Les Chorégies d'Orange és un festival d'òpera i música clàssica creat el 1869 i en la seva forma actual el 1971. Té lloc cada estiu, els mesos de juliol i agost, al Teatre romà d'Aurenja.
En temps normals es representen dues òperes populars, dues vegades cadascuna, davant d'una audiència de gairebé nou mil persones; Les actuacions s'emeten amb freqüència a la televisió pública.
Història miniatura|esquerra|Representació de Fêtes romaines l'any 1869 A partir de 1860 es van fer representacions d'estiu a l'antic teatre, la restauració del qual havia començat el 1825. El 1869 es van crear les Festes romanes, amb una producció de Joseph, d'Étienne Nicolas Méhul. És el festival més antic de França i el primer que ha rehabilitat espectacles a l'aire lliure. També és, per al segle XIX, un dels pocs exemples d'extensió del principi del festival des del domini musical al del teatre.Luc Benito 2001, p. 45.
L'any 1902, el festival va prendre el nom de Chorégies (del grec coreos, "els cors"), que fa referència a l'acústica excepcional que el local deu al seu mur escènic.
Durant un segle, les Chorégies van oferir teatre, òpera i concerts i van acollir grans noms de l'escenari francès, com Sarah Bernhardt per a Fedra el 1903; en particular Èdip Rei de Jules Lacroix, basat en Sòfocles, Andromaque de Jean Racine i Antígona.«La Comédie-Française à Orange», programme d'Andromaque, 17 juin 2011, p. 5. Dionysos, una tragèdia lírica en tres actes de Joachim Gasquet, es va representar al Teatre romà l'1 d'agost de 1904. Els artistes de l'Òpera de París i la Comédie-Française van mantenir el monopoli de l'escenari fins a la Segona Guerra Mundial. Després, el festival s'obre a empreses privades. L'any 1965 la companyia Renaud-Barrault hi va representar Numància de Cervantes.
A partir de 1969, el teatre abandona les Chorégies i es fa càrrec del Festival d'Avinyó.
L'any 1971 van començar les Nouvelles Chorégies, que van donar l'exclusivitat de l'art líric al festival, sota la direcció del ministre de Cultura Jacques Duhamel. L'organització està prevista per a sis vespres durant un mes, generalment dues representacions de dues òperes, així com dos concerts. Totes les grans òperes són interpretades pels més grans cantants i el festival pren llavors una dimensió internacional. miniatura|esquerra|Michel Plasson director el 2008
Els Chorégies es van distingir més recentment durant un conflicte polític del qual van ser el centre. Fins a l'any 1995, el president de l'associació que organitza la festa era l'alcalde de la ciutat, renovat cada any. En aquesta data i contràriament a la tradició, el nou alcalde Jacques Bompard, antic membre del Front Nacional, no va ser escollit per a aquest càrrec. La situació amenaça la mateixa existència dels Chorégies que estan disposats a marxar a l'exili. Tanmateix, l'any 1999 es va signar un acord de finançament plurianual i durador.
El 17 de juny de 2011, per celebrar la 40a edició de les Nouvelles Chorégies, la "Comédie-Française" va oferir una actuació especial d'Andromaque segons l'antiga tradició, en la producció de Muriel Mayette, retransmesa en directe pel canal France 2.
Actualment el repte de les Chorégies, concreta Raymond Duffaut, és d'una banda crear una xarxa sobre els jaciments antics de la Mediterrània (coproducció el juny de 2011 dAïda, una gran òpera mediterrània, al festival d'òpera del Mar Mort de Massada); projectes previstos al Líban i el Marroc), en canvi, per exportar produccions, per exemple a Abu Dhabi i Qatar.«Orange, la magie des voix et d'un lieu», Le Figaro, 8 juillet 2011, p. 30 ; « À quarante ans, les Chorégies d'Orange s'installent à la télévision », Les Échos, 8 juillet 2011, p. 26.
El 2016, Jean-Louis Grinda va substituir Raymond Duffaut com a director de Chorégies d'Orange.
L'edició 2020 fou cancel·lada a causa de la pandèmia de la Covid-19.
Localització de les actuacions Es fan espectacles i concerts al teatre antic, un teatre romà construït al segle I dC. Pot acollir aproximadament vuit mil sis-cents espectadors.
El seu mur escènic, de trenta-set metres d'alçada, ofereix un entorn especial que els decoradors poden aprofitar. També garanteix una bona acústica per als espectacles, que es fan a l'aire lliure.
La instal·lació a l'antic teatre, però, fa que el festival depengui de la meteorologia i de vegades s'ha hagut d'ajornar o cancel·lar les actuacions a última hora, ja sigui per tempesta o per assajos insuficients.
