El Patriarca fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979/1981. El districte ocupava la meitat sud de l'actual districte de Ciutat Vella de València incloent part o la totalitat dels barris de La Seu, La Xerea, Velluters i Sant Francesc.

El nom del districte prové de Sant Joan de Ribera, Patriarca i Arquebisbe de València que dona nom al Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi i a la plaça on se troba situat. L'any 1978 el districte tenia 26.532 habitants.

Geografia miniatura|esquerra|Carrer de Xàtiva, 1957 Geogràficament, el districte del Patriarca es trobava al bellmig de la ciutat de València, aleshores simple capital de la província de València. El Patriarca ocupava la meitat exacta meridional de l'actual districte de Ciutat Vella de València o Intramurs, aleshores dividida en dos districtes. En concret, ocupava els part o la totalitat dels actuals barris de La Seu, La Xerea, Velluters i Sant Francesc.

El Patriarca limitava amb els districtes de Catedral al nord; Botànic a l'oest; Jesús, Russafa i Gran Via al sud. Al cantó sud-est estava banyat pel riu Túria. La línia que separava el ditricte del Patriarca del de Catedral es trobava al carrer de la Pau, la plaça de la Reina, la plaça del Mercat i el carrer de Murillo. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2296222.pdf

Nomenclàtor A continuació es presenta un nomenclàtor del districte de l'any 1960.Guía de Valencia 1960, Ediciones Gaisa Cal assenyalar que s'hi esmenten carrers actualment desapareguts (representats amb el símbol †), amb altres noms, i amb noms castellanitzats i/o amb grafies corruptes. Moltes de les places i carrers desapareguts van ser absorbits després de la construcció de l'avinguda de l'Oest.

