, https://www.bbc.co.uk/programmes/articles/BHmrZF1Z7JDckzFSZ9cl7l/changes-to-the-bbc-music-website/BBC. Archived from the original on 10 December 2019. fou un compositor clàssic contemporani britànic-americà.
Biografia Va estudiar música i literatura anglesa a la Universitat de Gal·les, Bangor, https://www.schott-music.com/en/person/bernard-rands/en.schott-music.com. Retrieved 10 December 2019. i composició amb Pierre Boulez i Bruno Maderna a Darmstadt, Alemanya, i amb Luigi Dallapiccola i Luciano Berio a Milà, Itàlia. Va fer residències a la Universitat de Princeton, la Universitat d'Illinois i la Universitat de York abans d'emigrar als Estats Units el 1975; es va convertir en ciutadà dels Estats Units el 1983. El 1984, Canti del Sole de Rands, va ser estrenada per Paul Sperry, Zubin Mehta i la Filharmònica de Nova York, va guanyar el Premi Pulitzer de Música. https://www.pulitzer.org/winners/bernard-rands/The Pulitzer Prizes. Retrieved 10 December 2019. Des de llavors, ha ensenyat a la Universitat de Califòrnia, San Diego, la Juilliard School, la Universitat Yale i la Universitat de Boston. Del 1988 al 2005 va ensenyar a la Universitat Harvard, on és professor emèrit de música Walter Bigelow Rosen.
Rands va rebre molts premis pel seu treball, i va ser elegit i inclòs a l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres el 2004. De 1989 a 1995 va ser compositor en residència amb l'Orquestra de Filadèlfia. La música de Rands està àmpliament gravada. L'enregistrament del seu Canti D'Amor pel conjunt vocal masculin Chanticleer va guanyar un premi Grammy l'any 2000. https://www.eamdc.com/news/happy-85th-birthday-bernard-rands//www.eamdc.com. Retrieved 10 December 2019. Rands estava casat amb la compositora nord-americana Augusta Read Thomas. http://www.bernardrands.com/
Obres
Belladona (1999), òpera en dos actes, amb llibret de Leslie Dunton Downer, per encàrrec de l'Aspen Music Festival. Estrena: 1999, Aspen Music Festival, Colorado Vincent (c.1973-2010), òpera basada en la vida de Vincent van Gogh, amb llibret de J. D. McClatchy, per encàrrec de la Universitat d'Indiana. Actes d'estrena: 8–9, 15–16 d'abril de 2011, Bloomington, Indiana.
Per esempio (1968), encarregat per la West Riding Youth Orchestra, Yorkshire Wildtrack 1 (1969), encarregat per l'Orquestra Simfònica de la BBC per al Festival de York de 1969, estrenat amb Pierre Boulez (dedicat a Gilbert Amy) Agenda (1970), encarregat pel Departament d'Educació i Ciència per a l'Orquestra Simfònica de les Escoles de Londres Metalepsis 2 (1971), per a mezzosoprano, petit cor i orquestra de cambra per encàrrec de la London Sinfonietta, que va estrenar l'any 1972 amb la soprano Cathy Berberian, dirigida per Luciano Berio al English Bach Festival Mésalliance (1972), per a piano sol i orquestra, encàrrec de l'Orquestra Simfònica de la BBC, estrenada pel pianista Roger Woodward amb Pierre Boulez Wildtrack 2 (1973), per a soprano solista i orquestra, encarregat per l'Orquestra Simfònica de la BBC, i es va estrenar al Festival de Cheltenham de 1973 amb John Pritchard. Aum (1974), per a arpa sol i orquestra de cambra, encarregat per l'Orquestra Simfònica de la BBC per a la sèrie de concerts contemporanis de Pierre Boulez a Roundhouse, Londres Madrigali (1977), per a orquestra de cambra, encarregat per la National Symphony Chamber Orchestra, Washington, D.C., i estrenat al Kennedy Center. L'obra més recent ha estat interpretada per la "Jungen Philharmonie Zentralschweiz" i la "University of Nottingham Philharmonia". Canti Lunatici (1981), per a soprano sol i orquestra, encarregat per l'Orquestra Simfònica de la BBC per a la soprano Dorothy Dorow, estrenada amb Rands el 1981 Canti del Sole (1983), per a tenor sol i orquestra, versió completa encarregada per la Orquestra Filharmònica de Nova York, i estrenada amb Zubin Mehta i el tenor Paul Sperry el 1983. L'obra va guanyar el Premi Pulitzer de Música de 1984. Le