Gerlando Buzzanca, (Palerm, 24 d'agost de 1935-Roma, 18 de desembre de 2022), més conegut com Lando Buzzanca, va ser un actor i cantant italià conegut per les seves pel·lícules còmico-eròtiques (la crida comedia sexy all'italiana) que li van donar fama mundial en la dècada de 1970.
Dades biogràfiques Fill d'un projeccionista de cinema, als setze anys d'edat va deixar l'escola secundària i es va traslladar a Roma per a perseguir el seu somni de convertir-se en actor. Amb la finalitat de sobreviure, va prendre molts treballs, com de cambrer, acomodador de mobles i figurant en una breu aparició com a esclau en la pel·lícula Ben-Hur. Va fer el seu debut oficial en Divorci a la italiana, de Pietro Germi, i aviat es va especialitzar en el paper del típic immigrant del sud d'Itàlia.
Després de dues reeixides paròdies de James Bond (James Tont operazione O.N.O. i James Tont operaziones D.O.E.), a partir de finals dels seixanta va obtenir un gran èxit en una sèrie de comèdies eròtica que van satiritzar importants institucions com la política, la religió, els sindicats i el món financer. La seva primera pel·lícula d'èxit, Il merlo maschio i Quando le donne avevano la coda, van tenir ampli èxit a Hispanoamèrica. Amb el declivi del gènere, va retardar les seves activitats cinematogràfiques per a centrar-se en el teatre i la televisió, on va veure ressorgir la seva popularitat en els anys 2000 gràcies a diverses sèries de televisió. Va filmar dues pel·lícules a l'Argentina: El gran robo, el 1968, i Los crápulas, el 1981.
En 2013, després de la mort de la seva esposa Lucía i una forta depressió, va intentar suïcidar-se tallant-se les venes.
Mort El 18 de desembre de 2022, Lando Buzzanca va morir als 87 anys al Policlínico Universitario Agostino Gemelli de Roma, on s'estava recuperant a causa d'una caiguda, soferta uns dies abans. La missa es va dur a terme el 21 de desembre d'aquest mateix any en la Basílica de Santa Maria in Montesanto, a Roma, coneguda com l'Església dels Artistes. Va cridar l'atenció dels mitjans el fet que la seva parella, Francesca Della Valle, no va acudir a la cerimònia.
Filmografia Cinema Il segno di Venere, dirigida per Dino Risi (1955) (escena eliminada en fese de muntatge). Ben-Hur, dirigida per William Wyler (1959) Divorci a la italiana, dirigida per Pietro Germi (1961) I giorni contati, dirigida per Elio Petri (1962) Escapade in Florence), dirigida per Steve Previn (1962) Totò di notte n. 1, dirigida per Mario Amendola (1962) La parmigiana, dirigida per Antonio Pietrangeli (1963) La smania addosso, dirigida per Marcello Andrei (1963) Le monachine, dirigida per Luciano Salce (1963) Tutto il bello dell'uomo, dirigida per Aldo Sinesio (1963) I mostri, dirigida per Dino Risi (1963) Totò sexy, dirigida per Mario Amendola (1963) Sedotta e abbandonata, dirigida per Pietro Germi (1964) Amore in 4 dimensioni, diversos directors (1964) I marziani hanno 12 mani, dirigida per Castellano e Pipolo (1964) Cadavere per signora, dirigida per Mario Mattoli (1964) Il magnifico cornuto, dirigida per Antonio Pietrangeli (1964) La prima notte, episodi de L'idea fissa, dirigida per Mino Guerrini i Gianni Puccini (1964) La doccia, episodi dExtraconiugale, dirigida per Massimo Franciosa (1964) Senza sole né luna, dirigida per Luciano Ricci (1964) Letti sbagliati, dirigida per Steno (1965) James Tont operazione U.N.O., dirigida per Bruno Corbucci, Giovanni Grimaldi (1965) Su e giù, dirigida per Mino Guerrini (1965) Colpo grosso ma non troppo, dirigida per Gérard Oury (1965) Made in Italy, dirigida per Nanni Loy (1965) James Tont operazione D.U.E., dirigida per Bruno Corbucci (1966) Racconti a due piazze, dirigida per Gianni Puccini (1966) Ringo e Gringo contro tutti, dirigida per Bruno Corbucci (1966) Per qualche dollaro in meno, dirigida per Mario Mattoli (1966) Caccia alla volpe, dirigida per Vittorio De Sica (1966) Il marito di Olga, episodio di I nostri mariti, dirigida per Luigi Zampa (1966) Spia spione, dirigida per Bruno Corbucci (1966) Una rosa per tutti, dirigida per Franco Rossi (1966) Vayas con dios, Gringo, dirigida per Edoardo Mulargia (1966) Don Giovanni in Sicilia, dirigida per Alberto Lattuada (1967) Le dolci signore, dirigida per Luigi Zampa (1967) Operazione San Pietro, dirigida per Lucio Fulci (1967) Colpo di sole, dirigida per Mino Guerrini (1968) Meglio vedova, dirigida per Duccio Tessari (1968) 7 uomini e un cervello, dirigida per Rossano Brazzi (1968) Il trionfo della casta Susanna, dirigida per Franz Antel (1969) Monte Carlo or Bust!, dirigida per Ken Annakin (1969) Professione bigamo, dirigida per Franz Antel (1969) Puro siccome un Angelo papà mi fece monaco... di Monza, dirigida