C/. Abadia de Sant Martí C/. Abat C/. Actor Rivelles C/. Adreçadors Pl. AlmansaAbans del "Triador" C/. Ambaixador Vich C/. Ànimes C/. Aluders C/. Angelicot C/. Arolas C/. Arquebisbe Mayoral C/. Asil d'Infants C/. Baldoví C/. Balmes C/. Ballesters C/. BanyTambé com a d'"En Bany" C/. Barcelona C/. BarceloninaCom a "Hermanas Chabás" (1943-1979) Av. Baró de CàrcerActualment, "Avinguda de l'Oest" C/. Barques C/. Beata C/. Baet Joan de RiberaDes del 1960 com a "Sant Joan de Ribera C/. Belluga C/. Bisbe C/. Bisbessa C/. BoatellaErradament de "Botellas" C/. Bonaire Pl. Botxa C/. Bretón de los Herreros C/. Cabalote (†) C/. CarabassesDe "José Antonio Guerrero" entre 1906 i 1940 C/. Camarón C/. Cardenal Payá C/. Carnissers C/. Catalans C/. Cavanilles (†)Nom traslladat Pl. CaudilloActualment, de l'"Ajuntament" Pl. Cementeri de Sant Joan (†)Desapareguda C/. Cerdán de Tallada C/. Cobertís de Sant PauActualment, de "Sant pau" Pl. Col·legi del Patriarca C/. Colomer C/. Colom Pl. Coll Pl. Comandante Montesinos (†)Nom traslladat C/. Comèdies C/. Comunió de Sant Joan (†) Pl. Comunió de Sant Joan C/. Convent de Sant Francesc C/. Convent de Santa Clara C/. CorreusAbans d'"Alfredo Calderón" (1909-1940) i de "Jurados" (1940-1943) C/. Cotanda C/. Creu Nova C/. Dames Pl. Doctor Collado C/. Doctor Romagosa C/. En Joan d'Àustria C/. En Joan de VilarrassaPlaça des de 1972 C/. EixarchsTambé d'"Exarchs" C/. Emperador Pl. Encarnació C/. En PlomTambé d'"Emplom" C/. En Gall Pl. En Gil (†) C/. En Gil C/. En Llop C/. En Pardo (†)Actualment desaparegut C/. En Sala C/. En Sanç C/. En Sendra C/. Escolano Pl. Escoles Pies C/. Federico García SanchizActual "de la Cultura" C/. Fidalgo (†)Nom traslladat C/. Figuereta (†) C/. Flassaders C/. Foios C/. Forners C/. Forn de l'Hospital C/. Frare C/. Garrigues C/. Gascons C/. Gravador Selma C/. Guillem Sorolla C/. Hedra C/. Hospital C/. Itàlica (†)Actualment amb rètol però desapareguda dels plànols C/. Jofrens C/. José Calvo SoteloActualment, de "Russafa" C/. Llibrers C/. Llanterna C/. Liñán Pl. Lluís VivesActualment de "Margarita Valldaura" C/. Lluís Vives Pl. Lope de Vega C/. Madrina C/. Maldonado C/. Mallorquins C/. Mantes C/. Manyans C/. Mare de Déu de Gràcia Pl. Mare de Déu de la Pau C/. Maria Cristina Pl. Mariano Benlliure C/. Marqués de DosaigüesDes de 1940, abans de "Canalejas" Pl. Marqués d'EstellaActual "Porta de la Mar" C/. Marqués de Sotelo C/. Martín Mengod C/. Martínez Cubells Pl. Mercat Pl. Mercé C/. Mestre Clavé C/. Mesón de Teruel (†)Integrat al carrer de Sant Vicent Màrtir C/. Miñana Pl. Mirasol (†)[https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2015/04/la-palmera-de-la-plaza-mirasol.html Desapareguda dins de "Poeta Querol" Ps. Monistrol (†)Desaparegut a l'"Avinguda de l'Oest" C/. Monges de Santa Caterina C/. Monges Servites (†)Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest" C/. Moratín C/. Mossén Femades C/. Muela (†)Desparegut a l'"Avinguda de l'Oest" C/. Murillo C/. Músic Peydró Pl. Na Rovella (†) C/. Na Rovella (†) C/. Nau C/. Numància C/. Padilla C/. Palafox C/. Palau C/. Palma C/. Pascual i Genís C/. Patis de Frígola C/. Pau Pl. Pellissers (†)Desapareguda a l'"Avinguda de l'Oest" C/. Pérez Bayer C/. Pérez Pujol C/. Pescateria C/. Peu de la Creu Pl. Picador de Dosaigües Pl. Pilar C/. PilarDes de 1969 "Roger de Flor" Pl. Pinazo C/. Pintor Domingo C/. Pintor Sorolla C/. Poeta Llombart C/. Poeta Querol C/. Poeta Quintana C/. Pòpul C/. Portal de Sant Jordi Pl. Porxets C/. Presseguer C/. Pròixida C/. Quevedo C/. Ràfol C/. Ramellets C/. Recared C/. Redempció Pl. Redona Pl. Reina C/. Reixes C/. Requena C/. Ribalta C/. Ribera C/. Ribot (†)Desaparegut Ps. RipaldaNo confondre amb el c/. Ripalda al districte Catedral Pl. Rodrigo Botet C/. Roger de Llória C/. Ruiz de Lihory C/. Rumbau C/. Saboneria Nova (†)Desapareguda C/. Sagasta C/. Salvà C/. Sampedor Pl. Sant Agustí C/. Sant AgustíDes de 1959 d'"Osca" Pl. Sant Andreu (†)Desapareguda al c/. Poeta Querol C/. Sant Andreu C/. Sant Antoni C/. Sant Ferran Ps. Sant Joan (†)Desaparegut a l"Avinguda de l'Oest" Pl. Sant Lluís Beltrán C/. Sant Martí Tr. Sant RocDes de 1963, del "Síndic" C/. Sant Vicent Màrtir C/. Sang Pl. Santa Caterina C/. Santa Eulàlia C/. Santa Irene Pl. Santa LlúciaActual de l'"Hospital" C/. Santa Teresa C/. Sedassers C/. Siurana C/. Soledat C/. Sombrereria C/. Teixidors C/. Tertulia C/. Torn de l'Hospital C/. Trànsits C/. Trench C/. Triador C/. Universitat C/. Valeriola C/. Vallanca C/. Valldaura C/. VeraDes de 1960 de l'"Editor Cabrerizo" C/. Verger C/. Vestuari C/. Viana C/. VictòriaDes de 1970 de "Vitòria" C/. Vidal C/. Vell de la Palla C/. Vilaragut C/. Villena C/. Vinatea C/. Virués C/. Xàtiva C/. Ximénez de Sandoval Pl. Xiquets de Sant Vicent C/. Zapata

Història miniatura|Col·legi del Patriarca, circa 1870

El districte del Patriarca fou creat l'any 1940 per la nova administració municipal franquista sorgida després de la guerra civil espanyola.Els Nous Districtes. Ajuntament de València, 1981.pdf El nom del districte té el seu origen en el Col·legi del Patriarca sit a la plaça homònima i nomenats en honor al seu impulsor, l'Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, també conegut com a "Patriarca Ribera". Geogràfica i administrativament, el districte del Patriarca venia a substituir en part o totalment als antics districtes creats el 1887 de Centre (I), Universitat (III), Teatre (IV), Hospital (V) i Misericòrdia (VI).Guía comercial e industrial de Valencia y su provincia. 1931

Com ja havia passat amb els anteriors, el nou districte va esdevindre també circumscripció electoral, en aquest cas per a les eleccions al terç familiar a l'ajuntament. Això passà, no obstant, a les darreres eleccions a regidors del franquisme, és a dir, les del 1973, on resultà elegit regidor Rafael Larruy Mata.COLOMER RUBIO, Juan Carlos. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979). Universitat de València, 2014. Finalment, amb l'arribada de la corporació municipal sorgida de les eleccions municipals de 1979, es va establir una nova divisió administrativa de la ciutat que suposà la dissolució del districte del Patriarca i la seua integració (amb el de Catedral) en el nou districte de Ciutat Vella de València.

Demografia

Referències

Categoria:Antics districtes de València Categoria:Ciutat Vella de València