Nancy Witcher Langhorne, vescomtessa Astor (Danville, Virginia, 19 de maig de 1879 - Lincolnshire, Anglaterra, 2 de maig de 1964), va ser una política britànica d'origen estatunidenc. L'1 de desembre de 1919 es va convertir en la primera dona que va ocupar un escó a la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic. Va ser diputada per Plymouth Sutton pel Partit Conservador i es va centrar a promoure mesures a favor dels nens i la igualtat entre homes i dones. Va mantenir el seu escó durant vint-i-sis anys, amb set victòries consecutives. Astor no va ser, malgrat això, la primera dona escollida per a la Cambra dels Comuns, ja que un any abans la feminista i sufragista Constance Markiewicz, al desembre de 1918, s'havia presentat pel Sinn Féin a les eleccions i havia resultat escollida, però seguint la política abstencionista del Sinn Féin mai va arribar a ocupar l'escó.page 135, Ward, Margaret Unmanageable Revolutionaries: women and Irish nationalism, Pluto Press, London, 1983
Durant el seu temps al Parlament, Astor va ser una defensora de la temperança, el benestar, les reformes educatives i els drets de les dones. També era una ardent anticatòlica i anticomunista, i va rebre crítiques pel seu antisemitisme i visió simpatitzant del nazisme.
Biografia Nancy Astor va néixer com a Nancy Witcher Langhorne a Danville (Virginia), als Estats Units, la vuitena d'onze fills de Chiswell Dabney Langhorne i Nancy Witcher Keene. Els primers negocis del seu pare havien depès en part de mà d'obra esclava, per la qual cosa l'abolició de l'esclavitud, després de la Guerra de Secessió Americana, va causar en la família una crisi financera. Després del seu naixement, el seu pare va començar a recuperar la riquesa familiar amb el negoci del tabac i després del ferrocarril. Quan tenia 13 anys la família Langhorne tornava a ser pròspera i es va traslladar a una gran propietat, coneguda com a “Mirador”, a Albemarle County, Virginia. miniatura|261x261px|Langhorne House, a Danville, Virginia, on nasqué Nancy Astor, esdevinguda museu.
Nancy Langhorne van anar a una escola a Nova York, on va conèixer i es va casar als 18 anys amb el seu primer marit, Robert Gould Shaw II.
El seu primer matrimoni va durar amb prou feines quatre anys i van tenir un fill, Robert Gould Shaw III. Es van divorciar el 1903. La seva mare va morir i ella va tornar al “Mirador” per a intentar encarregar-se de la propietat, però no va tenir èxit. El 1904 va emprendre un creuer per Anglaterra i el seu pare li va suggerir que s'hi traslladés de manera permanent. Amb el seu fill i la seva germana Phyllis es van traslladar a Anglaterra el 1905. miniatura|250x250px|Una foto contemporània de Cliveden, la casa de camp de Nancy Astor, que va ser hospital durant les dues Guerres Mundials. En el seu primer viatge la tendència extravertida de Nancy Astor, el seu sentit de l'humor i la seva conversa atrevida, combinada amb una conducta cortesa i puritana, que respectava les regles de la moral, va resultar una personalitat interessant per als conservadors.
El 1906 es va casar amb qui seria el seu segon marit, Waldorf Astor, també nascut als Estats Units, però criat des dels 12 anys a Anglaterra i educat com un aristòcrata anglès. miniatura|230x230px|Nancy Viscountess Astor, de John Singer Sargent Un cop casada, Nancy Astor es va traslladar a Cliveden, una luxosa propietat a Buckinghamshire, al costat del riu Tàmesi, i va començar a exercir com a destacada amfitriona de l'elit social anglesa. Els Astor també posseïen una gran mansió a Londres, al núm. 4 de St. James Square, on actualment es troba el Club Naval i Militar. A través de les seves moltes connexions socials, Lady Astor va començar a participar en el cercle polític informal anomenat Milner's Kindergarten. Considerat liberal en la seva època, el grup defensava la unitat i igualtat entre els anglòfons i la defensa de l'imperialisme britànic.
Cristianisme científic El significat polític de Milner's Kindergarten va ser limitat, però va ser molt important a nivell personal per a Lady Astor. A través del grup va conèixer al seu amic Philip Kerr, el Marquès de Lothian, una de les relacions més importants de la seva vida. Tots dos es van conèixer poc després que Kerr hagués sofert una crisi espiritual respecte al seu catolicisme i tots dos es trobaven buscant estabilitat espiritual; en la seva cerca van trobar el cristianisme científic, al qual es van convertir. Les creences d'Astor i les seves activitats com a cristiana científica van esdevenir un dels elements més consistents de la seva vida.
La conversió d'Astor va ser gradual i influïda per diversos factors. La seva germana Phyllis (que mai es va convertir al cristianisme científic) li havia donat el llibre Ciència i Salut, de Mary Baker Eddy; la idea que la malaltia era un estat mental li resultava creïble i va abraçar el sistema de creences del cristianisme científic. Al mateix temps, el seu anterior amic i mentor espiritual, l'arxidiaca Frederick Neve, va desaprovar la seva conversió i la seva relació es va refredar.
La conversió de Philip Kerr es va produir després que hagués experimentat amb religions orientals, però posteriorment es va convertir en el conseller espiritual d'Astor. Amb el temps, el seu amarg rebuig del catolicisme també va influir en Lady Astor, intensificant les seves opinions en aquesta direcció. També va afectar la seva amistat amb Hillaire Belloc, que era catòlic, a causa del rebuig de Belloc a la riquesa i a l'esforç d'Astor per tractar de convertir les seves filles al cristianisme científic. La ruptura d'aquesta amistat la va allunyar encara més del catolicisme. La devoció de Lady Astor al cristianisme científic era més intensa que ortodoxa, i a vegades va rebutjar alguns companys per estar en desacord amb ella. Estava profundament dedicada a la seva pròpia interpretació de la fe i la defensava gairebé amb fanatisme. Moltes cartes d'aquesta època esmenten les seves opinions sobre el cristianisme científic i també hi ha cartes en les quals altres persones fan broma amb els seus esforços per convertir-los a les seves creences.
