Totò e le donne és una pel·lícula italiana del 1952 signada oficialment per Mario Monicelli i Steno, però en realitat dirigida només per Steno (els dos havien rebut l'encàrrec d'escriure i dirigir dues pel·lícules juntes, aquesta i Le infedeli, però sense que els productors ho sabessin, van dividir les pel·lícules, una pel·lícula cadascuna, i Monicelli va triar Le infedeli ). És la primera de moltes pel·lícules en què apareixen junts Totò i Peppino De Filippo.«ila primera de setze pel·lícules rodades juntament amb el vell amic i company dels temps foscos». (a Enrico Giacovelli, Enrico Lancia, I film di Peppino De Filippo, Gremese Editore, 1992, p. 71)
Argument El cavaller Scaparro, dependent d'una botiga de teixits, ha de tractar amb clients insaciables; quan torna a casa, troba la seva dona insatisfeta i intrusa que anticipa qui és l'assassí de les seves novel·les policíaques preferides. Aleshores es refugia a l'àtic on, mirant a la càmera, fa una crida als espectadors de la pel·lícula, incitant-los a "amagar-se" per fugir de l'atenció de les seves dones, on poden fumar, escampant cendres allà on passen, llegint tranquil·lament llibres d'assassinats on les víctimes són preferentment dones.
Continuant amb la seva història als espectadors, el cavaller explica com ha d'aguantar fins i tot la minyona, incapaç de recordar qui el va trucar per telèfon per un gran problema, semblant-li que era un meló (en realitat un milió de llires).
També hi hauria la seva pròspera filla per donar-li problemes, però afortunadament hi ha el doctor Paolo Desideri que, atret físicament per la jove, malgrat les advertències del cavaller vol casar-se amb ella, encara que ella el truqui a l'hospital exigint-li que el seu "petit pardal" xiuli per ella al telèfon per mostrar el seu amor. El metge comença a tenir alguns dubtes quan recorda la baralla que va esclatar en un autobús ple de gent, on la seva xicota va acusar un pinxo de tocar-li el pit. esquerra|miniatura|Totò a la pel·lícula Fins i tot quan la seva dona se'n va de vacances, el cavaller Scaparro, deixat sol i lliure, enganyant-se que es pot divertir amb alguna dona menuda, no té millor destí. De fet, en un club coneix una jove que, en lloc d'entretenir-lo, aprofita la seva comprensió per explicar-li tots els seus problemes, fent-lo plorar.
Al final, en una discussió amb el seu marit, l'esposa decideix tornar amb la seva mare i li revela com, amb el seu sou minso, ha sabut estalviar diners: durant anys li cuinava carn de cavall, fent-la passar. com a vedella, li va donar vi aigualit d'acord amb el vinater i, durant la malaltia del seu marit, va vendre el braçalet d'or que el seu marit li havia donat, substituint-lo per un de llautó. El cavaller Scaparro entén que ha d'estar agraït a la seva dona. Amb motiu del casament de la seva filla amb el doctor Desideri (que, malgrat les advertències rebudes, tot i que coneix el que l'espera no pot esperar per començar la lluna de mel), es reconcilia amb la seva altra meitat, avisant una vegada més els espectadors de com no es pot renunciar a les dones. miniatura|Franca Faldini Repartiment Totò: cav. Filippo Scaparro Ave Ninchi: Giovanna, l'esposa Giovanna Pala: Mirella, la filla Peppino De Filippo: Doctor Paolo Desideri Clelia Matania: Carolina, la minyona Franca Faldini: amant de Scaparro Lea Padovani: Ginetta, la prostituta Alda Mangini: clienta amb gustos difícils Mario Castellani: comptable Carlini Excepte Libassi: director sicilià Carlo Mazzarella: presentador Primarosa Battistella: Antonietta Pina Gallini: la sogra Mimmo Poli: la infermera Carlo Vanzina: el petit Filippo Jr Llocs de rodatge L'escena de la trobada amb l'amant al cafè es va rodar al cafè Canova de la piazza del Popolo de Roma, mentre que el de l'estació es va filmar a la stazione Ostiense de la capital.
Crítica cinematogràfica
Notes
Enllaços externs Primera part a Dailymotion Segona part a Dailymotion
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1951 Categoria:Pel·lícules dirigides per Mario Monicelli Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre