Tania León (l'Havana, 14 de maig de 1943) és una directora d'orquestra i compositora cubana. També és educadora i assessora d'organitzacions artístiques.
Biografia Justina Tania León és filla d'Oscar León i Daura Ferrán.«An introduction to the music of Tania León and a conductor’s analysis of “Indígena”» , monografía doctoral de James M. Spinazzola (mayo de 2006) en el sitio web de la Louisiana State University. Consultat el 27 de març de 2013. Descendeix de francesos, espanyols, xinesos, africans i cubans. Encoratjada pels seus avis, quan tenia 4 anys d'edat va començar a fer classes de piano en el conservatori privat Peyrellade, a l'Havana.«Composer Tania Leon's music to be played in her native Cuba for the first time», artículo de Maite Junco en el diario Daily News, del 6 d'octubre de 2010. Consultat el 24 de març de 2013.
El 1961 va obtenir un títol de professora de teoria i solfeig en aquesta escola. El 1963 ―als vint anys d'edat― va obtenir el títol de professora de piano. Va continuar estudiant composició en el Conservatori Nacional de Cuba, a l'Havana, on l'any següent, el 1964, va obtenir una llicenciatura en educació musical. Per si la seva carrera musical no fructificava, els seus pares la van convèncer d'estudiar comptabilitat i administració d'empreses a la gratuïta Universitat de l'Havana, on va obtenir un títol a l'any següent (1965).
El 1967 va decidir anar-se'n de Cuba per a estudiar. La seva àvia ―que havia estat la principal promotora dels seus inicis en la música―, li va demanar que es quedés:
A pesar que volia viatjar a París, aquest any, el 1967, va obtenir un passatge gratuït amb avió fins a Miami, en els Vols de la Llibertat. Després que Tania León hagués sortit de Cuba, mai més va tornar a veure a la seva àvia, que va morir quatre anys més tard. León ha viatjat a l'illa al llarg dels anys per a visitar la seva mare, Daura Ferrán.
Es va instal·lar a Nova York, on va obtenir una beca per a estudiar a la Universitat de Nova York. Va obtenir un títol BS (el 1971), llicenciatura en Educació Musical (el 1973), i màster en Composició (en 1975).
Va estudiar composició amb Úrsula Mamlok (1928-), direcció d'orquestra amb Laszlo Halasz i Vincent La Selva. El 1978 va fer un curs de direcció d'orquestraan Tanglewood (Massachusetts) amb Leonard Bernstein (1918-1990) i Seiji Ozawa (1935-).
Carrera Mentre estudiava composició, va estudiar també trombó i fagot, i va continuar actuant com a pianista. Els anys 1967 i 1968 va tocar amb la Nova York College Music Orchestra, el 1969 amb l'Orquestra de la Universitat de Nova York, i el 1973 amb l'Orquestra Simfònica de Búfalo. Malgrat aquest èxit immediat com a pianista de concert, León va sentir que el seu temps estava monopolitzat per les moltes hores que dedicava a la pràctica del seu instrument. Això la va portar a reorientar la seva carrera, d'intèrpret a directora d'orquestra.
El 1969, per invitació del ballarí Arthur Mitchell (1934-), Tania León es va convertir en membre fundadora i primera directora musical del Teatre de Dansa Arthur Mitchell a Harlem, on va establir el seu departament de música, la seva escola de música i la seva orquestra. Les seves composicions de ballet per a aquesta companyia inclouen Haiku (1973), Dougla (amb Geoffrey Holder, 1974) i Belé (amb Geoffrey Holder, 1981).«Tania Leon, Composer and Conductor, List of Works» , sitio web en el sitio de Tania León. Consultat el 24 de març de 2013.
El 1978, per invitació de Lukas Foss, de qui va ser directora assistent, va fundar juntament amb els compositors Julius Eastman i Talib Hakim la Brooklyn Philharmonic Community Concert Sèries.«Tania León», artículo en el sitio web Ecured. Consultat el 24 de març de 2013.
En els anys vuitanta va ser directora musical de l'Alvin Ailey Dance Company. El 1985 va ser compositora resident en el Lincoln Center Institute. Aquests anys va començar a ensenyar en el Conservatori de Música del Brooklyn College, un dels majors col·legis de la CUNY (Universitat de la Ciutat de Nova York). León treballa també a la facultat de Centre de Graduats del CUNY, a Manhattan (Nova York). El 1986 va ser directora musical i directora d'orquestra de la sèrie de música contemporània del Whitney Museum. El 1987 va ser nomenada directora artística del Composers Fòrum Inc. de Nova York.