Durant la Primera Guerra Mundial, la mansió de Cliveden va ser convertida en un hospital per a soldats canadencs. Encara que Astor, com a cristiana científica, no creia en l'ús de la pràctica mèdica, va tenir bona relació amb els metges militars, especialment amb un cirurgià anomenat Coronel Mewburn. Ella justificava la seva posició ajudant als que necessitaven ajuda no mèdica. Els seus esforços van construir la imatge pública de Lady Astor com a amiga dels soldats, i li va resultar útil quan es va presentar a les eleccions. D'altra banda els atacs de gas verinós i la mort d'alguns dels seus amics la van fer posicionar en contra de la guerra.
Primera campanya al Parlament Nancy Astor va arribar al Parlament quan el seu segon marit, Waldorf Astor, 2n vescomte Astor, deixà el seu escó per Plymouth a la Cambra dels Comuns per esdevenir membre de la Cambra dels Lords, i ella decidí optar a la vacant. miniatura|Retrat de Nancy Astor, per John Singer Sargent, 1923|225x225px Astor va tenir diversos desavantatges en la seva primera campanya, com ara la seva falta de connexions amb el moviment sufragista britànic. La primera dona escollida en la Cambra dels Comuns, Constance Markiewicz, va acusar Lady Astor pel fet que “pertanyia a les classes altes, desconnectades de la realitat”. Més negativa per a la seva campanya va ser la posició contrària al consum d'alcohol de Lady Astor i la seva ignorància sobre les qüestions polítiques de l'època. Com a elements a favor, Nancy Astor comptava amb el reconeixement a la seva ajuda als soldats canadencs, els suports caritatius durant la guerra, els seus grans recursos financers i la seva capacitat d'improvisació, que li va resultar especialment útil. Va reunir ajuts en el govern, va ser prou pragmàtica com per a moderar les seves idees contra l'alcohol i freqüentar les reunions de dones. Les eleccions es van celebrar el 28 de novembre de 1919 i l'1 de desembre va ocupar el seu escó pel Partit Conservador (els “Tories”) a la Cambra dels Comuns. miniatura|Charles Sims, Introduction of Lady Astor as the First Woman MP, c. 1919|247x247px Primers anys com a diputada La carrera parlamentària de Lady Astor va ser l'època més pública de la seva vida i la més controvertida. La seva presència va atreure gairebé immediatament l'atenció per ser la primera dona diputada i a més per no seguir les regles convencionals, tot i que va intentar minimitzar l'expectació que causava cuidant la discreció.
En els començaments de la seva carrera a la Cambra dels Comuns es va enfrontar a l'especial hostilitat d'un membre del Parlament anomenat Horatio Bottomley, que competia amb Lady Astor pel paper d'“amic dels soldats”. Bottomley va intentar aprofitar les primeres controvèrsies i debats importants en els quals va participar, principalment l'oposició de Lady Astor a la reforma del divorci i el seu esforç per mantenir les restriccions a l'alcohol durant la guerra i la titllà d'hipòcrita en el seu periòdic, pel fet que la reforma de divorci a què Lady Astor s'oposava i que impedia les dones tenir el mateix divorci que ella havia pogut tenir als Estats Units. No obstant això, el diputat Bottomely va acabar a la presó per frau, i Lady Astor se'n va aprofitar en campanyes posteriors.
Entre les primeres amistats polítiques de Lady Astor hi hagué les primeres dones que van arribar al Parlament, incloses diputades d'altres partits. Una d'elles va ser Margaret Wintringham escollida dos anys després que Lady Astor. També va fer amistat amb Ellen Wilkinson, una antiga representant comunista del Partit Laborista. Posteriorment Lady Astor va proposar la creació d'un «Partit de les Dones», una idea que no va ser secundada per les dones del Partit Laborista, en aquells moments en el poder. Lady Astor va acceptar la seva decisió, però amb el temps va anar allunyant-se de les parlamentàries laboristes, convertint-se el 1931 en una adversària hostil, especialment de Susan Lawrence.
Els assoliments de Lady Astor a la Cambra dels Comuns van ser relativament menors. Mai va ocupar una posició amb influència, ni cap càrrec ministerial. Durant aquest període Lady Astor, més enllà del seu paper en el Parlament, va destacar en el seu suport per a la creació de centres de cura infantils. Es va unir a aquesta causa a través de la socialista cristiana Margaret McMillan, pionera en la creació de parvularis. Astor va fer servir els seus béns per secundar-la en els seus projectes socials.
La dècada de 1920 va ser especialment positiva en el Parlament per a Nancy Astor, amb diversos discursos notables i introduint una llei que va ser aprovada. La seva riquesa i personalitat també van atreure l'atenció de les dones que participaven en el govern. D'altra banda va lluitar per atreure més dones al servei civil, a les forces policials, a la reforma educativa i a la Cambra dels Lords. Va continuar sent popular en la seva circumscripció i va ser molt volguda als Estats Units, però aquest període d'èxit va començar a declinar en les dècades següents.
El maig de 1922, Astor va ser convidada d'honor a una conferència panamericana celebrada per la League of Women Voters a Baltimore, Maryland. El 1924 Astor es va convertir en la primera presidenta de l'Electrical Association for Women, una organització feminista i educativa fundada a Gran Bretanya per promoure els beneficis de l'electricitat a la llar.