El sacre emperador romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures i altres obres d'art. La col·lecció, hostejada al castell de Praga, incloïa una biblioteca, una armeria amb un gran nombre d'armadures i un gabinet de curiositats o "Kunstkammer". El gabinet de curiositats estava constituït per monedes, medallons, obres d'orfebreria i en pedra tallada, figures d'ivori, llibres, dibuixos, instruments científics i musicals, així com objectes naturals. La col·lecció de pintures incloïa artistes italians de renom com Paolo Veronese, Antonio da Correggio i Leonardo da Vinci, així com també pintors del nord d'Europa, com Albrecht Dürer i Pieter Brueghel el Vell.
Molts dels tresors de Rodolf II van ser dispersats quan el Castell de Praga va ser saquejat pels suecs el 1648, en la que seria la darrera acció bèl·lica de la Guerra dels Trenta Anys, constituint-se en la base de la col·lecció d'art de Cristina de Suècia. Posteriorment, la millor part de la col·lecció de pintures va acabar formant part de la col·lecció Orleans.
Els edificis miniatura|Sala Espanyola Quan Rodolf II es va traslladar a viure a Praga definitivament el 1583, hagués pogut escollir diversos palaus situats dintre del recinte del castell de Praga. En canvi va preferir com a residència un petit palau, la Torre Blanca. Els arquitectes Durant molt temps Rodolf va estar planejant la construcció d'un nou palau residència en el recinte del castell de Praga. Si bé disposava d'un projecte ideat per dos arquitectes locals, Hans Tirol i Bonifaz Wohlmut, Rodolf II va voler un arquitecte amb més prestigi. Atès que la seva tieta Joana d'Àustria era l'esposa del gran duc de Toscana, Francesc I de Mèdici, li fou fàcil convidar al florentí Antonio Lupicini, el qual treballava pels Mèdici. Lupicini arribà el 1578, i començà a treballar en un projecte. La seva feina s'interrompí perquè se li demanaren projectes de construccions defensives a Viena, i la seva proposta final no agradà. El 1585 Rodolf tornà a demanar ajuda a Francesc I de Mèdici, i contractà dos arquitectes florentins, Giovanni Gargiolli i Antonio Valenti, els quals arribaren a Praga el mes de juny de 1586. El desembre del mateix any Gargiolli tornà a Florència amb unes propostes constructives per sotmetre-les a la consideració de l'arquitecte Bernardo Buontalenti i al mateix, Francesc I de Mèdici.
De tornada a Praga amb un projecte constructiu definitiu, el 1587 Gargiolli va escriure a Buontalenti que Rodolf havia donat l'aprovació al projecte presentat, però sembla que Rodolf II va encomanar a Gargiolli un projecte totalment nou: uns estables pels seus cavalls, no gaire lluny de la seva residència personal. Un dels motius del canvi sembla que fou l'econòmic. Sembla que bastants dels diners destinats a la construcció del nou palau foren empleats cap altres fins.
Va ser un grup d'artistes i artesans, principalment d'origen italià, sota la direcció de Martino Gambarini i Giovanni Maria Filippi, els que van construir i decorar les sales per a les col·leccions. Els espais miniatura|Casa d'Estiu del castell de Praga Rodolf II era un gran afeccionat als cavalls des de la seva estada de joventut a la cort de Madrid, i feu construir uns estables pels cavalls de la seva propietat, els quals havia fet traslladar de Viena a Praga entre 1578 i 1580. Els estables, coneguts com els Estables Espanyols, tenien capacitat per allotjar 66 cavalls. El 1597 s'aixecà a la planta superior dels estables un saló de grans dimensions, anomenat la Sala Espanyola, destinada a hostejar les pintures i escultures d'estuc i bronze de l'escultor imperial Adriaen De Vries. El sostre de la sala estava decorat amb pintures il·lusionistes de Pauwel i Jan Vredeman de Vries. El 1601 s'inicià l'edificació d'una galeria de dos pisos i de 60 metres de longitud, dividida en tres habitacions en cada pis, la qual constituiria la seu del gabinet de curiositats. No es conserva cap descripció de la galeria.
