El 215 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com lAny del Consolat de Grac i Albí (o també any 539 Ab urbe condita). L'ús del nom «215 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments Antiga Grècia Evandre, un filòsof grec nadiu de Focea, era deixeble i és successor (escolarca) de Lacides al capdavant de l'Acadèmia platònica.Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, IV, 60Ciceró. Acadèmiques, II, 6
Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Tiberi Semproni Grac i Luci Postumi Albí.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 57 Luci Postumi Albí no arriba a prendre possessió del consolat, perquè els bois el derroten al bosc de Litana, a la Gàl·lia Cisalpina, per on passava amb un exèrcit de 25.000 homes, i mor en la batalla. Els bois li tallen el cap, i després de revestir el crani d'or, el dediquen als déus, i l'utilitzen com a vas sagrat.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 24Polibi. Història, III, 118 Marc Claudi Marcel, que era procònsol a la Campània, és escollit cònsol a la mort de Postumi Albí, però el Senat no accepta dos cònsols plebeus i rebutja l'elecció dels comicis amb l'excusa d'auguris desfavorables. Marcel obeeix i renuncia a l'elecció, retornant a Campània com a procònsol.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 25 Quint Fabi Màxim Berrugós és elegit cònsol per tercera vegada i assola la Campània, començant el setge de Càpua. Segona batalla de Nola. Marc Claudi Marcel davant de Nola, ataca per sorpresa l'exèrcit cartaginès. Els cartaginesos es reagrupen igualant la batalla. Una gran tempesta obliga als dos exèrcits a abandonar la lluita durant dos dies. Hanníbal ordena el saqueig dels camps del voltant de la ciutat i Marcel disposa les tropes en ordre de batalla. El xoc, igualat en principi, dona la victòria als romans, animats pels ciutadans de Nola, i els cartaginesos ordenen la retirada.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 41-46 Marc Valeri Leví és pretor peregrí, però per la derrota romana en la batalla de Cannes del 216 aC tots els funcionaris civils tenen comandaments militars i se li encarrega la direcció d'unes legions que havien tornat de Sicília i que estaven estacionades a la Pulla (a Lucèria), i també una flota de 25 galeres, per controlar la costa de Brundusium a Tàrent. Intercepta uns ambaixadors de Filip V de Macedònia que anaven a veure a [Hanníbal, els fa presoners i els envia a Roma.Polibi. Història, IX, 28 Tiberi Semproni Grac comanda els volones romans i aliats i travessa el riu Vulturnus. Estableix el campament prop de Liternum on entrena i disciplina les tropes. S'assabenta que els campanis havien de tenir una assemblea a Hames i va a Cumes on acampa. Llença un inesperat atac contra l'assemblea i mata 2000 campanis amb el seu comandant Mari Alfi. Retorna a Cumes i acampa no lluny d'Hanníbal que era a Tifata. Hanníbal assetja Cumes i Semproni Grac, queda aïllat a la ciutat. Fa una sortida que ocasiona nombroses baixes als cartaginesos, i torna darrere els murs. Hanníbal aixeca el setge i torna a Tifata. Grac marxa a Lucèria, a la Pulla.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 48 Api Claudi Pulcre, pretor aquest any, dirigeix un exèrcit a Sicília per trencar l'aliança de Jerònim de Siracusa, net de Hieró II, amb els cartaginesos, però sense èxit.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 30 Augmenta el Tributum al doble del que es pagava. Era un impost sobre la propietat, per cobrir les despeses de la guerra.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32
Hispania Batalla d'Hibera, en el curs de la Segona Guerra Púnica, més coneguda com a batalla de Dertosa, entre Hasdrúbal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, a les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre. Els romans fan col·lapsar la línia cartaginesa i guanyen la batalla.Polibi. Història, III, 34
Naixements Cleòpatra I, filla del selèucida Antíoc III el Gran i de Laodice III, i germana de Seleuc IV Filopàtor i d'Antíoc IV. Es casarà amb Ptolemeu V Epífanes i serà reina d'Egipte (data aproximada).Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVII, 3Polibi. Història, XXVIII, 17
Necrològiques Hieró II tirà de Siracusa als 92 anys. El succeeix el seu net Jerònim de Siracusa.Polibi. Història, VII, 8
Referències
Categoria:Segle III aC