El 241 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Cercó (o també any 513 ab urbe condita). L'ús del nom «241 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments Imperi Selèucida i Egipte Seleuc II Cal·linic, rei selèucida, signa amb el rei d'Egipte Ptolemeu III Evèrgetes I un tractat de pau pel qual Egipte conserva Efes, Milet, Priene, Samos, Lèbedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, i els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès).Justí, Justini Historiarum Philippicarum, XXVII 2.
Àsia Menor Àtal I puja al tron de Pèrgam. Succeeix en el tron el seu cosí Èumenes I.Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVIII 16.Polibi, Història, XVIII 24.
Àfrica Guerra dels Mercenaris, una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, que compta amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control del territori pels cartaginesos.Polibi, Història, I 69. Els caps dels mercenaris eren Espendi, un antic esclau romà, Mató, africà i Autàrit, cap dels mercenaris gals. Quan Giscó, general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon, va a pactar amb els amotinats, uns 20.000, que han ocupat Tunis a uns 15 km de Cartago enviat pel senat cartaginès, ofereix tot el que demanen, però els caps de la revolta temen per la seva seguretat, i no accepten els oferiments. Detenen i empresonen a Giscó, que més tard mor per ordre d'Autàrit.Polibi, Història, I 71-85.
Antiga Grècia Euridàmides és nomenat rei d'Esparta després de l'execució del seu pare Agis IV.
Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Aulus Manli Torquat Àtic i Quint Lutaci Cercó.Polibi, Història, I 65. A la batalla d'Egusa (10 de març), la flota romana, dirigida pel cònsol de l'any anterior Gai Lutaci Càtul, va vèncer la flota cartaginesa comandada per Hannó II el Gran.Polibi, Història, I 74. Lutaci Catul, exigeix als cartaginesos que signin l'anomenat Tractat de Lutaci, que posa punt final a la Primera Guerra Púnica.Polibi, Història, I 62.7; 63.3.Zonaràs, Compendi d'història, VIII 398.Orosi, Historiae adversum paganos, IV 10. Poc després d'haver-se declarat la pau, els faliscs de Faleris es revolten per causes que no es coneixen, i els dos cònsols ataquen la ciutat que conquereixen en sis dies. Confisquen la meitat de la terra dels faliscs i destrueixen la ciutat. Per aquesta victòria els dos cònsols obtenen el triomf.Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXX 44. Luci Cecili Metel, que aquest any és pontífex màxim, rescata el pal·ladi quan s'incendia el temple de Vesta i resulta ferit, perdent la vista. El recompensen amb una estàtua al Capitoli i amb el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe.Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, I 4.4.Ovidi, Fastos, VI 436.
Necrològiques Agis IV, rei d'Esparta. Leònides II, l'altre rei d'Esparta, el fa detenir. Va a la presó amb un escamot per assegurar-se que Agis no s'escaparà, i amb els èfors a favor seu celebra un judici. Com que Agis no es penedeix dels seus actes el condemnen i l'executen, juntament amb la seva mare Agesístrata i la seva àvia. És el primer rei d'Esparta mort per ordre dels èfors.Plutarc, Vides paral·leles: «Agis», 20.
Referències
Categoria:Segle III aC