La consciència artificial (AC), també coneguda com a consciència de màquina (MC), consciència sintètica o consciència digital, és la consciència que s'estima que és possible en la intel·ligència artificial. També és el camp d'estudi corresponent, que treu idees de la filosofia de la ment, la filosofia de la intel·ligència artificial, la ciència cognitiva i la neurociència. La mateixa terminologia es pot utilitzar amb el terme "sentiència" en lloc de "consciència" quan es designa específicament la consciència fenomènica (la capacitat de sentir qualia).
Alguns estudiosos creuen que la consciència es genera per la interoperació de diverses parts del cervell; aquests mecanismes s'anomenen els correlats neuronals de la consciència o NCC. Alguns creuen, a més, que la construcció d'un sistema (per exemple, un sistema informàtic) que pugui emular aquesta interoperació NCC donaria lloc a un sistema conscient.
Concepcions filosòfiques Com que hi ha molts tipus de consciència hipotetitzats, hi ha moltes implementacions potencials de la consciència artificial. A la literatura filosòfica, potser la taxonomia més comuna de la consciència és la de les variants "d'accés" i "fenomènica". La consciència d'accés es refereix a aquells aspectes de l'experiència que es poden captar, mentre que la consciència fenomènica es refereix a aquells aspectes de l'experiència que aparentment no es poden captar, sinó que es caracteritza qualitativament en termes de "sensació crua", "com és" o qualia.
Debat de plausibilitat Els defensors de la identitat de tipus, així com altres escèptics, creuen que la consciència només es pot fer en sistemes físics particulars. Això seria així perquè la consciència té propietats que depenen necessàriament de la constitució física.
El científic de computació Giorgio Buttazzo va afirmar que una objecció comuna a la consciència artificial és que "treballant en una manera completament automatitzada, els ordinadors no poden exhibir creativitat, reprogramació (que significa que ja no poden ser reprogramades, en pensar de nou), emocions o lliure albir. Un ordinador, com una rentadora, és una esclava operada pels seus components."
Per a altres teòrics (com per exemple els funcionalistes), que defineixen els estats mentals en termes de rols causals, qualsevol sistema que pugui instanciar el mateix patró de rols causals, independentment de la seva constitució física, instanciarà els mateixos estats mentals, inclosa la consciència.
Argument de Fonamentació Computacional Un dels arguments més explícits sobre la plausibilitat de la consciència artificial prové de David Chalmers. La seva proposta es basa en creure que els tipus adequats de computacions són suficients per tenir una ment conscient. Chalmers proposa que un sistema implementa una computació si "l'estructura causal del sistema reflecteix l'estructura formal de la computació", i que qualsevol sistema que implementi certes computacions és conscient.
La part més controvertida de la proposta de Chalmers és que les propietats mentals són “invariants organitzatives”. Les propietats mentals són de dos tipus: psicològiques i fenomenològiques. Les propietats psicològiques, com la creença i la percepció, són aquelles que estan “caracteritzades pel seu rol causal”. Ajudat per treballs anteriors,1617, ell diu que "els sistemes amb la mateixa topologia causal... compartiran les seves propietats psicològiques".
Les propietats fenomenològiques, a diferència de les propietats psicològiques, no són definibles en termes dels rols causals. Establir que les propietats fenomenològiques són una conseqüència duna topologia causal, per tant, requereix arguments. Chalmers presenta el seu Argument de les Qualitats Dansants amb aquest propòsit.
Chalmers comença assumint que el principi d'invariància organitzativa és fals: que els agents amb organitzacions causals idèntiques podrien tenir experiències diferents. Després, ens demana que concebem canviar un agent a l'altre mitjançant el reemplaçament de parts (per exemple, parts neuronals reemplaçades per silici) mentre es preserva la seva organització causal. L'experiència de l'agent en transformació canviaria (a mesura que les parts fossin reemplaçades), però no hi hauria canvi a la topologia causal i, per tant, cap mitjà pel qual l'agent pogués "notar" el canvi a l'experiència; Chalmers considera que aquesta situació és un improbable reducte ad absurdum que estableix que el seu principi d'invariància organitzativa gairebé amb certesa ha de ser cert.
Controvèrsies El 2022, l'enginyer de Google, Blake Lemoine, va fer una afirmació viral que el chatbot de Google, LaMDA, n'era conscient. Lemoine va proporcionar com a evidència les respostes humanes del chatbot a moltes de les seves preguntes; no obstant això, la comunitat científica va considerar que el comportament del chatbot era probablement una conseqüència de la imitació, en lloc de la consciència de la màquina. L'afirmació de Lemoine va ser àmpliament ridiculitzada per ser ridícula. El filòsof Nick Bostrom va dir que creu que LaMDA probablement no és conscient, però va preguntar "quins fonaments tindria una persona per estar-ne segur?" Un hauria de tenir accés a informació no publicada sobre l'arquitectura de LaMDA, i també hauria de comprendre com funciona la consciència, i després descobrir com mapejar la filosofia a la màquina: "(En absència d'aquests passos), sembla que un hauria d'estar potser una mica incert... hi podria haver altres sistemes ara, o en el futur relativament proper, que començarien a satisfer els criteris."
Proves El mètode més conegut per provar la intel·ligència de la màquina és la Prova de Turing. Però quan només s'interpreta com a observacional, aquesta prova contradiu els principis de la filosofia de la ciència de dependència de la teoria de les observacions. També s'ha suggerit que cal prendre seriosament la recomanació d'Alan Turing d'imitar no una consciència humana adulta, sinó una consciència humana infantil.
