, fou un resistent neerlandès, aviador militar, empleat de ràdio i escriptor.
Cap al final de la guerra va ser adjudant (assistent) de la reina Guillemina. Va ser nomenat Cavaller de 4a classe de l'Orde Militar de Guillem. És conegut sobretot per la seva novel·la autobiogràfica Soldaat van Oranje (Soldat d'Orange) que descrivia les seves experiències a la guerra, i que posteriorment va ser duta al cinema amb el títol Soldaat van Oranje, dirigida per Paul Verhoeven, produïda per Rob Houwer i protagonitzada per Rutger Hauer i Jeroen Krabbé. El llibre i la pel·lícula al respecte es van convertir finalment en el musical neerlandès més reeixit de la història, estrenat el 30 d'octubre de 2010.
Biografia Joventut miniatura|Rapenburg 56, Leiden, on Roelfzema va viure com a estudiant Roelfzema va néixer a les antigues Índies Orientals Neerlandeses a Surabaya, Java, quan estava sota domini colonial. Era d'una família patrícia, que formava part del Nederland's Patriciaat. Fou el segon fill de Siebren Erik Hazelhoff Roelfzema i la seva dona Cornelia Vreede. La seva germana gran, Ellen, havia nascut dos anys abans. El seu pare gestionava plantacions de cautxú i cafè. I la dècada de 1930 la família va tornar als Països Baixos perquè els nens poguessin rebre una bona educació. Inicialment es van establir a La Haia, i més tard es van traslladar a Wassenaar.Es va convertir en membre del HVV, el Haagsche Voetbal Vereniging.
Roelfzema va començar a escriure quan era adolescent. A partir dels 16 anys es va comprometre a convertir-se en escriptor. Va estudiar dret a la Universitat de Leiden, va viure al 56 de Rapenburg i va ser membre del Cos d'Estudiants de Leiden 'Virtus Concordia Fides'.En el transcurs d'una quintada, el president del seu cos d'estudiants, Ernst de Jonge, va llançar una sopera a un grup de nous estudiants, la qual impactà Roelfzema al cap i li tallà el cuir cabellut. De Jonge havia estat remer olímpic als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín, i era molt popular entre els estudiants. La ferida accidental que li va causar Roelfzema va ser la base per formar una amistat.
Després de completar el seu primer any d'estudis, Roelfzema es va prendre un temps lliure per viatjar als Estats Units i va travessar el país com a rodamón a bord de trens de mercaderies (hobo) i fent autoestop El 1939 va escriure un llibre d'aquesta experiència, titulat Rendezvous in San Francisco, que es va convertir en un best-seller als Països Baixos.Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leiden)
Inici de la guerra a Europa Després del seu viatge a l'estranger, Roelfzema va tornar a la Universitat de Leiden per continuar els seus estudis. Quan va esclatar la guerra a Europa al setembre de 1939, Roelfzema i els seus companys van suposar que Holanda es mantindria neutral com ho va fer durant la Primera Guerra Mundial. Quan la Unió Soviètica va envair Finlàndia al novembre, va viatjar allà per cobrir el conflicte, treballant com a corresponsal de guerra per al , el i el . Després va escriure un llibre sobre això, titulat Het Smeulende Vuur (El foc ardent).
Després de la conclusió de la guerra a Finlàndia el març de 1940, va tornar a casa i va reprendre la seva vida com a estudiant a Leiden. Va ser allà en el moment de la invasió alemanya dels Països Baixos el 10 de maig de 1940. Roelfzema es va unir a la reserva de l'exèrcit neerlandès, però els Països Baixos van ser envaïts per l'exèrcit alemany en cinc dies, la qual cosa va comportar que la guerra acabés abans de ser desplegat. La reina Guillemina dels Països Baixos va fugir a Londres per establir-hi el govern a l'exili.