Tambourin: Suites 1 i 2 (1984), les dues suites van ser encarregades respectivament per la "Fundació Fromm" per a la Simfònica de San Diego i la Fundació Koussevitzky per a l'Orquestra de Filadèlfia, que van estrenar l'obra completa amb Riccardo Muti el 1984. L'obra va ser premiada amb el primer lloc als "Premis Kennedy Center Friedheim" de 1986. L'obra ha estat interpretada àmpliament per moltes orquestres, inclosa (la més recent) la Buffalo Philharmonic Orchestra. Cerimonial 2 (1986), Obra de 15 minuts encarregada per "Suntory Hall", Tòquio; s'hi va estrenar el 1989 Fanfare for a Festival (1986), encarregat pel Festival de Música de Colorado, Boulder, per al festival del 10è aniversari Hiraeth (1987), per a violoncel sol i orquestra, encàrrec de l'Aspen Music Festival, estrenada pel violoncel·lista Yehuda Hanani amb l'Aspen Festival Orchestra dirigida per Rands. Les actuacions posteriors van tenir lloc amb Hanani la BBC National Orchestra of Wales poc després. ...body and shadow... (1988), encarregat per l'Orquestra Simfònica de Boston, i estrenat amb Seiji Ozawa al Symphony Hall el 1989. Emily Freeman Brown i la Bowling Green Philharmonia han incorporat l'obra al seu repertori. London Serenade (1988), escrit com a regal per al director Edwin London, que va estrenar l'obra amb la Cleveland Chamber Symphony. Les últimes actuacions han estat a càrrec del Verge Ensemble i de la Buffalo Philharmonic. Bells (1989), per a S.A.T.B. cor i orquestra, encarregat per la Filharmònica del Nord-est de Pennsilvània Cerimonial 3 (1991), encarregat per l'Orquestra de Filadèlfia, estrenat amb Riccardo Muti. Les actuacions posteriors han tingut lloc per l'Orquestra Simfònica de la Universitat de Bristol Canti dell'Eclisse (1992), per a baix sol i orquestra, encarregat per l'Orquestra de Filadèlfia, estrenat amb Gerard Schwarz amb el baix Thomas Paul. Des de llavors, el treball ha estat defensat per Gil Rose i el Boston Modern Orchestra Project. Cerimonial (1992–93), per a banda de vent, encarregat per la Banda Simfònica de la Universitat de Michigan, Ann Arbor. Una obra àmpliament interpretada, Ceremonial ha estat interpretada recentment per l'Eastman Wind Ensemble i les bandes de concerts del Conservatori d'Oberlin, el Conservatori de Boston, la Universitat Estatal de Columbus, la Universitat Yale, el Conservatori de Nova Anglaterra, la Universitat DePaul, la Universitat de Washington i la Universitat Internacional de Florida. entre molts altres. Tre Canzoni senza Parole (1993), encarregat per l'Orquestra de Filadèlfia, es va estrenar amb Rands el 1992. Des de llavors, l'Oregon Symphony ha defensat aquest treball. ...where the murmurs die... (1993), encarregat per la Filharmònica de Nova York, estrenat amb Leonard Slatkin al David Geffen Hall el desembre de 1993 Canzoni (1995), encarregat per l'Orquestra de Filadèlfia, estrenat amb Wolfgang Sawallisch a Filadèlfia. Les mateixes forces van oferir una altra actuació als BBC Proms de 1995 al Royal Albert Hall de Londres Interludium (1995), per a S.A.T.B. cor i orquestra, encarregat com a part del Rèquiem de la Reconciliació, estrenat el 1995 per la Filharmònica d'Israel sota la direcció d'Helmuth Rilling Symphony (1995), encarregat per la Filharmònica de Los Angeles, estrenat amb Esa-Pekka Salonen el 1995 Cello Concerto, (1996), encàrrec de l'Orquestra Simfònica de Boston per a Mstislav Rostropovich, estrenada amb Seiji Ozawa el 1997. Les darreres actuacions han tingut lloc al Symphony Center amb la Chicago Symphony amb Pierre Boulez, amb el violoncel·lista Johannes Moser. Fanfare (1996), encàrrec de la Cincinnati Symphony Requiescant (1996), per a soprano solo, S.A.T.B. cor i orquestra. Treball de 30 minuts, originalment encarregat per la BBC per a la temporada de graduació de 1985, però no es va completar a temps. Va ser re encarregat el 1995 per a la Philadelphia Choral Society Triple Concerto (1997), per a piano, violoncel i