Alberto de Almeida Cavalcanti (6 de febrer de 1897 - 23 d'agost de 1982) va ser un director de cinema i productor nascut al Brasil. Sovint va ser acreditat amb el nom de "Cavalcanti".
Primers de la vida Cavalcanti va néixer a Rio de Janeiro, fill d'un destacat matemàtic. Era un nen precoçment intel·ligent i, als 15 anys, estava estudiant dret a la universitat però va ser expulsat després d'una discussió amb un professor. El seu pare el va enviar a Ginebra, Suïssa, amb la condició que no estudiés dret ni política. En comptes, Cavalcanti va optar per estudiar arquitectura. Als 18 anys, es va traslladar a París per treballar per a un arquitecte, després va passar a treballar en disseny d'interiors. Després d'una visita al Brasil, va ocupar un lloc al consolat brasiler a Liverpool, Anglaterra.
Cavalcanti va mantenir correspondència amb Marcel L'Herbier, una de les principals figures del moviment cinematogràfic d'avantguarda francès, que va donar lloc a una oferta de feina de L'Herbier perquè Cavalcanti treballés com a escenògraf.
Carrera cinematogràfica El 1920, Cavalcanti va deixar la seva feina al consolat i va tornar a França per treballar a L'Herbier. Va dirigir la seva primera pel·lícula el 1926, va participar en la realització de nombroses altres, la més notable va ser L'Inhumaine. Cavalcanti aviat va estar fent les seves pròpies pel·lícules, la primer va ser un documental experimental de 1926 Rien que les heures, que mostra un dia de la vida de París i els seus ciutadans. Després de l'arribada del cinema sonor, va agafar una feina als estudis francesos de Paramount Pictures, però es va trobar fent pel·lícules més comercials, que no van mantenir el seu interès, així que va deixar Paramount el 1933.
L'any següent, Cavalcanti va tornar a Anglaterra per treballar per a la GPO Film Unit, encapçalada per John Grierson. Cavalcanti va passar set anys allà, involucrat en moltes funcions, des de la producció fins a la enginyeria de so, treballant en molts projectes, sobretot: Coal Face (1935), Night Mail (1936), Message to Geneva (1937), Four Barriers (1937), i Spare Time (1939). Encara que gran part del seu treball a la GPO no estava acreditat, va actuar com a mentor de molts nous cineastes. El 1937, va ser nomenat cap interí de la Unitat de Cinema de GPO quan Grierson va marxar al Canadà. Li van dir que l'única manera en què podia esdevenir permanent en el càrrec era que es convertís en ciutadà britànic. Cavalcanti va decidir abandonar la unitat.
El 1940, Cavalcanti es va unir a Ealing Studios, sota el lideratge del productor Michael Balcon. Va treballar com a editor d'art, productor i director, i les seves obres més destacades d'aquest període (moltes d'elles pel·lícules de propaganda) van ser Yellow Caesar (1941), Went the Day Well? (1942), Three Songs of Resistance (1943), Champagne Charlie (1944), Dead of Night (com a co-director) (1945) i Nicholas Nickleby (1947). El 1946 Cavalcanti va deixar Ealing després d'una discussió sobre diners. Va dirigir tres pel·lícules més al Regne Unit, abans de tornar al Brasil el 1950.
Al Brasil, Cavalcanti es va convertir en cap de producció de Companhia Cinematográfica Vera Cruz, tot i que l'empresa finalment es va declarar insolvent. Després de ser posat a la llista negra al Brasil com a comunista, va tornar a Europa, va passar gran part dels anys 60 i 70 treballant com a cineasta itinerant a diversos països, com ara Alemanya de l'Est, França i Israel.
Cavalcanti va morir a París als 85 anys.
Filmografia Com a escenògraf 1924 : L'Inhumaine de Marcel L'Herbier 1926 : Feu Mathias Pascal de Marcel L'Herbier
Com a director
1926 : Rien que les heures 1927 : La P'tite Lili 1927 : En rade 1927 : Yvette 1927 : La Jalousie de Barbouille 1928 : Tire-au-flanc 1929 : Le Train sans yeux 1929 : Le Capitaine Fracasse 1929 : Vous verrez la semaine prochaine 1930 : Le Petit Chaperon rouge 1930 : Toute sa vie 1931 : Dans une île perdue 1931 : Les Vacances du diable 1931 : À mi-chemin du ciel 1932 : Le Truc du Brésilien 1932 : En lisant le journal 1932 : Le Jour du frotteur 1932 : Nous ne ferons jamais de cinéma 1933 : Le Mari garçon 1933 : Plaisirs défendus 1933 : Tour de chant 1934 : Revue montmartroise 1934 : Coralie et Compagnie 1934 : Pett and Pott 1934 : New Rates 1934 : The Glorious Sixth of June 1935 : Coal Face (documental, 11 min) 1937 : The Line to Tschierva Hut 1937 : We Live in Two Worlds 1937 : Who Writes to Switzerland 1937 : Message from Geneva 1937 : Four Barriers 1938 : Mony a Pickle 1938 : Happy in the Morning: A Film Fantasy 1939 : Men of the Alps 1939 : Midsummer Day's Work 1940 : Young Veteran 1940 : La Cause Commune 1940 : Mastery of the Sea 1941 : Yellow Caesar 1942 : Trois chansons pour la France 1942 : Alice in Switzerland 1942 : Went the Day Well? 1942 : Film and Reality 1943 : Watertight 1943 : The Sky's the Limit 1943 : Three Songs about Resistance (primer enregistrament de Le Chant des partisans per Germaine Sablon) 1944 : The Halfway House (codirigida amb Basil Dearden) 1944 : Champagne Charlie 1945 : Dead of Night (dos segments) 1947 : Nicholas Nickleby 1947 : They Made Me a Fugitive 1948 : The First Gentleman 1949 : For Them That Trespass 1952 : Simão o caolho 1953 : O Canto do Mar 1954 : Muhler de verdade 1955 : Simon le borgne 1956 : Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 : Supervision 1957 : Die Windrose 1958 : La prima notte 1960 : The Monster of Highgate Ponds 1962 : Yerma 1967 : Story of Israel 1971 : La Visite de la vieille dame (de Friedrich Dürrenmatt), telefilm
Referències
Categoria:Directors de cinema de Rio de Janeiro Categoria:Productors de cinema brasilers Categoria:Morts a París