va ser un activista polític egipci que va dirigir el Moviment Democràtic per l'Alliberament Nacional fins que va ser expulsat del seu país el 1950. Establert a França, Curiel va ajudar el Front Nacional d'Alliberament d'Algèria i altres causes d'alliberament nacional. El 1978 va ser assassinat a París; el seu assassinat no ha estat mai resolt.
Biografia Curiel va néixer al Caire en una família jueva sefardita d'origen italià. Es va convertir en ciutadà egipci el 1935.Beinin, Was the Red Flag Flying There?, 1990, p. 106–107. El seu germà Raoul Curiel va ser un reputat arqueòleg i numismàtic, especialitzat en estudis de l'Àsia central. Un cosí seu, Eugenio Curiel, va ser un físic i militant antifeixista que va ser assassinat a Itàlia el 1945. Un altre cosí seu va ser el conegut espia britànic de la KGB George Blake. En una entrevista publicada a la revista francesa L'Express el 21 de febrer de 1991,L'Express, Paris, 21 Feb 1991 aquest va afirmar que Henri Curiel l'havia influït com a comunista a l'hora de donar forma a les seves conviccions polítiques, ja que Blake el va conèixer quan era adolescent.
El 1939 Curiel, el seu germà Raoul i Georges Henein van crear Don Quichotte, un setmanari comunista en llengua francesa. El 1943 va fundar el Moviment Comunista Egipci per l'Alliberament Nacional que el 1947 es va convertir en el Moviment Democràtic per l'Alliberament Nacional. Va ser arrestat repetidament, juntament amb altres companys de militància. El Moviment Democràtic per l'Alliberament Nacional va participar activament en la revolució de 1952 liderada pel Moviment d'Oficials Lliures i Gamal Abdel Nasser.
Més endavant, Curiel es va establir a França i va dirigir un cercle d'emigrants comunistes jueus d'Egipte conegut com el Grup de Roma. Va treballar per a la xarxa Jeanson que va donar suport al Front Nacional d'Alliberament d'Algèria durant la Guerra d'Algèria (1954–62). Va ser detingut pels serveis de seguretat francesos el 1960. També va ser fundador de Solidarité, un grup de suport a diversos moviments anticolonials i d'oposició del Tercer Món com el Congrés Nacional Africà.
El 1976 va iniciar contactes amb representants israelians i palestins disposats a negociar un reconeixement mutu i es van organitzar diverses reunions, sota la presidència de Pierre Mendès, que incloïen Issam Sartawi, conseller de Iàssir Arafat, i Uri Avnery i Mattityahu Peled, membres del Consell d'Israel per a la Pau.
El 21 de juny de 1976, Georges Suffert va publicar un article a Le Point assenyalant Curiel com el «cap de la xarxa de suport terrorista» del KGB. Va ser posat en arrest domiciliari a Dibha, una mesura administrativa que va ser aixecada un cop es va demostrar que l'acusació era falsa. Un informe de la CIA de 1981 apuntava que l'organització de Curiel «ha donat suport a una gran varietat d'organitzacions revolucionàries esquerranes del Tercer Món», en forma de «documents falsos, ajuda financera i refugi abans i després de les operacions, així com en formació d'armes i explosius».Soviet Support for International Terrorism and Revolutionary Violence: Special National Intelligence Estimate (1981). p. 23. Available at
Henri Curiel va ser assassinat a París el 4 de maig de 1978. Dos grups d'extrema dreta, l'Organització de l'Exèrcit Secret i el Groupe Charles-Martel van reivindicar-ne el crim, però encara avui el cas roman sense resoldre. Henri Curiel està enterrat al cementiri del Père Lachaise, a París.
El treball de Curiel per a promoure el diàleg entre l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i els israelians d'esquerra va continuar durant la dècada del 1980 per mitjà del Comité Palestine et Israël Vivront, encapçalat per la professora de la Sorbona Joyce Blau, íntima col·laboradora de Curiel i companya d'exili.The archives of the Comité Palestine et Israël Vivront are deposited at the International Institute of Social History in Amsterdam
Referències
Bibliografia Georges Suffert, "Le patron des réseaux d'aide aux terroristes", Le Point, 21 June 1976 Roland Gaucher, Le Réseau Curiel ou la subversion humanitaire, Jean Picollec, 1981 Jean-Marie Domenach, "Trois ans apres: L'affaire Curiel. 1. La preuve ne doit pas apparaitre". Le Monde, 16 mai 1981. 2." Espion et terroriste, certes pas". Le Monde, 17–18 mai 1981. Gilles Perrault, Un homme à part, Bernard Barrault, 1984 Gilles Perrault, "Henri Curiel, citizen of the third world". Le Monde Diplomatique online, English edition, 1998/04/13. Alain Gresh, The PLO: The Struggle Within: Towards an Independent Palestine, London: Zed Books, 1985 Jacques Hassoun, "La vie passionnée d'Henri Curiel", Revue d'études palestiniennes, 1998 Recherches Internationales, Crise et avenir de la solidarité internationale. "Hommage à Henri Curiel", n° 52–53, 1998 Charles Enderlin, Paix ou guerres. Les secrets des négociations israélo–arabes 1917–1995, Stock, Paris, 2004 Alexandre Adler at the AJOE Congress, 6 March 2006 Lucien Aimé-Blanc, Jean-Michel Caradec'h, L'Indic et le Commissaire, Plon, 2006 Jonathan C. Randal, "French Socialists Start Digging Into Overtones of Curiel Killing," International Herald Tribune, 24 August 1981
Filmografia Henri Curiel, itinéraire d'un combattant de la paix et de la liberté, film de Mehdi Lallaoui. Henri Curiel, un crime politique, film de Jean-Charles Deniau i Khaled Melhaa, Canal+, 2008.
Categoria:Escriptors egipcis del segle XX Categoria:Morts el 1978 Categoria:Comunistes africans Categoria:Activistes egipcis Categoria:Polítics assassinats Categoria:Morts a París Categoria:Exiliats Categoria:Polítics egipcis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Artistes del Caire Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1914