El bavarès o bavarés,Bavarés en pronúncia occidental i bavarès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua. Forma amb l'alamànic, l'ídix i el luxemburguès el grup de l'alt alemany. Al contrari del que indica el seu nom, més de la meitat dels locutors es troben fora de Baviera: és igualment parlat a tota Àustria a l'est de l'Arlberg, al municipi suís de Samnaun així com al Tirol del Sud i en alguns llocs de Càrnia.
Per contra, existeix igualment a Bavària dialectes que no són bavaresos com a la Francònia o a la Suàbia bavaresa. La lingüística germanòfona utilitza el terme de Bairisch més aviat que Bayerisch, un terme políticament associat al Land de Baviera.
Aquest clúster de dialectes és classificat com a llengua individual (diferent i independent) per la codificació ISO 693-3.
Denominació adequada En bavarès no hi ha cap nom exclusiu per al propi idioma. S'utilitzen els noms bayrisch o boarisch (bavarès) amb referència a l'estat federal de Baviera, österreichisch (austríac) amb referència a Àustria, bairisch-österreichisch (austrobavarès) amb referència a tots dos o simplement daidsch, que és el nom de l'alemany en pronunciació bavaresa. Moltes vegades s'utilitza també el nom d'un dialecte diferent del bavarès, com per exemple el tirolès o el carintí. En la lingüística alemanya s'utilitza la paraula bairisch, escrit no amb y sinó amb i, per distingir-ho del dialecte del bavarès que es parla a Baviera i també per incloure l'austríac. En la lingüística internacional s'utilitza el codi ISO/DIS 639-3: bar o el nom anglès: bavarian. En les llengües llatines es podrien formar els termes bàvar, bavàric, bavarià i bavarès, encara que cap té definició clara ni difusió majoritària. El terme bavarès que s'empra en aquest article deriva del nom en llatí de la regió, Bavaria, poblada per la tribu germànica dels baiuvari des de finals de l'Imperi Romà.
Difusió i dialectes miniatura|Varietats principals del bavarès:
Aproximadament dotze milions de persones tenen aquest idioma com a llengua materna. La majoria d'elles viuen a Àustria i a l'estat federal de Baviera. A Àustria tots els dialectes des del Tirol (oest) fins a Burgenland (est) són variants dialectals del bavarès. En l'estat federal austríac de Vorarlberg, que és limítrof amb Suïssa, i en Außerfern en el nord-est del Tirol es parla un dialecte alemànic. A Alemanya el bavarès és parlat en tres districtes de l'estat federal de Baviera: Alta Baviera, Baixa Baviera i Alt Palatinat. En el nord de Baviera es parlen dialectes franconès i en el districte de Suàbia també es parla un dialecte alemànic. A Itàlia es parla una varietat del bavarès a la regió alpina de Tirol del Sud i també en petits llogarets de Trentino i Friul. En la comuna suïssa de Samnaun, en no tenir connexió viària amb la resta del país fins a l'any 1905, també es va establir el bavarès com a llengua d'ús comú.
El nombre de persones que coneixen el bavarès és difícil d'estimar amb bastant precisió, perquè no totes elles ho tenen com a primera llengua. Una proporció indeterminada parla l'alemany estàndard com a idioma principal i només té una competència passiva en bavarès. Entre els parlants del bavarès també s'inclouen minories amb altres llengües maternes. La majoria dels parlants són immigrants de primera o segona generació.
En total es poden estimar les següents xifres:
regió habitants parlants del bavarès Àustria (sense Viena) 6,4 milions 85% Viena (capital d'Àustria) 1,6 milions 40% Alta Baviera (sense Múnic) 2,9 milions 85% Múnic (capital de Baviera) 1,3 milions 50% Baixa Baviera 1,2 milions 90% Alt Palatinat 1,0 milions 60% Tirol del Sud (Itàlia) 0,5 milions 65% Europa oriental¹< 0,1 milions Europa occidental² 0,5 milions Resto del món³ 0,5 milions total:12,3 milions ¹ Petites minories en la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Romania i Ucraïna. ² Sobretot en la resta d'Alemanya i a Bèlgica, França, Espanya i Anglaterra. ³ Sobretot als EUA, Canadà, Brasil, Argentina, el Perú i Austràlia.
