La batalla de Bouin va tenir lloc el 6 de desembre de 1793 durant la guerra de Vendée. Va oposar a l'illa de Bouin a les tropes republicanes de l'Exèrcit d'Occident i a les forces de la Vendée del general Charette.
Els combats van tenir lloc en el marc d'una ofensiva republicana llançada al novembre des de Nantes i Les Sables-d'Olonne amb l'objectiu de reconquerir l'illa de Noirmoutier, que havia caigut en mans dels Vendeans a l'octubre. Després de diverses derrotes contra les columnes dels generals Haxo i Dutruy, Charette va intentar, sense èxit, retirar-se a Noirmoutier i es va trobar envoltat a l'illa de Bouin.
L'assalt va ser llançat el matí del 6 de desembre de 1793 per tres columnes republicanes que van trencar les defenses reialistes i van prendre el control de tota l'illa en poques hores, alliberant centenars de presoners patriotes i capturant tots els canons i tots els cavalls del insurgents. No obstant això, malgrat les grans baixes, l'exèrcit de Charette va escapar de la destrucció i va aconseguir fugir pels pantans. Pocs dies després, va reprendre els seus atacs al bocage i el 12 de desembre Charette va ser escollit generalíssim de l'Exèrcit Catòlic i Reial de Baix-Poitou.
Context Inici de l'ofensiva republicana miniatura|Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Bouin
El 12 d'octubre de 1793, els Vendeans de l'exèrcit del general Charette es van apoderar de l'illa de Noirmoutier travessant la calçada submergible de Gois. La feble guarnició republicana va oferir poca resistència i va capitular. Charette forma una administració reialista a Noirmoutier i hi deixa part de les seves tropes abans de marxar al cap de tres dies. Els presoners republicans van ser tancats a Bouin, on el cap local, François Pajot, va fer massacrar diversos centenars d'ells el 17 i el 18 d'octubre.
A París, la notícia de la presa de l'illa de Noirmoutier va despertar la preocupació del Comitè de Seguretat Pública, que temien que permetés als vendens rebre ajuda dels britànics. El 18 d'octubre, el consell executiu va rebre un decret signat per Barère, Prior de la Costa d'Or, Collot d'Herbois, Billaud-Varenne, Robespierre i Hérault de Séchelles que li ordenava
El 2 de novembre de 1793, el Consell de Guerra de l'Armada de l'Oest va ordenar al general de brigada Nicolas Haxo que formés un cos de 5.000 a 6.000 homes per recuperar l'illa de Noirmoutier. Se li van donar ordres d'atacar i colpejar Charette "allà on pogués trobar-lo, perseguint-lo fins a la mateixa Noirmoutier". Després d'establir un pla de campanya, Haxo es posa en marxa. Va dividir les seves forces en dues columnes: la primera, comandada per l'adjudant general Jordy, va sortir de Nantes el 21 de novembre; el segon, dirigit per ell mateix, va abandonar la ciutat al seu torn el 22 de novembre, i es va dirigir cap a Machecoul, que va ocupar el 26. Per la seva banda, la columna de Jordy, de 3.000 homes, va marxar cap a Port-Saint-Père, que va agafar a les forces de La Cathelinière el 26 de novembre, després de cinc dies de combats i canoneig, Jordy pren llavors Sainte-Pazanne i Bourgneuf-en-Retz, i més endavant es troba amb el general Haxo a Legé el 28 de novembre.
A l'altra banda del territori insurgent, el general de brigada Dutruy també va sortir el 21 de novembre des de les Sables-d'Olonne. Els dies 22 i 23 va ocupar La Roche-sur-Yon, Aizenay, Le Poiré-sur-Vie i Palluau, abans de guanyar Legé. Després s'uneix a Haxo a Machecoul.
Mentrestant, Charette abandona el seu refugi a Touvois i uneix forces amb les de Jean-Baptiste Joly i Jean Savin16. El 27 de novembre es van posar a atacar Machecoul, però els va sorprendre prop de La Garnache una columna comandada pel tinent coronel Aubertin, oficial de l'exèrcit de Dutruy. Charette es va retirar a Saint-Gervais, després a Beauvoir-sur-Mer amb la intenció de trobar refugi a l'illa de Noirmoutier. Tanmateix, aquest projecte va trobar l'oposició de Joly i Savin, que es van retirar amb les seves forces per tornar al bocage. Charette no va poder travessar el Passage du Gois cap a Noirmoutier a causa de la marea alta i de l'arribada de la columna d'Aubertin, que el va obligar a tancar-se a l'illa de Bouin, on aviat es va trobar envoltat.
