El palau del Marquès d'Ayerbe era una edificació situada als carrers d'en Ripoll, dels Sagristans i dels Capellans de Barcelona, de la qual només es conserva la casa de veïns situada a la cantonada dels dos primers.

Història miniatura|Als Quarterons de Garriga i Roca es poden veure els nous edificis de la banda de muntanya del carrer dels Sagristans (blau) i les edificacions més antigues del carrer d'en Ripoll (marró)

Els Aimeric Les primeres referències documentals daten del , quan aquest casal pertanyia al noble manresà Bernat d'Aimeric (també escrit Aymerich) i de Codina (†1607), senyor de Vallformosa i Vallgenesta. El 1576 s'havia casat amb Guiomar o Guialmar de Cruïlles i de Roger (1554-1637), senyora de Rajadell i baronessa d'Aiguafreda.

El 1631, l'hereu Pere d'Aimeric i de Cruïlles (†1680) es va casar amb Maria Anna de Claret-Oluja, senyora de Claret. El seu inventari post mortem descriu una casa de grans dimensions, estructurada espaialment al voltant d'un pati i que constava de planta baixa, planta noble amb hort i segon pis.AHPB, notari Josep Güell, 07-10-1680.

El 1681, Anna Xammar, vídua de Fèlix de Miralles, notari i doctor de la Cúria Reial, i els cònjuges Josep d'Oliver i Bataller i Maria Agnès de Miralles i Xammar, vengueren a l'hereu Bernat d'Aimeric-Cruïlles i de Claret-Oluja (1632-1707), primer marquès d'Aimeric, i al seu veí Vicenç Sabater, unes cases al carrer de Capellans, compostes de tres designes.AHPB, notari Francesc Dagui, 21-05-1681. Efectivament, l'inventari post mortem de Bernat d'Aimeric assenyala l'existència d'una «obra» o «quadra nova», resultat d'una ampliació durant aquest període.AHPB, notari Joan Güell, 03-02-1707. Segons Tasis, que recull la informació proporcionada per Narcís Feliu de la Penya, era fabricant d'indianes.

El 1714, la seva filla Anna Maria d'Aimeric-Cruïlles-Santapau i d'Argençola, casada amb Domenico Pignatelli i Vagher (o Baez), primer marquès de Sant Vicenç, va demanar permís per a «clourer un reclau que no passa situat en lo carrer den Ripoll, á fi de ocupar lo terreno de dit reclau», en referència al carreró sense sortida que el separa de la finca veïna del carrer d'en Ripoll, 25. A causa dels estralls causats pel setge, Anna Maria va haver d'inventir molts diners en reparacions: es va haver de refer la paret que confrontava amb el carreró, les voltes i pilastres de l'entrada i l'habitació dita l'«obra nova».

Els marquesos de Rubí i d'Ayerbe El marquesat va ser heretat pel primogènit Antoni Pignatelli i d'Aimeric (1685-1771), que es va casar amb Anna Maria Francesca Pinelli Ravaschieri, princesa de Belmonte. En canvi, el casal i els altres títols van passar al segon fill, Francesc Pignatelli i d'Aimeric (1687-1751), comanador de Bellvís i de Navarra de l'orde d'Alcántara. casat amb la barcelonina Maria Francesca de Santcliment, òlim de Rubí, baronessa de Llinars i segona marquesa de Rubí. El 1761, Antoni Pignatelli va signar una concòrdia amb el seu nebot Gaietà Maria Pignatelli i de Rubí-Corbera-Santcliment, tercer marquès de Rubí, per la qual li cedia els seus drets sobre l'herència de Bernat d'Aimeric, incloent la propietat del casal i els censos que pagaven el seller Antoni Muns i el fuster Jaume Escarabatxeras per sengles cases situades a la cantonada dels carrers d'en Ripoll i dels Sagristans i al dels Capellans, respectivament.AHPB, notari Carles Rondó, manual 997/31, f. 296-315, 27-06-1761.

El 1781 es van realitzar diverses obres al palau, que inclogueren la creació d'una escala de veïns per accedir a les plantes superiors, seguides d'altres més el 1796 i el 1799.

Antoni Maria de Pignatelli-Aimeric i Pinelli-Ravaschieri, príncep de Belmonte i marquès de Galatone, va iniciar un litigi a la Reial Audiència contra Pedro Vicente Jordán de Urríes y Pignatelli (1743-1799), cinquè marquès de Rubí i segon d'Ayerbe, i el 1805 es va signar una concòrdia entre Paolo Bertocci, apoderat del príncep, i Pere Argensó, apoderat del marquès Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena (1770-1810), per la qual el primer recuperaria uns feus que havien estat venuts a carta de gràcia, i el segon mantindria la casa de Barcelona.AHPB, notari Miquel Mir i Llareus, manual 1.120/14, f. 317-339v, 20-09-1805. En aquella època, la part que feia cantonada als carrers d'en Ripoll i dels Sagristans amenaçava ruïna, i el 1806, després de diversos requeriments dels regidors d'Obreria, Argensó va demanar permís per a enderrocar-la i reconstruir-la amb soterrani, planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Fiter. Finalment, la propietat va ser establerta en emfiteusi al fabricant de barrets Antoni Blajot, que va presentar un nou projecte de reedificació.

