Pierre Clémenti (14è districte de París, 28 de setembre de 1942 – 27 de desembre de 1999) va ser un actor i director de cinema francès.Relevé des fichiers de l'Insee

Biografia Pierre Clémenti va perdre el seu pare durant la Segona Guerra Mundial. Aquest no el va reconèixer i Pierre portarà, per tant, el cognom de la seva mare, d'origen cors.Jean-Pierre Léonardini, El va criar sola amb el seu germà de dos anys, Maurice. Vivien en un petit apartament a rue Saint-Placide. Primer va treballar de conserge, després va fer barrets per a una casa de moda a place Vendôme. Com que arriba tard a casa, sovint va a buscar els seus fills que rondaven pels carrers de Saint-Germain-des-Prés.

Quan tenia dotze anys, va decidir enviar Pierre i el seu germà gran a un internat a Théophile-Roussel a Montesson. Va sortir dos anys més tard amb el certificat d'educació primària. Es va convertir en telegrafista, però va ser acomiadat després de sis mesos per l'administració de Postes et Télécommunications perquè tenia els cabells massa llargs.

Després es va convertir en caçador a l'Hôtel Américain, rue Littré de París, del qual també va ser acomiadat a causa dels seus cabells, que es consideraven massa llargs. Per la seva banda, la seva mare va abandonar la seva feina de confecció per fer de cambrera a la Cité universitaire, rue Férou.Télé 7 Jours, n°103 du 10 mars 1962, pages 42 et 43, article de Stéphane Épin : « Pierre Clémenti : avec son premier cachet il a offert un poste de TV à sa maman », écrit à l'occasion du passage du téléfilm On est tellement seuls de Roger Iglesis, sur une nouvelle de Louis Pauwels, diffusé le vendredi 16 mars 1962

Més interessat en el teatre i el cinema que en els seus treballs gastronòmics, Pierre Clémenti va prendre lliçons de drama de Charles Dullin al Vieux Colombier.

Després va treballar amb diversos directors francesos, en particular Michel Deville, Philippe Garrel o Jacques Rivette, i estrangers: Luchino Visconti, Luis Buñuel, Bernardo Bertolucci, Pier Paolo Pasolini, Glauber Rocha...

Estava casat amb l'actriu Margareth Le-Van (nascuda el 1948) amb qui té un fill, Balthazar, nascut el juliol de 1965, Marie-Laure de Noailles és la padrina. Divorciat, Pierre Clémenti es va tornar a casar més tard amb Nadine Arnoult: Valentin va néixer d'aquesta unió.

Va morir el 27 de desembre de 1999, als 57 anys, a causa d'un càncer de fetge.Frédéric Bonnaud, La seva tomba es troba al cementiri del poble de Soucy, al Yonne.

Una retrospectiva té lloc l'any 2019 durant el festival Toute la mémoire du monde a Paris, al Reflet Médicis i a la Cinémathèque Française, vint anys després de la seva desaparició.Marcos Uzal,

Fets diversos El juny de 1971, sospitós de possessió i consum de drogues, va ser detingut a Roma. Va passar 17 mesos a la presó abans de ser alliberat per proves insuficients. Després de la seva posada en llibertat, el 1973 va publicar un llibre, Quelques messages personnels, una acusació contra la justícia i les condicions de presó, però també un testimoni que recorre els episodis essencials de la seva experiència artística. També és autor d'una obra de teatre, Chronique d'une mort retardée, de poemes i d'un oratori, Le Deuxième Monde.

Filmografia Com a director 1967 : Visa de censure n° X — migmetratge de 43' 1968 : La Révolution n’est qu’un début : continuons le combat — curtmetratge de 22' 1969 : Carte de vœux — curtmetratge de 12' 1970 : Esméralda — curtmetratge 1971 : L'Ange et le Démon — curtmetratge 1978 : La Deuxième Femme — migmetratge de 48' 1979 : New Old 1981 : Check point Charlie — curtmetratge 1985 : À l'ombre de la canaille bleue 1989 : Soleil — curtmetratge de 16'

