Les eleccions generals espanyoles de 2023 se celebraren el 23 de juliol de 2023 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Es van convocar després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del 28 de maig.
Antecedents A les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) havia obtingut majories simples al Congrés dels Diputats i al Senat. El rei Felip VI va proposar la candidatura de Pedro Sánchez, que el 7 de gener de 2020, després de gairebé dos mesos de negociacions, va ser investit president del Govern en segona votació amb 167 vots a favor (PSOE), Podem, Partit Nacionalista Basc (PNB), Més País, Compromís, BNG, Nova Canàries (NC) i Terol Existeix (TE), 165 en contra (Partit Popular (PP), Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular (CUP), UPN, Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Ana Oramas, que es va saltar l'abstenció aprovada pel seu partit, Coalició Canària (CC) i les 18 abstencions d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu).
El mandat va estar marcat per la pandèmia de COVID-19 que va provocar la pitjor crisi econòmica mundial des de la Gran Depressió i una crisi energètica mundial, amb gran part del món afrontant escassetat i augment dels preus als mercats del petroli, el gas i l'electricitat. Els mercats borsaris van col·lapsar a principi de 2020, l'atur es va disparar en les principals economies i l'activitat econòmica es va reduir significativament.
Durant la XIV Legislatura Espanyola es va aprovar la Llei del només sí és sí, la Llei de memòria democràtica, la Llei trans i regulacions del lloguer per fer front a la crisi europea de l'habitatge.
Sistema electoral Per al Congrés dels Diputats s'elegeixen 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignen els dos escons que queden.
Candidatures Les principals candidatures presentades a les eleccions el 21 de juny són:
Partit o coalició Cap de llista Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 65px Pedro Sánchez(Madrid) Partit Popular (PP) 97x97px Alberto Núñez Feijóo(Madrid) Vox (Vox) 65px Santiago Abascal(Madrid) 97x97px Yolanda Díaz(Madrid) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 65px Gabriel Rufián(Barcelona) Junts (Junts) 97x97px Miriam Nogueras(Barcelona) Candidatura d'Unitat Popular (CUP) 97x97px Albert Botran(Barcelona)Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) 97x97pxRoger Montañola(Barcelona) Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV) 65px Aitor Esteban(Biscaia) EH Bildu (EH Bildu) 81x81px Mertxe Aizpurua(Biscaia) Coalició Canària (CCa) Cristina Valido(Santa Cruz de Tenerife)Bloc Nacionalista Gallec (BNG) 97x97px Néstor Rego(la Corunya) Unió del Poble Navarrès (UPN) Alberto Catalán(Navarra)
Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu es van presentar al senat en la coalició Esquerres per la Independència.
Enquestes d'opinió lang=ca|center|miniatura|900x900px|Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 10 de novembre de 2019 fins avui, amb cada línia corresponent a un partit polític.
Resultats Congrés dels Diputats ← center|300pxEleccions al Congrés dels Diputats de 2023CandidaturaSufragisEsconsGovernVots(%)± vots± %DiputatsPartido Popular8.091.84033,05 3.044.800 60,3 48 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)7.760.97031,70 986 771 14,3 1Vox3.033.74412,39 623 235 17,0 19Sumar3.014.00612,31 707 959 19,0 7Esquerra Republicana de Catalunya462.883 1,89 411 976 47,4 6Junts per Catalunya392.6341,60 137.591 25,9 1EH Bildu333.3621,36 55.741 20,1 1Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV)275.7821,12 103.220 27,2 1Coalició Canària114.7180,46 9.571 7,5 1Bloc Nacionalista Gallec152.3270,62 31.871 26,5Unió del Poble Navarrès51 7640,21 47.314 47,4 1Vots vàlids98,94224.306 0,04350Vots en blanc0,81 17.835 0,08n/aVots nuls1,0511.591 0,04n/a Votants70,40 4,2% Abstenció29,59 Electors100
Senat center|sense marc|155x155pxEleccions al Senat de 2023Candidatura Elegitsdirectes Total Escons Partit Popular (PP) 120 37 24 144 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 72 '''''' 19 91 <span style="padding-left:1em;">Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 51 15 65 <span style="padding-left:1em;">Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 12 10 3 15 <span style="padding-left:1em;">Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 4 3 7 <span style="padding-left:1em;">Partit dels Socialistes de Galícia (PSdeG-PSOE) 3 0 3 Esquerres per la Independència 7 n/a 4 11 <span style="padding-left:1em;">Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 3 8 3 6 <span style="padding-left:1em;">Euskal Herria Bildu (EH Bildu) 4 4 1 5 Partit Nacionalista Basc (PNB) 4 5 1 5 Junts per Catalunya (Junts) 1 2 2 3 Vox (Vox) 0 2 3 3 Sumar 0 n/a 2 2 Més Madrid | 0 | | 1 | 1 |- style="font-size:93%; line-height:16px;" | align=left| Coalició Compromís | 0 | | 1 | 1 |- | colspan=2 bgcolor=Green| | align=left|Agrupación Herreña Independiente (AHI) | 1 | 1 | 0 | 1 |- | colspan=2 bgcolor=Red| | align=left|Agrupació Socialista Gomera (ASG) | 1 | | 0 | 1 |- | colspan=2 bgcolor="#ADCFEF"| | align=left| Bloc Nacionalista Gallec | 0 | | 1 | 1 |- | colspan=2 bgcolor="#FFD700"| | align=left| Coalició Canària-Nova Canàries (CCa-PNC-NC) | 0 | | 1 | 1 |- | colspan=2 bgcolor="#F75E42"| | align=left| Geroa Bai | 0 | | 1 | 1 |- | colspan=2 bgcolor=Red| | align=left|Eivissa i Formentera al Senat | 1 | n/a | 0 | 1 |- | colspan=2 bgcolor="#2A52BE"| | align=left|Unió del Poble Navarrès (UPN) 1 0 1 Total 208 58 266
Conseqüències Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo, del Partit Popular intentar la investidura però no va ser capaç d'aconseguir els suports suficients a la segona votació de la seva investidura, amb 172 vots a favor del Partit Popular, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN) i 177 en contra,
El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Euskal Herria Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar. El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes, deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.
Notes
Referències
2023 Categoria:Eleccions del 2023 a Espanya