El maig de 2023, una sèrie de protestes massives van començar a Belgrad i altres llocs de Sèrbia, després del tiroteig de l'escola de Belgrad i un assassinat en massa a prop de Mladenovac i Smederevo. Les protestes, anomenades Sèrbia contra la violència (), tingueren la participació de desenes de milers de manifestants els dies 8, 12, 19 i 27 de maig.
Tot i estar organitzat pels partits opositors Partit Demòcratic, No deixeu que Belgrad s'ofege, Partit de la Llibertat i Justícia, Partit Popular i Junts, no es veuen senyals de partit a les protestes. Els manifestants van demanar la dimissió de Branko Ružić, Bratislav Gašić, Aleksandar Vulin, membres de la junta directiva de l'Organisme Regulador de Mitjans Electrònics i Ràdio Televisió de Sèrbia, la confiscació de la freqüència nacional dels canals de televisió Pink i Happy, la cancel·lació de l'emissió de programes de telerealitat que mostren i promouen la violència i prohibir als mitjans impresos les notícies falses, i el contingut que infringeix el Codi periodístic i promou la violència. El govern, inclosos els mitjans progovernamentals, han criticat les protestes i els manifestants, mentre que com a resposta a les protestes, el president Aleksandar Vučić va celebrar una concentració, qualificada pels crítics com una contramanifestació, davant de l'Assemblea Nacional de Sèrbia el 26 de maig.
Uns quants pagesos van començar a protestar el 16 de maig, després que el govern rebutjara les seues demandes per millorar les condicions agrícoles. El govern va acceptar parcialment les demandes el 20 de maig i va acabar efectivament amb els talls.
Context Una coalició populista liderada pel Partit Progressista Serbi (SNS) va arribar al poder després de les eleccions de 2012, juntament amb el Partit Socialista de Sèrbia (SPS). El 3 de maig de 2023 es va produir un tiroteig en una escola al municipi de Vračar, a Belgrad, la capital de Sèrbia, mentre que un dia després es va produir un assassinat en massa a Dubona, Mladenovac i Malo Orašje, Smederevo. Tot i existir lleis estrictes sobre armes i una de les taxes de possessió d'armes per càpita més altes del món, els tirotejos massius a Sèrbia són rars. Hi havia hagut tres tiroteigs massius anteriors a Sèrbia al segle XXI: els assassinats de Jabukovac de 2007, durant els quals nou persones van morir i cinc van resultar ferides; el tiroteig de Velika Ivanča de 2013, en què van morir 14 persones; i el tiroteig de Žitište del 2016, en què van morir cinc persones i 22 van resultar ferides. El 2019, hi va haver un intent de tiroteig a l'escola a Velika Plana, tot i que l'autor va ser aturat després de disparar dos bales al sostre.
El govern de Sèrbia va respondre als tiroteigs adoptant mesures com ara regulacions més estrictes sobre la tinença d'armes i la contractació de 1.200 agents de policia a les escoles. El govern també va rebre crítiques, sobretot per les declaracions que Branko Ružić, ministre d'Educació, va fer en dir que en el tiroteig "[hi havia] una influència cancerosa i perniciosa d'Internet, els videojocs i els valors anomenats occidentals, és evident". La primera ministra Ana Brnabić, que va dir que el "sistema no va fallar" quan va respondre a les afirmacions que el govern podria haver aturat els tiroteigs. En resposta a les declaracions, els partits de l'oposició van demanar l'acomiadament o la dimissió de Ružić i van condemnar les declaracions de Brnabić.
Cronologia 8 de maig En una conferència de premsa a la Cambra de l'Assemblea Nacional de Sèrbia, els partits de l'oposició Partit Popular, No deixeu que Belgrad s'ofegue, Junts, Partit Demòcrata i el grup parlamentari Ujedinjeni, liderat pel Partit de la Llibertat i la Justícia, van anunciar que organitzarien una marxa anomenada "Sèrbia Contra la violència" davant l'Assemblea Nacional el 8 de maig. Les parts van anunciar les seues demandes a la conferència, que incloïa l'aturada i cancel·lació de l'emissió de programes de realitat i programes que fomenten la violència a la televisió amb freqüència nacional, la prohibició dels mitjans impresos el contingut dels quals fomenta la violència, la publicació de notícies falses i la violació del Codi periodístic, la confiscació de la freqüència nacional dels canals de televisió Pink i Happy, exigint la dimissió dels membres de la junta de l'Organisme Regulador de Mitjans Electrònics i Radio Televisió de Sèrbia (RTS) i els ministres Ružić i Bratislav Gašić, i el cap de l'Agència d'Intel·ligència de Seguretat, Aleksandar Vulin, així com la celebració d'una sessió a l'Assemblea Nacional amb un sol punt a l'ordre del dia on es tractaria la responsabilitat del govern i la seguretat del país.
Un dia abans de la protesta, Ružić va presentar la renúncia. La Unió Independent d'Educadors de Sèrbia va organitzar una protesta a les 13:00 pm (UTC+02:00), mentre que la protesta de Sèrbia contra la violència va començar més tard aquell dia. Després de concentrar-se davant de l'Assemblea Nacional, els manifestants van caminar pel carrer Andrićev Venac i cap a l'edifici del govern de Sèrbia. A més d'un professor que va explicar les reivindicacions als manifestants, no es va fer cap discurs públic a la protesta. Alguns manifestants també van corear consignes contra Aleksandar Vučić, el president de Sèrbia.