Com a actor Cinema 1960 : Chien de pique d'Yves Allégret 1961 : Adorable Menteuse de Michel Deville 1962 : Il Gattopardo de Luchino Visconti 1964 : Cent Briques et des tuiles de Pierre Grimblat 1964 : As Ilhas Encantadas de Carlos Vilardebó 1966 : Brigade antigangs de Bernard Borderie 1966 : Belle de jour de Luis Buñuel 1966 : Un homme de trop, de Costa-Gavras 1966 : L'uomo che ride de Sergio Corbucci 1966 : Homeo, curtmetratge d'Étienne O'Leary 1967 : Lamiel de Jean Aurel 1967 : Pop Game de Francis Leroi 1967 : Les Idoles de Marc'O 1967 : Benjamin ou les Mémoires d'un puceau de Michel Deville 1967 : Le Désordre à vingt ans de Jacques Baratier (documental) 1968 : Scusi, facciamo l'amore? de Vittorio Caprioli 1968 : Partner de Bernardo Bertolucci 1968 : Les Roses de Tourlaville de Jean-Paul Bourdeaudrucq 1968 : La sua giornata di gloria d'Edoardo Bruno 1968 : Roue de cendres de Peter Emanuel Goldman 1969 : La Via Làctia de Luis Buñuel 1969 : Le Lit de la Vierge de Philippe Garrel 1969 : Porcile de Pier Paolo Pasolini 1969 : Antenna d'Adriaan Ditvoorst 1969 : Il conformista de Bernardo Bertolucci 1970 : Necropolis de Franco Brocani 1970 : I cannibali de Liliana Cavani 1970 : Cabezas cortadas de Glauber Rocha 1970 : Renaissance d'Yvan Lagrange 1970 : La Leçon de choses d'Yvan Lagrange 1970 : Le Matin d'Yvan Lagrange 1970 : Nini Tirabuscio, la donna che invento la mossa de Marcello Fondato 1970 : Jupiter de Jean-Pierre Prévost 1970 : La Pacifista de Miklós Jancsó 1970 : La Cicatrice intérieure de Philippe Garrel 1971 : La Famille d'Yvan Lagrange 1971 : La Passion d'Yvan Lagrange 1971 : La vittima designata de Maurizio Lucidi 1972 : Crush Proof de François De Menil 1973 : L'Ironie du sort d'Édouard Molinaro 1973 : Jennifer Pierre Bertrand-Jaume 1973 : Ketchup de Richard Johnson 1973 : Steppenwolf de Fred Haines 1973 : Sweet Movie de Dušan Makavejev 1974 : De quoi s'agit-il? de Jean-Pierre Léaud et Michel Varésano 1975 : Le fils d'Amr est mort de Jean-Jacques Andrien 1975 : Le Berceau de cristal de Philippe Garrel 1976 : L'Affiche rouge de Frank Cassenti 1976 : Les Apprentis Sorciers d'Edgardo Cozarinsky 1977 : Zoo zéro d'Alain Fleischer 1977 : La Chanson de Roland de Frank Cassenti 1977 : Le Manque de Robert Dionoux 1977 : Autoportrait d'un schizophrène d'Éric Duvivier 1977 : Ces oiseaux de feu de Philippe Masliah 1978 : Plages sans suites de Jean Marc Turine 1978 : Piccole labbra de Mimmo Cattarinich 1978 : Mardi et mercredi de Nadine Alcan 1979 : La Brune et moi de Philippe Puicouyoul 1979 : La Vraie Histoire de Gérard Lechômeur de Joaquín Lledó 1980 : Cauchemar de Noël Simsolo 1980 : Stridura d'Ange Leccia (curtmetratge) 1980 : Quartet de James Ivory 1980 : Le Pont du Nord de Jacques Rivette 1980 : 44 ou les récits de la nuit de Moumen Smihi 1980 : Paris s'en va de Jacques Rivette 1980 : Lettre de fusillés de Frank Cassenti 1980 : Exposed de James Toback 1981 : L'Amour des femmes de Michel Soutter 1981 : Histoires extraordinaires : La Chute de la maison Usher d'Alexandre Astruc 1982 : Chassé-croisé d'Arielle Dombasle 1983 : Clash de Raphaël Delpard 1983 : Canicule d'Yves Boisset 1984 : Le Rapt de Pierre Koralnik 1987 : Es ist nicht leicht ein Gott zu sein de Peter Fleischmann 1987 : Un bambino di nome Gesù (telefilm) de Franco Rossi 1989 : L'Autrichienne de Pierre Granier-Deferre 1990 : La Fosse commune d'Alain Raoust 1990 : Céleste de Laurent Tuel 1990 : Massacres de Jean-Claude Roy 1990 : Clones d'André Almuro i Yves Pélissier 1991 : Lapsus de Cyril Huot i Jérôme Soubeyrand 1991 : Ange de Thierry Cervoni 1992 : Attendre le navire d'Alain Raoust 1993 : KL Transit de Stelios Pavlidis 1994 : Enas Ipoptos politis de Stelios Pavlidis 1997 : Le Bassin de J.W. de João César Monteiro 1997 : Le Nègre de François Lévy-Kuentz 1998 : Hideous kinky de Gillies MacKinnon

