Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna. Tot i que s'acorda que en aquest context Ninshubur era considerada com a dona, en altres casos la deïtat era considerada masculina, possiblement a causa del sincretisme amb altres missatgers divins, com Ilabrat. No hi ha informació certa sobre la seva genealogia en cap font coneguda, i normalment es considerava soltera. Com a sukkal, va funcionar com a deïtat missatgera i com a intercessora entre altres membres del panteó i els peticionaris humans.
A causa de la creença que podia intercedir amb les divinitats de rang superior, Ninshubur era popular a la religió quotidiana, i es coneixen molts noms teofòrics que la invocaven i altres referències al seu culte personal. El seu centre de culte original era Akkil, però al Període dinàstic arcaic ja era adorada a la propera Uruk. També va ser introduïda al panteó de l'estat de Lagaix, on el seu centre de culte era Girsu. Molts reis d'aquesta zona la consideraven com la seva deïtat personal. En la tercera dinastia d'Ur també va ser introduïda a Ur. Altres ciutats on es venerava Ninshubur inclouen Adab, Nippur, Malgium entre d'altres.
En els mites, Ninshubur és retratada com una companya d'Inanna i l'ajuda durant diverses gestes. Al Descens d'Innana a l'Inframón, ella és la responsable d'assegurar el retorn d'Inanna suplicant amb Enlil, Nanna i Enki. Després de ser ressuscitada, Inanna la protegeix dels dimonis Gallu enviats per trobar algú que la substitueixi a la terra dels morts. El dol de Ninshubur contrasta amb l'actitud de Dumuzi que el porta a la seva mort en aquesta composició. A Inanna i Enki, Ninshubur ajuda a l'Inanna a escapar dels criats d'Enki després del robatori del me.
Nom Frans Wiggermann tradueix el nom de Ninshubur com a "Dona de Subartu" o alternativament "Dona de servents" (o "Dona de servents Subarians") basant-se en un altre significat de šubur, "servant" i en referència al seu paper com a divinitat benèvola intercessora. Les primeres traduccions, per exemple la de Wilfred G. Lambert de 1976, que es basaven en dos textos lèxics del primer mil·lenni aC. que ho explicaven com bel erseti - "senyor de la terra" o "senyor de l'inframón"- es consideren errònies, ja que cap altra font explica el significat de shubur com a erseti. És possible que aquesta comprensió poc comuna es basés en una tradició local que associava Ninshubur amb Nergal. El terme sumeri Shubur o Subir (Subartu) designava zones al nord de Mesopotàmia. Tant en documents antics com en estudis passats, els termes "Subartu" i "Subarians" solen referir-se als hurrites. Beate Pongratz-Leisten assenyala que els hurrites mai van ser considerats com a forasters a les fonts mesopotàmiques, a diferència d'altres grups veïns com els gutis, molt probablement perquè la seva cultura també tenia un caràcter urbà. Segons Tonia Sharlach, els habitants de Subartu eren vists com "els veïns la llengua (i potser la cultura) dels quals mereixien un coneixement més proper". És possible que els ressons de l'associació de Ninshubur amb Subartu sobrevisquin tan tard com en el període neoassiri en textos relatius a Papsukkal.
També es coneixen dues formes de Ninshubur en el dialecte Emesal, Gashanshubur (en referència a la forma femenina d'aquesta deïtat) i Umunshubur (en referència a la masculina). El teònim Nin- ŠUBUR. AL, documentat en documents del període dinàstic arcaic, podria ser una forma alternativa del nom de Ninshubur o una deïtat separada, encara que amb un nom semblant. Frans Wiggermann també argumenta que de vegades el nom es va traduir simplement com "Shubur", però aquesta suposició no és universalment acceptada.
