Els drets lingüístics són els drets humans i civils relatius al dret individual i col·lectiu a triar la llengua o les llengües per a la comunicació en un ambient privat o públic. Altres paràmetres per analitzar els drets lingüístics inclouen, entre d'altres, el grau de territorialitat, el grau de positivitat i l'orientació en termes d'assimilació o manteniment.
Els drets lingüístics inclouen el dret a la llengua pròpia en els actes legals, administratius i judicials, en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació.
Els drets lingüístics se solen tractar en dret internacional com a drets culturals i educatius.
Els documents més importants per als drets lingüístics són la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996), la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992), la Convenció sobre els Drets de l'Infant (1989) i la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals (1988), així com ara la Convenció contra la Discriminació en l'EducacióConvention against Discrimination in Education, Article 5 i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966).International Covenant on Civil and Political Rights, Article 27
Història Tot i que les polítiques i la legislació que involucren la llengua han estat vigents a la història d'Europa primerenca, sovint es tractava de casos en què s'imposava una llengua a la gent mentre es descuraven altres llengües o varietats. La major part de la literatura inicial sobre drets lingüístics prové de països on les divisions lingüístiques i/o nacionals basades en la diversitat lingüística han fet que els drets lingüístics tinguin un paper vital per a mantenir l'estabilitat territorial.Kymlicka, Will and Patten, Alan. (2003). "Introduction: Language Rights and Political Theory: Context, Issues and Approaches." In Will Kymlicka and Alan Patten (eds.), Language Rights and Political Theory(pp1-51): Oxford University Press. Va ser finalment a la dècada dels 1900, que els drets lingüístics van adquirir un estatus oficial en la política i els acords internacionals,Bruthiaux, Paul. (2008). "Language rights in historical and contemporary perspective." Journal of Multilingual and Multicultural Development, 30(1), 73–85 i es van incloure per primera vegada com a dret humà a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Els drets lingüístics formals basats en tractats es refereixen principalment als drets de les minories. La història d'aquests drets lingüístics es pot dividir en les cinc fases següents:Skutnabb-Kangas, Tove. (2000). "Linguistic Genocide in Education – or Worldwide Diversity and Human Rights?" Lawrence Erlbaum Associates Inc.Skutnabb-Kangas, Tove, Phillipson, Robert, and Rannut, Mart. (1994). "Linguistic human rights: overcoming linguistic discrimination." Walter de Gruyter. Pre-1815. Els drets lingüístics estan coberts en els acords bilaterals, però no en els tractats internacionals, com ara Tractat de Lausana (tot i que aquest va ser signat el 1923). Acte final del Congrés de Viena (1815). La conclusió de la construcció de l'imperi de Napoleó I va ser signada per set grans potències europees. Va concedir el dret d'utilitzar el polonès als polonesos a Poznan juntament amb l'alemany per a negocis oficials. A més, algunes constitucions nacionals protegeixen els drets lingüístics de les minories nacionals, per exemple, la Llei constitucional austríaca de 1867 atorga a les minories ètniques el dret a desenvolupar la seva nacionalitat i la seva llengua. Entre la I i la Segona Guerra Mundial. Sota la protecció de la Societat de Nacions, els tractats de pau i les principals convencions multilaterals i internacionals contenien clàusules que protegeixen les minories a l'Europa central i oriental, per exemple, el dret a l'ús privat de qualsevol llengua i la disposició per a l'ensenyament a les escoles primàries mitjançant la llengua pròpia.Caporti, Francesco. (1979). "Study of the Rights of Persons Belonging to Ethnic, Religious and Linguistic Minorities." New York: United Nations. Moltes constitucions nacionals van seguir aquesta tendència. Però no tots els signants van concedir drets a grups minoritaris dins de les seves pròpies fronteres, com ara el Regne Unit, França i els EUA. Els tractats també preveien el dret de reclamació davant la Societat de Nacions i el Tribunal Internacional de Justícia. 1945–1970. La legislació internacional per a la protecció dels drets humans es va dur a terme dins de la infraestructura de les Nacions Unides, principalment pels drets individuals i els drets col·lectius dels grups oprimits per a l'autodeterminació. A principis de la dècada de 1970, hi va haver un renovat interès pels drets de les minories, inclosos llurs drets lingüístics. Per exemple, la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques.
Debat teòric Drets lingüístics + drets humans = drets humans lingüístics (LHR) Alguns fan una distinció entre els drets lingüístics i els drets humans lingüístics (en anglès Linguistic Human Rights, LHR) perquè el concepte anterior cobreix un àmbit molt més ampli.Skutnabb-Kangas, Tove. (2000). "Linguistic Genocide in Education – or Worldwide Diversity and Human Rights?" Lawrence Erlbaum Associates Inc. Per tant, no tots els drets lingüístics són drets humans lingüístics, encara que tots els drets humans lingüístics són drets lingüístics. Una manera de distingir els drets lingüístics dels LHR és entre allò que és necessari i allò que està orientat a l'enriquiment. Els drets necessaris, com en els drets humans, són els necessaris per a les necessitats bàsiques i per viure una vida digna, per exemple: la identitat relacionada amb la llengua, l'accés a la llengua o les llengües maternes, el dret d'accés a una llengua oficial, l'absència de canvi d'idioma forçat, l'accés a l'educació primària formal basada en la llengua, i el dret dels grups minoritaris a perpetuar-se com a grup diferenciat, amb llengües pròpies. Els drets d'enriquiment estan per sobre de les necessitats bàsiques, per exemple, el dret a aprendre llengües estrangeres.
Drets lingüístics individuals La definició més bàsica dels drets lingüístics és el dret de les persones a utilitzar la seva llengua amb altres membres del seu grup lingüístic, independentment de l'estatus de la seva llengua. Evolucionen dels drets humans generals, en particular: la no discriminació, la llibertat d'expressió, el dret a la vida privada i el dret dels membres d'una minoria lingüística a utilitzar la seva llengua amb altres membres de la seva comunitat.Varennes, Fernand de. (2007). "Language Rights as an Integral Part of Human Rights – A Legal Perspective". In Koenig, Matthias, Guchteneire, Paul F. A. (eds), Democracy and human rights in multicultural societies (pp 115–125): Ashgate Publishing Ltd.
Article 2: totes les persones tenen dret als drets declarats sense discriminació per raó de la llengua. Article 10: les persones tenen dret a un judici just, i en general es reconeix que això implica el dret a un intèrpret si una persona no entén el llenguatge utilitzat en els procediments judicials penals o en una acusació penal. La persona té dret a que l'intèrpret tradueixi el procediment, inclosos els documents judicials. Article 19: les persones tenen dret a la llibertat d'expressió, inclòs el dret a triar qualsevol llengua com a mitjà d'expressió. Article 26 - Tothom té dret a l'educació, amb relació a la llengua del mitjà d'ensenyament.
Els drets lingüístics es poden aplicar tant en l'àmbit privat com en el públic.
Ús privat de la llengua La majoria de tractats o documents de drets lingüístics distingeixen entre l'ús privat d'una llengua per part dels individus i l'ús d'una llengua per part de les autoritats públiques.Varennes, Fernand de. (2007). "Language Rights as an Integral Part of Human Rights – A Legal Perspective". In Koenig, Matthias, Guchteneire, Paul F. A. (eds), Democracy and human rights in multicultural societies (pp 115–125): Ashgate Publishing Ltd. Els drets humans internacionals vigents exigeixen que totes les persones tinguin dret a la vida privada i familiar, a la llibertat d'expressió, a la no discriminació o al dret de les persones pertanyents a una minoria lingüística a utilitzar la seva llengua amb altres membres del seu grup. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides defineix la privadesa com:... l'àmbit de la vida d'una persona en el qual aquesta pot expressar lliurement la seva identitat, ja sigui entrant en relacions amb altri o en solitari. El Comitè opina que el cognom [i el nom] d'una persona constitueix un component important de la identitat d'una persona i que la protecció contra la intromissió arbitrària o il·legal en la privadesa inclou la protecció contra la interferència arbitrària o il·legal en el dret a escollir i canviar el nom propi.Això vol dir que les persones tenen dret a tenir el seu nom o cognom en la seva pròpia llengua, independentment de si la llengua és oficial o reconeguda, i les autoritats estatals o públiques no poden interferir en aquest dret de manera arbitrària o il·legal.
Drets lingüístics en el domini públic El domini públic, pel que fa a l'ús lingüístic, es pot dividir en procediments judicials i ús general dels funcionaris públics.
Segons l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans, les persones tenen dret a un judici just. Per tant, en nom de l'equitat dels processos judicials, és un dret lingüístic establert d'una persona a un intèrpret quan no entén la llengua utilitzada en els procediments judicials penals, o en una denúncia penal. Els poders públics han d'utilitzar la llengua que entén la persona o bé contractar un intèrpret per traduir els procediments, inclosos els casos judicials.
L'ús general dels funcionaris públics pot abastar qüestions com l'educació pública, la difusió pública de ràdio i televisió, la prestació de serveis al públic. Sovint s'accepta que és raonable i justificat que els funcionaris públics utilitzin una llengua minoritària, en un grau i nivell adequats en les seves activitats, quan el nombre i la concentració geogràfica dels parlants d'aquesta llengua són prou substancials. No obstant això, aquest és un tema polèmic, ja que la decisió de justificació és sovint arbitrària. L'article 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics promet protegir totes les persones de la discriminació per raó de llengua. Després d'això, l'article 27 declara que "no se'ls negarà a les minories el dret... a utilitzar la llengua pròpia".Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights. "International Covenant on Civil and Political Rights". March 23, 1976 La Convenció contra la Discriminació en l'Educació, a l'article 5, també declara els drets de les minories a "utilitzar o ensenyar la seva pròpia llengua".Convention against Discrimination in Education, Article 5, (c)
Drets lingüístics col·lectius Els drets lingüístics col·lectius són drets lingüístics d'un grup, en particular d'un grup lingüístic o d'un estat. Els drets col·lectius signifiquen "el dret d'un grup lingüístic a garantir la pervivència de la seva llengua i a transmetre la llengua a les generacions futures".Chen, Albert H. Y. "The Philosophy of Language Rights." Language Sciences, 20(1), 45–54. Els grups lingüístics són complexos i més difícils de demarcar que els estats.Coulmas, Florian. (1998). "Language Rights – Interests of State, Language Groups and the Individual." Language Sciences,20(1), 63–72. Part d'aquesta dificultat és que els membres dels grups lingüístics assignen diferents rols a la seva llengua, i també hi ha dificultats per definir una llengua. Alguns estats tenen disposicions legals per a la salvaguarda dels drets lingüístics col·lectius perquè hi ha situacions clares en circumstàncies històriques i socials particulars.