LEsglésia dels Sants Apòstols (en grec: ; Aii Apóstoli), dita igualment Poliàndrion (cementiri imperial) o Miriàndrion, fou una església romana d'Orient de Constantinoble. Fou acabada a la dècada del 350 per Constanci II, fill de Constantí el Gran, a partir d'un mausoleu construït per Constanci I.
A la primera meitat del fou reconstruïda i ampliada durant el regnat de Justinià I i era la segona església de Constantinoble tant en mida com en importància, després de la basílica de Santa Sofia. També era la necròpoli principal dels emperadors bizantins. Juntament amb altres monuments, com la basílica del Sant Sepulcre, l'església dels Sants Apòstols era un dels edificis més importants de l'època i servia de model per a altres edificis dedicats als apòstols.
Després de la caiguda de Constantinoble (el 1453) l'església fou uns anys la seu del Patriarcat de Constantinoble. El 1456 l'abandonà per l'església de la Mare de Déu Benauradíssima. El 1461 l'edifici es trobava en molt mal estat i fou enderrocat pels otomans per bastir-hi la mesquita del Conqueridor.
L'edifici original de la basílica de Sant Marc (Venècia), bastit al segon quart del , seguia el model de l'església dels Sants Apòstols, que amb les degudes adaptacions es mantingué en el segon i es conserva en el tercer i actual.
Referències
Bibliografia
Sants Apostols Categoria:Fatih Categoria:Panteons i tombes de sobirans