Tornant a Bouin la nit del 4 al 5 de desembre, Charette va notar que les seves tropes no tenien munició i va ordenar a Hyacinthe Hervouët de La Robrie, germà de Joseph, que s'embarqués cap a Noirmoutier i hi obtingués subministraments. Però al seu retorn, troba l'accés a l'illa de Bouin bloquejat pels republicans, que finalment van passar a l'ofensiva.
Preludi Després de buscar el bosc de Princé el dia abans, la columna de l'ajudant general Jordy va arribar a Bois-de-Céné i Châteauneuf el 3 de desembre. Allà es va dividir en dos per començar l'encerclament de l'illa: Jordy va romandre a Bois-de-Céné, mentre que l'ajudant general Villemin va anar a Bourgneuf-en-Retz. El general Dutruy va ocupar Beauvoir-sur-Mer i el general Haxo va arribar a Challans el 5 de desembre. La nit del 5 al 6 de desembre, a mitjanit, es va donar l'ordre a les tres columnes republicanes de moure's per atacar Bouin. El de Beauvoir comença a l'alba.
Encara que conscients de la presència de tropes republicanes, els vendeans van passar la nit anterior a la batalla festejant i ballant. A les seves memòries, l'oficial reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière va escriure: Va desplegar al seu centre el 10è batalló de voluntaris de Meurthe, comandat pel seu germà i de l'antic Exèrcit de Mainz. Aquest batalló el segueix un destacament del 109è regiment d'infanteria. Un destacament del 77è Regiment d'Infanteria ocupa el flanc esquerre i un altre del 57è Regiment d'Infanteria ocupa el flanc dret.
La forta columna d'Aubertin, de 1.000 a 1.100 homes amb un canó, estava formada per 455 homes de l'11è batalló de voluntaris de la formació d'Orleans, destacaments dels 109è i 110è regiments d'infanteria i alguns altres cossos i artillers del 1r batalló del Baix-Rhin.
Procediment Fonts El curs dels combats s'esmenta en diverses cartes i informes del general Haxo, el general Vimeux i el Comitè de Seguretat Pública. Només tres participants a la batalla, l'adjudant general Jordy, el tinent coronel Aubertin i el líder de Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière van deixar a les seves memòries testimonis sobre el curs dels fets. També en deixa un relat el reialista Urbain-René-Thomas Le Bouvier-Desmortiers, que es va refugiar a Bouin al novembre, on podria haver conegut Charette, però que es trobava a Noirmoutier en el moment de la batalla.
Captura d'atrinxeraments i reductes per part dels republicans esquerra|miniatura|Mapa de la batalla de Bouin Segons el pla establert, les tres columnes s'havien de reunir sota Bouin a les 11 del matí. Tanmateix, a l'hora fixada, només hi és Jordy.
Al nord, la columna de Villemin, obstaculitzada pels aiguamolls i per «el defecte de les barques», no participà en el combat. Al sud, la columna d'Aubertin també és frenada per canals de 15 a 18 peus d'ample i 4 de fondària. Va trobar tots els ponts tallats i va haver de fer-los restaurar per una companyia d'enginyers de Loire-Inférieure comandada per l'oficial enginyer Fachot. Per dur a terme aquesta feina, arrossega vint cotxes carregats de fusta i materials diversos.
Els enfrontaments van començar amb duels d'artilleria. Abans de la batalla, Charette adreça una breu arenga als seus homes, en la qual insta els que no volen lluitar a retirar-se i promet que salvarà a tots els que acceptin seguir-lo.
