House on Sorority Row va ser el debut com a director del director Rosman així com el primer llargmetratge del director de fotografia Tim Suhrstedt. Tots dos s'havien conegut mentre treballaven com a ajudants de direcció a la pel·lícula de Brian De Palma Home Movies (1980). El rodatge va tenir lloc a Pikesville, Maryland, amb plans d'establiment del campus de la Universitat de Maryland. a l'estiu del 1981. La producció s'havia programat originalment per rodar a Washington, D.C., on es trobava la productora. No obstant això, Rosman va trobar la ubicació de la casa que apareixia a la pel·lícula a Pikesville, que estava en execució hipotecaria, cosa que va permetre a la tripulació filmar per un baix cost. En arribar a la casa per rodar, la tripulació va trobar dos okupes que vivien a la casa, als quals van permetre treballar com a assistents de vídeo. Vincent Perronio, un col·laborador freqüent de John Waters, va acceptar servir com a dissenyador de producció de la pel·lícula i va vestir tota la casa per aparèixer com una sororitat.
El pressupost de la pel·lícula va ser de 300.000 dòlars. Tanmateix, la producció es va quedar sense fons a la meitat del rodatge i Rosman va haver d'assegurar un préstec d'un cosí a Los Angeles per completar la pel·lícula. Durant la fotografia principal, el repartiment es va quedar a Koinonia, un refugi de granja a Pikesville on vivien junts en condicions de "dormitori". La pel·lícula va ser una producció no Screen Actors Guild, i Kozak i McNeil recorden haver rebut una compensació de 50 $ per dia pels seus dies al plató.
Tot i que la fotografia principal es va produir exclusivament a Maryland, es van completar preses i preses addicionals de transició a Los Angeles. Entre aquestes incloïa la presa del personatge de Davidson sent empalat a través de l'ull amb el bastó.
Postproducció Film Ventures International, un distribuïdor independent, va comprar la pel·lícula per a la seva distribució després d'haver acabat la fotografia principal, i també va donar als cineastes 125.000 dòlars addicionals per completar la postproducció (la majoria dels quals es van destinar a la banda sonora i a la mescla de la pel·lícula). En una entrevista amb el director Mark Rosman, es va revelar que l'actuació de Lois Kelso Hunt està completament doblada, ja que la seva veu natural era no es considera prou "por" per al paper de la Sra. Slater. Tot i que el seu comportament i el seu rendiment eren adequats, Rosman va trobar que la seva veu no era tan ronca com s'havia imaginat.
Segons Rosman, Film Ventures va sol·licitar dos canvis al tall final de la pel·lícula: El primer va ser que l'escena del flashback inicial, que va ser rodat en blanc i negre, sigui acolorit; Aleshores, la seqüència es va tenyir de color negre i blau. El segon canvi va ser pel que fa al final original. En el final original del director, Katherine es descobreix flotant morta a la piscina, aparentment l'última víctima d'Eric. Film Ventures va sentir que el final era massa desagradable, de manera que Katherine sobreviu a la versió acabada.
Música La partitura musical de la pel·lícula va ser escrita per Richard Band i interpretada per la London Philharmonic Orchestra enregistrada a Wembley Studios. Estrena El cartell i la publicitat d'un full van ser creats per l'agència de publicitat habitual de Film Ventures International, Design Projects Incorporated. El propietari del projecte de disseny artístic, Rick Albert, va dirigir el disseny clau del tractament de l'art i el títol. L'art clau va ser il·lustrat per Jack Lynwood, que va pintar il·lustracions per a moltes campanyes cinematogràfiques a finals dels anys setanta i vuitanta. Les copylines van ser escrites per Edward L. Montoro del distribuïdor Film Ventures International.
Inicialment, Metro-Goldwyn-Mayer va expressar interès a distribuir la pel·lícula, però finalment es va retirar, després de la qual cosa Film Ventures International la va comprar per distribuir-la. The House on Sorority Row va rebre una estrena limitada en sales el 19 de novembre de 1982 als Estats Units, obrint a Albuquerque, Nou Mèxic i Las Vegas, Nevada. L'estrena al cinema es va expandir a ciutats importants com Los Angeles s el 21 de gener de 1983.
Taquilla