La X Flotilla MAS (italià: Xª Flottiglia MAS),La marca del número ordinal col·locada al número romà (ja un ordinal), tot i que era un error, va ser tanmateix utilitzada pels fabricants del cos. també coneguda com a Decima MAS, X MAS, 10ª Flottiglia MAS, o la Decima, va ser una unitat especial de la Regia Marina italiana, la primera flotilla MAS establerta, el nom de la qual està vinculat a nombroses empreses de guerra d'assalt i incursió.
Nascuda l'any 1939 com Iª Flottiglia MAS, va ser un dels tres flotilles MAS de la Regia Marina en esclatar la Segona Guerra Mundial. La unitat va canviar oficialment el seu nom a "10ª Flottiglia MAS" el 14 de març de 1941.A tal proposito si vedano le foto: (1) e (2)
Sobretot en la fase inicial, les empreses de la unitat no es van coronar amb èxit i van provocar moltes pèrdues entre les tripulacions, com en el cas de l'atac fallit a Malta el 1941. Amb la millora dels mitjans, èxits com el de Suda Bay es van aconseguir (25-26 de març de 1941) o l'atac d'Alexandria del 19 de desembre de 1941, que va privar la Royal Navy dels seus cuirassats a la Mediterrània durant molt de temps.
Amb l'armistici del 8 de setembre de 1943, la Xª Flottiglia MAS, sota el comandament de Junio Valerio Borghese, va ser bloquejada en gran part a La Spezia on es va reorganitzar en un cos franc, després va entrar a la Marina Nacional Republicana. Els elements que quedaven al sud, juntament amb nombrosos presoners alliberats dels camps de presoners aliats, van reorganitzar la unitat amb el nou nom de "Mariassalto": aquesta unitat de la Regia Marina, amb base a Tàrent, comandada pel capità de fragata Ernesto Forza, va continuar amb les activitats bèl·liques, ara sota ordres aliades.
L'any 1954 el grup es va reconstituir amb el nom de Comsubin (Comando Subacquei ed Incursori).
La 1a Flotilla MAS miniatura|Els membres de la 1a Flottiglia MAS el 1939. D'esquerra a dreta, el tinent Luigi Durand de la Penne (medalla d'or), el capità (GN) Teseo Tesei (medalla d'or), el capità mèdic Bruno Falcomatà (medalla d'or), el capità de fragata Paolo Aloisi (medalla de plata), tinent (GN) Gian Gastone Bertozzi (medalla de plata), tinent de vaixell Gino Birindelli (medalla d'or), capità (AN) Gustavo Maria Stefanini, guardiamarina Giulio Centurion. El 28 d'octubre de 1938, l'Oficina de Plans i Operacions de la Regia Marina va proposar l'establiment de la "1ª Flottiglia MAS", amb seu a La Spezia. La unitat es va establir el 23 d'abril de 1939 amb el comandant del capità de fragata Paolo Aloisi.
En vigílies de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la Marina també va decidir reprendre els estudis per a l'ús operatiu de torpedes de viatge lent (anomenats "porcs") i les llanxes. L'activitat de la flotilla es va dirigir inicialment a experimentar en secret amb les noves armes de la Marina; per tant es va convertir en una unitat especial, amb activitat reservada.
Segona Guerra Mundial En esclatar la Segona Guerra Mundial el juny de 1940 va ser una de les tres flotilles MAS en servei, depenent directament de l'Estat Major de la Marina.
Es va confirmar l'ús dels mitjans presents a la 1a Flotilla (5 esquadrons, amb un total de 20 MAS) i també es va reconèixer formalment l'especialitat dels homes d'assalt, bussejadors capaços de nedar fins a sota dels vaixells enemics per col·locar-los explosius. Els mitjans utilitzats per portar aquestes ogives, d'uns 300 kg de pes, eren els torpedes modificats, coneguts com a torpedes de viatge lent o "porcs". El departament de busseig estava ara comandat pel tinent de vaixell Junio Valerio Borghese. Al centre hi havia un departament tècnic-experimental, comandat pel tinent Angelo Belloni, per a estudis i investigacions sobre les aplicacions de nous equips, que havien de millorar l'eficiència i la seguretat de tots els equips submarins subministrats a la flotilla. Entre els usuaris hi havia el "Grup Gamma", comandat pel tinent Eugenio Wolk; aquest grup va introduir l'ús d'aletes i guants palmells durant l'entrenament per a futures missions.