Segons el relat deixat per Aubertin a les seves memòries, després de la restauració d'un pont per part dels sapadors, la seva columna es va apoderar d'una primera bateria, formada per un canó de 16 lliures muntat sobre un mirador marítim. Després va restaurar set o vuit ponts més i es va trobar amb les tropes de Charette a mitja llegua de Bouin. Els republicans s'enfrontaren a «una mena de reducte, amb dos embrasures revestides de canons» i un atrinxerament «guardat per un nombrós destacament», situat al peu d'un molí de vent, no lluny del mar. El conjunt és assaltat i els Vendeans abandonen dos canons de 4 lliures i deixen uns quants morts i ferits a terra.
Per la seva banda, Jordy, després d'haver travessat «una multitud de séquies mig vidriades», es va trobar sota el foc de la bateria Jaunay. No obstant això, va decidir llançar l'assalt. Les seves tropes van creuar el Dain i el pont de La Claie sense trobar una forta resistència35. Van prendre els atrinxeraments de la Vendée amb baionetes i un canó va ser capturat pel 10è batalló de Meurthe. Les tropes de Guérin van retrocedir a la ciutat i les forces de Couëtus es van retrocedir contra les de Charette.
En les seves memòries, el líder de Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière evoca força breument els combats i indica que
Retirada dels Vendeans Charette es va retirar a la ciutat de Bouin, on va reunir algunes de les seves tropes. Guérin s'hi va unir, després d'una llarga resistència en un lloc anomenat La Casse, al pati de l'hospital. D'esquena al mar i ara sense cap manera de retirar-se, Charette va decidir intentar trencar l'encerclament amb una càrrega de baioneta. Però mentre les seves tropes s'estaven reformant, un resident de Bouin va oferir al general de Vendée que li servís de guia a través del laberint de séquies i maresmes que cobria l'illa.
Els republicans van avançar lentament i amb cautela, per por a les emboscades. Quan entren al poble, esperen trobar els vendeans atrinxerats a l'interior de l'església. Tanmateix, només es descobreixen les dones, amagades a la torreta de l'escala del campanar. També es van trobar combatents vendeans aïllats, ferits o malalts, a les cases i foren afusellats a l'acte. Alguns habitants de la ciutat de Bouin van patir la mateixa sort. Tanmateix, els republicans només poden observar que el gruix de les forces de Vendée ha desaparegut sense deixar rastre.
No es coneix amb certesa la ruta que van prendre Charette i els seus homes per escapar. A partir de la tradició oral local, Simone Loidreau, seguida de Lionel Dumarcet, estima que probablement els vendeans van creuar el pont de Poirocq, després el charreau de La Billarderie, el pont de Guérineau, el mas La Culgoiserie i el petit port de Billarderies, destinat a l'embarcament de càrregues de sal. Aleshores, aquest petit port, situat a la riba del Dain, estava molt brut i ja no era accessible als vaixells. Aleshores, els fugitius podrien haver creuat el Dain a peu, aprofitant la marea baixa. Aleshores haurien passat o bé per Sartières i l'illa de Boisseau, o bé per Fresne, La Guitelle i Petits Fresnes, per arribar a la Creu Roja. Després de vorejar el Moulin de la Rive, a les 3 de la tarda van arribar a la localitat de Châteauneuf, abandonada el dia abans per les tropes de Jordy.
Pèrdues Segons Jordy, les pèrdues dels republicans són 19 morts i 83 ferits, 8 d'ells greus.
El nombre de pèrdues reialistes varia entre les fonts. Segons Jordy, els Vendeans van perdre 1.000 homes, i només 800 van aconseguir fugir. Haxo, però, només informa de 200 morts. Segons Aubertin, 1.200 vendens aconsegueixen fugir. El reialista Le Bouvier-Desmortiers assegura per la seva banda que l'exèrcit va perdre una quarta part de la seva mà d'obra, és a dir, 700 homes morts o ferits. L'historiador Émile Gabory conserva un balanç de 200 morts. Es desconeix el nombre total de malalts i ferits massacrats a la localitat, només s'identifiquen 25 víctimes, totes de Bouin. El 20 de gener, més de trenta homes també van ser afusellats prop del port de la Claie.
Els Vendeans van perdre entre 5 i 13 canons, cinc segons Dutruy, sis segons Haxo i Le Bouvier-Desmortiers, i tretze segons Jordy, així com cavalls, el nombre dels quals encara varia segons les fonts: 16 segons Haxo, 70 segons Aubertin i 200 segons Dutruy.