Gènere La visió de consens modern entre els assiriòlegs és que Ninshubur sempre es va identificar com una deïtat femenina quan s'associava amb Inanna. Al mateix temps, molts autors proposen que Ninshubur era un home quan s'associava amb An. Mentre que la llista de déus del segon mil·lenni aC An = Anu ša āmeli explica que "Ninshubur és Papsukkal quan es refereix a Anu", essent Papsukkal el nom d'una deïtat missatgera masculina, Frans Wiggermann argumenta que els únics textos del tercer mil·lenni aC que identifiquen l'estat de gènere de Ninshubur que era una deessa, més que un déu. Gábor Zólyomi també tradueix un passatge relacionat amb el paper de Ninshubur com a servidor d'Anu com a referència a una deïtat femenina. Textos de Lagash del període dinàstic primerenc es refereixen a Ninshubur exclusivament com una deessa segons Toshiko Kobayashi. Segons Marcos Such-Gutiérrez, l'evidència d'Adab no és del tot concloent, encara que podria apuntar que la versió femenina d'aquesta deïtat també s'adora allà, malgrat la connexió certificada amb Anu.
En la majoria dels textos acadis, Ninshubur es considerava masculí, tot i que és possible que hi haguessin excepcions. Segons Raphael Kutscher, Ninshubur podria haver estat vista com una dona a Malgium quan es va adorar al costat d'Ulmašītum, encara que Douglas Frayne tracta aquesta deïtat com a home en la seva traducció d'una inscripció d'aquesta ubicació. En els períodes babilònics i cassites de Nippur, Ninshubur també es considerava femenina. No obstant això, actualment es desconeix si el seu nom als segells cassites es refereix a un déu o a una deessa.
Uri Gabbay va proposar que la identitat de Ninshubur era un mirall dels sacerdots d'Inanna, els gala, però aquest punt de vista no és recolzat per altres investigadors, ja que, independentment del gènere, Ninshubur mai es va descriure com a gala, i l'única similitud entre ella i la classe de sacerdots era la seva capacitat compartida per apaivagar divinitats específiques. Wolfgang Heimpel va suggerir una altra solució, que tres deïtats separades compartien el mateix nom, una femenina (segons ell trobada per exemple en associació amb Inanna a Ur) i dos masculines (un associat amb Anu i un altre a Girsu), sense ambigüitat de gènere en cap cas. No obstant això, la qüestió del gènere de Ninshubur va ser en alguns casos poc clara per als escribes antics, amb un himne babilònic antic (CBS 15119+) possiblement un intent de conciliar relats contradictoris descrivint Ninshubur (identificada com a dona en aquest context per Frans Wiggermann) com vestida amb roba tant femenina (costat esquerre) com masculina (costat dret).
La visió que Ninshubur era un home com a servent d'An als textos sumeris del tercer mil·lenni aC es basa en la suposició àmpliament acceptada que el sukkal d'una deïtat coincideix amb el seu gènere. No obstant això, Amasagnudi, considerada com una deessa en les fonts conegudes i en un cas equiparada amb Ninshubur femenina, també es va dir que era un sukkal d'Anu en un document de l'Antic Babilònia. La mateixa Ninshubur apareix com la sukkal de Nergal en comptes d'Ugur o Ishum (ambdós homes) en un text sumeri datat del període Babilònic antic.
Ninshubur no va ser l'única deïtat mesopotàmica el gènere de la qual variava en les fonts antigues, altres exemples inclouen Ninkasi (la deïtat de la cervesa, femenina en fonts anteriors, però de vegades masculina més tard), la parella Ninsikila i Lisin, els gèneres dels quals es van canviar en alguns casos, Uṣur-amāssu, descrit com un fill d'Adad a la llista de déus An = Anum però com la seva filla en fonts d'Uruk del primer mil·lenni aC, i la deïtat de Venus Ninsianna, el gènere de la qual podria estar connectat a un doble paper com a personificació tant de l'estrella del matí com de l'estrella del vespre.
Sincretisme amb divinitats masculines S'ha proposat que la variació en el gènere de Ninshubur està relacionada amb el sincretisme amb el déu acadi masculí Ilabrat. En textos del segon mil·lenni aC, Ninshubur i Ilabrat van conviure. Se suposa que almenys en alguns casos el nom de Ninshubur, quan es tractava com a masculí, era una grafia logogràfica d'Ilabrat, per exemple en Mari en noms personals. No obstant això, Ichiro Nakata enumera un sol nom d'instància d'aquesta ciutat en la qual Ninshubur segons la seva anàlisi és tractada com una deïtat femenina.
