miniatura|Nivell estimat de confiança per estat. La confiança, en les ciències socials, és la voluntat d'una part de tornar-se vulnerable a una altra part amb la presumpció que aquesta altra part actuarà de manera que el beneficiï.Bamberger, Walter (2010). "Interpersonal Trust – Attempt of a Definition". Scientific report, Technische Universität München. Retrieved 2011-08-16. El fiduciari no té control sobre les accions de l'altra part. Els estudiosos distingeixen entre la confiança generalitzada (també coneguda com a confiança social), que és l'extensió de la confiança a un cercle relativament gran d'altres persones desconegudes, i la confiança particularitzada, que depèn d'una situació específica o una relació específica.
Com que el fideïcomissari no està segur sobre el resultat de les accions de l'altra part, només pot desenvolupar i avaluar les expectatives. Aquestes expectatives es formen tenint en compte les motivacions, en funció de les seves característiques, la situació i la seva interacció. La incertesa prové del risc de fracàs o dany al fideïcomissari si el fiduciari no es comporta com es vol.
A les ciències socials, les subtileses de la confiança són un tema d'investigació en curs. En sociologia i psicologia, el grau en què una part confia en una altra és una mesura de la creença en l'honestedat, l'equitat o la benevolència d'una altra part. El terme "confiança" és més apropiat per a una creença en la competència de l'altra part. Una pèrdua de confiança es pot perdonar més fàcilment si s'interpreta com un fracàs de competència, que no si es tracta d'una manca de benevolència o honestedat. En economia, la confiança sovint es conceptualitza com a fiabilitat en les transaccions. En tots els casos, la confiança és una regla de decisió heurística, que permet a l'ésser humà fer front a complexitats que requeririen un esforç poc realista en el raonament racional.
La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència i l'establiment de normes comunes. Aquesta confiança també es dona en altres espècies animals però no es considera com a tal perquè depèn de l'instint, no és conscient com en el cas dels humans. Quan la confiança està més enllà de la racionalitat, això s'anomena fe.
Sociologia La sociologia afirma que la confiança és un dels diversos constructes socials; un element de la realitat social.Searle, J.R. (1995). The Construction of Social Reality. The Free Press Altres construccions que sovint es discuteixen juntament amb la confiança inclouen el control, la confiança, el risc, el significat i el poder. La confiança és naturalment atribuïble a les relacions entre actors socials, tant individus com grups (sistemes socials). La sociologia s'ocupa d'estudiar la posició i el paper de la confiança en els sistemes socials. L'interès per la confiança ha crescut significativament des de principis dels anys vuitanta, a partir dels primers treballs de Luhmann,Luhmann, N. (1979). Trust and Power. John Wiley & Sons. BarberBarber, B. (1983) The Logic and Limits of Trust. Rutgerts University Press. i GiddensGiddens, A. (1984). The Constitution of Society: Outline of the Theory of Structuration; Polity Press, Cambridge (SztomkaSztompka, P. (1999). Trust: A Sociological Theory. Cambridge University Press. dona una visió general més detallada). Aquest creixement de l'interès per la confiança ha estat estimulat pels canvis en curs de la societat, concretament coneguts com a modernitat tardana i postmodernitat.
Sviatoslav va afirmar que la societat necessita confiança per saltar l'espai que hi ha entre l'experiència quotidiana i la contingència de noves possibilitats. Sense confiança, s'haurien de considerar sempre totes les possibilitats contingents, el que comportar la paràlisi per anàlisi. En aquest sentit, la confiança actua com una heurística de decisió, permetent a qui pren la decisió superar la racionalitat limitada i processar el que d'altra manera seria una situació excessivament complexa. La confiança es pot veure com una aposta per un dels molts futurs contingents, concretament el que sembla oferir els majors beneficis. Un cop decidida l'aposta (és a dir, atorgada la confiança), el fideïcomissari suspèn la seva incredulitat i no es considera en absolut la possibilitat d'un curs d'acció negatiu. Per tant, la confiança actua com un agent reductor de la complexitat social, permetent la cooperació.
La sociologia tendeix a centrar-se en dues visions diferents: la macro visió dels sistemes socials i una microvisió dels actors socials individuals (on limita amb la psicologia social). De la mateixa manera, les opinions sobre la confiança segueixen aquesta dicotomia. D'una banda, el paper sistèmic de la confiança es pot discutir amb un cert menyspreu a la complexitat psicològica que sustenta la confiança individual. Normalment s'assumeix l'enfocament conductual de la confiançaColeman, J. (1990). Foundations of Social Theory. The Belknap Press of Harvard University Press. mentre que les accions dels actors socials són mesurables, donant lloc a un model estadístic de la confiança. Aquest enfocament sistèmic es pot contrastarCastelfranchi, C., Falcone, R. (2000). "Trust Is Much More than Subjective Probability: Mental Components and Sources of Trust". Proc. of the 33rd Hawaii International Conference on System Sciences. Volume 6. amb els estudis sobre els actors socials i el seu procés de presa de decisions, en previsió que la comprensió d'aquest procés explicarà (i permetrà modelar) l'aparició de la confiança.
