Símbols del mapa de l'OTAN 80px| 80px divisió d'armes combinades amigable 80px| 80px divisió d'armes combinades hostil 80px| 80px divisió d'infanteria amiga 80px| 80px divisió d'infanteria aerotransportada amiga 80px| 80px divisió de tancs hostil
La divisió és una unitat o formació militar dins els exèrcits de terra que sol agrupar dues o més brigades o regiments, als quals s'afegeixen unitats més petites d'artilleria, estat major, unitats especialitzades i enginyers de comunicacions; al seu torn, diverses divisions solen formar un cos d'exèrcit. Normalment està comandada per un general de divisió o tinent general. Pot agrupar entre 10.000 i 20.000 soldats.
En la guerra moderna, la divisió tendeix a ser la unitat més petita d'armes combinades capaç d'efectuar operacions de llarga durada de manera independent; les divisions han estat dissenyades i estructurades per a ser unitats independents, sense necessitat de suport de cap mena (per això tenen les seves pròpies unitats de suport, comunicacions, sanitàries, etc.). No obstant això, en molts escenaris de combat poques vegades és necessari posar tants soldats junts sobre el terreny, de manera que solen emprar-se conjunts més petits de tropes anomenats agrupaments de batalla (RTC) o forces operatives procedents d'una o més divisions. En els darrers temps, els militars occidentals moderns han començat a adoptar l'equip de combat de brigada més petit (similar al RCT) com a unitat d'armes combinades per defecte, amb la divisió a la qual pertanyen sent menys important.
Una paraula similar, divizion/divizijun/dywizjon, també s'utilitza en idiomes com el rus, el serbi, el croat i el polonès, per a una unitat d'artilleria o de cavalleria de la mida d'un batalló. I en l'ús naval "divisió" té un ventall de significats completament diferent. A bord dels vaixells (inclosos els vaixells de la guàrdia costanera), als comandaments a terra i a les unitats d'aviació naval (incloent la marina, els cossos de marina i l'aviació de la guàrdia costanera) es refereix a una subunitat administrativa/funcional d'un departament (per exemple, la divisió de control de foc del departament d'armes). Alternativament, es refereix a una subunitat de diversos vaixells dins d'una flotilla o esquadró, o a dues o tres seccions d'aeronaus que operen sota un cap de divisió designat.
Història Orígens A Occident, el primer general que va pensar a organitzar un exèrcit en unitats d'armes combinades més petites va ser Maurice de Saxe (m. 1750), mariscal general de França, al seu llibre Mes Rêveries. Va morir als 54 anys, sense haver posat en pràctica la seva idea. Victor-François de Broglie va posar en pràctica les idees. Va dur a terme amb èxit experiments pràctics del sistema divisional a la Guerra dels Set Anys.
Primeres divisions La primera guerra en la qual es va utilitzar sistemàticament el sistema divisional va ser les Guerres de la Revolució Francesa. Lazare Carnot del Comitè de Salvació Pública, que s'encarregava dels afers militars, va arribar a la mateixa conclusió que l'anterior govern reial, i l'exèrcit es va organitzar en divisions.
Va fer que els exèrcits fossin més flexibles i fàcils de maniobrar, i també va fer manejable el gran Exèrcit Revolucionari Francès. Sota Napoleó, les divisions es van agrupar en cossos, a causa de la seva mida creixent. L'èxit militar de Napoleó va estendre el sistema de divisions i cossos per tot Europa; al final de les guerres napoleòniques, tots els exèrcits d'Europa l'havien adoptat.
Segona Guerra Mundial El sistema divisional va assolir el seu apogeu numèric durant la Segona Guerra Mundial. L'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica constava de més d'un miler d'unitats de la mida d'una divisió alhora, i el nombre de divisions de fusellers aixecades durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 s'estima a 2.000. L'Alemanya nazi tenia centenars de divisions numerades i/o anomenades, mentre que els Estats Units empraven fins a 91 divisions.
Un canvi notable a les estructures divisionals durant la guerra va ser la finalització del canvi de divisions quadrades (compostes per dues brigades cadascuna amb dos regiments) a divisions triangulars (compostes per tres regiments sense nivell de brigada) que molts exèrcits europeus havien començat a utilitzar a la Segona Guerra Mundial. Això es va fer per augmentar la flexibilitat i reduir la sobrecàrrega de la cadena de comandament. L'estructura de la divisió triangular permetia la tàctica de "dos endavant, un enrere", on dos dels regiments de la divisió podien enfrontar-se a l'enemic amb un regiment en reserva.
S'esperava que totes les divisions de la Segona Guerra Mundial tinguessin les seves pròpies formacions d'artilleria, normalment (segons la nació) la mida d'un regiment. L'artilleria divisional va ser secundada ocasionalment pel comandament a nivell de cos per augmentar la potència de foc en enfrontaments més grans.
Durant la guerra, els Estats Units també van utilitzar equips de combat de regiment, per la qual cosa les unitats divisionals annexades i/o orgàniques es van repartir en regiments d'infanteria, creant unitats d'armes combinades més petites amb la seva pròpia armadura i unitats d'artilleria i suport. Aquests equips de combat encara estarien sota el comandament de la divisió, però tenien cert nivell d'autonomia al camp de batalla.
Les unitats orgàniques dins de les divisions eren unitats que operaven directament sota el comandament de la divisió i normalment no estaven controlades pels regiments. Aquestes unitats eren principalment unitats de suport a la naturalesa, i incloïen companyies de senyals, batallons mèdics, trens de subministrament i administració.