Drummin, una obra transcultural per a percussionistes indígenes i orquestra, va ser encarregada i estrenada el 1997 pel Miami Light Project i la New World Symphony Orchestra.
En 1994, mentre era assessora artística de música llatinoamericana de la ACO (Orquestra de Compositors Estatunidencs), va cofundar amb Dennis Rusell Davies els festivals «Sonidos de las Américas». Entre 1993 i 1997 va ser assessora de nova música per a Kurt Masur i l'Orquestra Filharmònica de Nova York. També va exercir com a assessora sobre música llatinoamericana de l'American Composers Orchestra fins a l'any 2001.«Tania León (1943-)», biografía en el sitio web del Pytheas Center for Contemporary Music. Consultat el 23 de març de 2013. El març de 2001, l'American Composers Orchestra va estrenar en el Carnegie Hall la seva obra orquestral Des de...
Ha estat directora convidada de moltes orquestres arreu del món:
l'American Composers Orchestra Chamber Ensemble la Beethovenhalle Orchestra (Orquestra simfònica de la sala Ludwig van Beethoven), de Bonn (Alemanya), l'Filharmònica de Nova York. la Gewandhaus de Leipzig (Alemanya), la Metropolitan Opera la National Symphony Orchestra of South Africa (Orquestra Simfònica Nacional de Sud-àfrica), a Johannesburg, la Netherlands Winds Ensemble la New World Symphony (‘orquestra de la simfonia del Nou Món’). la Nova York Philarmony Orchestra l'Opera Orchestra of Johannesburg la Orchester-Akademie d'Hamburg, Alemanya l'Orquestra Santa Cecilia, a Roma, l'Orquestra Simfònica d'El Salvador L'Orchestre de la Suisse Romande«Tania León», biografía en inglés en el sitio web Presser. Consultat el 24 de març de 2013. el Netherlands Wind Ensemble, a Holanda
Ha estat compositora resident en diversos centres, entre altres:«Tania León. Biography», biografía de Tania León en inglés. Consultat el 24 de març de 2013.
National Black Music Festival Centre Bellagio (Itàlia). Hamburg Musikschule The New School (Nova York). Scripps College (Clerenmont, Califòrnia). Fromm Residency (Roma). Atlantic Center for the Arts (Florida).
El 1994, la Biennal de Múnic (Alemanya) li va encarregar una òpera. Tania León va presentar Scourge of hyacinths (Plaga dels jacints), basada en el radioteatre de l'escriptor i premi Nobel Wole Soyinka. Amb aquesta obra va guanyar el premi BMW a la millor òpera nova. Dirigida i dissenyada per Robert Wilson amb la direcció orquestral de León, s'ha presentat més de 22 vegades a Alemanya, Suïssa, França i Mèxic. La cantant Dawn Upshaw va gravar l'ària «Oh, Iemanshá» de lScourge of hyacinths en el seu disc The world so wide (de la discogràfica Nonesuch).
La composició de León Horizons, escrita per a l'Orquestra Simfònica NDR d'Hamburg, es va estrenar en el festival Hammoniale de juliol de 1999, dirigida per Peter Ruzicka. L'agost de 2000 es va estrenar als Estats Units en el Festival de Música de Tanglewood, dirigida per Stefan Asbury. Al març de 2002, Tania León la va dirigir amb l'Orquestra Simfònica de Nancy (França).
Les obres gravades per Tania León inclouen Batá, per la Fundació Orquestra Filharmònica, dirigida per David Snell i produïda per George Martin (1926-); Indígena, una col·lecció de música de cambra de León; Carabalí (i Batá) a la discogràfica First Edition Rècords, de la Louisville Orchestra; Ritual, per a piano sol, i el seu arranjament de la cançó El manisero, de Moisès Simons (1889-1945) per a Chanticleer.
Tania León va fer servir poemes del guardonat poeta cubà-estatunidenc Carlos Pintado per a crear Rimas tropicales. Al juny de 2011, el cor San Francisco Girls Chorus ―un dels conjunts vocals més respectats del món, cinc vegades guanyador del premi Grammy― va fer-ne l'estrena mundial.