Fins que no finalitzaren aquestes construccions, les pintures de la col·lecció de Rodolf II estaven distribuïdes per diversos llocs, com la Casa d'Estiu del castell de Praga i els palaus d'estiu del Jardí Reial i de la Reserva de Caça Reial.
L'origen de les col·leccions miniatura|La festa del Rosari, de Dürer miniatura|Al·legoria de la Música, d'Alessandro Turchi La dinastia dels Habsburg van començar a col·leccionar objectes d'interès a l'edat mitjana: el primer Habsburg, Rodolf IV va iniciar en el el procés d'acumulació d'objectes valuosos i/o curiosos, el qual es va ampliar amb successives adquisicions, donacions, herències i desamortitzacions. Sota Frederic III, en el , el tresor familiar incloïa objectes d'or i plata, monedes, medalles, pedres precioses, joies, documents, manuscrits i instruments científics. El seu fill Maximilià I va ampliar les propietats pel seu matrimoni amb Maria de Borgonya. Va col·leccionar objectes d'art, en particular gemmes. No obstant això, aquest tresor mai es va exposar, sinó que es va guardar en baguls en diversos llocs.
L'avi de Rodolf II, Ferran I, tenia debilitat per les monedes romanes, i Maximilià II, el seu pare, col·leccionava estàtues de l'antiguitat clàssica.
Rodolf va desenvolupar el gust per a la pintura durant la seva estada d'adolescent a la cort dels Habsburg a Madrid entre 1563 i 1571. Allà va poder contemplar les obres de grans mestres com Pieter Brueghel el Vell, Hieronymus Bosch, Rafael, Antonio da Correggio, Albrecht Dürer i Ticià. En el viatge de tornada a Viena, Rodolf va aturar-se a Gènova i Milà, i va fer estades a les corts ducals de Mantua i Ferrara. A tots aquests llocs les dinasties dominants eren grans col·leccionistes d'art.
El 1576 morí l'emperador Maximilià II, i Rodolf II va prendre possessió de les seves col·leccions. L'oncle de Rodolf II, Ferran II d'Habsburg, va morir el 1595, i Rodolf II va comprar per 100.000 tàlers els continguts de la Kunstkammer del castell d'Ambras als seus hereus. Ernest d'Àustria, germà de Rodolf II, va morir el 1595 quan tenia 42 anys i era governador dels Països Baixos. Rodolf II va heretar la seva col·lecció d'art, la qual es transportà a Viena, on fou dispersada per les col·leccions imperials de la ciutat i Praga.
A part de les obres d'art de les col·leccions dels seus antecessors, Rodolf II va heretar els seus contactes i equips humans. Per un cantó, una sèrie de pintors i artistes que ja treballaven per al seu pare, com Giuseppe Arcimboldo, Hans Mont, els medallistes Alessandro i Antonio Abondio, pare i fill, i Wenzell Jamnizter. I també disposà d'una xarxa d'ambaixadors i agents amb experiència en l'adquisició d'obres d'art per a l'emperador. Tot això facilità que Rodolf II construís les seves col·leccions.
Els obsequis rebuts també augmentaren la seva col·lecció de pintures. De Cèsar I d'Este, duc de Mòdena rebé en l'any 1599 L’Esclavonne, obra de Ticià. Es creu que l'àvia del duc, Laura de Dianti, fou la model de la figura femenina de la pintura.
Compres a través de tercers Les noves adquisicions foren directament encarregades per Rodolf II, o bé obtingudes a través d'agents com Philipp Hainhofer, col·leccionistes com el comte Hans Khevenhüller i pintors com Hans von Aachen. Aquest pintor va rebre diversos encàrrecs per comprar obres d'art. El primer fou la compra d'obres de la col·lecció del difunt cardenal Antoine Perrenot de Granvelle; per aquest motiu, hagué de viatjar el 1597 a Besançon per iniciar les negociacions. Entre 1603 i 1604 von Aachen va negociar a Mòdena la compra de diverses escultures del cardenal Ridolfo Pio da Carpi , així com d'un baix relleu conegut com Letto di Pilecletto. El 1606 va comprar la pintura La festa del rosari, obra d'Albrecht Dürer de 1506. L'obra, ubicada a l'església alemanya de Venècia, fou adquirida per una quantitat nou vegades superior al seu preu original. La pintura, segons instruccions directes de l'emperador, fou traslladada per quatre homes forçuts des de Venècia fins a Praga passant pel pas del Brenner, assegurant que l'obra viatjava ben dreta i que no toqués la neu.
