Francisco Lacueva Lafarga (Sant Celoni, Barcelona, 28 de setembre de 1911-Bath, Somerset, Anglaterra, 11 de setembre de 2005) va ser un teòleg i escriptor de nacionalitat espanyola, reconegut per la seva trajectòria a l'Església romana i posterior conversió a la fe evangèlica.
Biografia esquerra|miniatura|En la catedral de La nostra Senyora de l'Horta de Tarassona, abans d'adoptar la fe evangèlica, Lacueva va servir com a coadjutor, professor i canonge magistral.
Nascut en una família catòlica, Lacueva va iniciar la seva formació sacerdotal i va obtenir llicenciatura i doctorat en teologia dogmàtica en la Universitat Pontifícia de Salamanca. Després de desenvolupar diversos càrrecs eclesiàstics, la seva vida va canviar a finals de 1961, quan, amb la mediació del pastor Samuel Vila, es va convertir a la fe evangèlica.
Després de renunciar a les seves responsabilitats eclesiàstiques, es va traslladar a Anglaterra, on va col·laborar en la difusió de l'Evangeli mitjançant missatges radiofònics. El seu bateig a l'Església Bautista de Holland Road en Hove al juny de 1962 va marcar oficialment la seva nova trajectòria espiritual. Posteriorment, va treballar en l'evangelització i ensenyament amb diverses organitzacions evangèliques, essent enviat com a missioner a Espanya el 1969.
Després de períodes a Guatemala i Anglaterra, Lacueva es va establir a la ciutat espanyola de Vigo, on, a més d'ensenyar en l'Institut Bíblic de Galícia, es va dedicar a aprofundir en doctrines teològiques i a la preparació d'un lèxic hebreu. Finalment, després de la defunció de la seva esposa, es va traslladar definitivament a Anglaterra per viure amb les seves filles.
Contribucions i obres miniatura|Nou Testament interlineal grec-espanyol: amb el text grec de Nestle
Lacueva va destacar per la seva copiosa producció literària i teològica, amb obres com el Nou Testament interlineal grec-espanyol, Espiritualitat trinitària, Doctrines de la gràcia, entre d'altres. El seu enfocament teològic va abastar des de l'escatologia dispensacional premilenial fins a la soteriología, amb evolució en les seves posicions doctrinals al llarg dels anys.
El seu llegat perdura en la influència que va tenir com a escriptor i teòleg evangèlic. La seva autobiografia El meu camí de Damasc i la seva participació en la revisió de la Reina-Valera 1977 són aspectes rellevants del seu impacte en la comunitat cristiana.
Llegat i defunció Lacueva va morir el 11 de setembre de 2005 a la ciutat anglesa de Bath, a pocs dies de complir 94 anys. El seu llegat perdura a través dels seus escrits i contribucions a la teologia evangèlica.
Referències
Enllaços externs Setè aniversari de quan el Senyor va cridar a la seva presència al Dr. Francisco La Cova (1911-2005)
Categoria:Teòlegs protestants Categoria:Alumnes de la Universitat Pontifícia de Salamanca Categoria:Morts el 2005 Categoria:Celonins Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos del Vallès Oriental Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos protestants Categoria:Nascuts el 1911