Els enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh van començar el 19 de setembre de 2023, quan l'Azerbaidjan va llançar una operació militar i va declarar l'inici d'«activitats antiterroristes a l'Alt Karabakh». Els atacs van ocórrer enmig d'una crisi cada vegada major causada pel bloqueig de l'Azerbaidjan a la República d'Artsakh, que va donar com a resultat una escassetat significativa de subministraments essencials com aliments, medicines i altres béns a la regió afectada.
Un dia després que comencés l'ofensiva, el 20 de setembre, es va arribar a un acord sobre l'establiment d'un cessament complet de les hostilitats a l'Alt Karabakh amb la mediació del comando rus de manteniment de la pau a l'Alt Karabakh, va informar l'Oficina Presidencial de l'Alt Karabakh. L'Azerbaidjan va dir que se celebraria una reunió amb representants d'Artsakh el 21 de setembre a Yevlakh. A més, el país amb capital a Bakú va celebrar una reunió amb representants dels armenis de l'Alt Karabakh aquell 21 de setembre a Yevlakh amb el compromís de celebrar també una altra reunió el mes següent. No obstant això, tant l'Artsakh com els residents locals d'Stepanakert van informar de violacions de l'alto el foc per part de l'Azerbaidjan el mateix 21 de setembre.
Organitzacions de drets humans i experts en prevenció del genocidi van emetre múltiples alertes i van afirmar que la població autòctona armènia estava en risc o estava sent sotmesa activament a una neteja ètnica i a un genocidi. Luis Moreno Ocampo, primer fiscal de la Cort Penal Internacional, va advertir que estava a punt de produir-se un altre genocidi armeni i va atribuir a la inacció de la comunitat internacional que l'Azerbaidjan considerés que no afrontaria conseqüències greus.
Cal destacar que, després de tot, l'Artsakh deixaria d'existir com a estat independent l'1 de gener de 2024 amb l'eliminació de les seves institucions després de l'acord del 28 de setembre.La autoproclamada república de Nagorno-Karabaj anuncia su disolución tras la operación militar de Azerbaiyán El Mundo (28/09/2023) No obstant això, el líder de l'autoproclamada república, Samvel Shahramanyan, va anul·lar el 22 de desembre de 2023 la dissolució de la regió per considerar que no existien documents legítims que, en el marc de la legislació del Nagorno Karabakh, preveiessin aquesta mesura.
Antecedents El conflicte de l'Alt Karabakh entre Armènia i l'Azerbaidjan és una disputa que ha portat a diversos enfrontaments armats entre els dos països per la regió de l'Alt Karabakh i set districtes circumdants, controlats de facto entre 1991 i 2024 per l'autodeclarada República d'Artsakh, però reconeguts internacionalment com a part de iure de l'Azerbaidjan.
El conflicte té el seu origen a principis del , quan sota la Unió Soviètica, Iósif Stalin va decidir convertir la regió en una óblast autònoma de l'Azerbaidjan soviètic. Aquesta problemàtica va començar en 1988, quan els armenis del Karabakh van exigir que la regió fos traslladada de l'Azerbaidjan soviètic a l'Armènia soviètica. Així, el conflicte es va convertir en una guerra a gran escala a principis de la dècada de 1990.
Un alto el foc signat el 1994 va proporcionar dues dècades de relativa estabilitat, la qual es va deteriorar significativament juntament amb la creixent frustració de l'Azerbaidjan amb l'statu quo, en contradicció amb els esforços d'Armènia per consolidar-lo. Una escalada de quatre dies a l'abril de 2016 es va convertir en la violació més letal de l'alto el foc fins a la guerra de 2020.
A la fi de 2020, la Segona Guerra de l'Alt Karabakh a gran escala va causar milers de víctimes i una important victòria àzeri. Un armistici va ser establert per un acord tripartit d'alto el foc el 10 de novembre, la qual cosa va donar com a resultat la recuperació per part de l'Azerbaidjan de tots els territoris ocupats que envolten l'Alt Karabakh, així com la captura d'un terç de l'Alt Karabakh. Les violacions de l'alto el foc a l'Alt Karabakh i a la frontera entre Armènia i l'Azerbaidjan van continuar després de la guerra de 2020, amb víctimes intermitents però contínues.