El setembre de 2023 s'inicia un període de dos anys en què Tania León serà Compositora en Residència de l'Orquestra Filharmònica de Londres (LPO).
Premis, honors i reconeixements El 1998, Tania León va rebre el premi Nova York Governor’s Lifetime Achievement Award, premi a la trajectòria de tota una vida.
Ha rebut doctorats honoraris de la Colgate University (1999) i el Oberlin College i premis de la American Academy of Arts and Letters, la National Endowment for the Arts, la Chamber Music America, NYSCA (Nova York State Council on the Arts), el Lila Wallace/Reader's Digest Fund, ASCAP (American Society of Composers, Authors and Publishers), Meet the Composer i la Fundació Musical Koussevitzky, entre d'altres. El 1998 va ocupar la residència Fromm a l'Acadèmia Estatunidenca a Roma.«Tania León», artículo biográfico en el sitio web de la Universidad de la Ciudad de Nova York. Consultat el 23 de març de 2013.
León també ha estat resident a Yaddo (patrocinada per una beca de la McArthur Foundation), i en el Centre Bellagio de la Fundació Rockefeller a Itàlia. També ha estat conferenciant visitant a la Universitat Harvard, professora visitant en la Universitat Yale i la Musikschule, a Hamburg (Alemanya).
El 2000, va ser nomenada professora Claire and Leonard Tow al Conservatori de Música del Brooklyn College, on ha ensenyat des de 1985.
1991: American Academy and Institute of Arts and Letters 1992 i 1995: Meet the Composer/Reader’s Digest Commission 1993: American Academy of Arts and Letters recording Grant 1994: Nova York State Council Award for the Arts Commission 1997: The American Music Center’s Letter of Distinction
El 2010, la seva obra «To and fro (4 moods)», del disc Sons cubans, va rebre un premi Latin Grammy Award com a millor composició clàssica contemporània.
El 2021, León va ser guanyadora del Premi Pulitzer de Música, per la seva obra Stride, la qual va ser estrenada al febrer de 2020 en el Lincoln Center. El jurat va qualificar a l'obra com: "Un viatge musical ple de sorpreses, amb poderosos metalls i motius rítmics que incorporen les tradicions de la música negra dels Estats Units i el Carib en un teixit orquestral occidental".
Obres de cambra 1970: Tones (ballet), orquestra de cambra 1972: The beloved (ballet, en col·laboració amb Judith Hamilton), gran ensamble mixt 1973: Haiku (ballet), ensamble de percussió, i gran ensamble mixt 1979: Latin lights, per a conjunt de cambra 1980: Maggie Magalita, gran ensamble mixt; música incidental per a l'obra de teatre de Wendy Kesselman 1980: Pet’s suite, flauta i piano 1981: Belé (ballet), orquestra de cambra 1981: Permutation seven, per a flauta, clarinet, trompeta, violí i violoncel 1981: Sonata para violonchelo, per a violoncel i piano 1983: Ascend, per a quatre cornetes, tres trombons, tuba i tres percussionistes 1983: Four pieces for cello solo, violoncel sol 1984: Paisanos semos! (We’s hillbillies), guitarra sola 1985: Permutació seven, versió per a conjunt de cambra i públic 1986: A la par, per a piano i percussió 1988: Parajota delaté, per a flauta, clarinet, violí, violoncel i piano 1988: Parajota delaté, versió per a flauta, oboè, clarinet, fagot i piano 1989: Journey, per a violí, arpa i flauta 1990: To and fro, per a violí i piano 1991: Indígena, per a orquestra de cambra 1992: Arenas de un tiempo, per a clarinet, violoncel i piano 1992: Crossings, per a corneta, quatre trompetes, quatre trombons i tuba 1993: Son sonora, per a flauta i guitarra 1994: Sin normas ajenas, per a conjunt de cambra 1995: Hechizos, per a gran orquestra de cambra 1996-1997: De color, per a violí 1997: Saoko, per a metalls A la par, piano i percussió Acana, orquestra de cambra Ascend, assembli de metalls De color, violí and marimba De memorias, quintet de vents Dougla, gran assembli mixt Drummin orquestra de cambra Entre nos, clarinet, fagot i piano Esencia, quartet de cordes Indígena, gran assembli mixt