Srđan Milivojević, membre del parlament del Partit Demòcrata, va dir que, segons les estimacions de la policia, aproximadament 50.000 manifestants van participar en la protesta. En resposta, Vučić, va al·legar que només 9.000 manifestants hi havien participat. També es va organitzar una protesta a Kragujevac, Kruševac, Novi Sad, Valjevo i Zrenjanin. A Novi Sad hi hagué uns 4.000 manifestants.
10-13 de maig alt=Demonstrators in the Kneza Miloša Street on 12 May 2023|miniatura|Desenes de milers de manifestants van assistir a la protesta del 12 de maig. El 10 de maig es va fer una protesta a Niš, mentre que un dia després es va fer una segona protesta a Novi Sad. Després de la protesta del 8 de maig, els organitzadors de Belgrad van anunciar que s'organitzarà una protesta per al 12 de maig si no s'acceptaven les demandes. Radomir Lazović, el representant de No deixeu que Belgrad s'ofegue, va anunciar que la demanda de celebrar una sessió a l'Assemblea Nacional sobre la qüestió dels tiroteigs va ser acceptada el 12 de maig. La sessió va començar el 18 de maig. Durant la sessió del 19 de maig, Brnabić va al·legar que "tot el que ha passat després dels tiroteigs està directament alimentat pels serveis d'intel·ligència estrangers", i va qualificar Miroslav Aleksić, membre del parlament pertanyent a l'oposició, de "merda repugnant".
Els manifestants es van concentrar davant de l'Assemblea Nacional, i després van caminar pel carrer Kneza Miloša i cap al pont de Gazela, que van bloquejar. El pont de Gazela va estar tancat al trànsit durant dos hores, mentre que la protesta va acabar prop de Sava Centar, Nou Belgrad. Associated Press va informar que els manifestants van corear consignes contra Vučić "a qui culpen d'haver creat una atmosfera de desesperança i divisió al país que diuen que va provocar indirectament els tiroteigs massius". Durant la protesta, es destaca el fet que no aparegueren banderes o símbols de partits polítics.
La protesta va comptar amb la presència de desenes de milers de manifestants, i Balkan Insight va informar que "la columna de manifestants s'estenia durant 1,7 quilòmetres pels carrers de la ciutat". Un dia després de la protesta a Belgrad, es va organitzar una protesta a Kragujevac.
16-20 de maig alt=Farmers riding tractors and protesting in Bogatić on 16 May 2023|miniatura|Agricultors protesten el 16 de maig a Bogatić. Un grup d'agricultors va parlar amb Brnabić exposant les seues demandes sobre la millora de les condicions agrícoles i l'augment dels subsidis el 15 de maig, tot i que Brnabić va rebutjar totes les demandes. Aleshores se'ls va oferir als agricultors de discutir les demandes amb Vučić, tot i que els agricultors es van negar a parlar i van anunciar que organitzarien protestes. Els llauradors exigien augmentar les subvencions, no afegir impostos especials i impostos sobre el valor afegit al gasoil, garantir el preu dels productes agrícoles, blat, dacsa i soja i introduir primes més altes per a la llet. Un dels organitzadors de les protestes va rebre amenaces més tard aquell dia.
Les protestes dels agricultors van començar el 16 de maig a Kragujevac, Kruševac, Novi Sad, Bogatić, Kovin, Pančevo, Požarevac, Subotica i Čenta. Les protestes també es van estendre més tard a Zrenjanin i Kraljevo. Els pagesos, utilitzant els seus tractors, van bloquejar les carreteres. Vučić va anunciar l'augment d'algunes subvencions, la introducció de primes més altes per a la llet i la destinació de més diners pressupostaris per a l'agricultura el 18 de maig després de discutir-ho amb un grup d'agricultors. Això va ser criticat per un grup d'agricultors de Pančevo, als quals van descriure com "els peons de Vučić". Novak Nedić, el secretari general del govern de Sèrbia, va ser vist amb un grup d'homes que suposadament van ser enviats a trencar les protestes dels agricultors que van bloquejar el trànsit a Pančevo, on Vučić va fer una concentració el mateix dia. Marinika Tepić, vicepresidenta del Partit de la Llibertat i la Justícia, va acusar Nedić d'encapçalar avalotadors de l'SNS" a la manifestació de Pančevo. Les protestes dels agricultors van acabar el 20 de maig, quan el govern va acceptar parcialment les seues demandes.
Uns quants treballadors de l'RB Kolubara van començar a protestar el 17 de maig, exigint la dimissió de Dubravka Đedović, el ministre de mines i energia, i cancel·lant la reforma d'Elektroprivreda Srbije d'empresa pública a societat anònima. Un dia després, un grup de manifestants, que recolzen l'ampliació de la xarxa elèctrica, van protestar davant de l'Assemblea Nacional, mentre que a Odžaci, els ciutadans van protestar contra l'assetjament sexual cap als infants. A Odžaci, una mestra d'infantil, que va ser candidata a l'SNS a les eleccions locals del 2020, va ser arrestada el 12 de maig després d'assetjar sexualment infants. La junta d'RTS, incloent-hi el seu president Dragan Bujošević, es va negar a parlar amb els representants dels partits de l'oposició el 17 de maig. El Partit Popular, el Front Verd-Esquerra i el Partit Democràtic també van organitzar una protesta a Pančevo el 18 de maig. alt=Demonstrators protesting in the Kneza Miloša Street on 19 May 2023|miniatura|Després de caminar pel carrer Knez Miloša, els manifestants van tallar la carretera al pont de Gazela