percussió soli i orquestra, encarregat pel Core Ensemble i la Cleveland Chamber Symphony amb fons aportats pel programa "Meet the Composer Consortium", estrenat per aquelles forces dirigides per Edwin London apókryphos (2002), per a soprano solo, S.A.T.B. cor i orquestra, principals textos d'ambientació d'obres de 40 minuts de Paul Celan, Heinrich Heine, Nelly Sachs, Franz Werfel i traduccions a l'anglès d'extractes dels apòcrifs. Encarregat per l'Orquestra Simfònica i el Cor de Chicago, i es va estrenar al Symphony Center el maig de 2003 amb la soprano Angela Denoke sota la direcció de Daniel Barenboim (director coral: Duain Wolfe). Més actuacions han tingut lloc a Alemanya i Àustria el 2010, a la Filharmònica de Berlín i al Konzerthaus, Großer Saal de la Staatskapelle Berlin i Staatsopernchor Berlin, de nou amb Daniel Barenboim a la direcció. Unending Lightning (2002), per a banda de vent, encarregat per la Eastman School of Music Chains Like the Sea (2008), encarregat per la Filharmònica de Nova York, estrenat amb Lorin Maazel a l'"Avery Fisher Hall" l'octubre de 2008 Danza Petrificada (2009–10), encarregat per la Chicago Symphony i estrenat amb Riccardo Muti al Symphony Center, del 5 al 7 i 10 de maig de 2011. Adieu (2010), per a quintet de metalls i orquestra de corda, encarregat per la Seattle Symphony, per estrenar l'obra amb Gerard Schwarz al Benaroya Hall, Seattle, Washington el 7 de desembre de 2010.
Actions for Six (1962), per a flauta, viola, violoncel, arpa i dues percussió escrit per al Festival de Darmstadt de 1963; estrenada pel "Kranichsteiner Ensemble" amb Bruno Maderna Espressione IV. (1964), per a dos pianos, estrenada al Festival de Darmstadt de 1965 per Aloys i Alfons Kontarsky Ballad 1 (1970), per a mezzosoprano solo, flauta, trombó, piano, percussió i contrabaix, escrit per a SONOR Ensemble, un grup format per Rands. Text de Gilbert Sorrentino. Tableau (1970), per a flauta, clarinet, piano, percussió, viola i violoncel as all get out (1972), per a conjunt instrumental miscel·lània, anotada com a partitura gràfica; la durada del treball pot ser de 5 a 20 minuts déjà (1972), per a flauta, clarinet, piano, percussió, viola i violoncel Resposta - Memo 1B (1973), per a contrabaix i cinta / dos contrabassi Cuaderno (1974), per a quartet de corda étendre (1974), per a contrabaix sol, flauta, clarinet, trompa, trompeta, trombó, piano, orgue elèctric, percussió, violí, viola i violoncel. Treball de 15 minuts, basat en el Memo 1 de Rands (per a contrabaix solista, del 1971), i va ser escrit per al baixista Bertram Turetzky i encarregat pel Festival de Claremont, Califòrnia. Scherzi (1974), per a clarinet, piano, violí i violoncel, encàrrec del Capricorn Ensemble amb fons aportats pel "Arts Council of Great Britain" Obbligato - Memo 2C (1980), per a trombó i quartet de corda ...in the receding mist... (1988), per a flauta, arpa, violí, viola i violoncel, encarregat pel Arts Council of Great Britain per a l'ONDINE Ensemble, i està dedicat a Jacob Druckman amb motiu del seu seixanta aniversari. Estrenat a Washington D.C. el novembre de 1988. Les darreres actuacions han estat realitzades pel Boston Musica Viva amb Richard Pittman, el North/South Consonance Ensemble amb Max Lifchitz, el Verge Ensemble (Buffalo, Nova York), el Dal Niente New Music Group (Chicago). ), i conjunts de la Indiana University School of Music i la Arizona State University. ...i la pluja... (1992), per a trompa, arpa, violí, viola i violoncel Quartet de corda núm. 2 (1994), encarregat per la Philadelphia Chamber Music Society per al Mendelssohn Quartet (que, el 2003, va gravar el treball a BIS Records). Des d'aleshores, el treball ha estat assumit pel Fifth House Ensemble de la Universitat DePaul, Chicago. ...sans voix parmi les voix... (1995), per a flauta, arpa i viola, encarregat per l'Associació de l'Orquestra Simfònica de Chicago en honor al 70è aniversari de Pierre Boulez