Jocelyne Saab o Jocelyn Saab () (Beirut, 30 d'abril de 1948 - París, 7 de gener de 2019) va ser una realitzadora, fotògrafa i artista plàstica libanesa. Autora d'una trentena de documentals i diverses obres de ficció, és considerada una pionera del nou cinema libanès. Va ser especialment coneguda pels seus treballs Líban i per la seva pel·lícula Dunia (2005), en la qual tracta la mutilació genital femenina al Caire, aclamada internacionalment i censurada a Egipte.
Biografia Va néixer a Beirut en el si d'una família cristiana pròspera instal·lada en l'oest de la ciutat. Va heretar del seu pare, un banquer que havia fet fortuna a Cambodja i l'Afganistan, el gust per l'aventura. La seva vida es va desenvolupar entre París i Beirut, intercalada amb nombrosos viatges per a treballar a l'Iran, Líbia o Egipte.
Va estudiar ciències econòmiques en la universitat Jaint-Joseph de Beirut. En aquest cercle francòfon coneixerà a molts dels qui seran els seus amics al llarg de la vida amb qui comparteix els ideals de l'esquerra àrab i se sent hereus del maig del 68 de París. El seu compromís amb l'esquerra i la causa palestina, en un període en el qual Beirut alberga els fedaïns de Iasser Arafat li costa l'hostilitat de la dreta cristiana malgrat el seu origen familiar. Va rebre amenaces de mort pel seu treball Les Enfants de la guerre rodat després d'una massacre comesa en un suburbi a les portes de Beirut per les faccions cristianes.
Va tenir els seus inicis professionals en la ràdio, en l'emissió de música pop en Líban. Posteriorment a través d'Etel Adnan s'implica en el periòdic As Safa. A partir de 1973, va treballar com a periodista independent per a canals de televisió europeus, nord-americans i japonesos. En 1975 en l'inici de la guerra del Líban realitza el documental Le Liban dans la tourmente en el qual retrata les desigualtats socials, un tema en el cor de molts dels seus treballs, que va ser prohibit al Líban.
Reportera de guerra, realitza nombrosos documentals : sobre la guerra d'octubre a Egipte, Kurdistan, la guerra de l'Iraq, Iran, Síria, Golan i Líban. Els tres documentals d'assaig Beyrouth, jamais plus (1976), Lettre de Beyrouth (1978), Beyrouth, ma ville (1982), dedicats als desastres provocats per la guerra del Líban, en la capital formen una terna espontània de la qual Etel Adnan escriurà : « Jocelyne ha aportat instint, gràcies al seu coratge polític, la seva integritat moral, i la seva profunda intel·ligència, a l'essència mateixa d'aquest conflicte. Cap document sobre aquesta guerra ha igualat mai la importància del treball cinematogràfic que Jocelyne ha presentat en les tres pel·lícules que ha consagrat al Líban »Etel Adnan, « Para Jocelyne Saab », in La Furia Umana n° 7, 2015
En 1982 és l'única que va acompanyar amb la seva cambra a Yasser Arafat en el seu exili forçat del Líban a bord de l'Atlantis i que recull a Le Bateau de l'exil. Paral·lelament al seu treball com a cineasta, es bolca en la fotografia, que constitueix un excepcional corpus documental que comença a exposar a partir de 2006.
Ajudant de realització per a Volker Schlöndorff en Le Faussaire en 1981, Jocelyne Saab passa per primera vegada a la ficció en 1985 amb Une vie suspendue tema que reprendrà vint anys després amb Dunia (2005) una pel·lícula en la qual al costat de les reflexions sobre l'amor planteja el drama de l'ablació, especialment aclamat en festivals internacionals però censurat a Egipte.
A partir de 2007, a conseqüència de l'estrena de la seva pel·lícula Dunia, s'interessa per l'art contemporani. Exposa el seu treball Strange Games and Bridges sobre la guerra de 2006 en Singapur en 2009 i les seves sèries de fotografies Sense, Icons and Sensitivity estan exposades a diversos països.
En 2013, crea el Festival Internacional de Cinema de Resistència Cultural al Líban que va celebrar tres edicions i es va desenvolupar en diverses ciutats en les quals Jocelyne Saab desitja recompondre els vincles : Beirut, Trípoli, Zaleh i Tir.
En 2017 presenta l'exposició Un dollar par jour amb imatges sobre els refugiats sirians a Líban. Jocelyne Saab vivia entre Beirut, París i el Caire. Va continuar treballant fins a la seva mort. Al desembre de 2018 va publicar un llibre amb les seves fotografies Zones de guerra (Les Editions de l'Oeil) Va morir a París el 7 de gener de 2019 a causa d'un càncer.
Va ser membre de la Cinemateca francesa i en els seus últims anys va ser redescoberta al seu país natal.
Filmografia Documentals 1974 : Le Front du refus ou les Commandos-suicide 1975 : Le Liban dans la tourmente 1975 : Portrait d'un mercenaire français 1976 : Les Enfants de la guerre 1976 : Sud-Liban - Histoire d'un village 1976 : Pour quelques vies 1976 : Beyrouth, jamais plus 1977 : Le Sahara n'est pas à vendre 1978 : Égypte, la cite des morts 1979 : Lettre de Beyrouth 1980 : Iran, l'utopie en marche 1982 : Beyrouth ma ville 1986 : L'Architecte de Louxor 1989 : Les Almées, danseuses orientales 1997 : La Dame de Saigon 2016 : Imaginary Postcards 2016 : One Dollar a Day
Ficció 1985 : Une vie suspendue 1994 : Il était une fois Beyrouth (Kanya ya ma kan, Beyrouth) 2005 : Dunia 2009 : What's Going On?
Fotografia 2006 : Sense, Icons and Sensitivity 2008 : Marylin and the Arabs, Grand-Palais, Paris 2008 : La Ville de Jean-Léon Gérôme et le revers de l'orientalisme, Festival International des Cinémas d'Asie, Vesoul 2017 : One Dollar a Day, Institut Culturel Français, Istanbul/Beyrouth
Instal·lacions 2006 : Strange Games and Bridges (Dubai Art Fair ; Singapore National Museum) 2011 : Le Jardin de la guerre (Les Halles de Saerbeck, Bruxelles) 2013 : Café du Genre (MuCEM, Marseille) 2017 : One Dollar A Day (Institut Culturel Français, Istanbul/Beyrouth)
Referències
Categoria:Fotògrafs libanesos Categoria:Morts de càncer a França Categoria:Morts a París Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Morts el 2019 Categoria:Periodistes libanesos Categoria:Directors de cinema libanesos Categoria:Fotògrafs francesos Categoria:Periodistes francesos Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Artistes de Beirut Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Fotògrafs morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1948