Roelfzema va continuar els seus estudis durant l'ocupació i es va involucrar en la clandestinitat neerlandesa. A l'octubre, la facultat de Leiden va rebre una carta demanant saber si eren d'herència jueva. El 23 de novembre tot el personal jueu de la universitat va ser acomiadat. El degà de la Facultat de Dret, el professor Rudolph Cleveringa, va pronunciar un discurs el 26 de novembre de 1940, on condemnava aquests acomiadaments. Ell i diversos altres professors de dret van ser arrestats. Això va provocar una vaga de 48 hores per part dels estudiants. Com a resposta, els alemanys van tancar la universitatHet Vaderland: Diari estatal i literari, 28 de novembre 1940
miniatura|Reconstrucció d'una cel·la a "l'hotel Orange" El febrer de 1941, Roelfzema va escriure el seu 'Manifest de Leids', que criticava les demandes alemanyes d'excloure els estudiants jueus de les societats estudiantils. Va cridar als estudiants de Leiden a resistir les polítiques dels ocupants alemanys. El va fer imprimir pel seu compte, i durant la nit del 14 al 15 de febrer Roelfzema i onze dels seus compatriotes el van penjar per tot Leiden. Deu dies després, la junta de la universitat va demanar als estudiants que no resistissin més als ocupants alemanys.Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leidene) Regional Archive, Leiden: Aantekeningen van Mr. P.J. Idenburg betreffende het Leids Universitair verzet (Arxiu Regional, Leiden: Notes del Sr. PJ Idenburg sobre la resistència de la Universitat de Leiden) Hazelhoff va prometre per escrit el 6 de març que en principi ja no oposaria cap resistència fora de la universitat.A l'abril va ser detingut per la policia secreta i detingut durant una setmana al famós "hotel Orange", una presó política dirigida pels alemanys a Scheveningen.
Enmig dels disturbis i la interrupció, els alemanys van reobrir la Universitat de Leiden durant deu dies. Com va succeir, Roelfzema havia estat estudiant molt i va aprofitar l'ocasió per presentar-se als exàmens. Va fer els exàmens vestit amb un esmòquing, com era costum de la seva societat estudiantil Minerva, va aprovar i es va doctorar en dret el 10 de juny de 1941. Va ser el primer membre de la seva promoció a obtenir el títol. Leiden es va tornar a tancar poc després. Tres setmanes després era un Engelandvaarder.Als Països Baixos, Engelandvaarder, literalment "mariner d'Anglaterra" és el nom honorífic de tots els homes i dones que, durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), després de la capitulació de les forces armades neerlandeses el 15 de maig de 1940 i abans de la invasió aliada a Normandia el 6 de juny del 1944 (Dia D), va aconseguir fugir del territori ocupat amb la intenció d'unir-se a les forces aliades a Anglaterra o altres territoris aliats per participar activament en la lluita contra l'enemic (Alemanya, Itàlia, Japó). Roelfzema, Peter Tazelaar, Bram van der Stok, Gerard Volkersz i Toon Buitendijk es van fer passar per membres de la tripulació a bord del SS St. Cergue, un vaixell de càrrega suís amb destinació a la ciutat de Nova York. El vaixell va ser interceptat al mar del Nord pel creuer britànic HMS Devonshire, en sospitar que era un vaixell de subministrament alemany. El Devonshire el va escortar a Tórshavn, a les illes Fèroe, on els polissons van ser portats a terra. Roelfzema va convèncer el capità del creuer britànic perquè els donés pas cap a Gran Bretanya.
Missions per al MIVD miniatura|Canonera British Motor 316, una germana de l'MGB 320 assignada per transportar els Mews Un cop a Londres, Roelfzema es va involucrar en un grup de serveis secrets de joves neerlandesos fugits anomenat els Mews, en honor a Chester Square Mews, el barri de Londres on vivien.El grup es trobava sota la direcció de François van 't Sant, director del Servei d'Intel·ligència i Seguretat Militar Neerlandès, (MIVD, ). Els agents eren entrenats a les ordres del coronel Euan Rabagliati de l'MI9.La seva operació s'anomenava 'Contact Holland', i el seu objectiu era establir vincles amb els dispars grups de la resistència neerlandesa, donar-los suport i coordinar les seves activitats als Països Baixos. La majoria dels agents van arribar als Països Baixos llançats amb paracaigudes. Això obligava a formar l'agent en paracaigudisme i l'exposava als riscos de fer-ho de nit. Roelfzema, Peter Tazelaar i Chris Krediet van proposar un mètode alternatiu d'infiltració. Van proposar accedir als Països Baixos per mar. Usarien una motocanonera (MGB) per travessar el canal, i cobririen l'últim tram de mar agafant una barca petita i remant fins a la costa.