Cronologia 19 de setembre esquerra|miniatura|Civils àzeris assassinats per mines terrestres armènies al setembre de 2023. miniatura|Armenis ètnics de l'Artsakh evacuats de les seves llars. El 19 de setembre de 2023, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan va emetre una declaració en la qual afirmava que les Forces Armades de l'Azerbaidjan van ser bombardejades per forces armènies, la qual cosa va provocar un augment de les tensions a la regió de l'Alt Karabakh. La declaració va seguir amb informació que s'havien fortificat les posicions de batalla, majors unitats de mobilització i activitats de reconeixement ampliades. El comunicat va acusar Armènia de matar dos civils el mateix dia en explotar un vehicle amb una mina terrestre que, en resposta, va llançar "activitats antiterroristes locals". La declaració va finalitzar amb un avís que el contingent rus de manteniment de la pau i el Centre de Vigilància Turc-Rus van ser informats sobre les activitats en curs, però Rússia ho va negar i va afegir que les seves forces de pau només van ser informades de l'assumpte "uns minuts" abans que comencés.
l'Azerbaidjan va afirmar que no s'estaven atacant posicions civils amb armament, però era clar que els atacs s'estaven duent a terme en les proximitats de grans ciutats i zones densament poblades. Els atacs van ocórrer enmig d'una crisi cada vegada major causada pel bloqueig efectiu del govern de l'Azerbaidjan a la República d'Artsakh. Aquest bloqueig va provocar una escassetat significativa de subministraments essencials com aliments, medicines i altres béns a la regió afectada. L'Azerbaidjan va dir que havia establert “corredors humanitaris i punts de recepció a la carretera de Latxín i en altres direccions” que “garantiran l'evacuació de la població de la zona perillosa”. Aquests anuncis es van distribuir a través d'SMS, fullets i xarxes socials i van provocar temors de neteja ètnica entre els residents. Les autoritats de l'Artsakh van advertir els seus residents que "la màquina de propaganda azerbaidjanesa utilitza informació a gran escala i mesures d'influència psicològica".
Les autoritats de l'Artsakh van dir que la capital de facto de l'estat, Stepanakert, i altres ciutats estaven "baix intensos bombardejos", i van acusar l'Azerbaidjan d'intent de neteja ètnica. El defensor del poble de drets humans de l'Artsakh va dir que dos civils, inclòs un nen, van morir, mentre que moltes altres persones van resultar ferides. miniatura|Soldats àzeris al Karabakh. Crisis24, organitzat per GardaWorld, va informar que les protestes dels residents d'Erevan a Armènia es durien a terme del 19 de setembre, almenys, al 21 de setembre en resposta a les renovades operacions militars de l'Azerbaidjan a la regió de l'Alt Karabakh. Hi va afegir que 500 manifestants s'havien reunit a l'edifici del Govern d'Armènia i demanaven una intervenció militar armènia en el conflicte o la dimissió del primer ministre Nikol Paixinian. Va concloure que era probable que les protestes continuessin a l'edifici del Govern d'Armènia i que podrien reunir-se en altres llocs, inclosos altres edificis governamentals com la Plaça de la República i la Plaça de la Llibertat.
Les autoritats de l'Artsakh van informar que havien evacuat més de 7.000 persones de 16 assentaments rurals. Mentrestant, Maria Zakhàrova, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia, va anunciar que els aliments i medicines russos van arribar a l'Artsakh a través de les rutes de Latxín i Ağdam.
