Ángeles Santos Torroella (Portbou, Alt Empordà, 7 de novembre de 1911Casamartina 2010: p. 9 – Madrid, 3 d'octubre de 2013), de vegades referida amb el diminutiu Angelita,Casamartina 2010: p. 33 va ser una pintora i artista gràfica catalana.
Pintora precoç, la seva obra primerenca es troba a cavall entre l'expressionisme i el surrealisme, tot i que posteriorment es va decantar cap al postimpressionisme. Considerada tota una revelació juvenil, es feren ressò de la seva pintura molts intel·lectuals contemporanis a finals dels anys 20 i principis dels anys 30 del .Casamartina 2003: p. 244-262
Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Laura Albéniz, les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.
Ja el 1931, amb 20 anys, presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d'Artistes Ibèrics a Copenhaguen i París. El 1933 fou convidada una l'exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra i ho feu de no l'any següent. La seva obra posterior, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment el paisatge i els interiors. La seva pintura més destacada és Un món, un oli de gran format que representa un planeta surrealista, que l'artista pintà als 18 anys i que actualment està conservat al Museu Reina Sofia de Madrid.Fitxa de l'obra al web del museu
El 2005, Ángeles Santos va rebre la Creu de Sant Jordi «en reconeixement [sic] la gran revelació que va suposar la seva producció de joventut, a cavall entre l'expressionisme i el surrealisme, en el marc de les avantguardes històriques, i que li va valer el reconeixement internacional». Santos va ser germana del poeta i crític d'art Rafael Santos Torroella. Es casà amb el també pintor Emili Grau i Sala. Va tenir un fill, Julià Grau i Santos, que també es va dedicar a la pintura.
Biografia Infantesa Ángeles Santos va néixer a Portbou, el 7 de novembre de 1911. Filla de Julián Santos Estévez —funcionari de duanes— i Aurelia Torroella, va ser la primera de vuit germans. Al llarg de la seva infantesa, la família va viure a diversos llocs de la zona fronterera (Portbou, la Jonquera, el Portús…) a causa de la feina del pare.Rius 1999: p. 177 El 1921 la família es va establir en un petit poble de la província de Salamanca, on va passar aproximadament tres anys. El 1924 es van traslladar a Ayamonte (Huelva) i fou llavors quan Ángeles va ingressar al Colegio de las Esclavas Concepcionistas del Divino Corazón de Sevilla, lloc on entraria en contacte amb el món de la pintura.Casamartina 2010: p. 10 Cal dir que la família sempre passava els estius a casa dels avis, a Portbou, poble que Santos qualificà posteriorment com a paradís.
Una de les monges del col·legi va recomanar a la mare d'Ángeles que la nena es dediqués a la pintura i que deixés de formar-se en altres activitats "complementàries", com el piano o el francès, ja que tenia una habilitat especial pel color i el dibuix. Dos anys més tard, la família es va traslladar de nou, aquesta vegada a Valladolid, on els seus pares van inscriure Ángeles a les classes privades del pintor italià Cellino Perotti.
Primeres exposicions L'estiu de 1928 va passar una temporada a Saucelle, on va començar a pintar ja de manera seriosa.Casamartina 2010: p. 12 Quan va tornar, va participar en unes quantes mostres —col·lectives i individuals (a l'Ateneu de Valladolid)— proposades pel polític Alfonso Roca de Togores, i va deixar les Dominiques franceses per dedicar-se íntegrament a la pintura.
Valladolid, entre la dècada de 1920 i principis dels anys 30, vivia una gran efervescència cultural. Segons el crític d'art Josep Casamartina, entre la tardor de 1929 i la primavera de 1930 l'estètica de Santos Torroella va evolucionar de manera vertiginosa, afí als ideals proposats per l'Escola Pictòrica de Valladolid —de tendència figurativa, moderna i propera als ideals de la Generació del 27, com ho demostren les obres dels seus integrants Mariano de Cossío i Sinforiano de Toro— sota la direcció del pintor anglès Cristóbal Hall (o Christopher), i distant de les idees propugnades per l'escola dirigida pel retratista Anselmo Miguel Nieto.Casamartina 2003: p. 27 Aquesta Generació es va caracteritzar per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques i s'hi han inclòs també artistes com Soledad Martínez García, Maruja Mallo o Remedios Varo.