Dialectes Els tres principals grups dialectals en el bavarès són: Bavarès del nord, parlat principalment en Alt Palatinat, però també en àrees adjacents com Alta Francònia (districte de Wunsiedel), Saxònia (sud de Vogtland), Francònia Mitjana, Alta Baviera i Baixa Baviera. Bavarès central, al llarg dels rius Isar i Danubi, parlat en Alta Baviera (inclòs Múnic, on hi ha una majoria de parlants d'alemany estàndard), Baixa Baviera, sud del Alt Palatinat, el districte d'Aichach-Friedberg a Suàbia, nord del estat de Salzburg, Alta Àustria, Baixa Àustria, Viena (veure alemany de Viena) i nord de Burgenland. Bavarès del sud, en Tirol, Tirol del Sud, Carintia, Estiria i les parts meridionals de Salzburg i Burgenland.
Les diferències són clarament perceptibles dins d'aquests tres subgrups, els quals a Àustria coincideixen amb les fronteres dels seus estats. Per exemple, els accents de Carintia, Estiria i Tirol poden ser fàcilment recognoscibles. També hi ha una diferència marcada entre el bavarès central oriental i occidental, aproximadament coincidint amb la frontera entre Àustria i Baviera. A més, el dialecte de Viena té algunes característiques que ho distingeixen d'altres dialectes. A Viena, menor però recognoscible, les variacions caracteritzen els diferents districtes de la ciutat. La varietat que es parla en el Tirol del Sud ha assimilat moltes paraules de l'italià, especialment en el camp dels termes administratius i els aliments.
Així mateix, hi ha variants de l'austro-bavarès que poden ser considerades com a llengües diferenciades: Cimbrià, parlat en els Set Municipis (antigament Trenta Municipis) a Véneto, i a Lucerna, Trento. Mócheno, parlat a la Vall del Fersina, Trento. Alemany huterita, parlat pels huterites a Canadà i Estats Units. Gottscheerès, parlat a Gottschee, Carniola, sud d'Eslovènia; encara que aquest és generalment inclòs en el dialecte bavarès del sud.
Relacions lingüístiques Existeix un debat lingüístic sobre l'entitat del bavarès. Hi ha qui ho classifica com un dels diversos dialectes de l'alemany i hi ha qui ho considera pròpiament una llengua. Existeixen bastants arguments tant a favor com en contra d'ambdues postures. Sovint l'opció preferida es basa en gran manera en les opinions personals dels protagonistes d'aquest debat, podent considerar-se que existeix un continuum dialectal bavarès que forma part del continuum dialectal del grup alemany.
El bavarès com a llengua diferenciada El bavarès té moltes peculiaritats que el diferencien de l'alemany estàndard, tant en el vocabulari com en la gramàtica. Les diferències són tantes que els germanoparlants no familiaritzats amb el bavarès troben problemes a entendre'l. Als programes de televisió emesos per tota Alemanya les entrevistes amb parlants de bavarès són de vegades subtitulades perquè el públic del nord del país pugui entendre-les.
Històricament les diferències són conseqüència de cinc factors:
Origen diferent: altres tribus germàniques van portar durant el període de les grans migracions una altra forma del germànic antic a la regió en la qual avui es parla el bavarès. Substrats diferents: la població indígena que vivia a les províncies romanes de Forta, Nóric i Panonia (llatino-parlants en l'oest i eslaus en l'est) va ser diferent al nord de Germania i va influir en la creació de la nova llengua. Adstrats o contactes amb llengües diferents: el bavarès posseeix molts termes procedents de l'italià i de les llengües eslaves per causa del seu veïnatge geogràfic. Tendència conservadora: el bavarès manté actualment vocables i frases que també apareixien en l'alemany estàndard fa uns segles. Evolució diferent: en la seva evolució fonètica el bavarès ha seguit camins diferents als de l'alemany estàndard, com provaria l'abundància de diftongs i la lenició de consonants.
