La ḍād (en àrab ) és la quinzena lletra de l'alfabet àrab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Història Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, Genealogia dels alfabets al web de la ''Promotora Española de Lingüística de la ṣādē fenícia.
Podria haver representat (segons descripcions antigues del so) la lateral fricativa , provinent d'un so protosemític que s'hauria fos amb la ṣād en altres llengües semítiques.
Ús Actualment representa el so consonàntic faringealitzat .
Escriptura AïlladaFinalMedialInicialضـضـضـضـ
La ḍād es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ḍād.
Al SATTS, ḍād es transcriu com a Ḍ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa tant D com 9'.
A la representació Unicode, ḍād ocupa el punt U+0636 amb el nom ARABIC LETTER DAD.
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd6.
Com a entitat HTML, es codifica com a ض
Variants Tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṣād, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so i la velaritzada .
Aquest símbol s'ha llevat de la varietat soraní de l'alfabet àrab.
Vegeu també Llengua àrab Alfabet de xat àrab Alfabet Alfabet fenici Ṣ́äppä
Referències
ض