Ninshubur es va sincretitzar addicionalment amb Papsukkal, originalment el sukkal de Zababa, déu tutelar de Kiš. L'ascens a la prominència de Papsukkal a costa d'altres figures similars, com Ninshubur, probablement es va arrelar simplement en la presència de la paraula sukkal en el seu nom. Si bé una associació entre ambdós està ja atestada a la llista de déus An = Anum, la fusió només es va finalitzar en el període selèucida a Uruk. Papsukkal no va ser adorat a aquella ciutat en períodes anteriors, i, en contrast amb Ninshubur, només apareixia amb poca freqüència com una deïtat familiar o en noms personals, però en el context de l'anomenada "teologia antiquari" basant-se en gran manera en les llistes de déus, que es van desenvolupar a Uruk sota el domini aquemènida, es va identificar completament amb Ninshubur i així es va convertir en el sukkal d'Anu i una de les divuit deïtats principals de la ciutat. El Papsukkal sincrètic tardà no va ser considerat com el sukkal d'Anu i Ishtar, sinó més aviat Anu i Antu com a parella.
Malgrat el sincretisme que va portar a la percepció de Ninshubur com una deïtat masculina, és possible que la deessa Amasagnudi, adorada al costat de Papsukkal a Uruk selèucida, fos originalment un epítet de Ninshubur (femení), una manifestació d'ella o almenys una deessa similar que compartia el paper de Ninshubur de sukkal d'Anu. Frans Wiggermann tradueix el nom d'Amasagnudi com "mare que no es pot deixar de banda".
Julia Krul suggereix que la fusió entre dues deïtats de la cort d'Enki, Isimud masculí i Ara femenina, podria haver estat influenciada pel procés similar que implicava Ninshubur.
Atributs i iconografia miniatura|Un segell de Lugal-ushumgal com a servent de Naram-Sin, possiblement representant Ninshubur L'atribut de Ninshubur era un bastó, un signe del seu càrrec com a sukkal que representava el dret de govern que li van concedir els seus amos. És possible que es cregués que, per tant, Ninshubur atorgava privilegis similars als reis. També es representaven visirs divins d'altres déus amb bastons, com Alla (Ningishzida), Isimud (Enki) i Nuska (Enlil). S'esperava que un sukkal caminés davant del seu amo, liderant el camí amb el seu bastó. Altres objectes associats amb Ninshubur inclouen portes i sabates, i el seu epítet en una sola font és "pur ministre de les sabates de lapislàtzuli". Segons Julia Krul, aquest títol és atorgat a Ninshubur per Inanna en una variant tardana d'un dels laments de la ciutat, i podria reflectir els seus "àrduos viatges al servei de la seva dama".
Molt poques representacions de Ninshubur femenines s'han identificat amb certesa, encara que és possible que sigui la deïtat dels segells de Lugal-uxumgal, governador de Lagaix durant els regnats de Naram-Sin d'Accàdia i el seu fill Xar-Kali-Xarri. També se sap que durant els rituals de construcció figures de Ninshubur van ser enterrades sota els temples d'altres déus en alguns casos. Una carta de pregària que possiblement es refereix a una estàtua de Ninshubur esmenta que la deïtat tenia una "cara que traspua l'atractiu" i descriu el físic de Ninshubur en termes similars als que de vegades s'aplicaven a Inanna.
S'ha proposat que a Girsu, on Ninshubur era considerada com l'esposa de Meslamtaea (Nergal), es pot identificar com una deessa acompanyada del seu animal simbòlic, el "lleó-griu", de manera similar a com Geshtinanna estava acompanyada de mušḫuššu, un símbol del seu marit Ningishzida, i que als segells antics babilònics la doble maça amb cap de lleó associada a Nergal podria representar Ninshubur en el paper d'una deïtat relacionada amb ell.
La constel·lació d'Orió, coneguda a l'antiga Mesopotàmia com Sipazianna, "el veritable pastor del cel", era considerada com el símbol astral de Ninshubur, així com Ilabrat i Papsukkal.