Un altre agent de Rudolf II era el comte Simon von Lippe, governador del principat de Lippe. El 1602 va intentar comprar el tríptic El judici final de Lucas van Leyden ubicat a l'ajuntament de Leiden, però la reacció contrària de les forces vives de la ciutat ho impedí.
Contingut de les col·leccions miniatura|Saviesa i Força, de Veronese miniatura|Venus dormida, de Ravesteyn miniatura|Leda i el cigne, de del Sarto miniatura|Retrat al·legòric Estiu, d'Arcimboldo A Rodolf II, com a home del Renaixement, li interessava l'art contemporani i el de l'Antiguitat clàssica, però demostrava indiferència per l'art romànic i gòtic. L'emperador va col·leccionar tant pintures com dibuixos. En el Renaixement es va originar a Itàlia el debat sobre quina dels vessants artístiques d'un pintor era més rellevant, la línia (dibuix) o el color. Aquestes dues opcions representaven la pintura de dues zones d'Itàlia. El dibuix era defensat sobretot per la pintura centre-italiana, sent el seu màxim representant Miquel Àngel, mentre que la pintura veneciana es decantava pel color, sent el seu paladí Ticià.
Si bé al principi els dibuixos no eren considerats obres d'art en si mateixos, sinó obres auxiliars, en el segle XVI els seus defensors argumentaven que el dibuix representava una forma superior d'art, la primera expressió que l'artista havia tingut d'una idea, expressada de forma pura i sense filtres. Si l'artista era diví, el dibuix era el primer missatge que Déu li havia enviat. Per l'altre cantó, els defensors del color exposaven que una pintura en color representava molt millor la realitat. Col·leccionista d'art La col·lecció de pintures de Rodolf II tenia obres de Leonardo da Vinci, Antonio da Correggio, Andrea del Sarto, Albrecht Dürer, Pieter Brueghel el Vell i Hieronymus Bosch entre d'altres. En la seva galeria tenia el conjunt d'olis d'Adam i Eva, d'Albrecht Dürer. D'Andrea del Sarto va adquirir la pintura Leda i el cigne. La col·lecció gaudia d'una bona representació de la pintura renaixentista veneciana. Incloïa Magdalena penitent, de Tizià; de Tintoretto tenia la pintura Origen de la Via Làctea, sense saber-se amb seguretat si la va heretar del seu pare, Maximilià II, o fou adquirida pel propi Rodolf II. De Paolo Veronese tenia set quadres de grans dimensions, que mostraven una combinació de subjectes al·legòrics i mitològics: L'elecció entre el Vici i la Virtut, Saviesa i Força, Mars i Venus units per Amor, Mercuri, Herse i Aglaure, Venus i Adonis, Venus i Amor i Mars i Venus amb Cupid i un cavall. Les pintures es van crear entre la meitat de la dècada de 1560 i la de 1580, i per diverses rutes van acabar formant part de les col·leccions de Rodolf II. En la seva col·lecció també hi figurava L'educació de Cupid, del pintor Lambert Sustris, d'origen holandès però que havia desenvolupat la seva carrera professional a Venècia.
Mecenes En les obres encarregades per Rodolf II, predominava l'estil manierista. Aquest va ser un estil artístic que va néixer a Itàlia en el , entre el Renaixement i el Barroc. Gràcies a la àmplia política de mecenatge de l'emperador, Praga es va convertir en un dels principals centres d'art a Europa del . L'art promogut per Rodolf II sorgia de la barreja de l'estil manierista que venia d'Itàlia per una banda i dels Països Baixos i Alemanya per l'altra. En l'art decoratiu, freqüentment predominaven escenes amb contingut eròtic, una referència continuada a composicions mitològiques i al·legòriques que ajudaven a admirar la bellesa d'un cos nu.