La sociologia reconeix que la contingència del futur crea dependència entre els actors socials, i concretament que el fideïcomissari passa a dependre de l'altre. La confiança es veu com un dels mètodes possibles per resoldre aquesta dependència, sent una alternativa atractiva al control.Mollering, G.. "The Trust/Control Duality: An Integrative Perspective on Positive Expectations of Others". In: Int. Sociology, September 2005, Vol. 20(3): 283–305. La confiança és específicament valuosa si el fideïcomissari és molt més poderós que el fideïcomís, però aquest té l'obligació social de donar suport a l'altre.Baier, A. (1986). "Trust and antitrust". Ethics, vol. 96, p. 231–260. Reprinted in: Moral Prejudices. Cambridge University Press.
Les tecnologies de la informació modernes no només han facilitat la transició cap a una societat postmoderna, sinó que també han desafiat les visions tradicionals sobre la confiança. La investigació dels sistemes d'informació ha identificat que els individus han evolucionat per confiar en la tecnologia, el que s'ha demostrat per dos constructes principals. El primer consisteix en construccions semblants a les persones que inclouen la benevolència, l'honestedat i la competència, mentre que el segon utilitza construccions similars al sistema com ara la utilitat, la fiabilitat i la funcionalitat. La discussió sobre la relació entre les tecnologies de la informació i la confiança encara està en curs, ja que la investigació encara està en les seves etapes incipients.
Tipus Es reconeixen quatre tipus de confiança social:
La confiança generalitzada, o confiança en els estranys, és una forma important de confiança en la societat moderna, que implica una gran quantitat d'interaccions socials entre desconeguts. La confiança fora del grup és la confiança que té un individu en els membres d'un grup diferent. Podrien ser membres d'un grup ètnic diferent o ciutadans d'un país diferent, per exemple. La confiança en el grup és aquella que es posa en els membres del propi grup. La confiança en els veïns té en compte les relacions entre individus que comparteixen un entorn residencial comú.
En aquest àmbit, cal tenir en compte la influència de la diversitat ètnica. Desenes d'estudis han examinat l'impacte de la diversitat ètnica en la confiança social. La investigació publicada a l'Annual Review of Political Science va concloure que hi havia tres debats clau sobre el tema:
Per què la diversitat ètnica redueix modestament la confiança social? El contacte pot reduir l'associació negativa entre diversitat ètnica i confiança social? La diversitat ètnica és un substitut del desavantatge social?
La metaanàlisi de 87 estudis va mostrar una relació negativa consistent, encara que modesta, entre la diversitat ètnica i la confiança social. La diversitat ètnica té l'impacte negatiu més fort sobre la confiança dels veïns, la confiança en el grup i la confiança generalitzada. No semblava tenir un impacte significatiu en la confiança fora del grup. La mida limitada de l'impacte significa que les afirmacions apocalíptiques sobre ell són exagerades.
Psicologia En psicologia, la confiança és creure que la persona de confiança farà el que s'espera. Segons el psicoanalista Erik Erikson, el desenvolupament de la confiança bàsica és el primer estat de desenvolupament psicosocial i es produeix, o fracassa, durant els dos primers anys de vida. L'èxit dona lloc a sentiments de seguretat i optimisme, mentre que el fracàs condueix a una orientació d'inseguretat i desconfiança que possiblement es tradueix en trastorns del lligam amb altres persones.Fonagy, Peter (2010). Attachment Theory and Psychoanalysis. Other Press Professional, La disposició d'una persona a confiar en els altres es pot considerar un tret de personalitat i, com a tal, és un dels predictors més forts del benestar subjectiu. La confiança augmenta el benestar subjectiu perquè millora la qualitat de les relacions interpersonals; les persones feliçes fomenten bones relacions.
La confiança és essencial en la idea d'influència social: és més fàcil presentar o persuadir algú que confia. La noció de confiança s'adopta cada cop més per predir l'acceptació de comportaments per part d'altres, institucions (per exemple, agències governamentals) i objectes com les màquines. No obstant això, una vegada més, les percepcions d'honestedat, competència i les actuacions amb valors són essencials.
Hi ha tres formes diferents de confiança que s'estudien habitualment en psicologia. La confiança és ser vulnerable a algú fins i tot quan és digne de confiança. La confiança són les característiques o comportaments d'una persona que inspiren expectatives positives en una altra persona. La propensió a la confiança és la tendència a fer-se vulnerable als altres en general. La investigació suggereix que aquesta tendència general pot canviar amb el temps en resposta a esdeveniments clau de la vida. Un cop es perd la confiança vers els altres, per violació evident d'un d'aquests tres determinants, és molt difícil recuperar-la. Per tant, hi ha una clara asimetria en la construcció versus la destrucció de la confiança.
En els darrers temps, cada cop més, s'han realitzat investigacions sobre la noció de confiança i les seves implicacions socials:
En el seu llibre,Barbara Misztal, Trust in Modern Societies: The Search for the Bases of Social Order, Polity Press, Barbara Misztal intenta combinar totes les nocions de confiança. Descriu tres coses bàsiques que la confiança fa en la vida de les persones: fa que la vida social sigui previsible, crea un sentit de comunitat i facilita que les persones treballin juntes. En el context de la confiança sexual, Riki RobbinsRiki Robbins, Betrayed!: How You Can Restore Sexual Trust and Rebuild Your Life, Adams Media Corporation, descriu quatre etapes. Aquests consisteixen en una confiança perfecta, una confiança danyada, una confiança devastada i una confiança restaurada. En el context de la teoria de la informació, Ed Gerck defineix i contrasta la confiança amb les funcions socials com el poder, la vigilància i la responsabilitat.Ed Gerck, Trust Points, Digital Certificates: Applied Internet Security by J. Feghhi, J. Feghhi and P. Williams, Addison-Wesley, , 1998.