Els Landecho de Bilbao El marquès fou assassinat el 1810, durant la Guerra del Francès, i el succeí el seu fill Pedro Ignacio Jordán de Urríes y Palafox-Fuenbuena (1791-1843), i aquest pel seu fill Juan Nepomuceno Jordán de Urríes y Salcedo. El 1850, la seva germana Pilar (1828-1853) es va casar amb el bilbaí José de Landecho y Mazarredo (1827-1874), i als capítols matrimonials va rebre el casal com a donació dels seus tutors. Va ser mare dels germans Fernando (1851-1933) i Luis de Landecho y Jordán de Urríes (1853-1941), i va morir després del naixement d'aquest darrer.

Entre el 1852 i el 1853, José de Landecho va fer reformar el casal segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls, amb la construcció d'un nou cos de planta baixa i tres pisos al núm. 7 del carrer dels Sagristans que contenia l'escala de veïns, ja que l'entrada pel carrer d'en Ripoll va ser convertida en magatzem.AMCB, Q127 Foment 655 bis C i 687 C.AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/12, f. 2v-6v, 30-12-1853. Cartes de pagament de les obres. El 1854, els terrenys de l'antic jardí al carrer dels Sagristans foren dividits en tres parcel·les, on es van construir nous edificis del mateix arquitecte, establertes en emfiteusi a Josep Trasserra i Serra (núm. 5),AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/12, f. 32-43, 10-01-1854.AMCB, Q127 Foment 747 bis C. Vicenç (núm. 3),AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/12, f. 43v-53v, 10-01-1854.AMCB, Q127 Foment 749 C. i Pasqual Vilaró i Piera (núm. 1),AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/12, f. 54-69v, 10-01-1854.AMCB, Q127 Foment 749 bis C. respectivament. El 1859, aquest darrer fou adquirit pel corredor reial de canvis Jaume Anglada i Basté,AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/28, f. 221-228, 23-05-1859. i el 1945 fou expropiat per l'Ajuntament de Barcelona per a obrir-hi l'actual plaça d'Isidre Nonell.

El 1878, els germans Fernando i Luis de Landecho, l'un enginyer i l'altre arquitecte, es van repartir la propietat davant del notari de Bilbao Serapio de Urquijo, quedant-se Luis amb la casa de veïns (Sagristans, 9 i Ripoll, 21) i Fernando amb el palau pròpiament dit (Ripoll, 23 i Sagristans, 7). El 1880, aquest darrer es va casar amb Juana de la Quadra-Salcedo y Zabalburu, i el 1907, el seu apoderat Joan Mercé va demanar permís per a construir-hi un àtic (habitatge per al porter) al cos del carrer dels Sagristans, segons el projecte de l'arquitecte Josep Masdéu. Posteriorment, als baixos del conjunt (Ripoll, 23 i Sagristans, 9) es va instal·lar l'ebenisteria i fàbrica de mobles d'Andreu Calls i Palau.

Decadència i enderrocament El 1954, Rosario de Landecho y de la Quadra-Salcedo va vendre la finca a Florentina Mañes Lázaro, natural d'Alcublas (La Serrania) i casada amb un antiquari barceloní. El 1965, va cedir la finca, a títol de permuta, a la societat Pau Mañas SL per a construir-hi un nou edifici, pero el negoci no va reeixir i la propietat tornà a les seves mans el 1969.

A la seva mort el 1979, va llegar el seu patrimoni a les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre, que el 1983 van vendre la finca a la societat Sagristans Siete. El novembre del 1986, aquesta va obtenir una llicència per a construir-hi un edifici destinat a garatge amb 7 plantes soterrani, planta baixa, entresol i quatre pisos, i el 2 de juny del 1987, la vengué de nou a la societat Accipiter Anstalt, amb seu a Vaduz (Liechtenstein), que finalment va dur a terme el projecte. El juny del 1984, abans de les obres, s'hi havien efectuat unes prospeccions arqueològiques, que van exhumar un bot grapat de peces de ceràmica de diverses èpoques.

Notes

Referències

Vegeu també Castell de Rajadell Casa Bassols-Pignatelli Maria Josepa Pignatelli i d'Aimeric Palau Mercader Palau Mornau

Bibliografia

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts