"Tutti Frutti" (que en italià significa "totes les fruites") és una cançó escrita per Little Richard i Dorothy LaBostrie, enregistrada el 1955, que va ser el primer gran èxit de Richard. Amb la seva enèrgica tornada, sovint transcrita com a "A-wop-bop-a-loo-mop-a-lop-bam-boom!" (una interpretació verbal d'un patró de bateria que Little Richard havia imaginat),White, Charles (2003), p. 49–51 The Life and Times of Little Richard: The Authorised Biography. Omnibus Press. i el seu so contundent i les seves lletres salvatges, es va convertir no només en un model per a moltes futures cançons de Little Richard, sinó també per al mateix rock and roll. La cançó va introduir diverses de les característiques musicals més característiques de la música rock, com ara el seu volum alt, el seu estil vocal potent i el seu compàs i ritme distintius.
El 2007, un panell eclèctic d'artistes discogràfics de renom va classificar "Tutti Frutti" al número 1 de la llista "Els 100 millors discos que van canviar el món" de Mojo i va aclamar la gravació com "el so del naixement del rock and roll". El 2009, el Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va afegir la gravació al seu registre, afirmant que "la vocalització única sobre el ritme irresistible anunciava una nova era en la música". L'abril de 2012, la revista Rolling Stone va declarar la tornada com "la lletra de rock més inspirada mai enregistrada". Va ser inclòs al Saló de la Fama dels Grammy el 1998.
Gravació original de Little Richard Tot i que "Little Richard" Penniman havia gravat per a RCA i Peacock Records des del 1951, els seus discs havien estat relativament poc distingits i no van aconseguir l'èxit comercial que els seus productors esperaven. El febrer de 1955, va enviar una maqueta a Specialty Records, que va ser escoltada pel propietari de Specialty, Art Rupe. Rupe va sentir prometedors resultats a les cintes i va organitzar una sessió d'enregistrament per a Little Richard al J & M Studio de Cosimo Matassa a Nova Orleans el setembre de 1955, amb Robert "Bumps" Blackwell com a productor i la banda de suport de Fats Domino. La banda incloïa Lee Allen i Alvin "Red" Tyler als saxòfons, Huey Smith al piano, Frank Fields al contrabaix, Justin Adams a la guitarra i Earl Palmer a la bateria.Jim Dawson and Steve Propes, What Was The First Rock'n'Roll Record, 1992, Penniman, Richard Wayne. "Little Richard." Little Richard 24 Jan 2008. GroveMusic.com (subscription only)
A mesura que avançava la sessió, Little Richard es va frustrar perquè el seu estil d'actuació anàrquic no estava completament capturat en la gravació. Durant un descans per dinar, va començar a colpejar un piano i a cantar una cançó obscena que havia escrit i compost, i que havia estat interpretant en directe durant uns quants anys.White, Charles (2003), p. 55 The Life and Times of Little Richard: The Authorised Biography. Omnibus Press. Segons alguns relats, va escriure i interpretar la cançó per primera vegada mentre treballava de conserge en una estació d'autobusos.Cox, Michael (1997). Mind-Blowing Music Scholastic Press. La cançó que cantava era una peça musical que "havia polit en clubs de tot el Sud".Lhamon, W.T. (1990). Deliberate Speed: The Origins of a Cultural Style in the American 1950s. The Smithsonian Institution Little Richard va cantar:
A-wop-bop-a-loo-mop a-good-Goddam! Tutti Frutti, good booty
Després d'aquesta animada actuació, Blackwell sabia que la cançó seria un èxit, però va reconèixer que la lletra, amb els seus "modes de joglar i humor sexual", necessitava ser revisada per a la puresa lírica.
Blackwell va contactar amb la compositora local Dorothy LaBostrie per revisar la lletra, amb Little Richard encara tocant amb el seu estil característic. Segons Blackwell, LaBostrie «no entenia de melodia», però sens dubte era una «escriptora prolífica».Brackett, David. The Pop, Rock, and Soul Reader: Histories and Debates. New York: Oxford, 2004
La lletra original, en què els versos de "Tutti Frutti" contenien descripcions de sexe anal, era:
Tutti Frutti, good booty If it don't fit, don't force it You can grease it, make it easy
Aquests van ser substituïts per:
Tutti Frutti, aw rooty Tutti Frutti, aw rooty.
"Aw rooty" era una expressió d'argot que significava "Tot bé". Segons Charles Connor, el bateria de Little Richard, la lletra original era:
Tutti Frutti, good booty If it don't fit, it's all right And if it's grease, it make it easy
A més de Penniman i LaBostrie, un tercer nom, Lubin, apareix com a coescriptor. Algunes fonts consideren que aquest és un pseudònim utilitzat pel propietari del segell discogràfic Specialty, Art Rupe, per reclamar drets d'autor sobre algunes de les cançons del seu segell,Jim Dawson and Steve Propes, What Was The First Rock'n'Roll Record, 1992, però d'altres es refereixen al compositor Joe Lubin.[ AllMusic ((( Joe Lubin > Overview )))]
Com a possible prova que la teoria de la "cançó sexual" es va crear més tard, es va citar el compositor LaBostrie dient: "Little Richard no va escriure res de 'Tutti Frutti'. Us explicaré exactament com vaig arribar a escriure això. Jo vivia al carrer Galvez i a la meva xicota i a mi ens agradava anar a la farmàcia i comprar gelat. Un dia vam entrar i vam veure aquest nou sabor, Tutti Frutti. De seguida vaig pensar: 'Noi, quina gran idea per a una cançó'. Així que ho vaig tenir al cap fins que vaig arribar a l'estudi aquell dia. També vaig escriure la cara B de 'Tutti Frutti', 'I'm Just A Lonely Guy' i una cançó espiritual, 'Blessed Mother', totes el mateix dia". No obstant això, Phil Walden, cofundador de Capricorn Records, va dir que quan era adolescent havia vist Little Richard interpretar una versió "pujada de to" de "Tutti Frutti" abans que es gravés la cançó. LaBostrie encara rebia xecs de drets d'autor de mitjana de 5.000 dòlars cada tres a sis mesos per la cançó a la dècada de 1980.