Entre l'estiu de 1928 i la primavera de 1930, Ángeles Santos va produir una seixantena d'olis, dels quals se'n conserven la meitat. Dos d'aquests quadres es consideren entre les seves obres més importants: Un món —obra de grans dimensions que representa un estrany planeta surrealista— i Tertúlia —també anomenat El cabaret—, quadre inspirat en l'obra d'El Greco. En aquesta època, Santos es dedicava a pintar pràcticament durant totes les hores de dia.Casamartina 2010: p. 70 Moltes de les obres d'aquest període actualment estan desaparegudes; foren destruïdes per la mateixa autora o ocultades amb altres pintures.Casamartina 2010: p. 32-34 i 38
Després de realitzar un parell de mostres a Valladolid que van causar sensació, la participació en el IX Salón de Otoño de Madrid l'any 1929 —amb les obres Un món, Autoretrat i Noies—, li va fer augmentar la seva fama, sobretot gràcies a la seva obra mestra de grans dimensions.Casamartina 2010: p. 61 Fins i tot Federico García Lorca es va interessar per la pintora, amb la qual es va arribar a trobar personalment.Casamartina 2010: p. 50
Èxit Després del Salón de Otoño, hi va haver una allau d'elogis cap a l'autora, amb la publicació d'articles i crítiques de la mà d'intel·lectuals i crítics com Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca, Guillem Díaz-Plaja i Joan Teixidor.
Després del gran èxit de l'exposició a Madrid, va participar en altres mostres, com ara la del Lyceum Club de Madrid (1929) i la del Círculo de Bellas Artes de la mateixa ciutat (1930). El 1930 va tornar a participar en el Salón de Otoño (a la desena edició), el qual la va consagrar definitivament. Seguidament va exposar a París (1931), a la Societat d'Artistes Ibèrics de Sant Sebastià (1932), Oslo (1932) i novament París (1932).Casamartina 2010: p. 65-70 L'any següent seria convidada a exposar a la mostra col·lectiva del Carnegie Institute de Pittsburgh (Estats Units d'Amèrica). En aquesta època va establir una amistat que duraria molt am Ramón Gómez de la Serna.
Matrimoni i canvi d'estil Paradoxalment, l'èxit va anar acompanyat d'una gran inactivitat, també pictòrica,Casamartina 2010: p. 100 bé per haver relegat l'art a un segon pla a causa del seu matrimoni i el naixement del seu fill JuliánRivas 1987 (i també de la Guerra Civil espanyola)Casamartina 2010: p. 8 o, com assenyala Mercedes Prado,Prado 2003: p. 47 perquè la seva estètica, enfront del noucentisme català, entrà en crisi després de ser qualificada de dura i poc amable a causa del seu accent expressionista i fosc cromatisme.