Pel que fa a les llanxes a motor modificades, les petites embarcacions explosives, van ser col·locades en una unitat comandada per Giorgio Giobbe, que inicialment no es va utilitzar perquè aquestes embarcacions es consideraven "vehicles improvisats". Les "barques petites" tenien la seva base a La Spezia, al "Balipedio"Balipedio" è un termine propriamente militare indicante l'àrea destinata a poligono sperimentale per armi balistiche e di artiglieria. Cottrau" del Varignano.. Il sito cita il libro di Beppe Pegolotti, Gli assaltatori della Xª Flottiglia MAS, redatto dall'Associazione Amici di Teseo Tesei nel 2007.
Per a l'èxit de les incursions, també va ser necessari un equipament especial, no només des del punt de vista dels mitjans ofensius, sinó també dels aparells de navegació (brúixoles) i accessoris (calibres de profunditat): tot va ser objecte d'estudi acurat.
Però la fortíssima motivació amb què els operadors de la Xª entraven en acció sempre va sortir a primer pla, dirigida contra el potencial bèl·lic més que contra els homes.
Els inicis miniatura|Submarinista GAMMA de la X Flotiglia MAS Les primeres accions d'atac van acabar amb resultats poc encoratjadors, de vegades desastrosos. En la primera missió, anomenada GA1, destinada a atacar el port d'Alexandria el 22 d'agost de 1940 al golf de Bomba, es van trobar el submarí Iride, que havia carregat quatre SLC des del torpediner Calipso, i el vaixell a motor Monte Gargano, enfonsat pels britànics amb grans pèrdues humanes. Cinc mariners de l'Iride, torpedinats per un Swordfish, van ser salvats per alguns dels operadors de la Xª que es trobaven temporalment a bord del Monte Gargano en el moment de l'enfonsament del submarí.
Una segona operació contra Alexandria, el GA2, i una contra Gibraltar, el BG1, van acabar sense resultats positius, encara que amb pèrdues humanes menors: a la missió GA2 hi va haver un mort i el submarí Gondar va ser enfonsat després d'una agonia de diverses hores, mentre que la segona, dirigida pel comandant Borghese al submarí Scirè, va ser cancel·lada quan el submarí ja es dirigia cap a Gibraltar, perquè l'esquadra naval objectiu de la incursió havia sortit del port. Amb l'enfonsament del Gondar, a més de la tripulació, el comandant Giorgini i diversos assaltants van ser fets presoners pels britànics.
El 29 d'octubre de 1940 el Scirè (encara comandat per Borghese i amb tres SLC a bord), va tornar a intentar una acció anomenada BG1 contra Gibraltar, que va ser interrompuda i tornada a intentar com a BG2 el 30 del mateix mes. La parella de la Penne - Bianchi va ser albirada de seguida per una barca enemiga i per no despertar sospites van agafar sota l'aigua el seu SLC, que tanmateix es va avariar i els va impedir tornar a pujar. Els dos atacants la van abandonar i van nedar cap a la costa espanyola. Tesei i Pedretti, pilotant un altre SLC, van poder arribar a la boca del port, però en el moment de la immersió van comprovar que els seus respiradors no funcionaven, i van haver de renunciar a enfonsar el vaixell i nedar fins a la costa espanyola, des d'on van ser repatriats juntament amb de la Penne i Bianchi.Un agent secret esperava els italians per ajudar-los en l'operació de repatriació. Vegeu Birindelli i Paccagnini, malgrat els problemes de flotabilitat amb el seu vaixell, un respirador amb fuites i una velocitat una mica reduïda, van aconseguir amb gran habilitat arribar als 70 metres del cuirassat Barham superant les xarxes antitorpedes col·locades en la seva defensa. En aquest punt, de manera inesperada, el SLC es va congelar al fons marí. Birindelli (quedat sol des que Paccagnini havia pujat a la superfície per falta d'oxigen) va intentar arrossegar l'ogiva just sota el vaixell enemic, però al cap de poc temps va haver d'abandonar les seves intencions ja que estava esgotat. Un cop tornat a la superfície, va intentar escapar, però va ser descobert i fet presoner juntament amb Paccagnini pels soldats anglesos.