Les qualitats, o consciència fenomenològica, són un fenomen intrínsecament de primera persona. Tot i que diversos sistemes poden mostrar diversos signes de comportament correlacionats amb la consciència funcional, no hi ha una forma concebible en què les proves de tercera persona puguin tenir accés a característiques fenomenològiques de primera persona. A causa d'això, i perquè no hi ha una definició empírica de la consciència, una prova de la presència de la consciència en AC pot ser impossible.
El 2014, Victor Argonov va suggerir una prova no basada en la prova de Turing per a la consciència de la màquina, basada en la capacitat de la màquina per produir judicis filosòfics. Argumenta que una màquina determinista ha de considerar-se conscient si és capaç de produir judicis sobre totes les propietats problemàtiques de la consciència (com els qualia o l'enllaç) sense tenir cap coneixement filosòfic innat (precarregat) sobre aquests temes, sense discussions filosòfiques durant l'aprenentatge, i sense models informatius d'altres criatures a la memòria (aquests models poden contenir implícitament o explícitament coneixements sobre la consciència d'aquestes criatures). Tot i això, aquesta prova només es pot utilitzar per detectar, però no per refutar, l'existència de la consciència. Un resultat positiu demostra que la màquina és conscient, però un resultat negatiu no prova res. Per exemple, l'absència de judicis filosòfics pot ser degut a la manca d'intel·lecte de la màquina, no pas a l'absència de consciència.
Ètica Si se sospités que una màquina en particular és conscient, els seus drets serien una qüestió ètica que caldria avaluar (per exemple, quins drets tindria sota la llei). Per exemple, un ordinador conscient que fos propietat i utilitzada com a eina o ordinador central dun edifici de màquines més gran és una ambigüitat particular. S'haurien de fer lleis per a aquest cas? La consciència també requeriria una definició legal en aquest cas particular. Com que la consciència artificial continua sent en gran manera un tema teòric, aquestes qüestions ètiques no s'han discutit o desenvolupat en gran manera, encara que sovint ha estat un tema a la ficció.
El 2021, el filòsof alemany Thomas Metzinger va advocar per un moratori global sobre la fenomenologia sintètica fins al 2050. Metzinger sosté que els éssers humans tenen el deure de cuidar qualsevol IA conscient que creuen, i que avançar massa ràpid podria generar una "explosió de patiment" artificial".
Propostes de recerca i implementació Bernard Baars i altres argumenten que hi ha diversos aspectes de la consciència necessaris perquè una màquina sigui artificialment conscient. Les funcions de la consciència suggerides per Bernard Baars són: Definició i establiment de context, Adaptació i aprenentatge, edició, senyalització i depuració, reclutament i control, priorització i control d'accés, presa de decisions o funció executiva, funció de formació d'analogies, metacognitiva i autocontrol. Funció de supervisió, i Funció d'Autoprogramació i Automanteniment. Igor Aleksander va suggerir 12 principis per a la consciència artificial i aquests són: el cervell és una màquina d'estat, partició de neurones interiors, estats conscients i inconscients, aprenentatge perceptiu i memòria, predicció, consciència del jo, representació del significat, expressió d'aprenentatge, Aprendre llenguatge, voluntat, instint i emoció. L'objectiu d'AC és definir si i com es poden sintetitzar aquests i altres aspectes de la consciència en un artefacte dissenyat com un ordinador digital. Aquesta llista no és exhaustiva; n'hi ha molts altres no coberts.
Aspectes de la consciència Bernard Baars i altres argumenten que hi ha diversos aspectes de la consciència necessaris perquè una màquina sigui conscient. i altres. Les funcions de la consciència suggerides per Bernard Baars són Definició i Configuració de Context, Adaptació i Aprenentatge, Edició, Senyalització i Depuració, Reclutament i Control, Priorització i Control d'Accés, Presa de Decisions o Funció Executiva, Formació d'Analogies, Funció Metacognitiva i d'autocontrol, i funció d'autoprogramació i autogestió. Igor Aleksander va suggerir 12 principis per a la consciència artificial i aquests són: El cervell és una màquina d'estats, Particionament intern de neurones, Estats conscients i inconscients, Aprenentatge perceptual i memòria, Predicció, Consciència de si mateix, Representació de significat, Aprenentatge de enunciats, Aprenentatge de llenguatge, Voluntat, Instint i Emoció. L'objectiu de l'AC és definir si i com aquests i altres aspectes de la consciència es poden sintetitzar en un artefacte dissenyat com un ordinador digital. Aquesta llista no és exhaustiva; hi ha molts altres aspectes no coberts.
Consciència La consciència podria ser un aspecte necessari, però hi ha molts problemes amb la definició exacta de la consciència. Els resultats dels experiments de neuroescaneig en micos suggereixen que un procés, no només un estat o objecte, activa les neurones. La consciència inclou crear i provar models alternatius de cada procés basat en la informació rebuda a través dels sentits o imaginada, i també és útil per fer prediccions. Aquest modelatge requereix molta flexibilitat. La creació del model inclou modelar el món físic, modelar els propis estats i processos interns, i modelar altres entitats conscients.
Hi ha almenys tres tipus de consciència: consciència d'agència, consciència d'objectius i consciència sensoriomotora, que també poden ser conscients o no. Per exemple, a la consciència d'agència, pots ser conscient que vas fer una certa acció ahir, però ara no n'ets conscient. En la consciència d'objectius, pots ser conscient que has de buscar un objecte perdut, però ara no n'ets conscient. En la consciència sensoriomotora, pots ser conscient que la teva mà està recolzada en un objecte, però ara no n'ets conscient.