Autofinançament El festival es caracteritza pel seu alt grau d'autonomia financera:«Orange, la magie des voix et d'un lieu», Le Figaro, 8 juillet 2011, p. 30 ; « À quarante ans, les Chorégies d'Orange s'installent à la télévision », Les Échos, 8 juillet 2011, p. 26. només cal un 15% de les subvencions públiques mentre que les festes d'Ais i Avinyó, per la seva banda, necessiten un 45%. L'any 1987, l'Ajuntament d'Orange va finançar 2 milions d'euros per millorar la comunicació de l'esdeveniment. Així va aconseguir evitar la presència d'espais VIP al teatre. Amb un pressupost d'uns 4,7 milions d'euros, l'any 2011 la taquilla va aportar 3,5 milions, gràcies a un aforament de 8.500 localitats. Un espectacle complet assegura 1 milió d'euros d'ingressos. Tanmateix, les sales s'han de triar amb cura perquè cal reunir almenys 8.500 persones dues vegades. Per presentar, arriscant-se, Elektra (1991) o Mireille (1970/2010), més conegudes pels especialistes, s'assegura l'autofinançament amb la condició que s'associïn Tosca, Aïda o Carmen, que atrauen un gran públic. Pel que fa als costos, Aïda per exemple representa 1,4 milions d'euros, Rigoletto 1,22 milions.
Les entitats locals i l'Estat aporten 890.000 euros. Les associacions inclouen France Télévisions, així com Air France, SNCF i algunes empreses locals, especialment empreses productores de vi. En una situació econòmica difícil, la Regió Provença-Alps-Costa Blava (PACA) organitza per salvar la temporada 2018 una agrupació de financers i socis històrics dins d'una empresa pública local (SPL), Jean-Louis Grinda continuant com a director i gestor artístic del Festival.Gilles Rof, La Région PACA reprend en main les Chorégies d'Orange dans Le Monde du 19 mars 2018 p. 19.
Òperes programades després de 1968
Any Òpera Compositor Direcció Escenificació 1968 Aïda Verdi Giuseppe Morelli Gérard Boireau 1969 Faust Gounod Louis de Froment Gérard Boireau 1970 Mireille Gounod Louis de Froment Gérard Boireau 1972 Il trovatore Verdi Reynald Giovaninetti Charles Hamilton 1973 Tristan und Isolde Wagner Karl Böhm Nikolaus Lehnhoff 1974 Salomé Strauss Rudolf Kempe Alfred Wopmann Norma Bellini Giuseppe Patanè Sandro Sequi 1975 Die Walküre Wagner Rudolf Kempe Paul Hager Otello Verdi Lorin Maazel Giancarlo Sbragia 1976 Aïda Verdi Thomas Schippers Sandro Sequi Lohengrin Wagner Marek Janowski August Everding 1977 Lucia di Lammermoor Donizetti Carlo Felice Cillario Gian Carlo Sbragia Fidelio Beethoven Zubin Mehta Alfred Wopmann 1978 Samson et Dalila Saint-Saëns Daniel Barenboim Carlo Maestrini Macbeth Verdi Nello Santi Sandro Sequi 1979 Turandot Puccini Nello Santi Alfred Wopmann Parsifal Wagner Wolfgang Sawallisch August Everding 1980 Rigoletto Verdi Lamberto Gardelli Leif Söderström Der fliegende Holländer Wagner Michael Tilson Thomas Helge Thoma 1981 La flauta màgica Mozart John Eliot Gardiner Alfred Wopmann Il trovatore Verdi Garcia Navarro Giancarlo del Monaco 1982 La forza del destino Verdi Miguel Angel Gómez-Martínez Margarita Wallmann Nabucco Verdi Maurizio Arena Gérard Boireau 1983 Aïda Verdi Michelangelo Veltri Giancarlo del Monaco La Gioconda Ponchielli Eugenio Marco Paolo Trevisi Turandot Puccini Gaetano Delogu Gérard Boireau 1984 Don Carlo Verdi Thomas Fulton Jean-Claude Auvray Carmen Bizet Jean-Claude Casadesus René Terrasson 1985 Simon Boccanegra Verdi Maurizio Arena Jacques Karpo Borís Godunov Moussorgski Thomas Fulton Jean-Claude Auvray 1986 Tannhäuser Wagner Christof Perick Jacques Karpo Macbeth Verdi Thomas Fulton Patrika Ionesco 1987 Der fliegende Holländer Wagner Christof Perick Nicolas Joel Hérodiade Massenet Jacques Delacôte Lotfi Mansouri 1988 L'anell dels Nibelungs Wagner Marek Janowski Jean-Claude Riber 1989 La flauta màgica Mozart Hans Graf Richard Dembo