Els gegants de Centelles són dues parelles de gegants del poble de Centelles (Osona), on la tradició gegantera es remunta a la dècada de 1920. El poble té dues parelles de gegants i també compta amb gegantons i capgrossos.
En Perot i la Coloma o gegants vells En Perot i la Coloma daten de l'any 1920. Són els primers gegants que va tenir Centelles. Són dues figures d'aparença humana i amb les vestimentes tradicionals de pagès elegant i pubilla catalana. La Coloma pren el nom de la patrona de la parròquia, Santa Coloma, i en Perot sorgeix d'un nom molt habitual a Centelles en aquell moment, Pere. El sufix -ot es va afegir per diferenciar els noms dels gegants d'una parella de vilatans d'aleshores, que tenien els mateixos noms.
Van néixer per iniciativa de l'associació d'antics alumnes del col·legi dels germans Maristes de la vila. El disseny i la construcció van anar a càrrec d'un estiuejant procedent de Barcelona, l'artista Joaquim Renart.
A l'inici de la Guerra Civil, van ser traslladats de les golfes de can Giol, on es guardaven habitualment, a l'Ajuntament, d'aquí a les escoles nacionals i finalment a la capella de Jesús, on van ser destruïts per les flames.
Els gegants actuals daten de 1953 i van ser construïts al taller El Ingenio, a Barcelona. Els gegants van ser dissenyats pel mateix Joaquim Renart, que havia dissenyat els gegants originals de 1920. El gegant té una alçada de 3,80 m i la gegantade 3,70 m.
La Cent i en Teies o gegants nous miniatura|La Cent i en Teies el 2023|esquerra La Cent i en Teies són una parella de gegants creats el 2007. Es van presentar a la plaça Major de Centelles el 21 d’abril de 2007. Representen una bruixa i un humà amb cap de boc. Van ser dissenyats pel centellenc Marc Morera i construïts pel taller Alma Cubrae, de Banyoles.
La figura de la Cent representa una bruixa, fent referència a les llegendes que vinculen el poble de Centelles a la bruixeria i per la qual les dones de Centelles tenen més possibilitat de ser bruixes pel simple fet d'haver nascut al poble.
En Teies, gegant de forma humana però amb un cap de boc, fa referència a la llegenda per la qual temps era temps els habitants del voltant del castell de Sant Martí de Centelles van defensar-se d'un atac per part dels sarraïns lligant teies enceses a les banyes de cinquanta moltons o bocs. Els sarraïns, en veure cent torxes enceses a la llunyania van pensar que els esperava un gran exèrcit i van fugir. D'aquestes cent teies enceses, sorgiria el nom del poble.
El gegant vesteix calces vermelles i duu el tors descobert. Porta una trinxa i un cinturó negre acabat amb l’escut de Centelles, i sosté una teia encesa a les mans.
La geganta presenta una figura jove i esvelta, amb els cabells llargs fins a mitja esquena. Vesteix una faldilla i una brusa blava ajustada, sense mànigues i amb un escot pronunciat. A la mà dreta sosté una serp, símbol del seu domini sobre els rèptils, mentre que a l’esquerra porta una bossa amb herbes medicinals collides la nit de Sant Joan, segons marca la tradició. En Teies té una alçada de 3,70 m i la Cent de 3,38 m.
Gegantó Martí i capgrossos El gegantó Martí es una figura creada l'any 2015 i representa un galejador. Va ser creat per Toni Mujal, de Cardona. El seu bateig es va realitzar durant la festa del Pi, el 30 d'agost d'aquell any, juntament amb els capgrossos de la família Mitja Pela, restaurats després d'anys tancats.
Referències
Bibliografia
Centelles Categoria:Cultura de Centelles