va ser un eclesiàstic català, abat de Montserrat entre 1989 i 2000, per renúncia i, per tant, en fou abat emèrit fins la seva defunció.
Era el més petit de vuit germans, i va ser escolà de Montserrat entre 1943 i 1948. Va entrar al monestir el 1953 i hi professà el 6 d'agost del 1954. Fou ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1960. Llicenciat en cant gregorià i en musicologia pel Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, va ser director del cant litúrgic del 1965 al 1968 a Montserrat i, després, prefecte de l'escolania fins al 1977. El 1977 era secretari del pare abat i el 1978 fou designat prior del monestir de Montserrat. El 1989, per resignació de l'abat Cassià Just, fou elegit abat de Montserrat.
Com a abat, el 1990 va impulsar el III Congrés Litúrgic de Montserrat i el 1995 va tenir una important participació al Concili Provincial Tarraconense. Del 1991 al 1996 va reformar la basílica del monestir i el 1997 restaurà la Santa Cova després de l'incendi de 1994. Va renunciar l'abril de l'any 2000 i fou substituït per Josep Maria Soler i Canals. Ja com a abat emèrit, creà la Fundació Abadia de Montserrat 2025 per recaptar fons econòmics per reformar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els seus serveis.
Referències
Categoria:Abats de Montserrat Categoria:Torellonencs Categoria:Catalans del sud contemporanis Categoria:Morts al monestir de Montserrat Categoria:Nascuts el 1934