El 1933 es traslladà a Barcelona, ciutat on es va casar amb el pintor Emili Grau Sala el 1936.Casamartina 2010: p. 114 El contacte amb l'obra de Grau Sala, de temes alegres i actitud optimista, proporcionà a Santos tota una nova manera d'afrontar la creació artística i, quan tornà a pintar —pels volts de l'any 1935— les seves obres s'endolciren i va abordar temes com el retrat —que ja havia cultivat en l'etapa anterior—, els interiors ciutadans i els paisatges marítims de la ciutat comtal, motius que alguns crítics contemporanis li van retreure per la seva empremta postimpressionista. El 1936 va figurar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia amb un retrat de la seva germana Anita, ja pertanyent a aquest segon període. A causa de la guerra, Grau i Santos es van separar: el marit va anar a viure a París i Santos, embarassada, va preferir quedar-se amb la seva família i establir-se a Canfranc. El fill, Julián, va néixer el 1937, i no va conèixer el seu pare fins al 1945.Casamartina 2010: p. 116 Entre 1949 i 1954, Santos va residir entre Portbou i Figueres; a la segona ciutat, el 1951 va fer una exposició que va passar desapercebuda.Casamartina 2010: p. 122-123 El 1962, Santos i Grau van reprendre la relació —vivien entre París, Barcelona i Sitges— i Santos va començar a pintar de nou, de forma gradual, tot i que rarament mostrà la seva obra públicament.Casamartina 2010: p. 124 El 1975 va morir el seu marit.Casamartina 2010: p. 127
Reconeixements A finals del Ángeles Santos va començar a rebre homenatges, i alguns dels seus quadres van anar a parar a museus importants, com Un món i Tertúlia (Museu Reina Sofia de Madrid). El reconeixement més important va tenir lloc el 2005, quan va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
El 2011 el poble de Portbou va commemorar el centenari de l'artista editant un opuscle biogràfic escrit per Anna Capella, organitzant una conferència de Vinyet Panyella (Visions de la pintora Ángeles Santos) i organitzant una exposició col·lectiva —amb el títol (Re)visions del món— coordinada per Cristina Massanés, on diversos artistes van fer la seva interpretació de l'obra Un món. L'escriptora Rosa Font i Massot va guanyar el Premi de Novel·la Llorenç Villalonga del 2014 amb el llibre La dona sense ulls, basat en la vida d'Ángeles Santos Torroella."Rosa Font guanya el premi Llorenç Villalonga amb una novel·la inspirada en Ángeles Santos Torroella" L'artista moriria la tardor del 2013 a Madrid.
Obra L'obra de Santos Torroella es pot dividir en tres etapes, particularitzades per la seva estada a les ciutats de Valladolid, Madrid i Barcelona.
Etapa de Valladolid i Madrid Algunes de les primeres obres d'Ángeles Santos foren La tia Marieta i Nens al jardí, ambdues pintades a Portbou, on passava els estius; però va ser a Valladolid on va pintar dues de les seves obres cabdals, Un món i Tertúlia. En els seus treballs primerencs s'inspirava en les esglésies i els seus retaules i pintures, i també en les talles de dues figures importants de la Valladolid de l'època renaixentista: Juan de Juni i Berruguete.Casamartina 2010: p. 44
miniatura|Concert Infantil (Kapela dziecieca), obra de Tadeusz Makowski que, segons Casamartina, va poder influenciar Ángeles Santos Les primeres obres val·lisoletanes de l'artista van tenir com a font d'inspiració artística les imatges impreses a la revista dirigida per Christian Zervos Cahiers d'Art, publicació francesa que, com apunta Casamartina, divulgava obra d'artistes contemporanis però també art ètnic i art prehistòric. D'altra banda, l'historiador brinda importància al llibre de Franz Roh After expressionism: Magical Realism: Problems of the newest European painting, que havia estat el llibre de capçalera per a diversos artistes espanyols de l'època.Casamartina 2003: p. 28 Casamartina senyala, entre els models que Santos va poder trobar a les il·lustracions del llibre, les obres Arribista de Heinrich Maria Davringhausen, Autoretrat amb model d'Otto Dix i Concert Infantil de Tadeusz Makowski, després d'apreciar la concomitància que mantenien aquestes obres amb les pintures realitzades per l'artista l'any 1928 Retrat de la Marquesa de Alquibla i Autoretrat.
Les obres van ser exposades a l'Ateneu de Valladolid l'abril del 1929 al costat del llenç Tres caps de dona, obres inicials on els personatges són tractats de manera antinatural: figures deformes, abstretes, immerses en un ambient ombrívol. Com senyala Casamartina, aquesta darrera va implicar l'entrada definitiva de Santos al surrealisme, tendència en la qual s'inscriu la seva obra més cèlebre: Un món.Casamartina 2003: p. 34