LOperació Pedestal, coneguda a Itàlia com la batalla de mitjans d'agost (italià: Battaglia di Mezzo Agosto) i a Malta com el Comboi de Santa Maria (maltès: Il-Konvoj ta' Santa Marija), va ser una operació britànica per portar subministraments a l'illa de Malta l'agost de 1942, durant la Segona Guerra Mundial. Malta va ser una base des de la qual vaixells, submarins i avions britànics van atacar els combois de l'Eix cap a Líbia, durant la campanya del nord d'Àfrica (1940–1943). De 1940 a 1942, l'Eix va dur a terme el setge de Malta, amb forces aèries i navals. Malgrat moltes pèrdues, els britànics van lliurar suficients subministraments perquè la població i les forces militars de Malta poguessin resistir, tot i que va deixar de ser una base ofensiva durant gran part de 1942. L'element de subministrament més crucial de l'Operació Pedestal va ser el combustible, transportat pel SS Ohio, un vaixell cisterna americà amb una tripulació britànica. El comboi va sortir de Gran Bretanya el 3 d'agost de 1942 i va passar per l'estret de Gibraltar cap al Mediterrani la nit del 9 al 10 d'agost.
L'intent de l'Eix d'evitar que els cinquanta vaixells del comboi arribessin a Malta, utilitzant bombarders, E-boats alemanys, vaixells MAS i MS italians, camps de mines i emboscades submarines, va ser l'últim èxit important de l'Eix a la Mediterrània. Més de 500 mariners i aviadors de la Marina Mercant i Reial van morir i només cinc dels catorze vaixells mercants van arribar al Grand Harbour. Tot i que costós per als aliats, va ser una victòria estratègica, car l'arribada de l'Ohio va justificar la decisió d'arriscar tants vaixells de guerra; la seva càrrega de combustible d'aviació va revitalitzar l'ofensiva aèria de Malta contra el transport marítim de l'Eix. Els submarins van tornar a Malta i els Supermarine Spitfires que s'enlairaren des del portaavions van permetre fer un esforç màxim contra les naus de l'Eix. Els combois italians van haver de desviar-se més lluny de l'illa, allargant el viatge i augmentant el temps durant el qual es podien realitzar atacs aeris i navals. El setge de Malta va ser trencat per la reconquesta aliada d'Egipte i Líbia després de la Segona Batalla d'El Alamein (23 d'octubre - 11 de novembre) i per l'operació Torxa (8-16 de novembre) a la Mediterrània occidental, que va permetre la instal·lació terrestre d'aeronaus per escortar vaixells mercants a l'illa.
Fons Operacions aliades Els aliats van dur a terme la campanya del desert occidental (1940–43) al nord d'Àfrica, contra les forces de l'Eix d'Itàlia amb l'ajuda d'Alemanya, que va enviar el Deutsches Afrika Korps i importants destacaments de la Luftwaffe al Mediterrani a finals de 1940. Fins a finals d'any, 21 vaixells amb 160.000 tones llargues (160.000 t) de càrrega havien arribat a Malta sense pèrdues i s'havia acumulat una reserva de subministraments de set mesos. Tres combois a Malta el 1941 van patir la pèrdua d'un sol vaixell mercant. De gener de 1941 a agost de 1942, 46 vaixells havien lliurat 320.000 tones llargues (330.000 t), però s'havien enfonsat 25 vaixells i s'havien desviat d'altres rutes durant llargs períodes de vaixells mercants, navals i aeris moderns i eficients; S'havien realitzat 31 proves de submarins. Els reforços per a Malta van incloure 19 costoses i perilloses operacions de ferri de portaavions per lliurar caces. Des d'agost de 1940 fins a finals d'agost de 1942, 670 caces Hawker Hurricane i Supermarine Spitfire havien sortit de portaavions a la Mediterrània occidental. Molts altres avions van utilitzar Malta com a punt de partida per al nord d'Àfrica i la Força Aèria del Desert. miniatura| Malta també va ser una base per a operacions aèries, marítimes i submarines contra els combois de subministrament de l'Eix i, de l'1 de juny al 31 d'octubre de 1941, les forces britàniques van enfonsar unes 220.000 tones llargues (220.000 t) d'enviament de l'Eix a les rutes dels combois africans, 94.000 tones llargues (96.000). t) per la marina i 115.000 tones llargues (117.000 t) per la Royal Air Force (RAF) i el Fleet Air Arm (FAA). Els vaixells carregats que navegaven cap a Àfrica van representar el 90 per cent dels vaixells enfonsats i els esquadrons amb seu a Malta van ser responsables d'aproximadament el 75 per cent d'aquests vaixells enfonsats per avions. Les operacions militars des de Malta i l'ús de l'illa com a lloc d'escenificació, van portar a campanyes aèries de l'Eix contra l'illa el 1941 i el 1942. A finals de juliol, els 80 caces de l'illa tenien una mitjana de malbaratament de17 per setmana i el combustible d'aviació restant només era suficient per als caces, per la qual cosa era poc pràctic enviar més bombarders i torpediners per a operacions ofensives.
