Caregue és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.
És situat a 1.165,5 m alt, en un coster a la dreta del Riu de Caregue, en el contrafort sud-oest del Serrat d'Arquer. És a prop i al nord del poble d'Escàs.
Caregue té l'església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.
Etimologia Explica Joan Coromines que Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.
Geografia El poble de Caregue Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Anton Casa Ardiaca Casa Asidro Casa Baró Casa Batlle Casa Bellera Casa Bertran Casa Botxa Casa Bruno Casa Bursó
Casa Cappelat Casa Contra Casa Cucoró Casa Ampuy Casa Esquerdet Casa Fierro Casa Font Casa Fraret Casa Galí
Casa Gallard Casa Gepa Casa Jaumet Casa Jaume Xic Casa Joan Baró Casa Jongalí Casa Llaqueta Casa Llau Casa Macareu
Casa Maciana Casa Maïlla Casa Marió Casa Mestret Casa Montaner Casa Pejan Casa Peri Casa Plaça Casa Quet
Casa Ramon La Rectoria Casa Reiet Casa Sastre Casa Tapiró Casa Toni Casa Veleta Casa Vidal Casa Voluntari
Història miniatura|Mare de Déu de la Muntanya de Caregue, talla romànica exposada al Museu Diocesà d'Urgell. Edat moderna En el fogatge del 1553, Caregue declara 1 foc eclesiàstic i 11 focs laics,Mossèn Pere Periquet; Antoni Periquet, Antoni Plassa, Antoni Baró, Joan Periquet, Jaume Periquet, Pere Massa, Gaspar Benavent, Guillem de Vidal, Joan Ricart, Pere Roní i Bernat Montaner. Iglésias 1981, p. 70. uns 60 habitants.
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Caregue. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya amb exposició al sud; la combaten perfectament tots els vents. El clima hi és fred, i les malalties més comunes són les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 18 cases i una font d'aigua molt forta. L'església parroquial de Sant Martí, té rector de provisió diocesana en concurs general i dos beneficiats de sang (fills de la parròquia). En depèn l'església d'Escàs. Les terres són en general fluixes, pedregoses i muntanyoses, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sobretot sègol, a més de fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 142 ànimes (habitants).
Demografiapàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Caregue en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Antics municipis del Pallars Sobirà Categoria:Entitats de població de Rialb