El bavarès com a dialecte de l'alemany També existeixen arguments a favor de la teoria que considera el bavarès un dialecte de l'alemany, principalment:
Origen comú: encara que les tribus germàniques que van portar la seva llengua a la regió eren diferents, parlaven un idioma comú o de gran similitud. L'alemany com a amalgama de dialectes: l'alemany estàndard és el resultat d'una amalgama de diferents dialectes en la qual el bavarès també ha exercit la seva influència. Influència de la llengua oficial: a partir de la invenció de la impremta de tipus mòbils al i la creació de l'alemany estàndard per Martí Luter al la influència de l'alemany estàndard ha reduït les particularitats lingüístiques regionals a un nivell tal que avui solament poden ser considerades dialectes que continuen perdent importància. Caràcter superficial de la majoria de les diferències: certament moltes paraules es pronuncien de forma diferent en bavarès a com ho fan en alemany estàndard, però en la seva substància són iguals a l'alemany estàndard. Exemple: Com et dius? = Wia hoast du? (en bavarès) i Wie heißt du? (en alemany). No obstant això no totes les diferències són tan superficials, existint a més importants diferències morfològiques, sintàctiques i lèxiques amb l'alemany estàndard (un ús abundant de l'article indefinit plural "oa" aliè a l'alemany estàndard, pronoms de subjecte diferents segons siguin tònics o àtons -amb possibilitat de combinar tots dos de forma redundant en una mateixa frase a vegades-, contraccions especials d'aquests pronoms àtons en posició posterior al verb, ús de la doble negació, diferències importants en la conjugació gramatical dels verbs i la flexió dels substantius, ús de la terminació -a en l'adjectiu com a còpula en posició predicativa on en alemany estàndard no hi ha terminació...). De fet l'argument del caràcter superficial de moltes diferències fonètiques podria aplicar-se també al neerlandès. Exemple: la pedra és gran = De steen is groot (en neerlandès) i Der Stein ist groß (en alemany).
Origen històric Al contrari del que ocorre en la majoria dels llocs en què avui es parlen llengües germàniques, el bavarès és parlat en regions que en l'Antiguitat eren províncies de l'Imperi Romà. Els pobles germànics que van travessar el llimis i van conquistar diverses parts de l'imperi, com els godes (Itàlia i Hispània), els vàndals (Hispània i Àfrica), els sueus (Gal·laècia i Lusitània) i els francs (Gàl·lia), es van assimilar bastant ràpid a la població llatino-parlant i solament han quedat alguns vestigis dels seus idiomes en les modernes llengües llatines. Els germans que van romandre fora dels límits de l'imperi van conservar els seus idiomes, dels quals procedeixen les actuals llengües escandinaves, l'alemany, l'holandès i l'anglès.
A les antigues províncies alpines de l'imperi va ser una mica diferent:
Les províncies alpines de l'Imperi Romà Durant l'època romana les províncies de Recia, Nóric i Panonia van ser poblades per una barreja de pobles cèltics i il·liris que havien pres com a primera llengua el llatí o un dialecte del llatí influït pels idiomes indígenes. Aquest procés d'assimilació va ser relativament ràpid perquè l'imperi tenia una presència militar bastant important a la frontera del Danubi. Després de l'any 260 d. C. els Alamanes van travessar el llimis del Danubi i van poblar la província de Recia. Altres grups germànics van aparèixer al nord del Danubi intentant també travessar la frontera. No obstant això les legions romanes van poder defensar la frontera fins a la fi del . Al final de l'imperi, forces bàrbares amenaçaven a la pròpia Península Italiana, especialment els visigots que venien dels Balcans, i l'any 476 d. C. Roma va decidir retirar les seves legions del Danubi per defensar la metròpolis. Una part considerable de la població civil també va ser evacuada al nord d'Itàlia. Una llegenda diu que els venecians en part són descendents d'aquests fugitius.
Immigració de tribus germàniques