Blackwell va dir que les restriccions de temps van impedir el desenvolupament d'un nou arranjament, així que Little Richard va gravar la cançó revisada en tres preses, amb una durada d'uns 15 minuts, amb la part de piano original. La cançó va ser enregistrada el 14 de setembre de 1955. Publicat per Specialty 561, el disc va entrar a la llista Billboard Rhythm and Blues a finals de desembre de 1955 i va pujar al número 2 a principis de febrer de 1956. També va arribar al núm. 13 de la llista de cançons populars de Billboard. Al Regne Unit, només va entrar al top 30 el 1957, com a cara B de "Long Tall Sally". La cançó, amb la seva progressió d'acords de blues de dotze compassos, va proporcionar la base de la carrera de Little Richard. Es va veure com una cançó molt agressiva que contenia més trets de la música vernacular afroamericana que qualsevol altra gravació anterior d'aquest estil.
El contracte de Richard amb Peacock havia estat comprat pel propietari de Specialty Records, Art Rupe, que també era propietari de l'editorial que comprava les cançons de Richard. L'acord de Specialty amb Richard va ser el típic dels tractes de la majoria de companyies discogràfiques amb els seus artistes.The Life and Times of Little Richard: The Quasar of Rock. Charles White. Contributor Paul McCartney. Edition: 2, illustrated. Da Capo Press. 1994. p. 57.
Impacte Combinant elements de boogie, gospel i blues, la cançó va introduir diverses de les característiques musicals més característiques de la música rock, com ara el seu volum alt i l'estil vocal que emfatitza la potència, i el seu compàs i ritme distintius. El ritme té les seves arrels en el bugui-bugui, però Richard es va apartar del seu ritme de wing i va introduir un nou ritme rock distintiu. Va reforçar el nou ritme de rock amb un enfocament a dues mans, tocant patrons amb la mà dreta, amb el ritme que normalment destacaria en el registre agut del piano. El nou ritme de la cançó es va convertir en la base del ritme estàndard del rock, que més tard va ser consolidat per Chuck Berry.
El 2007, un panell eclèctic d'artistes discogràfics de renom va votar "Tutti Frutti" com el número 1 a la llista "The Top 100 Records That Changed The World" de Mojo, aclamant la gravació com "el so del naixement del rock and roll". El 2009, el Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va afegir la gravació al seu registre, afirmant que l'èxit, amb la seva introducció original a cappella, anunciava una nova era en la música. La cançó va ser el núm. 43 a la llista de "Les 500 millors cançons de tots els temps" de Rolling Stone. L'abril de 2012, la revista Rolling Stone va declarar que la cançó "encara té la lletra de rock més inspirada de la història". Bob Dylan, escrivint sobre la cançó, va opinar que "Little Richard ja parlava en llengües a través de les ones de ràdio molt abans que ningú sabés què estava passant.".
La cara B "I'm Just a Lonely Guy", la balada de la cara B acreditada a LaBostrie-Penniman, poques vegades ha aparegut en àlbums o recopilacions en la seva mescla original, sense doblar, tal com es va sentir al senzill. Una remescla amb veus femenines sobregravades va aparèixer al tercer àlbum de Little Richard, The Fabulous Little Richard.
Primeres versions La cançó ha estat versionada per molts músics.The Blue Moon Boys – The Story of Elvis Presley's Band. Ken Burke and Dan Griffin. 2006. Chicago Review Press. p. 87. Després de l'èxit de Pat Boone amb "Ain't That a Shame", el seu següent senzill va ser "Tutti Frutti", notablement suau respecte a la versió ja reelaborada de Blackwell. La versió de Boone va arribar al núm. 12 a la llista nacional de pop, amb Little Richard's per darrere arribant només al número 21 el febrer de 1956.Smothers, Robert. "Macon Journal; Georgia's Very Own: a Wop Bam Boom." The New York Times 08 Jan. 1990, Late ed., sec. A10 El mateix Boone va admetre que no volia fer una versió de "Tutti Frutti" perquè "no tenia sentit" per a ell; tanmateix, els productors el van convèncer perquè fes una versió diferent al·legant que el disc generaria atenció i diners.Harrington, Richard. "VIDEOS; 'the Early Days,' When Rock Began to Roll." The Washington Post, 19 May 1985, Final ed., sec. G12 Bob Dylan va dir de la versió de Boone: "De tota la gent que cantava 'Tutti Frutti', Pat Boone era probablement l'únic que sabia de què cantava".
Versió d'Elvis Presley Elvis Presley va gravar la cançóGilliland, John (1969). "Show 7 – The All American Boy: Enter Elvis and the rock-a-billies. [Part 1]" (audio). Pop Chronicles. University of North Texas Libraries. i va ser inclosa al seu primer àlbum RCA, Elvis Presley, publicat el 23 de març de 1956. La versió de Presley utilitza "A-wop-bop-a-loo-bop-a-lop-bam-boom!" a cada vers, acabant la frase amb "bam-boom" en comptes de "bom-bom". La versió d'Elvis de "Tutti Frutti" també es va publicar com a part d'un EP de quatre cançons (RCA EPA-747) i com a cara B de "Blue Suede Shoes" (RCA 47–6636), que va arribar al número 20 de la llista Billboard.
Les versions dels Beatles