Certificat de defunció a: Costa-Pau, Diari Ara, 17/01/2023 va ser un mestre, filòsof, escriptor i periodista català anarcoindividualista.Diccionario Biográfico RAHCosta-Pau, Diari Ara, 17/01/2023

Biografia Nascut en una família de pagès, va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, on es va titular a disset anys. Tot indica que va fer de mestre al seu poble natal, on ja s'encarregava del parvulari. Allà tingué el seu primer entrebanc amb la justícia. Sembla que va ser desterrat per anticlerical i lliurepensador per haver-se negat a dur els infants a confessar-se i a fer la comunió. l'Església Catòlica va pressionar fins que el van desterrar.

A la dècada del 1920 es va instal·lar a Barcelona, per a exercir de professor a l'Escola Natura de caràcter racionalista i va acabar fundant la seva pròpia acadèmia al barri del Guinardó entre 1932 i 1936. Durant la guerra, però, no es va voler vincular a la FAI i ateses les circumstàncies va exercir com a mestre al Masroig i a Valls, on va ajudar a consolidar les col·lectivitzacions i on va arribar a dirigir el diari de la CNT a Valls, Acció sindical. L'any 1928, l'Editorial Mediterrània publicà l'únic llibre que va publicar Josep Torres Tribó, Elogi de la mentida, un assaig de tipus filosòfic que defensa la substitució de la filosofia tradicional per una nova lírica del pensament.

Torres Tribó sempre es va situar en les posicions ideològiques més radicals i d'avantguarda de la seva època. Quan van travessar la frontera després de la derrota del 1939, els gendarmes francesos van separar Torres de la seva esposa Guadalupe Cuadrado i dels seus tres fills entre els camps d'Argelers i Bram. Torres sortí d'Argelers per anar a treballar als Alps en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). A la CTE s'hi va passar un any, fins que els nazis van detenir la seva companyia a Amiens. Primer, el van empresonar a diversos Stalags, i l'agost de 1940 el van obligar a pujar en un tren cap al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Torres Tribó s'hi va passar un any i tretze dies, i finalment va morir a la cambra de gas del Castell de Hartheim, on anaven a parar els presoners exhausts, que ja no servien de mà d'obra esclava.

Obres Evangelista Frías, 2018, pàg. 62.

Exemplar a la BNC Evangelista Frías, 2018, pàg. 63-67.Dos mecanoscrits (1925 i 1947) a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Reeditada el 2022 per Edicions Cal·lígraf, .

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Mollerussencs Categoria:Anarquistes catalans del sud Categoria:Mestres d'educació primària catalans del sud contemporanis Categoria:Periodistes catalans del sud Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Dramaturgs anarquistes Categoria:Morts el 1941 Categoria:Morts al camp de concentració de Mauthausen-Gusen Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Filòsofs catalans del sud contemporanis Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud contemporanis en català Categoria:Polítics del Pla d'Urgell Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Escriptors del Pla d'Urgell Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Filòsofs catalans morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1899