Nabucco Verdi Thomas Fulton Nicolas Joel 1990 Don Carlo Verdi Thomas Fulton Jean-Claude Auvray Faust Gounod Michel Plasson Nicolas Joel 1991 Elektra Strauss Marek Janowski Jean-Claude Auvray Aïda Verdi Michel Plasson Nicolas Joel 1992 Carmen Bizet Michel Plasson Yannis Kokkos Il trovatore Verdi Thomas Fulton Vittorio Rossi 1993 La traviata Verdi Michel Plasson Francesca Zambello Otello Verdi Alain Guingal Andreï Serban 1994 Nabucco Verdi Maurizio Arena Nicolas Joel Tosca Puccini Michel Plasson Yannis Kokkos 1995 Aïda Verdi Georges Prêtre Charles Roubaud Rigoletto Verdi Pinchas Steinberg Dieter Kaegi
Any Òpera Compositor Direcció Escenificació 1996 Don Giovanni Mozart Jeffrey Tate Yannis Kokkos La Forza del destino Verdi Michel Plasson Jean-Claude Auvray 1997 Lucia di Lammermoor Donizetti Louis Langrée Robert Fortune Turandot Puccini Michel Plasson Charles Roubaud Tristan und Isolde Wagner Marek Janowski (versió de concert) 1998 Carmen Bizet Michel Plasson Nicolas Joel Nabucco Verdi Leonard Slatkin Stefano Vizioli 1999 La traviata Verdi Bertrand de Billy Robert Fortune Norma Bellini Evelino Pidò Charles Roubaud 2000 Tosca Puccini Gary Bertini Jean-Claude Auvray Les Contes d’Hoffmann Offenbach Michel Plasson Jérôme Savary 2001 Don Carlo Verdi Pinchas Steinberg Charles Roubaud Rigoletto Verdi Marco Guidarini Paul-Émile Fourny Aïda Verdi Eliahu Inbal Nicolas Joel 2002 Roméo et Juliette Gounod Michel Plasson Nicolas Joel La flauta màgica Mozart Christopher Hogwood Gilles Bouillon 2003 La traviata Verdi Pinchas Steinberg Robert Fortune Otello Verdi Evelino Pidò Nicolas Joel 2004 Carmen Bizet Myung-Whun Chung Jérôme Savary Nabucco Verdi Pinchas Steinberg Charles Roubaud 2005 La bohème Puccini Jesus Lopez-Cobos Nicolas Joel Les Contes d'Hoffmann Offenbach Michel Plasson Jérôme Savary 2006 Aïda Verdi Michel Plasson Charles Roubaud Lucia di Lammermoor Donizetti Marco Guidarini Paul-Émile Fourny 2007 Madame Butterfly Puccini Yutaka Sado Mireille Larroche Il trovatore Verdi Gianandrea Noseda Charles Roubaud 2008 Carmen Bizet Michel Plasson Nadine Duffaut Faust Gounod Michel Plasson Nicolas Joel 2009 La traviata Verdi Myung-Whun Chung Frédéric Bélier-Garcia Cavalleria Rusticana / PagliacciMascagni / Leoncavallo Georges Prêtre Jean-Claude Auvray 2010 Tosca Puccini Mikko Franck Nadine Duffaut Mireille Gounod Alain Altinoglu Robert Fortune 2011 Aïda Verdi Tugan Sokhiev Charles Roubaud Rigoletto Verdi Roberto Rizzi-Brignoli Paul-Émile Fourny 2012 La Bohème Puccini Myung-Whun Chung Nadine Duffaut Turandot Puccini Michel Plasson Charles Roubaud 2013 Der fliegende Holländer Wagner Mikko Franck Charles Roubaud Un ballo in maschera Verdi Alain Altinoglu Jean-Claude Auvray 2014 Nabucco Verdi Pinchas Steinberg Jean-Paul Scarpitta Otello Verdi Myung-Whun Chung Nadine Duffaut 2015 Carmen Bizet Mikko Franck Louis Désiré Il trovatore Verdi Bertrand de Billy Charles Roubaud 2016 Madame Butterfly Puccini Mikko Franck Nadine Duffaut La Traviata Verdi Daniele Rustioni Louis Désiré 2017 Rigoletto Verdi Mikko Franck Charles Roubaud Aïda Verdi Paolo Arrivabeni Paul-Émile FournyDIRECT. "Aida" de Verdi aux Chorégies d'Orange 2017 », Culturebox, 9 août 2017 (disponible en línia [arxiu], consulté le 9 août 2017). 2018 Mefistofele Arrigo Boito Giampaolo Bisanti Jean-Louis Grinda El barber de Sevilla Gioachino Rossini Nathalie Stutzmann Adriano Sinivia 2019 Guillaume Tell Gioachino Rossini Gianluca Capuano Jean-Louis Grinda Don Giovanni Wolfgang Amadeus Mozart Frédéric Chaslin Davide Livermore
L'edició del 2020 es va haver de cancel·lar a causa de la pandèmia del Covid-19, però s'hi va poder fer l'espectacle "Musiques en fête" que habitualment obre el programa.Cyril Féraud : « Proposer Musiques en fête en direct est un petit miracle ».