Malta, 1942 L'operació Julius, un pla per proveir Malta mitjançant combois simultanis des de Gibraltar a l'operació Arpó i Alexandria per l'operació Vigorós (12–15/16 de juny) va ser un fracàs costós. Només dos mercants d'Arpó van arribar a l'illa, el comboi Vigorós es va veure obligat a tornar enrere, diversos escortes de combois i molts mercants, inclòs l'únic vaixell cisterna a Arpó, van ser enfonsats. A l'agost, la ració quinzenal (de dues setmanes) a Malta per a una persona era de 14 unces (400 g) de sucre, 7 oz (200 g) de greixos, 10,5 oz (300 g) de pa i 14 oz (400 g) de vedella en conserva. Un treballador home adult tenia una ingesta diària de 1.690 calories i les dones i els nens rebien 1.500 calories. A l'agost es va iniciar una matança massiva de bestiar a l'illa per reduir la necessitat d'importació de farratge i convertir les terres de pastura per al cultiu; la carn es subministra al públic a través de les Victory Kitchens. Malta es veuria obligada a rendir-se si no rebia combustible, menjar i municions abans de setembre i el vicemariscal de l'aire Keith Park, el comandant aeri local des del juliol, va advertir que només quedaven unes poques setmanes de subministrament de combustible d'aviació. L'Almirallat britànic tenia el ràpid dragamines es van convertir per transportar combustible i els submarins van ser posats en servei per fer arribar subministraments de combustible d'aviació, munició antiaèria i torpedes a través del bloqueig, per mantenir l'avió restant en funcionament. El Primer Lord de l'Almirallat Albert Alexander i l'Almirall de la flota Dudley Pound, el Primer Lord del Mar (cap professional de la Royal Navy), van coincidir amb el primer ministre Winston Churchill que la pèrdua de Malta seria
... i va preparar una nova operació de combois des de Gibraltar, amb un nombre sense precedents d'escortes que utilitzaven vaixells presos de l'Extrem Orient i de la Home Fleet, que tenia vaixells de sobra des de la suspensió dels combois àrtics, arran del desastre del Comboi PQ 17.
Comandament de l'Eix L'estructura de comandament de l'Eix a la Mediterrània estava centralitzada a la part superior i fragmentada als nivells inferiors. Benito Mussolini havia monopolitzat l'autoritat sobre les forces armades italianes des de 1933 ocupant els càrrecs de ministre de la Guerra, ministre de la Marina i ministre de la Força Aèria. El Feldmarschall Albert Kesselring de la Luftwaffe comandava les forces terrestres alemanyes al teatre com a comandant en cap Sud (Oberbefehlshaber Süd, OB Süd), però no tenia autoritat sobre les operacions de l'Eix al nord d'Àfrica ni l'organització de combois a Líbia. El Fliegerkorps II i el Fliegerkorps X estaven subordinats a l'habitual cadena de comandament de la Luftwaffe. Des de novembre de 1941, Kesselring havia exercit certa influència sobre la realització de les operacions navals alemanyes a la Mediterrània com a cap nominal del Comandament Naval d'Itàlia (Marinekommando Italien), però aquest estava subordinat a la cadena de comandament de la Kriegsmarine. Les rivalitats entre serveis alemanys van obstruir la cooperació i hi havia poca unitat d'esforç entre les forces alemanyes i italianes al Mediterrani. Kesselring només tenia autoritat per coordinar els plans d'operacions combinades de les forces alemanyes i italianes i alguna influència en l'ús de la Regia Aeronautica per a la protecció dels combois cap al nord d'Àfrica. L'armada italiana va resistir tots els intents alemanys d'integrar les seves operacions; els vaixells de diferents esquadrons mai van entrenar junts i la Supermarina (Alt Comandament Naval italià) va anul·lar constantment els comandants subordinats.
Preludi Plans aliats Operació Pedestal miniatura|upright=1.23|El contraalmirall Harold Burrough, CB, comandant de la flota d'escorta El contraalmirall Harold Burrough, CB, que va comandar l'escorta propera, donant la mà al capità Dudley Mason d' Ohio La planificació de l'Almirallat per a l'Operació Pedestal va començar a finals de juliol de 1942, sota la direcció del vicealmirall Neville Syfret, els contraalmiralls Lumley Lyster i Harold Burrough i l'Estat Major Naval. Syfret es va transferir a l' el 27 de juliol quan el Nelson i l' van tornar a Scapa Flow des de Freetown, Àfrica occidental. Syfret va convocar una conferència el 29 de juliol, per als oficials de bandera i comandants de les forces navals de Pedestal a Scapa, per considerar les ordres de l'operació. També es van planificar diverses operacions més petites, que es realitzaran simultàniament amb Pedestal. El comboi estava format per 14 vaixells mercants, el més important dels quals era l'Ohio, l'únic vaixell cisterna gran i ràpid disponible, un vaixell nord-americà cedit als britànics, amb una tripulació britànica. Com a assegurança contra la pèrdua de l'Ohio i les seves 12.000 tones llargues (12.000 t) de petroli, els altres vaixells havien de portar combustible en bidons. El comboi havia de ser protegit per dos cuirassats, tres portaavions, set creuers, trenta-dos destructors i set submarins, la força d'escorta més gran fins al moment.
El grup combinat es va anomenar Força F; el comboi i les escortes de la Gran Bretanya fins a la cita, es van convertir en la Força P; els portaavions , i escortes van ser nomenats Força M en el viatge cap al punt de trobada. El portaavions i la seva escorta des de Gibraltar fins a la cita es van convertir en la Força J i el portaavions i els seus escortes des de Freetown es van anomenar Força K. Durant l'Operació Berserk, tots els portaavions i escortes es van convertir en la Força G; la Force R estava formada pels vaixells de reabastament de la flota RFA Brown Ranger i Dingledale, escortat per quatre corbetes i un remolcador oceànic, el RFA Abbeydale un petrolier classe Dale; les escortes es van anomenar Força W també per a l'Operació Berserk, la Força X va formar l'escorta propera a Malta, la Força Z estava formada pels vaixells pesats de la Força F, que havien de tornar a Gibraltar i la Força Y havia de dur a terme l'Operació Ascendant, una carrera de Malta a Gibraltar pels dos vaixells que havien arribat a l'illa durant l'operació Arrpó i escortes, quan Pedestal va entrar al Mediterrani.