Televisió 1961 : Flore et Blancheflore de Jean Prat 1963 : Une affaire de famille (Les Cinq Dernières Minutes, temporada 1, episodi 29) de Jean-Pierre Marchand 1966 : Les Compagnons de Jéhu de Michel Drach 1978 : Les Grandes Conjurations : Le Tumulte d'Amboise de Serge Friedman 1979 : Madame Sourdis de Caroline Huppert 1981 : Les Enquêtes du commissaire Maigret d'Yves Allégret (sèrie de televisió), episodi : Une confidence de Maigret 1982 : Deuil en vingt-quatre heures de Frank Cassenti 1982 : La Steppe de Jean-Jacques Goron 1983 : Par ordre du Roy de Michel Mitrani 1983 : Il faut marier Julie de Marc Marino 1983 : L'Homme de la nuit de Juan Luis Buñuel 1983 : L'Étrange Château du docteur Lerne de Jean-Daniel Verhaeghe 1984 : Les Aventures du jeune Patrick Pacard de Gero Erhardt 1984 : Christmas Carol de Pierre Boutron 1985 : L'Histoire en marche: Le Serment de Roger Kahane 1985 : Une femme innocente de Pierre Boutron 1989 : Une femme tranquille de Joyce Buñuel 1989 : Manon Roland d'Édouard Molinaro 1994 : L'Aquila della notte de Cinzia Th. Torrini 1998 : Le Goût des fraises de Frank Cassenti

Teatre 1961 : Procès aux Templiers de Jean-Claude Eger, escenografia de Jean-Pierre Kalfon 1962 : Les Play Girls de Marc'O, escenografia de l'autor. 1963 : Le Printemps de Marc'O, escenografia de l'autor, Théâtre Récamier 1964 : Il faut passer par les nuages de François Billetdoux, escenografia Jean-Louis Barrault, Théâtre de l'Odéon 1965 : Les Bargasses de Marc'O, escenografia de l'autor, Théâtre Édouard VII, Studio des Champs-Élysées 1966 : Les Idoles de Marc'O, escenografia de l'autor, Bobino 1974 : Isabella Morra de Pieyre de Mandiargues, escenografia Jean-Louis Barrault, Théâtre d'OrsayLe Catalogue des maquettes de Théâtre de l'Association de la Régie Théâtrale. 1973 : Le Creux de la vague de Marc'O, escenografia de l'autor 1975 : Le Triangle frappe encore de Marc'O, escenografia de l'autor, Théâtre national de Chaillot 1977 : Héliogabale, d'après Antonin Artaud, ballets du s.XX| de Maurice Béjart : le poète 1981 : La Tour de la Défense de Copi, escenografia Claude Confortès, Théâtre Fontaine 1986 : Soleil de Henri Mitton, escenografia Jean-Pierre Granval avec la voix off de Madeleine Renaud et le film du même nom de Pierre Clementi, Théâtre du Rond-Point 1987 : Richard III de William Shakespeare, escenografia et avec Francis Huster, Théâtre du Rond-Point 1989 : Marat-Sade de Peter Weiss escenografia de Gérard Gelas, Compagnie du Chêne Noir, Opéra d'Avignon 1989 : Bartleby d'après Herman Melville, escenografia René Dupuy, Théâtre du Tourtour 1992 : Chronique d'une mort retardée (autor i escenografia), Théâtre « Le rouge et le noir »(Niça), Théâtre du Tourtour (Paris) 1997 : Chronique d'une mort retardée (auteur et escenografia), Théâtre des Roues (reprise au Festival d'Avignon)

Publicacons Quelques messages personnels, 1973 ; reedició, Gallimard, 2006,

Notes i referències

Bibliogragis Jeanne Hoffstetter, Pierre Clémenti, roman, Denoël, 2006 Stéphan Lévy-Kuentz, Tombeau de Pierre Clémenti'', Derrière la salle de bains, 2009

Doris Peternel, « Pierre Clémenti, cinéaste », La furia umana, n° 4, Joël Magny, « CLÉMENTI PIERRE - (1942-1999) », Encyclopædia Universalis, consulté le 22 novembre 2019, https://www.universalis.fr/encyclopedie/pierre-clementi/

Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Morts de càncer de fetge a França Categoria:Morts a París Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Actors parisencs Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors francesos morts al segle XX