per Giovanni Grimaldi (1969) La donna a una dimensione, dirigida per Bruno Baratti (1969) Un caso di coscienza dirigida per Giovanni Grimaldi (1970) Nel giorno del Signore, dirigida per Bruno Corbucci (1970) Fermate il mondo... voglio scendere!, dirigida per Giancarlo Cobelli (1970) Il debito coniugale, dirigida per Franco Prosperi (1970) Quando le donne avevano la coda, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1970) Il prete sposato, dirigida per Marco Vicario (1970) La prima notte del dottor Danieli, industriale, col complesso del... giocattolo, dirigida per Giovanni Grimaldi (1970) Le belve, dirigida per Giovanni Grimaldi (1971) Il vichingo venuto dal sud, dirigida per Steno (1971) Homo Eroticus, dirigida per Marco Vicario (1971) Il merlo maschio, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1971) Quando le donne persero la coda, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1972) Nonostante le apparenze... e purché la nazione non lo sappia... All'onorevole piacciono le donne, dirigida per Lucio Fulci (1972) Il sindacalista, dirigida per Luciano Salce (1972) Jus primae noctis, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1972) L'uccello migratore, dirigida per Steno (1972) La calandria, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1972) Il magnate, dirigida per Giovanni Grimaldi (1973) Io e lui, dirigida per Luciano Salce (1973) La schiava io ce l'ho e tu no, dirigida per Giorgio Capitani (1973) L'arbitro, dirigida per Luigi Filippo D'Amico (1974) Il domestico, dirigida per Luigi Filippo D'Amico (1974) Bello come un arcangelo, dirigida per Alfredo Giannetti (1974) Il fidanzamento, dirigida per Giovanni Grimaldi (1975) Il cav. Costante Nicosia demoniaco ovvero: Dracula in Brianza, dirigida per Lucio Fulci (1975) Il gatto mammone, dirigida per Nando Cicero (1975) San Pasquale Baylonne protettore delle donne, dirigida per Luigi Filippo D'Amico (1976) Il pupazzo, dirigida per René Cardona Jr. (1977) Travolto dagli affetti familiari, dirigida per Mauro Severino (1978) Prestami tua moglie, dirigida per Giuliano Carnimeo (1980) Los crápulas, dirigida per Jorge Pantano (1981) Vado a vivere da solo, dirigida per Marco Risi (1982) Secondo Ponzio Pilato, dirigida per Luigi Magni (1987) Lo sciupafemmine, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1988) Tutti gli anni una volta l'anno, dirigida per Gianfrancesco Lazotti (1994) Il popolo degli uccelli, dirigida per Rocco Cesareo (1998) Il segreto del giaguaro, dirigida per Antonello Fassari (2000) Come inguaiammo il cinema italiano - La vera storia di Franco e Ciccio, dirigida per Ciprì e Maresco (2004) Cari amici vicini e lontani, episodio di Incidenti, dirigida per Toni Trupia (2005) Els virreis, dirigida per Roberto Faenza (2007) Achille, dirigida per Giorgia Farina (2010) - curtmetratge L'ultimo passo del perdono, dirigida per Alessandro Derviso (2016) - curtmetratge Chi salverà le rose?, dirigida per Cesare Furesi (2017)
Televisió Tutto da rifare pover'uomo, dirigida per Eros Macchi (1960), sceneggiato televisivo La trincea, dirigida per Vittorio Cottafavi (1961) - miniserie TV Il mondo è una prigione, dirigida per Vittorio Cottafavi (1962) - telefilm Racconti dell'Italia di oggi - Una lapide in Via Mazzini, dirigida per Vittorio Cottafavi (1962) - telefilm La moglie di papà, dirigida per Marcello Sartarelli (1963) - telefilm La piccola cioccolataia, dirigida per Gianfranco Bettetini (1965) - telefilm Il mondo di Pirandello, (1968) - serie TV, un episodio Il cenerentolo, (1969) - telefilm Quel negozio di Piazza Navona, (1969) - miniserie TV Cinema (1989), telefilm Cornetti al miele (1999), telefilm Una famiglia per caso (2003), telefilm Il cielo può attendere (2005) Mio figlio (2005), minisèrie Chiara e Francesco (2007), minisèrie La baronessa di Carini (2007), minisèrie Io e mio figlio - Nuove storie per il commissario Vivaldi (2010), sèrie televisiva Lo scandalo della Banca Romana (2010), minisèrie Capri 3 (2010), sèrie de televisió Terra ribelle (2012), sèrie de televisió Il restauratore (2012-2014), sèrie de televisió Donne in gioco (2013), sèrie de televisió W gli sposi, dirigida per Valerio Zanoli – telefilm (2019) Reconeixement David di Donatello 2008 – Candidatura al millor actor protagonista per Els virreis
Globo d'oro 2008 – Millor actor per Els virreis
Laceno d'oro 1965 – Laceno d'oro a l'actor jove per La parmigiana
Magna Graecia Film Festival 2014 – Colonna d'oro a la carrera
Referències
Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Cantants de Palerm Categoria:Actors italians nascuts al segle XX Categoria:Actors italians morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1935