Per raons de política interna, Van 't Sant va ser obligat a renunciar al seu càrrec al servei d'intel·ligència i el control del CID va ser transferit al coronel Mattheus de Bruyne dels marines. De Bruyne no tenia experiència en tasques d'intel·ligència i no tenia una bona comprensió de la subtilesa requerida. No reconeixeia el fet que els seus agents eren sovint arrestats i, tanmateix, continuaven emetent missatges, excepte que ara estaven sota el control dels alemanys. El procediment habitual per a transmetre missatges era incloure petits errors. Si un agent es veiés obligat a treballar per als alemanys, deixaria de banda els errors. El resultat hauria de ser que el contacte s'avortés immediatament. De Bruyne va concloure que els agents simplement s'havien oblidat d'utilitzar els controls de seguretat i fins i tot van enviar-los missatges per a recordar-los-ho. Això avisaria la intel·ligència alemanya i l'agent seria substituït per un alemany i enviat a un camp de concentració. Altres errors d'intel·ligència de De Bruyne van incloure adjuntar mapes detallats dels llocs d'aterratge de Noordwijk, Scheveningen i Walcherento a les parets de la seva oficina de Londres i deixar-los amunt. En observar això, Louis d'Aulnis, agent del CID, va optar per no anunciar abans on seria el seu desembarcament, una mesura que li va acabar salvant la vida.
En la seva primera missió, Peter Tazelaar havia de lliurar equips de ràdio i tornar amb dos homes dels Països Baixos ocupats per a unir-se al govern a l'exili a Gran Bretanya. Roelfzema havia conegut Tazelaar quan els dos homes havien treballat com a fogoners al St. Cregue durant la seva fugida. Roelfzema havia passat sovint temporades a la localitat balneària de Scheveningen i sabia que cada divendres a la nit se celebrava una gran festa al Kurhaus de Scheveningen (Gran Hotel) que havia estat presa pels alemanys com a seu. El seu pla era apropar-se a Scheveningen a última hora de la nit i portar Tazelaar a la costa amb un bot.
miniatura|El Grand Hotel de Scheveningen el 1920
A les hores prèvies a l'alba del 23 de novembre de 1941, Tazelaar, Roelfzema, Krediet i el tinent Francis 'Bob' Goodfellow van navegar amb una canonera britànica en direcció als Països Baixos. Quan les onades començaven a trencar contra la costa, Roelfzema i Tazelaar van abandonar el vaixell i van fer la darrera part del trajecte remant en una petita barca fins a la platja. En arribar, Tazelaar es va treure el vestit de neoprè i va deixar al descobert l'esmòquing negre que portava a sota. Aleshores, Roelfzema va abocar una generosa quantitat de brandi sobre Tazelaar, el va deixar allà i va tornar al vaixell. Amb una forta pudor a brandi, Tazelaar va aconseguir fer-se passar per un borratxo i va passar trontollant davant dels sentinelles palplantats al voltant de l'hotel. Dos mesos després va tornar a la platja amb tres persones més per tornar a Anglaterra. L'estava esperant Roelfzema a la platja, però la Sicherheitspolizei va arribar primer al punt de trobada. Tazelaar i un altre resistent van poder escapar. Sense contacte amb Anglaterra, va haver de tornar per terra aprofitant les seves oportunitats viatjant per Bèlgica, França, Suïssa, Espanya i Portugal, abans d'arribar a Anglaterra tres mesos després.