La Simfonia núm. 8, Flors poloneses, per a solistes, cor i orquestra, op. 83, de Mieczysław Weinberg va ser composta el 1964 i estrenada el 6 de març de 1966.
La Vuitena Simfonia, sorgida del període més prolífic de Weinberg a la dècada de 1960, incorpora textos del poema èpic de Julian Tuwim, Flors poloneses, d’on prové el subtítol. Els versos evoquen el passat convuls i un futur incert de Polònia, abordant temes com les desigualtats socials, la pobresa i la brutalitat de la guerra, tot rematant amb una visió d’esperança. Aquesta obra constitueix una de les declaracions artístiques més íntimes i contundents del compositor.
Es tracta d’una de les obres cabdals de Weinberg sobre la vivència de la guerra. En una entrevista poc habitual en l’època de l’estrena, el compositor va explicar: «Durant la guerra, tota la meva família va ser assassinada pels botxins de Hitler. Durant anys vaig desitjar crear una obra que reflectís els esdeveniments descrits en el poema de Tuwim: els contrastos socials a Polònia abans del conflicte, els horrors de la guerra i, alhora, la profunda fe del poeta en la victòria de la llibertat, la justícia i l’humanisme».
Moviments La simfonia té una estructura molt diferent, ja que no segueix l'estructura clàssica de quatre parts, sinó una desena i amb textos: I. Podmuch wiosny (Vent de primavera) II. Baluckie dzieci (Nens de Bałuty) III. Przed stara chata (Davant de l'antiga barraca) IV. Byl sad (Aquí hi havia un hort) V. Bez (Baia de saüc) VI. Lekcja (Lliçó) VII. Warszawskie psy (Gossos de Varsòvia) VIII. Matka (Mare) IX. Sprawiedliwość (Justícia) X. Wisla plynie (El Vístula flueix)
Origen i context esquerra|miniatura|Julian Tuwim, autor de la poesia que Weinberg va utilitzar La dècada de 1960 va ser especialment prolífica per a Weinberg, tant en quantitat com en qualitat, especialment pel que fa a les simfonies, amb set obres escrites entre 1962 i 1970. Després de la cinquena simfonia, les seves composicions més ambicioses van ser majoritàriament corals, començant per la sisena i seguint amb la vuitena i la novena. Composta el 1964, la vuitena simfonia és la seva primera simfonia coral de deu moviments, inspirada en el poema èpic Flors poloneses de Julian Tuwim, que Weinberg ja havia utilitzat en el cicle de cançons Acacias del 1940. Kwiaty Polskie (Flors poloneses), escrit entre 1940 i 1946, evoca amb nostàlgia la infància del poeta a Łódź.
Alhora, la simfonia actua com a narració i crítica de la Polònia de l'entreguerres. Els versos de Tuwim van impactar profundament Weinberg, qui, després d’una visita al Festival de Tardor de Varsòvia el 1966, mai no va tornar al seu país natal després de fugir de l’avanç nazi el 1939. La vuitena simfonia es va estrenar a Moscou el 6 de març de 1966 sota la direcció de Aleksandr Iurlov, amb el Cor Acadèmic Rus i l’Orquestra Filharmònica de Moscou, i es considera una de les seves obres més íntimes i personals.
Anàlisi musical A diferència de la Sisena Simfonia, en lloc del cor de nois hi ha veus adultes, incloent-hi tres solistes. L'estil és més desafiant, amb llargs trams foscos i sense rastre de melodies populars. El llenguatge musical es comença a acostar a l'ultra austeritat del Rèquiem que Weinberg començaria a compondre l'any següent.
El primer moviment, Podmuch wiosny (Vent de primavera), s’inicia amb el cor femení interpretant un tema meditatiu, recolzat pels baixos de la corda i la percussió. Les cordes responen amb un caràcter elegíac, mentre un solo de clarinet afegeix una capa de subtil expressivitat abans del final. Aquesta secció actua com a preludi, reflexionant sobre el passat turbulents de Polònia i el seu futur incert, amb un vent metafòric que amenaça el poble i marca el to ombrívol de l’obra.