Les unitats annexes eren unitats més petites que es van col·locar temporalment sota el comandament de la divisió amb el propòsit de completar una missió determinada. Aquestes unitats eren normalment unitats de combat com ara batallons de tancs, batallons de destructors de tancs o esquadrons de reconeixement de cavalleria.
Divisions modernes En els temps moderns, la majoria de les forces militars han estandarditzat les seves estructures divisionals. Això no vol dir que les divisions siguin iguals en grandària o estructura d'un país a un altre, però les divisions, en la majoria dels casos, han arribat a ser unitats de 10.000 a 15.000 soldats amb suficient suport orgànic per poder operar independentment. En general, l'organització directa de la divisió consta d'una a quatre brigades o grups de batalla de la seva arma de combat principal, juntament amb una brigada o regiment de suport al combat (generalment artilleria) i una sèrie de batallons per a les tasques de suport especialitzades necessàries com ara intel·ligència, logística, Reconeixement militar i enginyers de combat. La majoria dels militars estandarditzen la força de l'organització ideal per a cada tipus de divisió, encapsulada en una taula d'organització i equipament (TO&E) que especifica les assignacions exactes d'unitats, personal i equipament per a una divisió.
La divisió moderna es va convertir en la principal unitat de combat identificable en molts militars durant la segona meitat del , suplantant la brigada; tanmateix, la tendència va començar a invertir-se des del final de la Guerra Freda. El màxim ús de la divisió com a unitat de combat principal es va produir durant la Segona Guerra Mundial , quan els bel·ligerants van desplegar més d'un miler de divisions. Amb els avenços tecnològics des de llavors, el poder de combat de cada divisió ha augmentat.
Tipus Sovint es formen divisions per organitzar unitats d'un tipus particular juntament amb unitats de suport adequades per permetre operacions independents. En temps més recents, les divisions s'han organitzat principalment com a unitats d'armes combinades amb unitats subordinades que representen diverses armes de combat. En aquest cas, la divisió sovint conserva el nom d'una divisió més especialitzada, i encara pot ser encarregada d'un paper principal adequat a aquesta especialització.
Divisió d'infanteria miniatura|100px|Símbol OTAN de divisió d'infanteria miniatura|100px|Símbol OTAN de divisió d'infanteria mecanitzada Una "divisió d'infanteria" és una formació militar composta principalment per unitats d'infanteria, també recolzades per unitats d'altres armes de combat. A la Unió Soviètica i Rússia, una divisió d'infanteria sovint es coneix com a "divisió de fusellers". Una divisió d'infanteria motoritzada és una divisió amb la majoria de subunitats d'infanteria transportades en vehicles de motor de pell suau. Una divisió " d'infanteria mecanitzada" és una divisió amb la majoria de subunitats d'infanteria transportades en vehicles blindats de transport de personal (APC) o vehicles de combat d'infanteria (IFV) o ambdós, o fins i tot en alguna altra classe de vehicles de combat blindats dissenyat per al transport d'infanteria. Les divisions d'infanteria mecanitzada a l'Alemanya nazi eren anomenades "divisions Panzergrenadier". A Rússia, es coneixien com a "divisions de fusellers de motor".
A causa de la facilitat i simplicitat que implica formar divisions d'infanteria en comparació amb altres formacions, les divisions d'infanteria sovint han estat les més nombroses en la guerra històrica. La majoria de les divisions nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial eren divisions d'infanteria.
També s'esperava que les divisions d'infanteria viatgessin a peu d'un lloc a un altre, amb vehicles de transport o cavalls de càrrega per augmentar el seu viatge. Les divisions van evolucionar al llarg del temps. Per exemple, el 1944, l'Alemanya nazi va designar algunes de les seves formacions d'infanteria com a divisions Volksgrenadier, que eren lleugerament més petites que les divisions regulars, amb un tema més ampli de subfusells, armes automàtiques i antitanc per reflectir la realitat que havien de ser utilitzat en la guerra defensiva. El 1945, l'Alemanya nazi va secundar membres de la Kriegsmarine per crear "divisions navals", que eren de menor qualitat que les divisions d'infanteria del Heer. També van crear " divisions de camp de la Luftwaffe " a partir de membres de la Luftwaffe.
De vegades, les divisions d'infanteria tenien la responsabilitat del treball de guarnició. Aquestes van ser anomenades "divisions de guàrdia fronterera", "divisions d'infanteria estàtica" i "divisions de fortalesa", i van ser utilitzades principalment per l'Alemanya nazi.
Divisió de cavalleria Per a la majoria de nacions, la cavalleria es desplegava en unitats més petites i, per tant, no estava organitzada en divisions, sinó per a militàries més grans, com ara el de l'Imperi Britànic, els Estats Units, el Primer Imperi Francès, França, l'Imperi Alemany, l'Alemanya nazi, l'Imperi Rus, l'Imperi del Japó, la Segona República Polonesa i la Unió Soviètica, es van formar diverses divisions de cavalleria. Sovint eren semblants a les divisions d'infanteria de les nacions en l'estructura, encara que normalment tenien menys elements de suport i més lleugers, amb brigades o regiments de cavalleria substituint les unitats d'infanteria, i unitats de suport, com l'artilleria i el subministrament, eren tirades per cavalls. En la seva major part, les grans unitats de cavalleria no es van quedar després de la Segona Guerra Mundial.