La missió va ser un fracàs total, però almenys s'havia demostrat la capacitat dels bussejadors per penetrar en un port enemic ben tripulat.
Reconstrucció com a Xª Flotilla MAS Després d'aquests costosos fracassos inicials, i després de la captura del comandant Mario Giorgini al setembre, el comandament de tot el departament va ser confiat al capità de fragata Vittorio Moccagatta. El 15 de març de 1941 la 1ª Flottiglia MAS va ser rebatejada per la Supermarina (precisament a proposta feta el 10 de març de 1941 per Moccagatta) 10ª Flottiglia MAS. Documento: SUPERMARINA nota interna nº 229. El nou nom va ser escollit en referència a la legió predilecta de Juli Cèsar, la Legió X Gemina.
Els primers èxits miniatura|El York enfonsat a la badia de Suda, 1941
La primera acció coronada amb èxit va ser la del 25 de març de 1941: sis petites embarcacions explosives van apuntar a diverses unitats enemigues a la badia de Suda, Creta, enfonsant entre altres coses el creuer . L'atac, sota el comandament del tinent Luigi Faggioni, va ser dut a terme precisament per sis MTM que van aconseguir forçar els obstacles de la badia durant la nit i van romandre en espera fins que la llum de l'alba els va permetre identificar clarament els contorns dels objectius ancorats a la rada. Un punt va centrar el York, que es va assentar al fons marí, però amb danys tan greus que de totes maneres no es va recuperar; un segon, pilotat pel sergent d'artillers Emilio Barberi, que per l'acció seria condecorat amb la medalla d'or al valor militar, va colpejar el petrolier Pericles, i el tercer va fallar l'objectiu programat en colpejar un moll. La resta d'unitats presentaven problemes de caràcter mecànic o relacionats amb les malalties dels pilots per les condicions extremes en què operaven; llavors les tripulacions van provocar l'enfonsament dels seus vaixells.
Algunes operacions posteriors, però, no van tenir èxit. L'abril de 1941 es va intentar un reconeixement ofensiu a les aigües de Corfú, precisament a Porto Edda, comandat pel mateix Moccagatta. Dos MAS, el 539 i el 535, van escortar dos MTS, Tabella con le definizioni delle sigle relative ai mezzi d'assalto della Regia Marina el primer tripulat pel capità de corbeta Giorgio Giobbe i el sotstinent de vaixell Aldo Massarini, i el segon amb el sotstinent Renato Iovine i el segon enginyer en cap Enrico Cerruti. La missió va ser avortada. A més, la nit entre el 25 i el 26 de maig de 1941, la missió BG3, encara apuntant a Gibraltar i basat en tres SLC que partien del submarí Scirè, va ser cancel·lada, però tots els operadors van tornar a la base.
L'atac a Malta i la mort de Tesei
miniatura|esquerra|Fort Sant'Elmo l'any 2008; dreta, el buit ocupat abans de l'atac per les obstruccions que van fer volar els MTM italians Al maig següent, es va intentar una altra missió contra el port de Gibraltar, de nou amb el submarí Scirè comandat pel tinent de vaixell Junio Valerio Borghese i encara caracteritzat per una fallada per problemes tècnics dels mitjans.