El segon moviment, Baluckie Dzieci (Nens de Bałuty), presenta un tema rítmic del cor femení acompanyat de pizzicato de cordes, amb l’afegit de cordes i fusta que enriqueix la textura. El tenor intervé després amb una resposta expressiva, i ambdós temes es combinen polifònicament abans d’un final sobtat. Aquest moviment evoca la difícil realitat social dels barris obrers de Bałuty, un suburbi industrial de Łódź, abans de la guerra.
El tercer moviment, Przed stara chata (Davant de l’antiga barraca), s’obre amb lamentosos vents, i el tenor entra en un marc harmònic proper al barroc. Cap al final, les cordes i el metall en sordina donen pas a un cor a cappella, conduint a un desenllaç desolat que connecta amb la següent secció. La peça reflexiona sobre la degradació històrica del poble polonès, amb la vella barraca com a símbol nostàlgic de la decadència soferta al llarg del temps.
El quart moviment, Byl sad (Aquí hi havia un hort), s’inicia amb un tema folklòric interpretat per la fusta i les cordes. El cor intervé breument, obrint pas a un diàleg entre soprano i mezzosoprano, mentre els instruments amplifiquen l’expressivitat. El moviment finalitza amb una breu frase coral. El text reflecteix la pobresa a Polònia, especialment entre camperols, gitanos i jueus, amb el tema folklòric associat a la comunitat jueva.
El cinquè moviment, Bez (Baia de Saüc), comença amb un solo de tenor acompanyat de fusta i acords baixos de corda. El cor respon amb un caràcter de pregària, conduint al primer clímax amb tota l’orquestra. El tenor tanca el moviment amb frases contundents, mostrant el contrast entre la primavera esplendorosa i la dura realitat urbana, combinant súplica i crit de ràbia.
El sisè moviment, Lekcja (Lliçó), presenta una dansa per a cor i orquestra, amb un paper destacat de la percussió. La segona part mostra el cor interpretant fragments vacil·lants fins a emmudir, mentre l’orquestra continua el ritme, permetent un breu retorn de les veus. El moviment conclou de manera desolada, amb intercanvis ombrívols entre metall i percussió, simbolitzant la crida als nens polonesos sobre les adversitats humanes, amb una dansa infantil que es transforma en un final sense esperança.
El setè moviment, Warszawskie psy (Gossos de Varsòvia), s’obre amb acords uníson del piano i la percussió que són repetits pel cor i la fusta, augmentant en intensitat a mesura que l’orquestra completa els martelleja. Un solo gèlid de tenor interromp el flux, mentre entrades fugaces del cor, la fusta i la percussió precedeixen un acord final imponent. El text compara la crueltat infligida als gossos amb el patiment del poble polonès durant la guerra, simbolitzant l’opressió de l’exèrcit nazi sobre els grups considerats inferiors.
El vuitè moviment, Matka (Mare), comença amb un tenor dramàtic acompanyat d’acords estàtics, derivats de la conclusió del moviment anterior. Una trompa llunyana afegeix un contrapunt subtil, mentre el fons sonor passa a les cordes agudes i finalitza amb sons glacials de la celesta, reforçats per les fustes graves. El text narra l’assassinat d’una mare al costat de la tomba del seu fill, amb un tenor que relata dramàticament els fets, acompanyat de textures sonores que intensifiquen l’atrocitat.
El novè moviment, Sprawiedliwość (Justícia), s’inicia amb el cor a l’uníson presentant un tema dramàtic, seguit d’una secció més calmada on el cor dialoga amb la fusta, basada en el cicle Records de 1958. La coda culmina en un clímax triomfal que ens porta a l’última secció, mostrant el contrast entre la destrucció nazi i la promesa de llibertat i igualtat amb la victòria soviètica.
El desè moviment, Wisla plynie (El Vístula flueix), arrenca amb un solo expressiu de tenor, seguit del cor que repeteix el tema de manera reflexiva amb una orquestra lluminosa. El tenor respon amb més força, dialogant amb el cor, mentre la fusta introdueix un tema del cinquè moviment. El moviment avança cap a un clímax per a cor i orquestra, que es dissol gradualment en fragments corals. El tema del primer moviment reapareix a la fusta aguda, conduint cap a un final optimista on que flueix el riu Vístula, fet que simbolitza l’indestructible esperit polonès i la fe del poeta en la llibertat, la justícia i l’humanisme.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1964 08 Weinberg 8 Weinberg 08