20 de setembre miniatura|Civil ferit a l'Alt Karabakh. Fonts armènies van afirmar que Aznavur Saghyan, l'alcalde de Martuni, va morir en un atac àzeri, assassinat per un franctirador. Els informes també van suggerir que el Monestir d'Amaras, prop de Sos, havia caigut sota control àzeri. Azg va anunciar que havia estat informat que, durant la seva ofensiva, les forces de l'Azerbaidjan havien capturat els assentaments de Chankatagh, Chapar, Charektar, Getavan, Karmir Shuka, Khachmach, Machkalashen, Sarushen, Shosh i Vaghuhas. El president de l'Artsakh, Samvel Shahramanyan, va dir que "l'Alt Karabakh haurà de prendre mesures pertinents per a garantir la seguretat física de la població". miniatura|Nens armenis amagats durant els atacs. Les autoritats de l'Artsakh van acceptar una proposta de les forces de pau russes per a establir un alto el foc a partir de les 13:00 hores del 20 de setembre. Segons els termes de l'acord, el govern de la República d'Artsakh va acordar desarmar-se i entaular converses amb el govern de l'Azerbaidjan sobre la reintegració del territori. miniatura|İlham Əliyev es dirigeix a la nació el 20 de setembre de 2023. Entre les demandes de l'Azerbaidjan, existia el requisit que l'Arsakh i Armènia lliuressin una llista de persones a l'Azerbaidjan per al seu processament i judici, inclosos líders civils i militars de l'Artsakh anteriors i actuals. Grans masses de civils armenis van començar a fugir de l'Artsakh després de l'anunci de l'alto el foc.
El coronel Anar Eyvazov, portaveu del Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan, va anunciar que durant l'operació, l'Azerbaidjan havia capturat 90 posicions de combat en mans de les Forces Armades d'Armènia, que no s'haurien retirat malgrat els acords de l'alto el foc de 2020 com a declarat. Eyvazov també va dir que les forces àzeris havien capturat set vehicles de combat, un tanc, quatre morters i dos vehicles de combat d'infanteria d'unitats militars armènies com a trofeus.
Els bombardejos de Stepanakert van continuar fins que la xarxa elèctrica de la ciutat va quedar tallada diverses hores després que se suposava que l'alt -e -foc entraria en vigor. Segons una declaració del Ministeri de Defensa rus, diversos cascos blaus van ser assassinats prop del llogaret de Chankataghael districte de Tarta . El seu vehicle va ser atacat quan tornaven d'un lloc d'observació. Encara que el Ministeri de Defensa rus novha declarrt qui va mata les forces de pau, els comandants russos van convocareals comandants àzeris per a resoldre les circumstàncies de l'incident. Una agència de notícies armènia, News.am, va afirmar que les forces de pau van morir en els bombardejos de l'Azerbaidjan.
En un discurs televisat aquella nit, el President Əliyev va reiterar que "el Karabakh és Azerbaidjan", i va afegir-hi que el seu "puny de ferro" havia relegat a la història la idea que Karabakh fos un Estat armeni independent.
21 de setembre A Yevlakh van tenir lloc negociacions entre representants de la comunitat armènia del Karabakh i el Govern de l'Azerbaidjan per a discutir la seguretat, els drets i les "qüestions de reintegració". La delegació armènia del Karabakh va estar encapçalada per Sergey Martirosyan i Davit Melkumyan, i va ser escortada per forces de pau russes. La delegació àzeri va estar encapçalada per Ramin Mammadov i també va estar present el cap del Centre Conjunt de Vigilància Rus-Turc, Oleg Semyonov. Les converses, que van durar dues hores, van acabar sense un acord formal; no obstant això, un comunicat de la presidència de l'Azerbaidjan va dir que van ser "constructives i positives" i que continuarien més negociacions el mes següent. https://www.dailysabah.com/politics/no-deal-yet-as-azerbaijan-hosts-meeting-with-karabakh-separatists/news https://www.reuters.com/world/azerbaijan-says-ethnic-armenian-delegation-arrives-nagorno-karabakh-talks-2023-09-21/ https://azertag.az/xeber/azerbaycan_respublikasi_prezidentinin_administrasiyasinin_achiqlamasi_video-2757289 miniatura|Armenis ètnics de l'Alt Karabakh busquen refugi a causa dels atacs de les forces àzeris.